SORTIDA A L’AVENC DE JUAN CABEZA, desembre 2024

Aquest mes de desembre i com a última sortida de l’any vàrem visitar l’avenc de Juan Cabeza.

Com ja és tradicional, en l'última cavitat de l’any hi ha una mica de celebració abans de les festes de Nadal. Per tant, aquest cop tocava coca, moscatell i cava.Ens vàrem reunir 11 socis, Judit, David, Sergi, Subi, Àngel, Moi, Mario, Minu, Jordi V, Jordi G, i Antoni.  És un avenc no gaire difícil, té un pou força gran i en la base del mateix ens permetia poder celebrar Nadal amb comoditat. A més hi ha una sala inferior força decorada.

 

Com que érem força gent, es van instal·lar dues vies, en aquesta ocasió el Subi per una part i el Jordi G, per l’altra varen estar instal·lant. Amb un 55 s’arriba a la base del primer pou i amb un 20 n’hi ha prou per acabar d’arribar a baix. Amb 17 mosquetons en vàrem tenir prou per instal·lar-ho tot.

                   

De mica en mica va anar baixant la gent.

 

Els que van voler, van visitar la sala inferior, encara que hi havia qui preferia esperar a encetar la coca i les begudes.

Al final va arribar el moment esperat,...

.... el brindis…

I com no, no podia faltar la foto de grup

Un cop acabada la celebració vàrem anar pujant de mica en mica.

 

Fins a la propera sortida. Bones Festes.

El Serrat del Faraó

8 de desembre del 2024

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: El Serrat del Faraó.

Avui, última sortida de l’Any. Tenim dinar i farem una volta per Montserrat, és l’avantatge de tenir-la tan a prop.

Ens trobem com sempre a l’Amèrica I ens dirigim cap a l’aparcament de Can Jorba, farcit com sempre d’autocaravanes i furgonetes (crec que caldria regular aquest tema també).

Per a esmorzar prenem coca i moscatell, que a l'última sortida és tradició. Un cop recollit tot comencem a caminar: Can Jorba, ermita de Mare de Déu de la Font i anem a buscar el Torrent de la Coma del Pastor. Avui resseguirem el torrent per dins (no agafarem el camí que a estones el voreja), farem grimpades i algun passet sense complicacions, però que ens fan gaudir una bona estona. Anem força colla, però tothom ho fa sense gaires dificultats.

Veiem ja l’Agulla del Faraó, reculem un xic el camí de la Palomera i just on conflueix el Torrent de l’Estevet, tirem canal amunt per on puguem i flanquegem cap a la nostra esquerra per buscar la Canal del Aritjol (aquesta canal al principi està molt vestida i creiem que és millor començar per la de la seva dreta i anar a buscar-la on la vegetació en permeti passar).

La canal és una típica montserratina amb grimpades, trossos amb vegetació i altres amb lleixa de pedra. És una canal divertida de pujar i anem amb compte de no tirar gaires pedres. Un cop a dalt podem veure la peculiar agulla amb una forma difícil de qualificar, aquí fem una parada per tornar a menjar alguna cosa i beure.

Seguim amunt i fent una petita grimpada ens plantem al Serrat, fem diferents grimpades i desgrimpades fins a la roca del Serrat del Faraó (roca 259) ajudats per uns troncs col·locats per facilitar la grimpada. Aquí tenim les vistes del Faraó amb la seva cova, dels Ous del Faraó i de l’Agulla de la Verge de Lourdes.

Un cop al coll anem a buscar la Cova del Faraó amb un petit flanqueig exposat, però que fem sense gaires dificultats i amb una sabina ens ajuda a fer l’últim pas. Veiem que el lloc és mot freqüentat de les reines del lloc, les cabres. Hi ha un parabolt per si es vol posar una corda per a la baixada, tot i que no el fem servir i retornem per seguir la nostra ruta.

