El 10 i 11 d’octubre de 2015 és la data que els de l’EGAN hem triat per fer la nostra Trobada bianual de socis i sòcies. I el millor que hem trobat és Els Ports per poder fer muntanya, barrancs, Eganins i espeleologia.
A la Trobada EGAN som:
Amparo, Salva, Carlota, David, Judit, Joan, Fina, Arlet, Xènia, Santi, Lidia, Iola, Gal·la, Ot, Karles Marta, Kim, Kai, Angel, Montse, Òscar, Salvi, Marc, Subi, Kris, Laia, Víctor, Marta, Laura, Cèsar, Miquel, Vicens, Gerard, Jordi, Ester, David, Cristina, Joan, Jaume, Karla, Josep i Antoni.
Amparo, Salva, Carlota, David, Judit, Joan, Fina, Arlet, Xènia, Santi, Lidia, Iola, Gal·la, Ot, Karles Marta, Kim, Kai, Angel, Montse, Òscar, Salvi, Marc, Subi, Kris, Laia, Víctor, Marta, Laura, Cèsar, Miquel, Vicens, Gerard, Jordi, Ester, David, Cristina, Joan, Jaume, Karla, Josep i Antoni.
Tots/es dividits entre Eganins, el grup més important, els barranquers, els muntanyencs i els espeles.
EGANINS
El passat cap de setmana els eganins vam estar a les terres del sud a fer un parell 'activitats la mar de xules,el dissabte dia 10 ens vam trobar a Beceit disposats a fer el camí, les gúbies i els estrets del Parrisal i també el “pas del romaret” . El camí del parrisal consisteix en resseguir el costat del riu Matarranya amb passos muntats amb unes passarel·les de troncs clavats a la paret que fan la caminada entretinguda i apta per a tots el públics i edats,desprès de trobar diferents trams equipats i una horeta i quart de caminada, veiem davant nostre les impressionants parets de les Gúbies (parets de més de 200 m d'alçada),sense perdre gaire temps remuntem els estrets del parrisal totalment secs amb alguna grimpada entretinguda però fàcil,resseguim la gorga fins a trobar-nos el “pas del romaret”,ens equipem amb els arnesos,les bagues d'ancoratge el casc i ens disposem a remuntar-lo ara reequipat amb grapes,cable de vida i cadenes. Els nens ho van poder fer sense gaires dificultat però contens i encantat doncs és entretingut,maco i és tota una aventura. Un cop al coll ens queda la baixada amb alguna grapa i alguna cadena però molt més fàcil que el tros pujat, tornem al camí normal mengem uns bocates i cap al pàrquing on tenim els cotxes (la capacitat de l’aparcament de d'alt està regulada i cal pagar 4€, si el aparcament de d'alt està ple caldrà deixar el cotxe uns 2,5 km més avall). Anem cap a Tortosa i el Caro per anar a sopar amb la resta de la gent de l’Egan.
Sopar al restaurant del Caro amb estofadet de cérvol i senglar, molt ben cuinat per cert , es fan les xerrades pertinents del president, xerinola controlada i agafem els bàrtuls i cap al refugi de la UEC a dormir, que demà ens toca activitat. Esmorzem tots junts i desprès de la foto de tot el grup ens acomiadem dels espeleos i barranquers i camí cap a Talamanca a fer el barranc de foix. Ens trobem una cursa de la FEEC de muntanya i un altre cop amb els petates plens de material fem l’aproximació fins el començament de la ferrada. El primer tram als nens els hi costa un xic, doncs falta un grapa, però amb l'ajuda dels pares tot queda controlat,posem alguna corda per assegurar i remuntem els diferents ressalts del barranc, equipat ara amb el cable de vida ben instal·lat fins a la capçalera. Tardem unes tres hores fins al final,portem nens de 5, 8, 10, 13 anys i anem una bona colla, cosa que endarrereix la progressió. Decidim tornar per un altre lloc que el de la ressenya, doncs al veure els corredors de la cursa decidim remuntar una tartera i trobar el camí que creiem que ells utilitzant per baixar fins el poble,encertem i en menys de mitja hora tornem a estar al cotxe. Un cop més podem dir que tot a estat fantàstic, ningú a pres mal, i podem tornar a constatar que aquest nens són una passada, com s’ajuden i es donen ànims entre ells es clarament molt bo per a tots, grans i petits.
fins la pròxima
ESPELE
Els d’espele vam quedar el dissabte a les 10 h. del matí a l’Hostal Pous de la Neu, que era on faríem el sopar i que és regentat pel Josep, un bon espele de la Secció d’Espele de la UEC Tortosa a qui des d’aquí li domen les gràcies per lo ve que ens va tractar.
Com no vam poder ser tots els que estàvem prevists per indisposicions varies, només preparem els avencs de La Crisi i Polit i ens dividim en dos grups per deixar-les instal·lades i així, el diumenge, canviar els grups.
Tot va anar perfecte. A l’avenc Polit es va arribar fins avall sense problemes i a l’avenc de la Crisi tots dos grups van arribar fins al llac, que el pobre era una mica trist per culpa de la sequera que patia.
SENDERISME
La secció de senderisme de la trobada de EGAN es va reduir una miqueta als "delicats" que no podíem fer una altra activitat.
