SIMA de la HIGUERA

 Nadal fent espele 2023

Dia 29-12-23

Tercer dia, en principi era el dia estrella de tota l’estada a Murcia. Avui tocava fer la Sima de la Higuera.

Una cova restringida i que s’ha de demanar permís. Encara que a l’hora d’anar a buscar les claus al casino del poble, o ens van veure les pintes d’espele-guiris o ja ens esperaven perquè ningú ens va demanar que ens identifiquéssim.

El Sergi ja estava amb més ànims encara que no al 100%. Aquest cop érem l’equip complet. 

Un cop recollides les claus, vàrem anar a trobar la boca de l’avenc que encara que sembla que sigui fàcil, si segueixes el track que et proporcionen en la gestió dels permisos doncs fas uns quants tombs al voltant.

La boca esta protegida amb un reixa feixuga tancada amb un candau per tal de protegir la cavitat.

La higuera deu el seu nom a una figuera que creix just a l’entrada de la cavitat i que les seves arrels s’enfonsen resseguint quasi la totalitat  del pou d’entrada que té uns 70 metres de profunditat. 

     

Es força còmode, i el descens es ràpid, cal dir que tot i ser una cavitat calenta, no te res a veure amb les que havíem fet fins al moment. A partir d’aquest pou, la progressió es horitzontal i no es necessari més material tècnic. El camí esta balisat de manera que es molt fàcil de seguir, d’aquesta manera es protegeixen les formacions i tothom té les mateixes fotos.

En un punt donat també es pot veure un petit llac al fons de la cavitat amb aigües cristal·lines

Aquí es poden veure multitud de formacions gens habituals. Donades l’origen hipogènic de la cova. 

   

Formes coral·loides per tot arreu

Zones amb estalagmites en forma de conus, 

Formacions globulars que semblen núvols 

I formacions que recorden a les potes d’elefant

Al final un cop arribat al final de la balisa, només cal tornar enrere pel mateix camí i sortir a l’exterior. 

Encara que vàrem pensar de deixar algun dels components del grup dins. 

Però ens van fer peneta i els vàrem deixar sortir. 

Aquest avenc va ser molt còmode en general i encara ens va quedar ganes d’anar a sopar fora i preparar la sortida pel dia següent.

SIMA de BENIS

Nadal fent espele 2023

Dia 28-12-23

Ja estàvem instal·lats a Calasparra, la nit abans ens havíem mirat l’aproximació el camí que havíem de fer. 

Les topos, hi havia algun dubte que ja solucionaríem en el moment. Teníem una via que baixava fins a 213m i una altra via descoberta més recentment que baixava fins els 314m, però que teníem poca informació.

Els ànims estaven molt amunt i ens veiem capaços de fer-la.

Durant la nit, el Sergi es va trobar indisposat, es veu que aquestes dietes de “teenagers”, que mengen molt de tot, de vegades fan males passades. El Subi es va quedar per cuidar-lo com a bon pare que és.

L’aproximació no es complicada i per sort es molt curta. Anàvem carregats de material amb la incògnita de si tindríem corda per fer les dues vies. Si més no estàvem segurs que la via clàssica sí que la podríem fer.

Portàvem un munt de cordes un 40, 50, 90, 100 i un 20, un munt de ferralla. Per sort esta tot instal·lat en químics i no ens van fer falta les xapes per a res.

El que sorprèn de la boca es la quantitat d’aire que surt. Però no es com els avencs que estem acostumats, allà l’aire que surt es clarament calent i humit. Sembla que donin a les sales de les calderes de l’infern. 

El David instal·la, els altres fem de suport amb la resta de material. 

Es baixa desgrimpant, sembla fàcil, però de seguida ja comencen les gateres i un cop trobat la via ja es veu que la cosa pinta molt dura. Pous molt estrets que es difícil de progressar. Que s’han de baixar els petates d’un en un. Baixar encaixonat entre parets buscant on posar el casc mentre els peus busquen on poder progressar.

De seguida comencen els tubs de pressió, petites gateres rodones però molt baixes plenes de sorra fina i molt polsoses.

Seguides de pous petits amb resalts sempre força estrets.

Un cop arribats a la sala del caos, només havíem baixat uns 120m però teníem la sensació d’haver baixat el doble. El calor i la humitat eren molt altes. Ens obligava a beure cada cert temps. No hi havia pràcticament corrent d’aire i la poc que hi havia era calent. 

En aquest punt vàrem aprofitar per descansar una mica, beure i menjar.

Sabíem que la bifurcació de vies es trobava en aquest punt i en David de seguida es va enfilar en un extrem de la sala i… visca va trobar un pas estret i el millor de tot hi havia corda instal·lada. En aquell moment ja estava decidit, faríem la nova via fins on poguéssim ja que ens quedava només un 20, vàrem baixar per pous estrets alguns d’ells entre blocs encastats fins arribar a una sèrie de pous més amples i formats

Aquí començava l’espectacle de formacions. Parets completament blanques amb unes formacions en forma de plats sobreposats que arribaven fins al sostre

  

    

En aquest punt s’arriba a la sala del campament o del vivac, ens quedaven tres pous petits per arribar al fons però malauradament a partir d’aquesta sala ja no estava instalat. I nosaltres no portavem suficient corda. 

