6 de junio de 2018

BARRANCS DE LA GARROTXA I VOLTANTS





AQUEST BARRANC, ESTÀ DINS DELS LÍMITS DE PARC O D'ESPAI D'INTERES NATURAL PROTEGIT.


PER AIXÒ, ABANS DE REALITZAR EL DESCENS. PRIMER I PRIMORDIAL: 
CAL CONSULTAR, PER LA POSSIBLE AUTORIZACIÓ, AL : 


CONSORCI PER LA PROTECCIÓ I LA GESTIÓ DE L'ESPAI D'INTERÈS 
NATURAL DE L'ALTA GARROTXA.

SEMPRE EN HORARI D'OFICINA     TELÈFON 972287882














5 de mayo de 2018

CANTABRIA Semana Santa -18


Hola amics, us vaig a explicar com van anar els primers dies de l'escapada (del 26 al 28-3-18), que com ja va sent habitual fem al club per setmana santa a Cantàbria.

Aquest any ha estat una mica més complicat, primer per la incertesa de l’allotjament, pels permisos per visitar la Torca del Carlista a Vizcaya, i per les previsions meteorològiques, però en fi, quan hi ha ganes, tot es supera.

Per començar a preparar aquesta escapada contactem amb uns vells coneguts de Castelló (hem coincidit varies vegades amb ells a Cantàbria), per parlar sobre la travessa Rubicera-Mortero, ja que ells la varen fer fa un temps, ens diuen que és millor una visita prèvia a Rubicera (una cavitat molt gran i laberíntica) ells ens diuen que també tenen previst anar a la Torca del Carlista aquests dies, així doncs quedem amb ells per trobar-nos el dijous quan arribin a Cantàbria.




En Subi i jo (l’Àngel) marxem el dilluns abans per anar preparant les diferents visites a cavitats. Al migdia ja estem dinant a Bustablado, "comencem molt bé". Després d'aquest primer contacte amb la gastronomia de la zona, toca anar a cremar calories, així doncs anem a localitzar la Torca del Carlista i anem deixant fites per on ens sembla millor per fer l'aproximació.


El dimarts al matí anem a Rubicera, (passem per davant de la Cascada del Asón, que amb les últimes pluges està espectacular) per localitzar la ruta per fer la travessa Rubicera-Mortero, sempre mirant la previsió del temps, després de 1 hora d'aproximació arribem a la boca, ens endinsem en ella per una gran galeria d'entrada, cap al "Pas de la Licuadora" mentre anem posant reflectants per tal de facilitar la tornada. Mentre avancem anem trobant unes senyals que semblen portar-nos pel bon camí ( tot i anar amb la brúixola i la topo a la mà durant molta estona perdem de vista les senyals,) quan les tornem a trobar veiem que hem arribat a on volíem per un lloc diferent. Estem al "Pozo del Chocolate" que és el lloc a on pensàvem arribar. Ja que estem aquí, decidim baixar-lo( be jo dic de baixar-lo i el Subi segueix, jajaja) i continua fins la connexió amb el riu. Al poc comencem a sentir un soroll ensordidor a mida que ens atansem, veiem que el riu baixa amb molta aigua i això ens far decidir de no fer la travessa,però només arribar fins aquí ja val la pena. Mitja volta i cap a fora. Al sortir anem mirant les galeries a on ens hem despistat a l’entrar.
Arribem al cotxe just amb claror, cap,a sopar i a pensar el que farem l'endemà si el temps ho permet.




El dimecres ens apropem al Mortero(lloc de sortida de la travessa).Tots dos havíem estat a la boca però “l'alzheimer " ens fa donar unes quantes voltes abans de trobar-lo (això que es molt gran).

La trobem equipada en fixa i entrem. Al cap de poc, en llocs on no és habitual, trobem aigua (això pinta bé), arribem al començament del riu i ens trobem un saltant d'aigua que no havíem vist mai, fent equilibris, i esquivant l'aigua, anem avançant fins a trobar la connexió amb Cuivo, que també baixa molt plena. La galeria comença a fer-se estreta i a partir d’aquí hem de mullar-nos mes amunt de la zona "vip", així doncs decidim sortir.