Tot i així, vam poder fer el diumenge una caminada molt bonica i variada, érem cinc, Cèsar, Laura, Judit, Victor i Marta .
El recorregut va ser una circular de 10 km que sortia des del restaurant fins un pàrquing, allà s'agafa un camí que ens endinsa en un bosc de pins, molt bonic que va fent, tota l’estona una pujada seguida però res emprenyadora. Esta molt ben indicat, anem seguint les senyals del GR7 , fins a dalt del tot, als Pallers .
Des d’aquí les vistes de les Terres de l' Ebre son Impressionants. A partir d'aquí abandonem el bosc de pins, passant a caminar per un terreny una mica mes alpí fins al Pic de Caro on estan les antenes de comunicació.
Durant tot el recorregut hem gaudit d'unes vistes precioses... una vegada a les antenes, algunes fotos, admirar les vistes i prendre xocolatines per agafar forces. Ara ja ens toca baixar, pel camí ens trobem alguna cabra sense por, ja que ens deixa fotografiar-la a un parell de metres de distància y una vegetació molt curiosa.. una vegada a baix toca esperar als espeles, com sempre no passen les hores sota terra!! ja,ja,ja
BARRANQUISME
Amb una puntualitat suïssa, els 5 components (Ester, Jordi, Vicens, Gerard i Oscar) que
formàvem l'equip de barrancs de l´EGAN ens trobàvem a l'hostal del Pou de Glaç dels Ports de Beseit a les 10:00 del matí.
Desprès de descartar la realització del Barranc Redó per una tanca que ens obligava a realitzar una aproximació i retorn excessius, es va decidir substituir el mateix per el Vall Figuera, barranc clàssic i estètic dels ports i que no pot faltar a la nostra visita en aquest massís. A més, ens facilitava poder sortir del mateix pàrking i tornar caminant a aquest punt ( entrant per GR i obviant un dels ressalts superiors del barranc). Es tracta d’un barranc sec, amb nombrosos ràpels i ressalts, amb un ràpel màxim de 25 mts. Com a curiositat destacar que hi ha una marmita trampa que cal superar de millor manera possible, normalment amb un ràpel guiat/tirolina. Així doncs comencem l''aproximació i en 40 minuts arribem al torrent per iniciar el descens. Al inici del barranc comencem amb tantes ganes que destrepem el primer ràpel ..ups ( això promet !!!!), i la dinàmica de tot el barranc serà doncs la de anar fent feina de forma dinàmica i fluida.
Es així com arribem a la zona més engorjada i bonica del barranc, amb el ràpel de 25 mts que està fraccionat per evitar fregaments i una millor recuperació de la corda, i tot seguit a la marmita trampa, que el Jordi instal·la per poder fer un ràpel guiat o tirolina ( si estàs en possessió d’una politja simple .. Gracies Vicens !!!)
Desprès de la mateixa fem un “pit stop” per recuperar forces, però realment ja ens queda molt poquet de barranc. Encara ens resta algun ressalt i un últim passamà que facilita no mullar-se els peus en un passadís estret amb aigua estancada i que ens farà desenvolupar tota la nostra tècnica per superar-ho, al final hem estat gairebé 4 horetes en el descens (es preveia de 4/5 hores) fet que demostra la bona sintonia i compenetració entre els components de l’equip.
Ara queda el més dur, ja que tenim gairebé 2 horetes de retorn, uns 700 mts de desnivell i 4 km de longitud, d’un camí que bàsicament retorna tot remuntant el barranc fins al mateix GR que ens ha donat accés. La jornada es completa amb la merescuda HIDRATACIÓ desprès de la suada de la pujada i un SOPAR, d’allò més suculent, ... i desprès diem que fem esport per estar en forma, MENTIDA !!! es per gaudir d´aquests moments entaulats !!!!
El diumenge van fer el Canaletes, uns dels pocs barrancs amb aigua de la zona ( Horta de St. Joan). Finalment el grup de barranquers es va quedar amb 4 components ( Ester, Jordi, Vicens i Gerard) que van gaudir d´un descens lúdic i divertit. Cal demanar permís presencialment a la oficina de turisme d'Horta de St. Joan, i desprès d'aquest tràmit només quedar dirigir-se cap al descens. Es tracta d´un descens que evita el primer i únic ràpel del barranc de 22 mts, ja que està prohibit. Així doncs, no necessitarem corda per realitzar tot el descens ( únicament una de suport) que es realitza amb salts, desgrimpades, etc. fet que facilita que sigui un descens ràpid, amb una horeta el podem tenim realitzat ( depèn de si trobem tràfic en el mateix, ja que es tracta d´un dels barrancs més comercials de la zona). El seu retorn es també molt ràpid i en un 15’ ja tornem a estar al cotxe. Això fa que sigui un barranc ideal per a realitzar el dia de retorn o en combinació amb un altre de la zona ( com podria ser el Barranc de Cubars).
Amb la realització d’aquest segon barranc, queda finalitzada la II trobada EGAN als Ports de
Beseit, una trobada que ha servit per recordar tot allò que ens fa centre.
A l’hora de sopar del dissabte ens vam trobar tots i és quan vam poder veure que l’EGAN és una gran família que any rere any es fa més gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario