Buscar este blog

24 de enero de 2020

RAID 20ª EGAN

Història del Raid Egan

Des de l'any 1997 l'Egan va iniciar-se en el món dels raids, sent aquest club un dels pioners en l'organització d'aquest tipus de proves. Des dels inicis el Raid Egan sempre ha mantingut l'esperit d'arribar a tots els racons de la comarca de l'Anoia, passant cada edició per un municipi diferent. 
En aquesta nova edició tant rodona, 20a del 2020, hem volgut sortir de la zona de comfort i ens traslladem al Penedès, la nostra comarca veïna.
El Raid Egan torna a venir carregadíssim d'emocions, i està inclòs dins la COPA CATALANA de Raids de la FEEC.

20è Raid Egan
Castellví de la Marca (La Múnia) és el municipi escollit per aquesta nova edició del Raid Egan.
Aquest municipi està situat a la comarca de l'Alt Penedès, a uns 200m sobre el nivell del mar, i té un entorn de gran interès paisatgístic, cultural, tradició vinícola i molt apte per fer esports a l'aire lliure.
El Raid Egan combinarà aquestes modalitats esportives: 
  • bicicleta tot terreny orientació
  • cursa a peu orientació
  • via ferrata
  • espeleologia (coves horitzontals senzilles)
  • rapels 
  • escalada
  • progressió vertical
Hi haurà 3 categories, amb diferents distàncies i desnivells. Així tothom que es consideri aventurer podrà escollir i gaudir al màxim.

Els recorreguts es faran amb els mapes i fulls de ruta que entregarà la organització, i que seran secrets fins poc abans de la sortida.

Visita el nostre web! https://eganraid.wixsite.com/misitio

7 de enero de 2020

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA I A LES TRINXERES DEL CLOT I VISITES GUIADES AL REFUGI DE SOTA L’ESGLÉSIA I AL POU DEL GEL D’AGRAMUNT


El passat 10 de Novembre de 2019 el nostre soci Miquel Suau va organitzar una sortida oberta a tothom pels entorns d’Agramunt per visitar uns dels pocs escenaris de la Guerra Civil encara visibles: els refugis i trinxeres de Mas d’en Trilla i les trinxeres del Clot o el Reclau. 
Amb puntualitat, les 23 persones apuntades vam pujar als vehicles particulars i vam desfilar cap a Agramunt on ens vam agrupar per poder continuar cap al nucli rural de Renant a uns 7 km a l'est d’Agramunt. Un cop es va baixar dels vehicles es començà a caminar entre el bosc i part d'una pista, tot observant una de les poques trinxeres visibles d’aquells indrets. 


Després de caminar una estona vam arribar als refugis. Es tracta d’un grup de petits refugis excavats sota una gran llosa de sauló, la majoria dels quals inacabats, doncs els soldats republicans que els van fer molt probablement devien haver de sortir a corre-cuita d’aquell punt. Després de l'obligada parada tècnica per veure aquests elements del passat bèl·lic i poder esmorzar amb comoditat, es va prosseguir l’excursió cap a un altre grup de trinxeres un parell de km mes amunt en direcció al nord-est, prop de Mas Marcó i a tocar del canal Segarra-Garrigues.

Després de seguir entre el bosc aquesta altra línia de trinxeres, obra també del mateix exèrcit republicà en retirada cap a Guissona i Cervera, ens vam dirigir altre cop als vehicles. 
Com que teníem temps encara i aprofitant que érem prop vam parar a veure una altra línia de trinxeres a uns 500 m aproxim. del nucli de Les Puelles, a uns 3 km d’Agramunt. 


De tornada es va fer una visita a l'antic camp d’aviació dels Salats, on tothom va poder llegir en plafons informatius la història d’aquest camp militar. Cal destacar que dins d’aquest camp també existeix un refugi que tots els presents van poder visitar. Per culminar l'excursió es va fer una visita guiada al Pou del Gel d’Agramunt, situat al turó dels dipòsits i adaptat com a refugi anti-aeri per protegir la població dels nombrosos bombardejos de l’aviació rebel, així com també al refugi de sota el Temple Parroquial de Sta. Maria d’Agramunt, un dels més importants de la contrada i l'únic, del que se'n tingui constància, sota els fonaments d’una església.


Per acabar, i com a traca final d’aquesta sortida, es va dinar al restaurant Blanc i Negre on, abans d'acomiadar-nos, el nostre soci organitzador de la sortida va lliurar-nos un dossier explicatiu sobre la història local d’Agramunt durant la Guerra Civil. No cal dir que tothom va quedar molt satisfet i que segurament en properes ocasions es repetirà.