Varem aprofitar per fer una foto de grup amb les formacions al fons 

A partir d’aquest punt tocava remuntar fins a la “sala del caos” i continuar per la via clàssica. Quedaven la diaclassa final, que fa de mal progressar perque les pareds estan molt juntes i no es volat.

En el fons, les formacions son completament diferents. Aquí son ramificades en forma de poms de broquil. Molt regulars.

    

També cobrien tota la pared. I la pared frontal tota plena de formacions de guix en forma de núvols. Es va aprofitar per fer una segona foto de grup perque la sala s’ho valia

Ara només quedava la part més difícil; Desinstal·lar. Aquesta feina la van fer la Judit i el David, els altres anavem de xerpes pujant el petates amunt a mida que s’anaven omplint. 

No era gens fàcil. Les estretors, les formacions la mida dels pous tot ens anava en contra per poder sortir. Els petates s’enganxaven, no passaven. En alguns punts es van haver de pujar sols enganxats a la corda.

Finalment despres de 10 hores sense gaire temps de repòs vàrem sortir. Fosc i negre. A fora feia realment fred i amb el mono moll només varem tenir temps d’anar corrent al cotxe i canviar-nos.

Tornar a casa per descansar i preparar la sortida del següent dia.

35è Aniversari de l'EGAN

 

COVA SOLINS

 Nadal fent espele 2023

Dia 27-12-23

Aprofitant les festes de Nadal vàrem anar a la zona de centre de Múrcia, en concret la nostra base d’operacions estava a Calasparra. 

Els representants de l’Egan estava formada en aquesta ocasió per: Angel, David, Judit, Subi, Sergi i Jordi.

Només arribar ja vàrem anar directament a visitar la cova de Solins, una petita cova perduda de la mà de Deu, en un paratge mes digne de fer pel·lícules de Western o de post apocalíptiques tipus Mad Max. 

La cova de Solins es una cova pràcticament horitzontal amb un recorregut aproximadament d’uns 1100 metres on, en el sector que vàrem visitar no fa falta cap tipus de material. Molt recomanable prendre la topo ja que hi ha diferents galeries i ramificacions.

La cova en si, es pot dividir en dues parts, una part seca i polsosa amb molt poques formacions majoritàriament fòssils, 

i a partir d’un punt, una part molt més formada, humida i amb multitud de formacions.

Aquest es el punt on la cova canvia. Ja es comencen a veure les formacions blanques. Hi ha gateres i passos de sostre baix que s’ha d’anar molt en compte de no trencar res

Al final s’arriba a una sala amb el sostre més elevat on també esta ple de excèntriques i formacions d’aragonites

         

Les formacions es troben per tot arreu, de multitud de formes, predominant les excèntriques

   

Cal destacar, tal com havíem llegit i ens havien dit que en general les coves d’aquesta zona son molt càlides, no cal pensar per a res a portar el mono de cordura, i molt humides. Cal sempre pensar en portar molta aigua a sobre encara que la progressió sigui fàcil, la progressió dins de la cova es fa feixuga degut a la humitat de l’ambient i et va suar de valent.

En la part més molla de la cova fins hi tot hi ha un petit llac amb una mica d’aigua on férem la foto de grup.

En aquest punt ja vàrem donar la visita per finalitzada i aprofitant que era posta de sol ens en vàrem fer una altra foto veien com havíem quedat de empolsinats.

D’aquí cap a Calasparra buscar les claus, sopar i preparar la sortida pel dia següent.

SORTIDA A L’AVENC D’EN PARRILLA

SORTIDA A L’AVENC D’EN PARRILLA, DESEMBRE 2023

Diumenge dia 24 de desembre es va fer la última sortida de club corresponent a l’any 2023. En aquesta ocasió es va anar a un avenc sense massa complicació per tal de celebrar les festes de Nadal. El lloc escollit va ser a Olesa de Bonesvalls a l’avenc d’en Parrilla

No sé si el motiu era la facilitat de l’avenc, que era la última sortida de l’any o que hi havia coca, cava i moscatell però la participació va ser molt nombrosa. Un total de 17 socis.

 Mario, Minu, David, Judit, Angel, Anna, Jordi Veciana, Jose, Antoni, Salva, Amparo, Carlota, Sergi, Josep, Karla (ella no va baixar per motius de força major, encara que ganes no li faltaven), Lluïsa I Jordi G.  

El camí d’arrivada es força bo, exceptuant el últims metres fins arribar al parking. I l’aproximació es fàcil i curta.  La cavitat esta força ben instalada i es va decidir veient la quantitat de gent que erem de fer dues vies, una amb un passamà i l’atra més directe. Totes dues buscant la verticalitat i baixant directament al fons re-instalacions.

   

                 

Mica en mica varen anar baixar els diferents components de la sortida, prenent especial cura amb la baixada de la coca i les begudes ja que havien d’arribar a baix en perfecte estat.

