30 de enero de 2023
25 de noviembre de 2022
Avenc Montserrat Ubach Odèn (Solsonès) 12-10-2022
La sortida mensual de la vocalia d’espele de l’EGAN va ser a l’avenc Montserrat Ubach de 202 m de fondària.
A banda de fer l’avenc fins el fons, ja que l’última vegada ens vam quedar sense cordes a l’últim pou, també teníem la feina de fotografiar la fauna que poguéssim trobar en el nostre recorregut per poder-la enviar als biòlegs que estan estudiant la cavitat.
Però la mala sort, o que “els bitxos” no tenien ganes de ser protagonistes, només vam poder fer la foto a un ratpenat solitari que estava dormint tranquil·lament en una de les parets de la cavitat, si bé vam veure volar uns 4 ratpenats més.
Aquesta vegada a la sortida del festiu 12 d’octubre de 2022 érem 12 espeles de l’EGAN: Josep, Karla, Jordi, Sergi S., Judit, David, Salva, Amparo, Sergi M., Mario, Miquel i Antoni.
Una vegada posat el mono i tota la parafernàlia per poder baixar i pujar, ja que a la boca de l’avenc és complicat canviar-se, ens dirigim, camí avall, a buscar el corriol, molt inclinat i instal·lat permanentment amb cordes de seguretat, que porta a la boca inferior de l’avenc. La boca superior, a 10 m per sobre de la “principal” és molt més incòmoda d’arribar i sempre la descartem.
Sergi M., acompanyat de la Karla van instal·lar perfectament tots els pous de la cavitat para que la resta no tinguéssim que suar massa al passar les reinstal·lacions.
I així, xino-xano, vam arribar a l’últim pou, fangós més no poder, i sense cap atractiu en formacions, però era “fer base” (contraposat a “fer cim”), que era “un deute pendent” de l’EGAN.
Feta la foto de família de rigor, només quedava tornar a pujar, desinstal·lant i recollint cordes que sempre és incòmode, i tots fora.
Arribat als cotxes, ens canviem i anem a Solsona a prendre una merescuda cervesa i explicar les anècdotes que han passat a l’avenc Montserrat Ubach.
Bona sortida i bona gent de l’EGAN.
4 de noviembre de 2022
Cueva La Marniosa
L' Àngel del 17 al 25 d' Octubre va anar a terres cantabres, aquestes fotos son de la cova la Marniosa que va visitar junt amb un company de Cantabria.
18 de octubre de 2022
CIRCULAR IBÓN DE ACHERITO / BRECHA DE HANAS
Pel 1 i 2 d’octubre 2022, i coincidint amb l’inici de la tardor, la secció de Muntanya proposa una sortida que no figurava en els plans inicials però que és de les que s’ha de fer almenys un cop a la vida.
Anar a l’Ibón de Acherito, al Pirineu d’Osca (Anso –Jacetania-).
Per completar la sortida, travessa circular de l’Ibón de Acherito, afegim pujar fins a la Brecha de Hanas per poder admirar la banda francesa d’aquest racó del Pirineu.
Uns 14 km en total i 830 m de desnivell.
Sortim el dissabte, 1-10-2022, cada u des del seu lloc d’origen per estar tots junts a l’hora de sopar a les 21 h al restaurant del Camping VALLE DE HECHO, situat als afores del municipi de Echo (posem Echo sense “h” perquè així ho posen els del poble).
Així que a les 21h exactes ens trobem al camping: Judit, David, Josep, Karla, Amparo, Salva, Miquel, Carles, Elena, Margarita i Antoni.
Primer problema a resoldre.
Resulta que el restaurant del càmping no havia previst tenir per sopar més de 30 persones d’una agrupació coral quan ens van confirmar a nosaltres, feia dies, que no hi hauria problemes en triar plats combinats de tot tipus sense necessitat de reserva prèvia ja que no esperaven a ningú.
I resulta que van dir que si a aquesta munió de gent cantaire d’avançada edat i s’havien oblidat de nosaltres.
Al final vam fer el mateix menú –i preu- que “els jubilats de la coral”. Ensaladilla rusa, llom amb pebrot i 2 postres a triar. Impossible “negociar” res més. Ho agafes o ho deixes. El vam agafar.
Passada aquesta primera experiència culinària, cada ú va anar a dormir on millor va considerar (hostal, furgoneta i hotel)
El diumenge, 2-10-22, a les 8 h. sortim tots els cotxes cap el “pàrking La mina” (1.200 m).
Des del “Pàrking La Mina” a l’ibón de Acherito es va per un sender marcat (S5) que puja pel Barranco de Las Foyas i a mig camí es desvia per arribar a l’ Ibón de Acherito (1.875 m).
La caminada va ser sempre en pujada i “tranquil·la”, tenint en compte que hi havia elements del grup que no estaven per fer masses floritures (el que subscriu és un element destacat d’aquesta situació).
Vam arribar a l’Ibón de Acherito sense cap contratemps. Aquest llac és completament natural, sense cap presa artificial, i és el més occidental dels Pirineus. Les seves vistes són espectaculars.