Miquel Suau 

16 de diciembre de 2019

XXIII TROBADA D’ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA A IGUALADA

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA I A LES TRINXERES DEL CLOT I VISITES GUIADES AL REFUGI DE SOTA L’ESGLÉSIA I AL POU DEL GEL D’AGRAMUNT


El passat 10 de Novembre de 2019 el nostre soci Miquel Suau va organitzar una sortida oberta a tothom pels entorns d’Agramunt per visitar uns dels pocs escenaris de la Guerra Civil encara visibles: els refugis i trinxeres de Mas d’en Trilla i les trinxeres del Clot o el Reclau. 
Amb puntualitat, les 23 persones apuntades vam pujar als vehicles particulars i vam desfilar cap a Agramunt on ens vam agrupar per poder continuar cap al nucli rural de Renant a uns 7 km a l'est d’Agramunt. Un cop es va baixar dels vehicles es començà a caminar entre el bosc i part d'una pista, tot observant una de les poques trinxeres visibles d’aquells indrets. 


Després de caminar una estona vam arribar als refugis. Es tracta d’un grup de petits refugis excavats sota una gran llosa de sauló, la majoria dels quals inacabats, doncs els soldats republicans que els van fer molt probablement devien haver de sortir a corre-cuita d’aquell punt. Després de l'obligada parada tècnica per veure aquests elements del passat bèl·lic i poder esmorzar amb comoditat, es va prosseguir l’excursió cap a un altre grup de trinxeres un parell de km mes amunt en direcció al nord-est, prop de Mas Marcó i a tocar del canal Segarra-Garrigues.

Després de seguir entre el bosc aquesta altra línia de trinxeres, obra també del mateix exèrcit republicà en retirada cap a Guissona i Cervera, ens vam dirigir altre cop als vehicles. 
Com que teníem temps encara i aprofitant que érem prop vam parar a veure una altra línia de trinxeres a uns 500 m aproxim. del nucli de Les Puelles, a uns 3 km d’Agramunt. 


De tornada es va fer una visita a l'antic camp d’aviació dels Salats, on tothom va poder llegir en plafons informatius la història d’aquest camp militar. Cal destacar que dins d’aquest camp també existeix un refugi que tots els presents van poder visitar. Per culminar l'excursió es va fer una visita guiada al Pou del Gel d’Agramunt, situat al turó dels dipòsits i adaptat com a refugi anti-aeri per protegir la població dels nombrosos bombardejos de l’aviació rebel, així com també al refugi de sota el Temple Parroquial de Sta. Maria d’Agramunt, un dels més importants de la contrada i l'únic, del que se'n tingui constància, sota els fonaments d’una església.


Per acabar, i com a traca final d’aquesta sortida, es va dinar al restaurant Blanc i Negre on, abans d'acomiadar-nos, el nostre soci organitzador de la sortida va lliurar-nos un dossier explicatiu sobre la història local d’Agramunt durant la Guerra Civil. No cal dir que tothom va quedar molt satisfet i que segurament en properes ocasions es repetirà.

Miquel Suau 

15 de noviembre de 2019

BARRANC DE L’ESPUNYA

BARRANC DE L’ESPUNYA

NOU CAMI DE RETORN PER FER EN UN SOL COTXE I EVITAR EL RETORN PEL RIU LAVANSA


Aquesta sortida del club ha sigut no tant per baixar el Barranc de l’Espunya, com per provar el nou camí de retorn que durant aquest any 2019 han obert els nostres companys Albert Gras i companyia. 

Aquest camí ja era conegut per l’Albert, els pescadors el feien servir per baixar a pescar al Riu La Vansa, el travessa i continua fins a Montant de Tost. Tot aquest any, s’han fet sortides per tal de localitzar, netejar i marcar el camí que possibilita el descens del Torrent de Gol i Barranc de l’Espunya sense haver de baixar per la Vansa i sense haver de fer combinació de cotxes, el que ens fa estalviar varies hores de temps.

El barranc de l’Espunya també va ser obert per l’Albert i companyia l’any 1993. És un barranc molt ben format, amb una gorja espectacular que enllaça ràpels d’alçades entre 10 i 17 metres per arribar a la sortida amb un ràpel de 40 metres volat a trams. Com que era dia d’eleccions i havíem d’anar per feina per tenir temps de votar, ens hem trobat ben d’hora, a les 9 del matí a l’ermita de Fígols. Pel mig del poble anirem cap a Romanís, abans d’arribar trobarem un trencall que posa Voloriu, el seguim fins arribar a un nou trencall per la dreta on posa Forn. El desestimarem i arribarem a Voloriu per pista asfaltada, travessarem aquest petit llogarret, anirem guanyant alçada fins arribar a una zona de prats i ben bé al seu final girarem a la dreta, seguirem guanyant alçada fins situar-nos sota el Roc de Peguera. Sobre nostre, veiem el Roc de Peguera. Hem de situar-nos a les obagues de l’esquerra i sobrepassar-lo. Aleshores quedarà a la dreta, un cop aquí el camí comença a planejar bastant fins a creuar un torrent molt marcat. Si anem a fer el Torrent de Gol, seguirem fins que la pista travessi el Torrent de Gol, lloc on començarem el descens i deixarem el cotxe. 

Si anem a fer el barranc de l’Espunya, com hem fet nosaltres, abans d’arribar al Torrent de Gol, veurem per l’esquerra una pista que baixa, marcada amb marques vermelles. 