Un cop a baix la gent va poder visitar rapidament la sala descobrint un petit ratpenat mig endormiscat i una petita serp blanca que posteriorment va se alliberada a la superficie.

i tot seguit es va procedir a obrir les begudes i menjar la coca. Que van desapareixer en un obrir i tancar d’ulls.

Amb foto de grup inclosa

Es van explicar anecdotes i fent reptes a veure qui ho aconseguia. Com el de pujar fins dalt amb el vas a la boca sense caure. Només uns pocs escollits ho van aconseguir. La resta no teniem ganes de tornar a baixar a buscar-lo. 

   

 

Tot seguit es va anar pujant per les dues vies. 

A dalt ens esperava la Karla i l’Estrella que va decidir fer una visita sorpresa. Un cop als cotxes la gent va cabar de fer net tant de coca com de moscatell i cava. 

Finalment es va acabar la jornada fent un beure a Olesa. Tot desitjant un molt bon any 2024

Sortides amb encant TORRENT DE VALMALLA

SORTIDES MUNTANYES AMB ENCANT,VOLTA PER MONTSERRAT 03/12/2023


Farem l’última sortida de l’any ,fa fred i volem anar a celebrar-ho amb un bon dinar, així que decidim anar a la meravellosa Muntanya de Montserrat.

Avui intentarem descobrir llocs poc visitats a la muntanya màgica, un cop ajuntats tots els integrants de la sortida (15 persones) encarem el camí de Sant Miquel fins la bassa d’aigua (no hi ha ni gota, ni per les granotes) al costat agafarem un camí per fer drecera i ens plantarem al camí de les ermites, el seguim una estona fins a el Pla de les Taràntules on hi trobem l’estació del funicular de Sant Joan avui en obres. Darrera l’estació seguirem el camí nou de Sant Jeroni fins a passar l’agulla de la Magdalena i seguirem per la canal que queda entre ella i la Gorra Frígia. Trobarem un parell de cordes per remuntar i un cop al coll (antic camí equipat que ens deixava al cim de la Gorra Frígia) baixem per anar a visitar l’Ermita de Sant Martí. Fem les fotos pertinents, visitem l’interior on es pot comprovar que alguna persona encara hi viu en determinats moments. Baixem una mica més fins a trobar el camí dels Carboners i seguim les marques vermelles pintades de no fa massa temps, pugem l’última corda i anem a buscar un altre cop el camí nou a Sant Jeroni. Esmorzem amb vistes al mirador de les Paparres i observem l’aberració que han fet amb una espècie de porxada que no sabem exactament que hi pinta (desinstal·len la canal del Cavall i son capaços de fer aquesta merda, per no dir el pàrquing subterrani del Monestir) no entenc quina es la “mesura”.

Ens posem en marxa un altre cop i anem a buscar el nostre següent objectiu ,l’agulla del Moro o Montcau, enfilem l’agulla per el pas de la cadena i un cop a dalt cada un baixa com li sembla millor. Muntem un ràpel per la cara de l’heliport i gaudim d’una bona estona, abans per això hem sigut espectadors d’una baralla entre dos cabrons del tot espectacular per la força dels contrincants i pel soroll de les cornamentes xocant entre elles, no sabem qui ha guanyat.

Visitem les antigues instal·lacions del funicular del aeri: el què es pot veure amb les rodes per on devia passar el cable, comentem els més veterans que de petits hi havíem pujat, no tot es dolent de fer-se gran.  

Seguim la ruta però agafant aquest cop el camí vell fins el pla dels Ocells i allà comencem el principal objectiu del dia: baixar pel torrent de Vallmala superior, obert per companys de l’EGAN. Tothom es posa els arnesos i comencem a desgrimpar salvant els diferents ressalts i intentem netejar-lo una mica d’esbarzers que en aquesta primera part son abundants. Portem estisores, ho netegem una mica i recollim també deixalles. Ja som un altre cop al camí sota l’ Ermita de Santa Anna, seguim davallant el torrent i aviat trobem la primera instal·lació per fer un ràpel d’uns 15 m. Seguim baixant intentant desbrossar el torrent i fem alguna desgrimpada força maca. Ens situem a la capçalera de 2 nous ressalts un de uns 10 i un de 15 metres. Un recó molt maco que sembla un pou sense sortida amb restes de les antigues instal·lacions per aprofitar l’aigua d’una època passada, com a bona part del tros de torrent que portem.

Un cop a la base d’aquest últim pou, trobem una espectacular escletxa d’uns 40 m. de llargada per una alçada considerable, que seguim i desgrimpem amb un molt bon gust de boca per la bellesa del lloc. Tenim a tocar les escales dels pobres i encara fem un últim ràpel d’uns 20 metres i donem per acabada la baixada. Ens repleguem tots i amb el temps just ens dirigim a fer el dinar de comiat d’un any força interessant. Fem un bon dinar al Mirall, propietat d’un membre del centre i company en alguna sortida.

Crec que amb unes sortides força interessants durant aquest 2023 esperem poder gaudir de la muntanya i ensenyar llocs feréstecs i macos del nostre país.

Salut i muntanya.