Concurs de fotografies

Fotografies guanyadores

Ja tenim les imatges guanyadores del concurs de fotografies d'enguany.

Així doncs passem a la presentació de les imatges guanyadores:

1r lloc: Baixada celestial de Chus Juan 

2n lloc: tardor austral de Janna Ortínez 

3r lloc: junts fins l'infinit d'Estrella Broquetes

SORTIDA A L’AVENC DE CASTELLSAPERA, SETEMBRE 2024

Després de les vacances d’estiu es va decidir anar a un avenc on l’aproximació no fos massa llarga, que tingués algun al·licient com pot ser veure les colònies de ratpenats que hi habiten. En aquest cas es va escollir l’avenc de Castellsapera, un avenc que reunia totes aquestes condicions, a més durant uns mesos també la seva entrada esta regulada per tant s’havia d’aprofitar l’ocasió.

En aquesta ocasió vàrem ser 9 socis, Jordi Veciana, Lluïsa, Jordi G., David, Judit, Minu, Antoni, Àngel i Mario.

L’accés es fàcil sempre que encertis el camí i no vulguis fer el senglar.

Va començar a instal·lar en Jordi i el Mario de segon, l’últim pou el va instal·lar en Mario. 

                 

Una vegada s’arriba a la base del pou principal ja vàrem baixar aprofitant les cordes instal·lades en fixe i desgrimpant i al fons de la sala.

Allà vàrem poder veure que encara hi havia ratpenats, alguns d’ells ven adormits, altres encara volaven al voltant nostre.

Es va fer una foto de rigor sense molestar gaire als inquilins que allà hi habiten 

i posteriorment varem anar pujant a l’exterior.

 

Finalment es va anar a fer un beure a Matadepera.

Fins a la propera sortida.

CRESTA ESPADAS POSETS

JOVENTUTS FERÉSTEGUES – CRESTA ESPADAS POSETS

Igualada 20-21 de Juliol de 2024

Avui farem segurament la sortida més dura i amb més dificultat de les fetes a la secció. Sortim dissabte 20 d’igualada a les 12 del migdia i anem fins al poble d’Eriste, dinem i preparem les motxilles que van força carregades. Tenim pronòstic de mala nit i freda i portem tendes o algun tendal per poder aguantar-la. Fem cua a la caseta del Bus que ens portarà a l’Espigantosa, on tenim darrera nostre un grup nombrós que per sort han trucat per avisar i gràcies a això ens portarà un bus més gran de 30 places.

Des de el pàrquing carreguem els bàrtols i seguim el PR que ens porta fins a l’Angel Orus, podem veure pel camí la cascada dels Paset del Oso i la ja esmentada d’Espigantosa, avui molt carregades.

Amb una mica menys de 2h ens plantem al refugi on hi ha força gent, ja que coincidim amb el Trail Aneto-Posets i amb un rescat d’helicòpter d’una noia amb un esquinç. El pilot ens del·laïta amb una sortida del tot espectacular de la plataforma, visca la xuleria!

Mengem i bevem alguna cosa i tornem a enfilar el camí que ens portarà a LLardaneta, passem per l’encreuament del GR i seguim direcció Viadós, travessem el pont que ara és novament de fusta i ja veiem la Canal Fonda del Posets. Un esforç més i amb unes 2 hores a sumar arribem al Ibon de Llardaneta, força ple de tendes i gent . No ens podem entretenir i muntem tendes, toldos o el que porti cada un. El cel està amenaçador i després de menjar alguna cosa, decidim que demà decidirem què fer i ens n’anem a dormir.

Nit plujosa, a estones amb força intensitat, amb vent i amb una bona tempesta de llamps, resem o preguem perquè aguantem tota la nit. Ens aixequem força bé, les tendes han aguantat i ningú ha près mal. Esmorzem i encara que el cel està mol lleig, decidim tirar endavant. Deixem alguna tenda muntada i agafem el material necessari per a la cresta.