Després de fer l’esmorzar i les fotos, amb una americana afegida inclòs, vam pujar pel marge dret de l’ibón per arribar a la Brecha de Hanas (2.015 m).
Però en aquesta ruta inèdita s’havia de travessar una gran pedrera natural que va fer la guitza a les cames de tota la colla. Només els isards i nosaltres vam passar per allà per anar a la Brecha de Hanas.
Però vam arribar i vam poder contemplar tota la vall de Aspe (França).
Més fotos i... cap avall, però aquesta vegada per l’altre marge de Ibón per un sender amb vistes espectaculars, fins arribar, en baixada, al refugi lliure del Barcal.
Ja només quedava seguir, sempre en baixada, el sender que pel barranc de Acherito arriba al pàrking de La Mina.
Una bona excursió, amb molt bona companyia que van fer que les 5 h de durada passessin molt ràpidament.
De fet, la baixada es va fer a una velocitat digna d’una cursa de competició. Tot sigui per poder arribar a l’hora de dinar al restaurant del càmping Selva de Oza, però quan vam arribar ja havien tancat la cuina (està vist que lo nostre no són els restaurants dels càmpings). Ens vam haver de conformar amb menjar el que portàvem i una “patata al forn” que encara els quedava.
Sense més contratemps, ens vam acomiadar del Pirineu d’Osca i marxem cap a casa.
6 de octubre de 2022
RUTA DE LA CENTRAL DE DAIÓ PEL CANAL DEL FRESER
El passat diumenge 25 de setembre 17 membres de l'EGAN vam voler participar de la sortida que ens havien preparat el Santi i el Pineda i que pintava tan bé: circular sortint de la Central elèctrica de Daió (Queralbs) passant pel Camí de les Centrals, el Canal del Freser i els salts i gorgs del Freser.
Vam començar enfilant el camí habitual cap a Núria però, i no podia ser d'altra manera, aviat el vam deixar per fer una ruta diferent: amb passamans, cordes, alguna grapa... Vam arribar al Pont del Cremal i la Bauma de Sant Rafael i vam deixar el camí normal i vam seguir el canal del Núria al Freser, construït per tal d'alimentar la central de Daió. A partir d'allà el camí va per sobre el canal, tapat amb taulons de fusta, i ens ofereix unes vistes impressionants. Finalment vam deixar el canal i vam començar a baixar pel marge dret del riu Freser, passant pel Salt del Grill.
I, per si no havia sortit tot prou bé, fins i tot vam arribar a l'hora bona per anar al restaurant de la Corba a menjar embotits del Ripollès (recomanació dels barrankeros que se les saben totes).
23 de septiembre de 2022
Avenc de La Crisi, Cambra, Grèvol i Sabarín 1
Pel 16 i 17 de Juliol de 2022 la secció d’espele de l’EGAN va proposar anar a Els Ports a fer “alguna cova interessant”.
D’entrada va triar l’avenc de La Crisi de -148 m i 1.215 de recorregut entre les diferents galeries. Això pel dissabte, i pel diumenge, ja veuríem que fer per completar la jornada.
Sortint de diferents llocs, ens vam trobar el dissabte al matí a l’Hostal Pous de la Neu l’Amparo, Salva, Carlota, Sergi M., Muntsa, Jordi; Alba, Minu, Mario, David, Judit, Àngel, Subi, Sergi S. i Antoni.
Com era d’esperar en el mon espeleològic, la clau que havien de deixar per passar la barrera del refugi no estava al seu lloc, així que quan toqués anar cap el refugi ja pensaríem com superar la maleïda barrera pels cotxes.
Després d’un bon esmorzar, comencem a enfilar muntanya amunt amb els cotxes fins arribar a l’aparcament per fer l’avenc de la Crisi.
Estant tots els que tenien previst fer-la canviats, i després de unes petites desorientacions, i mira que és de les fàcils de trobar, però a l’EGAN ens agrada posar una mica d’emoció a les coses, comencem a baixar prèvia instal·lació amb bucles de reinstal·lació força generosos pel pou de -117 m que va anar d’un pel de no arribar amb les cordes que portàvem.
Una vegada a la base del pou, i sabent que la cavitat té, més o menys progressió horitzontal, ens decidim per anar a la sala del llac.
eESPELEDSense més dificultat digna de menció, ja sigui caminant, gatejant, desgrimpant o fent passamans, passem pel “pas del negre”, “via de la diàclasi” , “l’embut” i finalment arribem a la “sala del llac”.
El pobre llac estava en la seva mínima expressió, si bé la cavitat estava bastant humida i amb petits rierols que van sortejar.
Toca sortir i, amb paciència, i fent la cua de rigor al ser tanta gent i ser un pou llarguíssim i bastant estret en bona part del seu recorregut, especialment a l’entrada, acabem tots fora sense contratemps.
Següent parada, al refugi de Cova Cambra.
Abans ens acomiadem del David i la Judit que tenen altres compromisos i no poden seguir amb nosaltres.
Com encara no es fa fosc, decidim anar a Cova Cambra.
Sorpresa !!!
La barrera és oberta, i... més sorpresa, hi ha gent al refugi !!!