Seguim per un bosc de boixos i anem a buscar la roca amb un altre flanqueig per sota dels Ous del Faraó, fins a situar-nos a un collet. Allà hi trobarem les cintes de persiana (avui amb un estat molt millor que l’última vegada) i enfilem amunt. Avui és un dia ventós i en aquest tram es torna huracanat i davallem amb l’ajuda de la vegetació. Com que anem molts i tenim dinar, decidim no fer la canal equipada de l’Agulleta del Faraó i tirem avall seguint unes fites per unes lleixes força entretingudes amb alguna desgrimpada força maca. Sortim un altre cop al camí de les Palomeres molt a prop d’on comença el torrent de la Canal Roja.

Seguim el camí sense pèrdua fins a sortir molt a prop, un altre cop, de Can Jorba. Ha estat una sortida crec que molt interessant per llocs poc freqüentats i feréstecs de Montserrat.

Anem un cop més al Mirall (restaurant d'un company de l’Egan ) i com sempre sortim satisfets de les viandes del xef Toni.

Acomiadem el 2024 amb un bon balanç i comencem el pròxim curs que ens portarà per indrets interessant per visitar.

Molí de Bretons

24 de novembre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Molí de Bretons.

Un altre cop el temps ens fa la guitza, hi ha previsió de pluja per tot Catalunya i decidim canviar de ruta: avui anirem a la nova comarca del Moianès.

Un cop reunits (avui venim de diferents llocs de sortida), ens preparem amb els “impermeables” i el material necessari per fer l’excursió on només ens caldrà caminar.

Ens trobem aviat el Torrent de la Fàbrega que haurem de travessar, bonic racó on veiem l’erosió de l’aigua sobre el llit de pedra. Continuem remuntant i decidim esmorzar a la masia abandonada del Saiolic, típica construcció de dues plantes, el corral a la planta baixa amb la seva menjadora i una sala gran per la llar de foc i on es devia fer la major part de vida i la superior amb les habitacions.

Seguim i aviat ja veiem el saltant d’aigua (Salt del Toscar) que amaga sota seu el nostre pròxim objectiu. Baixem per un grauet sense dificultats i observem l’imponent Molí de Bretons (molí habitatge troglodític del s. XVII, habitat i en funcionament uns 300 anys fins que una riuada es va emportar a tots els habitants i després va quedar abandonat).

Fem les fotos pertinents i tornem a travessar la riera. Continuem remuntant i arribem a l’Ermita de Mare de Déu de Marfà (s. XVII), des d’aquí anirem a veure les Fonts de Marfà (avui no raja) i el lloc pintoresc de la Tosca que com el seu nom indica, hi podrem veure un indret on hi predomina aquesta pedra característica. Visitem també el molí de el mateix nom.

Tornem a l’ermita i remuntem per un petit camí seguint un filat fins al Gorg Estret, espectacular saltant d’aigua que avui per desgràcia baixa força plena de purins. El color de l’aigua i la pudor no deixa cap dubte, és una de les conseqüències de viure en un país on tenim més porcs que habitants, cal fer les coses millor.

Travessem la Riera de Castellnou que si baixa com avui et mullaràs les botes. Seguim i baixem l’Escaler dels Gats (trobem una corda) que no té cap complicació. Seguim per pista bona i en poc sortim a on tenim els cotxes.

Sortida sense cap dificultat, però que ens descobreix llocs interessant per una comarca que tenim poc visitada, com sempre la muntanya et torna amb escreix l’esforç amb vistes i llocs fantàstics.

Circular per Mont-ral amb Encant

5 d’octubre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Circular per Mont-ral amb Encant.

Sortirem un cop més de l’Amèrica amb un matí fred. Quedem amb la gent al nou aparcament del municipi d’Alt Camp no es pot entrar a dins del poble i esmorzem com sempre. Un cop preparat tot el material (casc, arnès, vuit, reverso), comencem la caminada d’avui. 