Tirem amunt seguint alguna fita però sense pèrdua fins el primer cim del dia, El Diente Royo (2978m) no es un tres-mil però per mi no es important, a estones podem veure tota l’activitat que ens queda. Seguim sense possible pèrdua i coronem el Pic de Pavots (3.114m) per alguns el seu primer 3.000m. Foto de rigor i amb el sol començant a deixar-se veure veiem el nostre pròxim objectiu, el Pico Espadas (3.332m), aquí cal grimpar ja una mica més i tenim un bon pati a banda i banda. Tots pugem força bé i ja podem tornar a fer la foto des del cim.

Mengem una mica, bevem i ara ens toca el famós Pas del Funambulista. És més complicada la baixada i la posterior grimpada que el propi pas que no presenta cap dificultat.

Després ens trobem un “nevero” i aprofitant les petjades a la neu, el remuntem per un lateral i passem per sobre del fil sense gaires problemes.

Ja veiem molta gent als Posets, però abans coronarem la Tuca de la Llardaneta (3.295m) un més a sumar a la llista. 

Encarem l’últim 3.000 amb un camí força pedregós, però encara que amb esforç es deixa pujar força bé, marrades a dreta i esquerra i ja podem dir que estem al segon cim dels Pirineus, els Posets (3.359m).

Mengem algun ganyip, fem fotos i ara toca la baixada, llarga i dura. L’aresta de baixada i les petites desgrimpades fins a la Canal Fonda ens fan veure que costar (suposo que cada un té el seu ritme i la seva manera de afrontar-ho)

Esperem a que baixi la gent i com sabíem la Canal Fonda encara té força neu. Aquí alguns es posen els grampons o les fundes amb cadenes i afrontem la baixada que ens queda. La neu està molt pasteta entre l’hora i la quantitat de gent que ha passat i això fa que algun membre agafi por i algun altre ho faci amb molta prudència.

La segona part nevada es pot fer perfectament sense cap utensili extra. Tornem a fer una mica l’acordió però novament ens esperem per tornar al Ibón de Llardaneta per recuperar les tendes i el material deixat aquest matí. Recollim el material i ara si, de baixada es formen diferents grups i com que demà toca matinar alguns baixem a bon ritme, arribem al pàrquing d’Espigantosa a les 18:30h i no tenim bus fins d’aquí a 2 hores (potser faltaria algun bus més de 16,30 a 18,30h). Decidim per guanyar temps baixar fins al poble a peu, una hora més a sumar de la bona pallissa que portem avui. Ens interessem per la resta del grup i sabem que tots han pogut agafar el bus de les 20:30h. 

És moment de fer balanç i espero que la bàscula es decanti per el cantó positiu, sé que hi hagut alguna por, força cansament i potser alguna crítica, però particularment estic content ja que molta gent ha pujat el seu primer 3.000 i ha fet la seva primera cresta. La manera d’afrontar un repte ja una mica important, fa que l’activitat pugui portar discrepàncies. Caldrà parlar-ne i segurament tornar a la zona de confort, i programar activitats d’una dificultat i durada més assumibles. Segueixo creient i segueixo esperançat que la sortida hagi deixat un bon gust de boca.

La muntanya es dura però crec que t’ho torna amb escreix.

POLLEGÓ INFERIOR DEL PEDRAFORCA.

 22 de Juny de 2024

SORTIDA TOP AL POLLEGÓ INFERIOR DEL PEDRAFORCA.

Avui ens toca sortida amb pocs kilòmetres i molt desnivell (8km i 1200mts) .

Sortim d’hora d’Igualada i agafem el cotxe fins a Saldes,  Pugem direcció al mirador de Gresolet, aparquem  en un ampli pàrquing i allà esmorzem,  preparem les motxilles amb tot el material necessari. Comencem a pujar per pista bona fins a un dipòsit d’aigua, allà agafarem un camí poc definit i poc utilitzat, aviat veiem que ens donarà un plus a l’activitat, petites grimpades, desgrimpades i flanquejos no complicats però suficients per gaudir-ne, patir una miqueta és bo per l’esperit.