Ja hem vist els 2 costats de la travessa Rubicera-Mortero i per no arriscar, definitivament desistim de fer-la.( La cavitat estarà allà per properes ocasions).

Per acabar d'aprofitar el dia anem a veure coneguts de la zona i fer relacions publiques, això si, després d'unes croquetes i unes “rabas” que "deunidó".

El dijous al matí fem canvi d'alberg i a esperar als companys que ja van arribant i també trobar-nos amb el grup de Castelló per organitzar la sortida a la Torca del carlista, ja que ells també la fan aquests dies.

24 de abril de 2018

CUEVA DE RUBICERA

Setmana Santa a Cantàbria CUEVA DE RUBICERA 30-3-2018

Per la primera sortida conjunta a Cantàbria, aquesta vegada anàvem amb la intenció de fer la travessa entre la Cueva de Rubicera i el Mortero de Astrana. Es tracta d'una travessa aquàtica en bona part del recorregut i ja sospitàvem que les pluges dels últims dies ens podien torçar els plans. I així va ser, perquè l'Àngel i el Subi, que ja havien arribat el dilluns per anar preparant el terreny, van entrar a Rubicera dimarts i van veure que el nivell del riu era massa alt per intentar-ho. Així doncs, decidim entrar i sortir per Rubicera explorant tota la part que puguem.

Dijous a la nit ens reunim a Asón, l'Àngel, el Subi, la Judit, el David, la Karla i el Josep i anem a dormir amb la incògnita de la méteo, ja que l'aproximació se'ns complicaria una mica si fa mal temps. El divendres però, es desperta amb prou bona pinta i sortim cap a la cova. Aquí comencem a notar el treball previ de l'Àngel i el Subi, ja que arribem a la boca sense cap contratemps. L'entrada es troba enmig de les terrasses d'herba que es formen entre penya-segats i s'hi accedeix desgrimpant un parell de canals senzilles però una mica exposades. L'entorn és espectacular.



Entrem per una rampa relliscosa que ens condueix a una galeria de grans dimensions i plena de blocs on de seguida perdem la referència de la llum exterior. Anem avançant pels caminets marcats i el Subi vigila d'anar marcant amb reflectants per facilitar la tornada. Les dimensions es mantenen fins que arribem al Bosque, una racó preciós ple de formacions blanques que ens indica que ens acostem al Paso de la Licuadora. Aquí neix un petit curs d'aigua que ens acompanya mentre passem aquesta gatera vertical entre blocs que ens baixa fins al segon nivell de la cova i que es supera amb relativa facilitat buscant la posició en cada pas. Un cop a baix, deixem el curs i seguim recorrent galeries amb la guia d'alguns reflectants que trobem de tant en tant i que, la veritat, amb la quantitat de bifurcacions i trifurcacions que hi ha, són molt útils per guiar-nos cap a al Rio Rubicera. A la Sala de la Cerveza ens desviem per veure la Galeria de las Tetas, presidida per una estalagmita gegant amb forma de teta, clar... A prop d'aquí també topem amb un petit muret al terra que sembla que protegeixi alguna formació. De primeres no es veu gaire, però si t'hi acostes es poden veure uns filaments tan fins com una teranyina i que sembla impossible que es pugin aguantar així, realment preciós. 




Tirem una mica cap aquí, una mica cap allà, però això no s'acaba i decidim tornar i continuar el camí previst. Durant uns metres els nostres passos retronen fent justícia al nom de Galería del Tambor i més endavant arribem al Pozo del Chocolate, un P31 instal·lat en fixe. Al final de la Galeria de la Plancha ja es comença a sentir el soroll del riu i quan hi arribem, el Subi i l'Àngel, que havien estat aquí tres dies abans, veuen clarament que el nivell de l'aigua ha baixat bastant. Això ens permet avançar una mica pel curs del riu sense mullar-nos gaire, però aviat decidim que ja és hora de girar cua i anar tornant. Amb aquest nivell del riu potser hauríem pogut fer la travessa, però quedarà per a la propera i sortim tots amb la sensació que Rubicera ha merescut de sobres la visita.

