Després d’haver passat una bona temporada amb confinament municipal per culpa de la maleïda Covid-19, les “autoritats” ens van deixar més espai per poder “respirar” i el confinament va a passar a Comarcal.
L’EGAN no podia deixar passar aquesta oportunitat per oferir “estirar cames” al major número possible de socis i sòcies de l’EGAN, i poder seguir complint les normes de distanciament, bombolles de convivència i mascareta.
I així va sorgir la proposta d’oferir a tots els socis/es caminar per les muntanyes de la comarca de l’Anoia d’una manera que l’EGAN mai havia provat, fent una marxa DUFOUR.
La caminada DUFOUR té la característica que els participants, per equips s’han d’orientar exclusivament amb una brúixola convencional, de les de “tota la vida”, realitzant un recorregut marcat amb un mapa que només indica els azimuts d’orientació i quins tipus de camins et trobaràs.
No és una cursa, és una caminada que el que importa és saber orientar-se i tenir regularitat caminant per arribar als diferents punts de referència en un marge de temps estimat.
Per tant, aquesta Caminada Dufour complia amb tots els condicionants de prevenció anticovid que eren d’obligat compliment:
-Bombolla de convivència: Els equips estaven formats per les famílies.
-Distància: Cada equip sortia amb més de 10’ de diferència.
-Mascareta: Obligada a la sortida, la arribada, als punts de control i sempre que hi havia contacte entre equips al llarg del recorregut si fos el cas.
La proposta va ser molt ben acollida pels socis de l’EGAN.
29 persones es van apuntar a fer l’activitat i 6 més van ser els encarregats de l’organització.
Molts socis i sòcies també volien participar, però eren de fora de la comarca de l’Anoia i, en aquelles dates, no estava permès passar les fronteres comarcals.
Va arribar el 28-2-21, tot estava preparat, l’organització distribuïda en els seus punts de control predeterminats i començaven a arribar els participants esgraonadament en base a l’hora de sortida indicada.
10 equips en total van recórrer 13 km per les muntanyes de l’Espelt (Òdena).
Com no podia ser d’una altra manera, per donar una mica d’emoció a la caminada, un equip es va perdre quasi només sortir , dos més es van perdre a mig camí, però gràcies al control de l’organització, i a que van començar a recordar per a què servia una brúixola, les pèrdues van ser de poca importància i de seguida van agafar “el truquet” al mapa d’orientació pel sistema Dufour.
Tots els equips van passar pels control establerts.
El control 1, en una barraca de pedra seca una mica amagada.
El control 2, a dalt de la carena on hi ha el “mirador de l’Èlia” i es podia admirar una fantàstica vista de gran part de la Conca d’Òdena.
El control 3, on hi ha la singularitat de trobar dues cabanes de pedra seca unides per un petit passadís. Aquí es va instal·lar el punt l’avituallament.
El control 4, a la Font de Ca l’Estruch, bastant amagada per cert.
El control 5, a la masia derruïda de Cal Diabló.
El control 6, a la mina de l’Espelt, que encara treu aigua, ja sigui hivern o estiu.
I l’inici i final a “Les escoles de L’Espelt”, on no importava arribar ràpid, sinó mantenir sempre un ritme adequat i passar per tots els controls.
Van anar arribant tots els equips, en diferent ordre al que van sortir, depenent de la perícia amb la brúixola i la regularitat a l’hora de caminar.
Com a recompensa a la seva gran gesta de poder orientar-se amb un instrument tant “antic”, tots els participants i organitzadors es van poder endur un record d’aquesta diada tant senyalada en forma de gorra i una petita brúixola per equip.
Així va acabar la que identifiquem com la 1ra Caminada DUFOUR de l’EGAN i que, atenent l’acceptació obtinguda entre tots els socis i sòcies de l’EGAN, segur que no serà l’ultima.