Ja tenim davant nostre els forats de les Feixes, conegudes com les coves dels Talibans. Ens preparem, ens posem el casc i qui ho creu convenient el talabard i seguim les cordes equipades, primer amunt i despès amb un flanqueig a dretes força maco. Seguim amb alguna grimpada més i ja tenim fet el primer dels forats. Ara toca un camí lateral sense gaires complicacions i ja veiem la segona cova, aquí haurem de seguir grimpant per l’interior i ho podem fer pels dos laterals  del forat, lloc molt feréstec i de gran bellesa.

Agrupats tots un altre cop anem a buscar el següent repte d’avui, l’espectacular Gran Diagonal, una esquerda que ens permet afrontar la paret sud per un punt que amb l’ajuda d’alguna corda, d’alguna grimpada ens permet avançar sense fer servir les impressionants parets d’escalada ,lloc també on gaudeix la vista i altres sentits.

Superada aquest estètic pas, ens toca tornar a fer un altre flanqueig fins a trobar la canal que ara està equipada amb cordes fixes i que ens facilita la pujada al ja a prop Pollegó Inferior. Un al·licient més d’aquesta impressionant circular.

Ha pujat la boira amb molta rapidesa i un cop al cim no podem gaudir gaire de les vistes extraordinàries que es veurien en un dia clar.

Foto de rigor i encararem la baixada per les Costes d’en Dou, on novament superarem cadenes i alguna corda, passarem per l’impactant Balcó de la Joaquima i novament  alguna corda més.

És un lloc de gran bellesa i si la pujada és espectacular la baixada es igual de maca i recomanable. Fem un tros de Tartera però aviat ens desviem per un camí al costat d’un torrent i ara ja sí en poca estona tornem a sortir sobre mateix d’on tenim els cotxes aparcats.

Hem sigut 13 participants hi hem tardat unes 6 hores. Podem estar molt contens de com ha anar la sortida. Jo he gaudit molt i espero que la resta també.

SANTUARI DE BELLMUNT

 Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

13 D’ABRIL  DEL 2024 AL SANTUARI DE BELLMUNT

Sortim com sempre des de l’Amèrica i ens dirigim a la comarca d’Osona, concretament a Saderra. Un cop tots reunits visitem la gran casa de Saderra  (s.XIII) i l’església de Sant Marcel (s.XI) una anada i tornada per quedar bocabadats d’aquestes construccions de gran bellesa.

Remuntem la carena de l’Espriu, fins assolir la Punta Reia (952m), aquí ja veiem la cresta que haurem d’afrontar a continuació. Trobarem 2 passos equipats amb corda i farem alguna grimpada i desgrimapada sense massa dificultat, però que ens farà gaudir molt.

Davallem una mica i anem a buscar el pujador de la carena de la Baga, aquí ja trobem les senyals de la cursa que estan fent avui (Camí dels Matxos sector Bellmunt de 48 km) i que sempre les seguirem fins al Santuari de Bellmunt.

Aquest tros puja de valent, hem deixat els boscos d’Alzines i ara transitem entre unes fagedes de gran bellesa. Comencem a sentir la remor de la gent, entre els de la cursa, turistes i altres excursionistes, però abans passarem per la molt poc estètica caseta amb els repetidors i antenes de telecomunicacions, és el preu de la tecnologia. Passem per la Muntanya de Bellmunt (1248m) on hi ha una grandiosa creu metàl·lica que, segons ens comenten, porta un marcador que va sumant les persones que passen per l’indret. Ara sí amb molt bones vistes al santuari, davallem i fem una visita al preciós Santuari de Bellmunt (s.XIII).

Anem a recarregar aigua per la font, visitem el Santuari i la capella (molt maca), fem les fotos de grup pertinent, ens quedem amb les ganes de fer una cervesa o altres begudes, i encarem la baixada, doncs ens toca tornar fins els cotxes. Agafem les marques del GR i PR cap a Santa Maria de Besora, ara passant per un fresat camí, deixem el GR i anem a buscar el Coll de la Gegantes. Seguim el camí i ens deixem de visitar la Font-Viva, seguim caminant fins a la vall de Saderra i planejant passem per la Masia de la Tartera i la carretera asfaltada fins els cotxes. Ens trobem unes notes de que aparquem bé, ens surt una noia que es diu que no han pogut treure el camió per culpa nostre. Iintentem no discutir-nos però creiem amb tota sinceritat que amb 2 o tres maniobres ho hagessin resolt. Sempre hem intentat deixar les coses bé  i no molestar, aquest cop creiem que hem actuat igual.