16 de abril de 2018

Riera de Bellus

Barrancs oberts per membres del EGAN

Era el primer decens i han participat  Xavi Vidal, Andreu Carrión, Mario Temprano i Estrella Broquetas,  socis de l’EGAN 

Barrancs en Coford - Avià ( Bergueda )



                                         

 Bellus


 Regatell








9 de abril de 2018

Setmana Santa a Cantàbria CUEVAMUR


Seguint el programa establert prèviament, el dissabte, 31-3-18, tocava fer “Cueva Buenita”, per “descansar” ja que era una cova fàcil, sense cap dificultat i així mantindríem les forces intactes per poder fer, al dia següent, la “Torca del Carlista” que era més exigent físicament.

Però.... estem a l’EGAN i qui organitza aquesta sortida és l’Àngel, que és de tot menys un espele “parat”, així que... canvi de plans, farem “Cuevamur”.

Àngel, Subi, Josep, Karla, David, Judit, Fina (G.E.S. Alto Palancia), Margarita i Antoni som els afortunats a fer aquesta cova que, en principi i seguint paraules de l’Àngel, es descansada, i només té un parell de cordes per salvar una vertical sense importància i un passamà “quitamiedos de chichinabo”. Desprès van saber que era un desnivell de 50 m i un passamà de collons. Total, que no era una cavitat de descans, el desnivell era considerable i els passamans eren del tot necessaris. Àngel, Àngel....!!!!


No sabem com hauria estat fer l’altra cova, però ningú de nosaltres es va penedir d’haver fet Cuevamur, especialment la espele rovellada que va anar una mica enganyada, però que va quedar molt contenta. Eh, Margarita!!!

Cuevamur està al terme municipal de Ramales de la Victoria, molt a prop de la cova turística de Covalanas. De fet, els cotxes els vam deixar a l’aparcament per anar a aquesta cova.

Plovia una mica, però res que fes impedir poder anar a l’impressionant boca de la cova. 

La boca és immensa, però l’entrada a la cavitat és una petita gatera amb una porta artificial que ara està inhabilitada.

El recorregut que farem serà “circular”, així que no tornarem pel mateix camí, a excepció de l’últim tram.

Passada l’entrada ens trobem amb la “sala de los termómetros”, passem un laminador i de seguida anem a parar al passamà “quitamiedos” que salva pel lateral una caiguda de 50 m.

S’instal·la la corda per baixar part de la “Gran Sima” , i tots cap avall. Una vegada havent descendit tot el grup tornem a seguir el camí, sempre mirant la topo i tenint algú que altre “embolic”, però al final trobem el bon camí fent una petita pujada per corda, que estava instal·lada permanentment, fins arribar a la “Sala del Campamento”, després la “Sala de la Cascada”, “Sala del Caos” i l’estreta “Galería de los Meandros”. Les formacions, es troben per tot arreu, hi ha zones d’excèntriques, d’estalactites de diferents mides i colors, colades que ens deixen bocabadats i diferents formacions dignes de ser fotografiades.



Ens costa trobar el pas “Paso de los Retales”, però el Josep, amb la seva meticulositat característica, topo i brúixola en mà, descobreix el pas estret i descendent, i continuem la travessa.

Seguim caminant com podem fins arribar a la “Sala de los Cristales”, bon lloc per dinar i fer la foto de família. I així fem. Envoltats de formacions cristal·litzades, unes fosques i altres lluminoses, que fan el delí dels ulls.

Acabat el dinar fred, marxem de la Sala de los Cristales, i ens fiquem per una gatera que es fa una mica llarga fins arribar una altra vegada a la boca del pou de la “Gran Sima”, recollim la corda que havíem fet servir per baixar-lo i marxem cap a l’exterior de retorn pel “Laminador” fins arribar a la sortida.


Lògicament, sortint de la cova, tornem als cotxes, i com si fos un acte d’obligat compliment, anem al bar més proper a fer unes “canyes”, que tot sigui dit, “senten de meravella” (bé!!, l’Àngel no és home de cerveses i agafa “altres coses”).

Una molt bonica cova que recomanem fer-la a tothom que li agradi gaudir de les cavitats càntabres.