Ens dirigim cap a La Foradada. Passarem primer per Punta Coroneta (mirador) i anirem per sota d’aquest bonic forat que ens portarà a una segona foradada, aquest cop una mica més petita. Anem direcció als Cingles dels Císters i amb una petita grimpada podem veure la boca de Sortida de l’Avenc de Mont-ral. Al costat molt a prop tenim la Cova del Codó. Remuntem la cinglera per la nostra dreta fins a trobar l’entrada penjada on, un cop equipats, arribarem superant primer un grau equipat amb cadenes fins a la boca. Molt aviat baixarem un pou on hi ha instal·lada una corda fixa. Podem gaudir de quantitat de formacions: estalactites, estalagmites, columnes. 

Ara ens tocarà fer una grimpada per una colada, baixar per un pou instal·lat i busquem el pas clau de la travessia, un pas força estret (de l’últim cop trobo que ha encongit, o potser no) on ens haurem d’arrossegar i només passar-lo, trobarem el pou d'uns 15 m equipat també amb una corda fixa.

Foto subterrània de grup i aquí ja intuïm la sortida, ja que es nota el vent que circula de dalt a baix. Seguim una galeria i ja veiem la llum del dia, tot i que ens falta fer l’últim ràpel fins a terra (cal portar corda).

Un cop tots fora, tornem a l’entrada superior i al costat mateix fem la ferrada que ens deixarà a dalt del cingle, curta però maca.

Un cop a dalt seguim pel llom i trobem la pedra que ens marca l’entrada del grauet de baixada que ens deixarà a la boca de la Cova de la Moneda.

Ens tornem a posar el casc amb el frontal i ràpidament afrontarem el pou instal·lat amb grapes tipus ferrada folrades amb un plàstic taronja (molt típiques d’abans).

Baixem i seguim davallant per observar novament infinitat de formacions força boniques. La cova es va estrenyent i dues companyes segueixen fins que és impossible avançar.

Tornem a la superfície i la tornada la farem per la Cova dels Tions i el Recó del Teix (arbre mil·lenari) de gran bellesa i sense més ni més tornem als cotxes.

Avui hem anat 14 persones i podem estar contens del bon fer de tots els assistents.

Volta per torrents de Montserrat.

21 de setembre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Volta per torrents de Montserrat.

Per culpa de la inestabilitat del temps fem un canvi de sortida i com que Montserrat no falla mai, ens hi apropem.

Quedem com sempre a les 7:30 a l’Amèrica i ens dirigim fins al Poble del Bruc, deixem els cotxes al pàrquing municipal (ara tancat amb cadenes, suposo per evitar que els de les caravanes l’omplin a canvi de molt poc retorn per al poble).

Remuntem el Torrent de l’Illa i anem fins al Vermell del Xicarró i enfilem cap als Pallers, donem un tomb per les peculiars agulles fins a l’era del Mateix nom.

Esmorzem una mica i anem cap al nostre següent punt d’interès, tirem avall pel Torrent de les Boïgues fins a la Cova de l’Alfonso. Abans trobarem un parell o tres de ressalts equipats amb cordes fixes per baixar fins a l’últim i més llarg (20-25 m), anomenat canal dels Arrossegats, on cal portar corda i estris per baixar-lo. Fem una observació: aquí els del patronat en lloc de desequipar canals clàssiques de Montserrat, podrien anar a treure la ferralla d’una antiga ferrada que en aquest cas l’únic que fa és nosa i potser algun dia hi quedarà enganxat algú.

Tots fem el ràpel sense gaires complicacions i seguirem el camí al costat de les parets fins que veiem el Torrent del Tambor i anem a buscar la roca que li dona nom per remuntar el camí que ens portarà a la cova del Cabrit.

Una parada més per parlar d’aquesta magnífica muntanya i agafem els pel camí de les Palomeres fins a l’Agulla fina. A partir d’aquí ens endinsarem cap al Torrent del Boixar, trobarem novament 4 o 5 ressalts equipats amb corda, alguna desgrimpada fàcil i com sempre no deixarem mai d’admirar la bellesa d’aquests indrets tan Montserratins.