Aquest serà el camí tant de baixada com de retorn. Nosaltres deixarem els cotxes seguint la pista, uns 50 metres més enllà, en una explanada a la dreta. 

Un cop equipats, ja amb neoprè, comencem a caminar, seguint les marques vermelles que ens portaran en uns 20 minuts a la llera del barranc. A uns 200 metres de l'inici del camí veurem per l’esquerra el camí de tornada, marcat també de color vermell. 



Comencem el descens. A mig barranc, abans d’entrar a la gorga final, intuïm un camí que el creua i que és una escapatòria que ens portarà per la dreta fins AINAT i a l'esquerra fins el cotxe. 


Algunes fotos dels magnífics ràpels a la gorja 






Arribem al ràpel de 40 m



Un cop superat el ràpel de 40 m i abans de d’arribar al pròxim de 12 m trobarem a nostra esquerra fites i marques vermelles senyalant el sender de tornada.

Nosaltres baixarem el ràpel de 12 m i per sota veurem el passamà instal·lat que ens permetrà remuntar fins el camí de tornada a la tornada. Fem l’últim ràpel fins el riu La Vansa.

Un cop al llit del riu la Vansa anirem uns 50 m avall a l’esquerra (veurem una fletxa de color taronja)


i trobarem una petita tartera senyalitzada amb marques vermelles per on agafem el camí de tornada.


A l’altre banda del Riu La Vansa veureu marques de color taronja (que no hem d’agafar) que porten al poble de Montant de Tost.


Remuntarem la tartera uns 30 m. I per la banda dreta del barranc arribarem al passamà del P.12 que per una ample canal i en varies llaçades ens situen sota les penyes uns 150 m més amunt. Com a referència hem de veure que ja hem superat en alçada els salts principals del barranc de l’Espunya. Un cop sota el cingle a la nostra esquerra comença el pas de grau que dóna a una miranda des d'on podem observar tota la zona que deixem enrere. 



Un cop superat el grau a la nostra dreta hi ha una canal per la que pujarem per acabar de superar el cingle, només arribat a dalt davant nostre tenim un petit clot entre dos serrats amb un bosquet de pins al mig, el camí està marcat per carena rocosa que comença immediatament sobre nostre i que fa una cresta rocosa, és la vessant esquerra orogràfica del barranc, anirem avançant tota l’estona per zona rocosa però sense tenir vista del barranc, al cap d’uns 20 – 30 m arribarem a un corriol més marcat i en poca estona a una clariana a una pista que en 200 m porta a la pista principal. Anirem a l’esquerra fins arribar al cotxe.

El camí no te pèrdua. Està molt ben marcat amb marques de color vermell.

Us passo l’enllaç de Wikiloc amb la ruta feta per si voleu seguir-la. ENLLAC WIKILOC

Us passo també l’escrit de l'Albert amb les dades del camí, mapa i tram del passamà. AINAT






11 de noviembre de 2019

Es lliura el I Premi Gorges de Núria

El treball de l'Espeleo Grup Anoia del CECI ha estat galardonat amb el I Premi Gorges de Núria 2019 pel seu treball Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat.


Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat

El premi es lliurarà a la propera Trobada d'espelòlegs de Catalunya a Igualada.




31 de octubre de 2019

Torca Tejera

Aquestes passades vacances també, varem fer una petita travessa, Torca Tejera. l'informació sobre aquesta cavitat ens la habia donada el nostre amic Enric Peradalta. Després de buscarla una bona estona amb el GPS i no trobarla varem anar a preguntar a la casa a on habiem aparcat el cotxe, que ja ens habien dit abans que hi habia un forat aprop de casa seva, els hi vam fer cas i varem decidir anar a fer una ullada a on ens indicaven (i era el forat correcta).
Com que habiem perdut molt temps buscanla decidirem anar a dinar.A la tarda anarem a fer la travessa (amb una mica de mandra tot s'ha de dir).Es una cavitat petita i activa a on ens varem mullar fins la cintura.




Hi ha un pou de 10 metres d' entrada i no hi ha cap rasal mes marcat a la topo, baixem el pou i ens traiem els arnesos i fem la travessa i aleshores que pasa? si sortim per l¡altre boca ens quedem sense arnesos (conclusió hem de tornarla a fer al reves per recuperarlos) Hem fet la travessa 2 vegades.
Fins la propera
Angel i Montse



27 de octubre de 2019

Cova Asiul- Cantabria

Un altre cavitat que varem visitar aquestes pasades vancances a Cantabria es la cova de Asiul.
Tot i tenir una foto de la situació, coordenades etc, etc, ens va tocar patejar una bona estona per un rasqler (que a les fotos es veu mes planer).


Varem donar unes quantes voltes abans de localitzarla . Mentres la buscavem varem trobar una altra cova mes petita pero molt concrecionada de la cual desconeixem el nom. 
Quan vam trobar la cova de Asiul ja era tard i varem decidir tornarhi un altra dia.




Us pasem unes quantes fotos que varem fer d'ella.

Fins la proxima - Angel i Montse