Sortida a França 10 i 11 de febrer de 2024 (2ona part)
L’endemà diumenge els amics de l’Spéléo Club Béziers ens havien proposat anar a la Grotte de Pousselières, una altra cavitat del departament de l’Herault. Ens van explicar que també era molt bonica però més curta que la del dia anterior. A nosaltres ja ens anava bé, ens quedava la tornada a casa i, el més important, teníem els genolls bastant adolorits!Som de l'EGAN
Espeleo Grup Anoia
5 de marzo de 2024
Grotte de Pousselières
29 de febrero de 2024
Grotte de l’Asperge
27 de febrero de 2024
Barranc del gat menjat o bauma de l'Onyó.
14 de febrero de 2024
9 de febrero de 2024
LLISTAT DE BARRANCS OBERTS O REEQUIPATS PER EGAN AL 2023
Un altre descens equipat aquest any ha estat la part superior del Rec de la Garganta, la part inferior de la qual obrim l'any 2011. D'aquest descens no adjuntem la seva topografia ja que estem fent una publicació especial amb dos barrancs més de la zona, dels quals cal demanar permís al Parc del Cadí, per estar dins del seu límit.
3 de febrero de 2024
31 de enero de 2024
AVENC DEL PLA DE BASSIOLES
Començàvem nou any i es va decidir anar el dissabte dia 27 de Gener a un avenc petit i no massa lluny d’Igualada, en aquest cas a l’avenc del Pla de Bassioles. Es un avenc sense massa dificultat tècnica. Que esta molt a prop de les urbanitzacions de les Casetes d’en Muntaner. Es un dels avencs que han sabut sobreviure a la pressió Inmobiliaria de la zona.
L’accés es una mica embrossat, la gent que hi havia estat el recordava per un altre cantó però actualment hi ha una tanca amb un ramat de cabres. I per la rasa no esta massa neta d’esbarzers.
En aquesta ocasió vàrem ser 7 socis, l’Amparo, Salva, Àngel, Cristina; Jordi V. Mario i Jordi.
Com que el dia era molt bo es va aprofitar per esmorzar a la boca del mateix avenc.
Per la instal·lació es va fer servir 20 fins al primer replà, un 60 per tot el pou llarg, i finalment un 20 pel passamà i pou final. De corda es va sobrat. Esta pràcticament tot instal·lat amb parabolts i spits i algun químic.
No hi ha massa formacions, una mica de cristalls de sal de llop a la part superior i una mica de colada en el pou llarg.
La instal·lació va anar a càrrec del Jordi amb la supervisió del Mario. Mentre que els socis més veterans supervisaven a les noves incorporacions en Jordi V. i la Cristina. Tot i que van fer-ho molt bé.
La progressió va anar prou fluida i en poca estona ja estàvem tots a baix, la gent va poder explorar una mica la sala de caos del final de tot, ens vàrem fer la foto de grup de rigor
i cap amunt
En poca estona ja vàrem estar tots fora. I finalment varen anar un beure a Vallirana.
Fins a la propera sortida.
18 de enero de 2024
PEÑAS BLANCAS
Nadal fent espele 2023
Dia 30-12-23
Quart dia, portàvem pensat de fer una cavitat molt “canyera”, però en vista dels aconteixements i del record que teníem de la Sima Benis, es van buscar alternatives menys atrevides,
En tota la documentació que portàvem, es va decidir anar una mica més lluny a prop de Puerto Lumbreras, i la cavitat era la sima de las Peñas Blancas, una cavitat sense tantes pretensions però que segons la bibliografia tenia formacions de guix molt boniques.
Es una petita cova (-65m) .
Formada per guixos però que es troba en zona on hi havia hagut explotacions mineres de ferro per tant dins de la cova es troben barrejades tant les formacions de guix amb els diferents estats de cristal·lització com amb vetes de minerals principalment d’òxids i sulfurs de ferro que donen tonalitats que van des del vermell, passant per l’ocre fins arribar al negre.
Aquest dia el Sergi va voler descansar i no forçar la maquinaria. En aquest cas vàrem ser 5 els components del grup i l’encarregat d’instal·lar va ser el Subi.