24 de febrero de 2018

29è ANIVERSARI DE L’EGAN. COVA SIMANYA


El 13-1-2018 l’EGAN va fer 29 anys i, com cada any, els socis i sòcies de l’EGAN participen en una sortida de germanor, visitant una cavitat no turística i apta per a tothom.
El dia que es va triar per fer la sortida va ser el diumenge, 4 de febrer de 2018. I la cavitat, la cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Bonica cova, coneguda per tots els espeleòlegs catalans, i no catalans, des de temps immemorial.


Com sempre, els socis i sòcies de l’EGAN van respondre a la crida, no saben si per curiositat de veure la cova, o perquè, també com sempre, havia coca i moscatell per a tothom.
A priori, l’única dificultat que teníem era caminar mitja hora, però això no és res per a la gent de l’EGAN, així que la llista dels apuntats per assistir-hi passava de 50 persones de totes les edats.

Però va arribar el 4-2-2018, dia de la sortida, i el cel es va posar gris, primera senyal d’avís, després va començar a ploure, que va coincidir amb l’arribada al parc per començar a caminar, seguidament una bona boira, i finalment va nevar, quan sortíem de la cova.

El resultat final va ser que 24 socis, sòcies i amics de l’EGAN van desafiar la pluja i la neu i van poder celebrar com cal, el 29è Aniversari de l’EGAN, dintre de la cova de la Simanya.


No sabem com va passar, però la coca que estava calculada per a 60 persones, va desaparèixer a la panxa dels 24 assistents. Sort que de moscatell va quedar una mica i quasi totes les begudes no alcohòliques. Aquest socis/es tenen futur a l’EGAN!!!!.

El nostre primer president de l’EGAN, amb 29 anys més, en Jordi Mercader, va fer els honors de dir unes paraules d’ànim i de futur per aquest centre tant dinàmic.
Acabat el discurs de rigor, que tot s’ha de dir, va ser “curtet” pel que es tenia acostumats en la seva època gloriosa dels inicis del club, es va “atacar” la coca i begudes, que ja hem dit com va acabar, i finalment es va anar de “descoberta” de la cavitat.
 




























La Simanya estava en el seu màxim esplendor, corria l’aigua per tot arreu, per la rampa d’entrada, per les galeries laterals i per les parets. Semblava que la cova sabia que l’aniríem a visitar i es va posar les millors gales. Llàstima del petit detall, que havia gent que no portava les obligades “katiuscas” de tot espele amb pedigrí, i va saber, de primera mà, el que és portar els peus mullats durant una bona estona.

Acabada la visita de tots els recons de la Simanya, tocava l’hora de marxar cap a casa a dinar.


La marxa des de la cova fins al coll d’Estenalles, on teníem els cotxes, va ser ràpida i molt bucòlica, ja que, al paisatge de les parets en conglomerat que presentaven les seves muntanyes, presidit pel Montcau que vam anular pujar-hi al estar emboirat, va acompanyar la caiguda de la neu que no ens va deixar durant tot el trajecte.


























I així vam celebrar, un any més, l’aniversari de l’EGAN, l’aniversari de tots els que estimem la natura, i ens hem organitzat en aquest club per poder gaudir-la

9 de febrero de 2018

19e Raid Egan




                               

18 de enero de 2018

Avenc Pompeu Fabra

Última sortida de l'any d'espeleologia - Dissabte 23 de desembre de 2017
A petició del David aquest mes es va triar l'Avenc Pompeu Fabra per la sortida mensual d'espeleologia, la última sortida de l'any 2017!

Malgrat coincidir amb la tradicional sortida dels barranqueros a Sta. Càndia (malauradament a vegades no es poden evitar les coincidències), un total de 9 espeles es van apuntar a la sortida, encara que hi ha dubtes sobre si el grup era tan nombrós per l'atractiu de l'avenc o perquè hi havia coca i moscatell per esmorzar.

Érem, per ordre de baixada, el Jordi Cervera, el David Prat, el Toni Martín, l'Airon, el Pol, la Jess, el Roger, l'Àngel i la Judit.

L’encarregat d’instal·lar aquesta cavitat tant complexa va ser el Jordi Cervera i, com sempre, ho va fer de manera excel·lent.Mentrestant, el Toni s'encarregava de fer les fotos i la resta simplement baixàvem darrera gaudint d'un avenc preciós i molt entretingut.

