SORTIDA D’ESPELE AL BABORELL DE LA DONA MORTA, MAIG 2025

Aprofitant que encara no ha arribat la calor forta, hem aprofitat per canviar una mica de zona d’espele. Aquest cop ens hem acostat al municipi d’Alòs de Balaguer on s’hi troba el Baborell de la dona morta, un avenc amb una bona aproximació a través d’un paisatge que no fa massa anys va patir un incendi però que mica en mica es va recuperant.

Es una cavitat que ofereix una mica de tot, corda, grimpades, passos estrets i algunes formacions, es còmode en tot el recorregut i no ofereix cap dificultat.

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Amparo, Salva, Montse, Jordi V, Lluïsa i Jordi G.

L’avenc es troba just al nord del poble d’Alòs de Balaguer, pel camí del cementiri, deixem els cotxes al peu d’una antiga masia i d’uns camps. A partir d’aquí només queda fer tota l’aproximació uns 2km que es fan força bé encara que no hi ha camí fresat. Tot i així podem anar trobant fites que ens porten a l’avenc.

Vàrem fer servir 1x50m i 2x20m una dotzena de mosquetons i alguna xapa i cintes per naturals.

La boca esta completament tapada per la típica figuera que hi ha en tantes boques. 

 

Baixem per una colada vertical i les arrels de la figuera ens acompanyen quasi fins al fons de la primera vertical i tot seguit una rampa.

Arribat en aquest punt hi ha una mica de grimpada entre blocs que ens porta a una zona diaclasada plena de colada i formacions que remuntem. En el punt més alt vàrem trobar una corda en fixe ja muntada en perfectes condicions que ens permet baixar a la base de la segona part de la cavitat. Després a la tornada vàrem descobrir que es pot evitar aquest pas a traves d’un pas inferior per mitjà d’unes gateres que ens evita passar per la corda. 

 

Avancem una mica més i ens tornem a trobar que la cavitat es tanca, per la part superior per mitja ara d’una rampa terrosa ens porta a un balco format amb alguna estalagmita, però que no es veu una manera clara de baixar.

Just al peu de la rampa terrosa ja es veu un parabolt que ens indica que es cap avall en una mica d’estretor. Allà muntem la última corda i fins a baix.

 

Acabem de fer cota. Tot i així encara ens animem a fer la ultima remuntada a traves d’una rampa molt terrosa i precària que ens porta, ara si, al final de la cavitat.

 

Girem cua, i anem sortint,  ara desinstal·la la Lluïsa i el Jordi V. I en poca estona ja tornem estar a fora. Ara tocava el retorn que encara que ens vàrem perdre una mica per aquells indrets vam fer cap al cotxe.

Fins a la propera sortida.

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL LLEST, ABRIL 2025

Portem una primavera tal com feia anys que no la teníem. Plou a la mínima de canvi. Aquest cop no havia de ser menys. 

Teníem previst anar a l’avenc de l’Espluga, però un cop a l’aparcament de l’Alzina del Salari el temps, un tro i un xàfec oportú ens ho va deixar clar: No faríem l’aproximació que calia per anar a l’Espluga.

Així vàrem esmorzar dins dels cotxes esperant que la tormenta passes i  de fet al cap de mitja hora ja no feia res. 

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Subi, Sergi, Antoni, Jordi, Hector, Pili i el seu fill menut.

L’aproximació està bé, en uns 25 min ja hi érem, la pluja ens va respectar. Almenys fins que l’últim va entrar. La Pili i el menut només ens va acompanyar i tal com ens va explicar va tornar a fer un xàfec que els va deixar xops.

    

Vàrem fer servir un 60 (amb un 40 n’hi ha de sobres) i un 20 per els pous inferiors, es tractava de fer espele i anàvem a totes.

A la sala gran ja es veuen algunes formacions. Els que hi havíem estat mesos enrere vam trobar a faltar la segona corda per pujar a dalt a la sala. Lògicament la corda més nova ja ha desaparegut i han deixat la vella amb una gran flor protegida amb un nus just arribant a dalt a la instal·lació.  