La boca es troba just al costat d’una mina encara que no hi ha comunicació física entre elles.
Es tracta d’un pou directe finalitzat per una rampa. A partir d’aquest punt la cavitat s’obre en una sala de sostre alt i que en van sortint diferents ramificacions i galeries de diferent mida i profunditat. Encara que nosaltres portàvem una corda per si de cas, no ens va fer falta en cap moment.
En aquesta cavitat d’origen hipogènic, el guix i l’aragonita són els principals formacions que es troben
Aquest bloc de selenita, una cristal·lització de guix transparent encara que aquí no s’aprecia massa les seves làmines.
Algunes formes de guix en forma de geoda de tamany important.
En forma de filaments
Estalactites recobertes de guix
Les típiques excèntriques.
També es podien veure vetes de minerals de ferro, encara que potser portàvem gana però ens va semblar una altra cosa
Finalment en una de les zones amb més concrecions ens vàrem fer la foto de grup.
Tot i que la topo sembla que es molt detallada, els passos estrets entre les diferents sales i l’estona que comporta explorar tota la superfície, se’n va fer difícil de trobar tots els raconets. Creiem que encara ens va faltar algun lloc per visitar i no per falta d’exploració.
En el retorn de la cavitat ja arribant al cotxe ens vàrem parar un moment a veure una de les explotacions de mineral de ferro que resten abandonades, en aquest cas existien dues boques i vàrem entrar per la inferior.
Aquesta va ser la sortida que es va fer per terres Murcianes, una terra amb moltes cavitats de diferents orígens i que mostren unes formacions molt particulars.
En general ens va agradar molt, es va disfrutar, tot i la calor i la humitat de les cavitats. Realment per tornar-hi en una altra ocasió sempre en època de fred, es clar.
16 de enero de 2024
SIMA de la HIGUERA
Nadal fent espele 2023
Dia 29-12-23
Tercer dia, en principi era el dia estrella de tota l’estada a Murcia. Avui tocava fer la Sima de la Higuera.
Una cova restringida i que s’ha de demanar permís. Encara que a l’hora d’anar a buscar les claus al casino del poble, o ens van veure les pintes d’espele-guiris o ja ens esperaven perquè ningú ens va demanar que ens identifiquéssim.
El Sergi ja estava amb més ànims encara que no al 100%. Aquest cop érem l’equip complet.
Un cop recollides les claus, vàrem anar a trobar la boca de l’avenc que encara que sembla que sigui fàcil, si segueixes el track que et proporcionen en la gestió dels permisos doncs fas uns quants tombs al voltant.
La boca esta protegida amb un reixa feixuga tancada amb un candau per tal de protegir la cavitat.
La higuera deu el seu nom a una figuera que creix just a l’entrada de la cavitat i que les seves arrels s’enfonsen resseguint quasi la totalitat del pou d’entrada que té uns 70 metres de profunditat.
Es força còmode, i el descens es ràpid, cal dir que tot i ser una cavitat calenta, no te res a veure amb les que havíem fet fins al moment. A partir d’aquest pou, la progressió es horitzontal i no es necessari més material tècnic. El camí esta balisat de manera que es molt fàcil de seguir, d’aquesta manera es protegeixen les formacions i tothom té les mateixes fotos.
En un punt donat també es pot veure un petit llac al fons de la cavitat amb aigües cristal·lines
Aquí es poden veure multitud de formacions gens habituals. Donades l’origen hipogènic de la cova.
Formes coral·loides per tot arreu
Zones amb estalagmites en forma de conus,
Formacions globulars que semblen núvols
I formacions que recorden a les potes d’elefant
Al final un cop arribat al final de la balisa, només cal tornar enrere pel mateix camí i sortir a l’exterior.
Encara que vàrem pensar de deixar algun dels components del grup dins.
Però ens van fer peneta i els vàrem deixar sortir.
Aquest avenc va ser molt còmode en general i encara ens va quedar ganes d’anar a sopar fora i preparar la sortida pel dia següent.