I sense cap contratemps, però després de moltes reinstal·lacions i molts separadors, vam arribar tots a la sala de baix on, entre un caos de blocs, vam localitzar la connexió a una gatera molt bonica i concrecionada, el final d'un avenc que a tots ens ha deixat molt bon record.



 I després de la foto de grup (feta en una sala més ampla que la gatera) tots amunt, perquè el detector d'oxigen feia ja molta estona que pitava indicant concentracions per sota el 19%.


I com que la coca de l'esmorzar i dos entrepans no semblaven prou, tots cap a Vilafrancaa menjar alguna cosa més i a acompanyar-ho d’una cervesa.

Bon any 2.018!



20 de noviembre de 2017

FORAT DE SANT OU (Gombrèn)

Dintre de la programació oficial de sortides d’espele de l’EGAN, el mes de novembre toca anar al FORAT DE SANT OU (Gombrèn -Ripollès-).

La sortida prometia ser atractiva ja que combina l’espele amb la recerca de bolets i acabar amb un bon dinar al restaurant que hi ha a l’Hostal de Montgrony.
De fet vam complir, com a bons espeles amb la visita a l’avenc i amb el bon dinar al restaurant, però la recerca de bolets es va tenir que deixar estar per manca de temps.
Així que el 5-11-2017, ens trobant directament a l’aparcament de l’Hostal de Montgrony tota l’expedició que, sortint de diferents llocs de la geografia catalana, hem respòs a la convocatòria de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Salva, Amparo, David, Judit, Marina, Virginia, Pol, Jess, Tort, Jordi, Ferran i Antoni ens trobem al bar de l’hostal. Però no esmorzem allà, ja que l’espele és una persona curtida i l’agrada “patir”.

Així que anem a esmorzar al refugi de Planelles, que està a 5’ de l’hostal. El problema és que aquest refugi està en condicions precàries (el sostre es cau), i hem d’esmorzar a les taules de fora, amb un fred “que pela” i un vent que es deixa notar.
Acabat d’esmorzar, amb més rapidesa del que ens és habitual, ens preparem i equipem al costat dels cotxes per caminar, camí amunt per darrera del refugi fins arribar a la boca de l’avenc del Forat de Sant Ou.


La boca està protegida amb una barana de fusta i les instal·lacions que hi ha són parabolts. Però, alerta pels que vagin a aquest avenc confiant en les instal·lacions, als parabolts els falten les plaquetes, només està posat el parabolt amb l’espàrrec sortint i les femelles.
Com tenim el material dient, instal·lem les plaquetes necessàries i baixem.


Primer un pou de 30 m, dels que 20 m són directes, després, amb molt de compte, i pensant que són 12 persones les que baixen per allà, descendim per la rampa de la base del pou, entre restes de fulles, branques i pedres que en equilibri inestable fan que el segon pou de 20 m pugui ser un malson pel que està sota d’aquella rampa degut a la quantitat de pedres que li podrien caure al damunt.

Però, no va ser el cas, tots vam tenir molta cura al baixar la rampa, arribant a la base del pou sense problemes.

Allà vam fer la “foto de família” oficial i, com era tard per anar a dinar, ja que havíem quedat a les 14:30 h al restaurant i ja eren les 14 h i tots estaven avall, vam començar a circular sense cap dilació. El menjar és sagrat per un espele, i més si és un bon menjar entaulat, calent i ben servit. 


I així va ser, crec van trigar menys en pujar tots que en baixar.

L’avenc no té formacions atractives, però és un avenc ample, còmode de fer i el seu atractiu està en les seves generoses dimensions. Baixes 67,30 m en el que és l’avenc més fondo de la zona, en una serra, la de Montgrony, ben conservada i plena de vegetació.


I així va acabar la sortida d’espeles de l’EGAN, amb un bon dinar en l’Hosteria del santuari de Montgrony que aprofita l’edifici de l’antic santuari i enganxat a l’ermita de Sta. Maria de Montgrony i molt a prop de l’ermita de Sant Pere de Montgrony.


Bona espele a tothom.