L’últim ressalt ens dóna una mica més de feina, però al final tots baixem sense problemes fins a l’amfiteatre magnífic de la llera del torrent amb la roca encastada sobre nostre i com que portem cordes, decidim rapelar aquest últim ressalt que fa molts anys estava instal·lat per pujar-hi.

Visitem com no la Cova del Boixar (potser aquí també els del Patronat podrien fer una mica de neteja). Sense més complicacions ens dirigim cap als cotxes i donem per acabada la Matinal amb un bon gust de boca per tots i especialment per la gent que no coneixia aquests indrets.

III Trobada d'Espeleòlegs a Castelló

El passat 22, 23 i 24 de novembre, 5 membres de l'Egan vam anar a la Trobada Interclubs de Castelló a Eslida. Us deixem aquí l'enllaç a la crònica que n'han fet els nostres amics de Castelló i només afegir que, de les 3 cavitats que vam poder visitar, la Ferrera ens va agradar molt perquè havien instal.lat un circuit molt entretingut.

III Trobada d'Espeleòlegs a Castelló

COVA DE LA FERRERA: Tiene 2 sectores para visitar. Sector noreste con un pasamanos. En la sala de l'Arc podemos subir a una galeria superior por una cuerda fija (instalación de exploración). Sector noroeste tiene cuerda para superar el "Trencaous". En su zona final existe un circuito donde se sube una rampa muy inclinada con una cuerda con nudos y se rapela un P-13 (instalación de exploración).

El pas del trencaous está en la cueva de La Ferrera

◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆

   

◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆

RECORREGUT TROBADA:

Baixada per P-81 directe.


Pujada per P-12, rampa amunt, P-3 i P-10.
En este punt hi ha dues opcions: 

 1 - Es pot eixir ràpidament pujant per P-7 a la sala de la connexió.

 2 - Pujar R-2 amb corda i Continuar fractura amunt fins el final, llavors pujar per fractura estcontinuar fins sala gran. Pujar P-10, baixar P-4 estret fins la sala de la connexió.

A partir de la sala de la connexió, baixar rampa equipada amb corda amb alguns ressalts i la repissa de -50 m. Ací pujar per la corda del pêndol cap a l'eixida.

L’avenc del GINEBRÓ

Aquest mes de Novembre vàrem visitar l’avenc del Ginebró era una bona oportunitat per ensenyar als nouvinguts que l’espele es dura, ja que l’aproximació es una mica llarga, a més van col·laborar en portar el material. En aquest cas també hi havia la possibilitat de muntar dues vies paral·leles en el pou principal. Es va fer servir, un 40-60-30 i uns 20 mosquetons. En el primer pou vàrem posar una segona corda de 35m

En aquesta ocasió vàrem ser 10 socis, Moi, Antoni, Judit, David Jordi V. Carla, Isaac, Montse, Àngel i Jordi G.

El dia era bo i semblava que aguantaria. No se sap quin es el motiu però sembla que les aproximacions als avencs són més curtes del què realment són. I aquest dia va ser un d’ells. Ningú recordava, (o no volia recordar), que aproximació que sense ser dura es un xic llarga amb un últim tram molt emberdissat.

Van començar a instalar el Jordi G. i el David, seguidament van anar baixant tot el resta de la gent. Alguns van tenir alguna petita dificultat en el algun tram i l’Angel va instalar una segona via de baixada en el prou principal per alleugerir tant la baixada com després la pujada. Finalment tothom va arribar a baix. 

Despres en la pujada com que ja era una mica tard varem anar per feina i no es van visitar les galeries adjacents. Es va fer foto de grup i cap amunt.

El que si que van poder gaudir seguint les indicacions de l’Antoni es que l’ultim pou es pot pujar grimpant, sempre assegurat, es clar. 

Finalment es va pujar per les dues vies muntades

       

Fins a la propera sortida.