Un cop dalt hi vàrem fer una petita ullada. Encara que hi ha formacions, de seguida esta tot vist.

Es va fer la foto de grup i un altre cop cap avall cap a la sala principal.

Allà es va instal·lar una mica de corda per anar a veure les galeries inferiors. Res de l’altre mon. 

Un cop de retorn a la sala principal una mica de menjar i altre cap a la superfície.

No era l’objectiu de la jornada però com a mínim no ens vam mullar que d’altra manera haguéssim quedat tots xops.

   

Fins a la propera sortida.

Jornada de Nivologia

    

El passat dissabte dia 22 de març es va dur a terme una Jornada de Nivologia a la zona d’Estivella dins l’estació d’esquí de Port del Compte a càrrec del nostre soci Òscar Márquez (Formador de Senderisme, mitja muntanya i barrancs tècnics esportius i gran alpinista).

A la muntanya en condicions hivernals existeix un perill d’allaus inherent i inevitable que es pot evitar en la planificació de la sortida a partir del triangle Condicions-Terreny-Grup.

 

 

En aquesta formació, els 8 socis de EGAN que vam assistir vam estar treballant sobre aquesta base:

• Preparació de la sortida: el triangle de les allaus, BPA, elecció del terreny i característiques del grup.
• Material de seguretat i control de DVA
• Tècniques de circulació i traçat de rutes segures
• Presa de decisions i bons hàbits en el terreny d’allaus
• Pràctica de rescat

Vam gaudir d’una jornada fantàstica, on vam aprendre moltes coses que podem fer per minimitzar els riscos d’allaus a les nostres sortides i a conèixer el material necessari a portar a sobre en cas de rescat, gràcies a l’Òscar que ho va fer molt amè i  ens va transmetre tots els coneixements d’una manera molt assequible i amb molta passió. 

 

   

Sortida d'espele a L’AVENC POMPEU FABRA, Març 2025

Porta molts dies plovent i els avencs van acumulant aigua. Potser per aquest motiu no s’hi va apuntar gaire gent a la sortida, a més el pronòstic del temps pel mateix diumenge no era massa bo.

Aquesta vegada vàrem ser 4 socis: Montse, Minu, Mario i Jordi. 

Es va fer servir un 60,40 i un 60, anàvem bé de corda, de material ens trobem una mica de tot al pous superiors hi ha spits i a partir d’un punt hi ha químics, tot ajudat per algun natural per evitar fregaments. Uns 25 mosquetons aprox. Van ser suficient.

En aquesta ocasió el Mario es va oferir a instal·lar, realment en tenia ganes i mica en mica va anar baixant els primers pous estrets. 

           

Ja es veia que la cavitat seria força molla, les pluges dels dies anteriors havien arribat força avall. 

A partir de la boca del pou de 23m ja ens va “saltar” el “canari”, sabíem que hi podia haver una mica d’hipòxia, però a la base d’aquest pou ja va a començar a cantar de forma continua. Per sort no va baixar en cap moment de 17% tot i així ho vàrem anar comprovant fins a la base de l’avenc.

En la base del pou 23 on hi ha les formacions i les colades l’aigua va fer acte de presencia. Allà el degoteig era constant i com més avall més aigua hi havia. 

 

En l’últim pou ja es podia veure que ens mullaríem de valent. Hi havia un raig constant que baixava de les formacions superiors i que passaven just per on hi havia la corda.

Però tot i així i sabent-ho vàrem baixar. A la sala inferior hi havia algun lloc on aixoplugar-nos. No vàrem fer ni l’intent de buscar la gatera per arribar al final, entre l’aigua i la falta l’oxigen ja en teníem prou.

Es va decidir pujar amb molta calma per no cansar-nos gaire, tot i sabent que havíem de passar pel mig del raig d’aigua. Aquí cadascú ho va gestionar com va poder.

 

La feina de desinstal·lar es va anar a mitges entre el Mario i el Jordi. 

Finalment un cop tots a fora vàrem fer un mos amb una mica de xocolata desfeta, xurros i pa de pessic. 

El temps ven just perquè al final al cotxe ens va caure un bon xàfec.

Fins a la propera sortida.