Hem estat 5 hores de cotxe a cotxe i anat 15 persones. Podem estar molt contens.

L’AVENC DEL NOU DE LES ALZINES

 SORTIDA A L’AVENC DEL NOU DE LES ALZINES,  JULIOL 2024

Ja portàvem temps pensant en fer aquest avenc, ja que els treball d’exploració fetes per membres del club Espeleocorb amb la col·laboració amb membres de l’EGAN ja havien acabat.

Aprofitant que son mesos de calor i que l’aproximació no es llarga es va anar a fer l’Avenc Nou de les Alzines a Begues. 

En aquesta ocasió vàrem ser 12 socis, David, Judit, Subi, Jordi Cervera, Antoni, Lluïsa, Minu, Àngela, Mario Karla, Josep i Jordi. 

Com que érem molts i es volia arribar fins a baix, el David, Judit i Subi van anar a instal·lar el dia abans. D’aquesta manera la progressió va ser molt més fluida i ràpida. 

Vàrem fer servir tres cordes, 60-100-60,  uns 25 mosquetons amb algun desviador.

Es comença amb una sèrie de pouets no massa amples

fins que s’arriba al pou del yu-yui,  que realment impressiona i més quan t’expliquen la historia de la seva desobstrucció

en aquest punt es fa molt més ample i vertical.. 

A partir d’aquest punt hi ha un parell de passos estrets i que acaben en una sèrie de pous fins arribar a la profunditat de -155m.

Hi ha la opció de fer diferents remuntades no en vàrem fer cap ja que amb la colla que érem no donava massa temps. 

Al final una gran sala plena de fang amb una mica de degoteig d’aigua. 

Foto de grup i mica en mica tots amunt un altre cop

Cal dir que en tot l’avenc el perill de la caiguda de pedres es molt present, per tant es va anar amb molta cura de pujar els pous mes conflictius deixant una sola persona per pou.

Es va fer una altra foto de grup a fora per si de cas. 

Al final encara ens va donar temps de fer un beure a Can Cargolet on vàrem aprofitar per dinar. 

Fins a la propera sortida.

Curs d'iniciacio a l'espeleologia

 

COVA URBANA DE TARRAGONA

 SORTIDA A LA COVA URBANA DE TARRAGONA                                     13 de juliol de 2024

Amb motiu del 35è aniversari del EGAN, el SIET de Tarragona ens ha convidat a visitar la cova urbana a 10 socis del Club, escollits per sorteig.

La “Cova Urbana de Tarragona” s'estén per sota del nucli urbà de la ciutat. La seva troballa, accidental, es remunta a 1996, amb motiu de la construcció dels fonaments d'un nou edifici; es va trobar una galeria romana de conducció d'aigua que, a través d'uns pous naturals, connecta amb la citada cavitat.

S'han descobert més de dos quilòmetres de grans sales i galeries, moltes d'elles inundades. La “Societat d´Investigacions Espeleològiques de Tarragona” (SIET) ha explorat i topografiat aquesta cavitat, condicionant-la per a la seva visita.

L'entrada a la Cova Urbana, es a la 4ª planta d'un pàrquing comunitari privat. Es per això, que es imprescindible un comportament adequat per evitar molèsties als propietaris. No es pot cridar, mullar gratuïtament el terra, trepitjar places d’aparcament, tocar els cotxes, etc. El constructor de l’edifici era un arqueòleg i va procurar que tot estigues en condicions perquè tots els espeleòlegs poguéssim fer i gaudir de la visita a la cova. La sala més gran porta el seu nom  Sala Josep Mª Forné.

 

Hem gaudit de les explicacions que ens ha fet el Josep Lluis, el guia voluntari del SIET que ens ha acompanyat i portat per sales laberíntiques mentre ens explicava un munt d’històries i acudits.

 

  

     

  

Hem comprat al SIET un llibre de la Cova Urbana fet pel Victor Ferrer, el qual podreu consultar a la biblioteca del centre.