Són gent de Tortosa, coneguts espeles que treballen intensament per la zona i que es queden a dormir, però marxaran abans que nosaltres el diumenge.
Arribem a un acord, ens deixen la clau de la barrera (el refugi no té clau), i quedem on tornar-la el diumenge a l’hora de dinar. També molt típic del mon espeleològic, posar solucions satisfactòries a mida que van sorgint els problemes.
Com tenim temps sobrat, anem a visitar la Cova Cambra, ja que molts de nosaltres no havíem estat.
És una cavitat “estranya” ja que les seves formacions estan tintades de negre degut a la gran quantitat de fogueres que s’han fet a dins.
Dormim com podem, uns al refugi (als que poden aguantar els extraordinaris roncs del company de Tortosa, altres en furgoneta, els més còmodes, altres amb hamaca, i altres fent bivac, ja que feia bon temps.
El diumenge decidim fer, uns l’avenc Sabarin 1 i altres l’avenc del Grèvol.
L’avenc del Grèvol és “petit però coquetó”. Té 25 m de fondària i està a la Mola de Catí, molt a prop del Sabarín.
L’avenc Sabarín 1 és més complexa i encara l’estan explorant. Fem la via “clàssica” . Té 56 m de fondària, amb sales molt concrecionades (abalisades) . Ens entretenim una mica per les seves galeries i, com comença a ser l’hora de dinar, sortim tots i ens escampem marxant cada u per la seva banda després de haver valorat molt positivament la sortida d’espeles de l’EGAN a Els Ports i amb molt bona gent.
27 de junio de 2022
COVA DEL FORAT MICÓ (Cardona)
El 12-6-22 com sortida mensual dels espeles de l’EGAN, vam anar a fer la cova de sal del Forat Micó, a Cardona.
Feia 5 anys que no havíem estat com sortida “oficial” i teníem ganes de saber si havia hagut alguna modificació en el seu recorregut, ja que arribaven comentaris que s’havia tornat a tapar.
Forat Micó és una cova integral que travessa el diapir de sal des de la base de la Bòfia Gran, fins arribar a l’altre extrem de la muntanya en direcció E, tot seguint el curs d’un rierol saturat de sal.
Vam anar Josep Mª, Miquel, Jordi C., Jordi G., Muntsa, Joan, Estrella i Antoni.
El temps era de Sol esclatant, i sortir a les 9 h de matí feia més “interessant” caminar amb el mono posat per la muntanya salada fins arribar a la boca superior de la cova.
Una vegada tots preparats, ens endinsem i veiem que la temperatura és agradable i el rierol, encara que minso, encara circula tot i la sequera. Algú tasta l’aigua i enten el perquè aquell riu ja no dissol més la muntanya, ja que l’aigua està supersalada i no creiem que hi càpiga ni un gram més de sal dissolta.
La cova és bastant, molt, arrossegada i són d’agrair els guants i genolleres, els que porten, ja que els que no porten han d’anar fent “penitència” tota l’estona.
Però val la pena fer aquesta cova. Els seus meandres multicolors, les seves estalactites i petites columnes de sal blanca, la plasticitat de la sal tenyida de color taronja i gris dibuixant corbes a la paret fan que sigui un espectacle únic que només els espeles podem gaudir amb intensitat.
I així, fent meandres, arrossegant-nos per terra, mullant-nos amb aigua saturada en sal, i suant per poder passar per uns quants passos estrets, arribem a l’altra banda.
La cova conserva la seva “integral” i continua sent tant espectacular com sempre.
Fora de la cova només quedava tornar a patir una forta calor fent el camí de pujada, molta pujada, entre els arbres que voregen el diapir de sal i tornar als cotxes a treure’ns el més ràpidament possible els monos encartonats per la sal i gaudir, dins del poble de Cardona, d’una merescuda i triomfal cervesa.
Si la cova ens deixa, hi tornarem.
21 de junio de 2022
Ruta per la Serra del Picancel, Cim Salga Aguda
El passat dia 12 de juny el Santi ens va portar a fer una ruta per la Serra del Picancel, amb sortida a Vilada, passat Berga. Just sortir vam enfilar cap el cim més alt, la Salga Aguda, després vam baixar per la cresta (la baixada va ser espectacular) i vam tornar a pujar, gairebé escalant una pendent molt vertical, fins el Pic del Gira-sol. Després vam continuar fins el Coll del Peris i, per arribar a dalt del cim, ens vam ajudar d'una via ferrada, curta però maca, i ja per l'altre vessant i amb una orografia més planera vam afrontar l'últim cim del dia, el Serrat del Migdia. Després d'un llarg camí vam retornar al Pont del Climent, on teníem aparcats els cotxes.
A la sortida hi vam participar: Santi, Pineda, Lídia, Joan, David i Judit.MÉS IMATGES
17 de marzo de 2022
14 de marzo de 2022
CLOT DE LA TORRENTERA
Han prohibido el descenso del clot de la torrentera por presencia de fauna sensible.
Nos han comunicado que multarán si se desciende.
Durante el año 2020, aprovechando el final de la primera ola de la pandemia, todo el equipo de aperturistas del EGAN, Xavi Vidal, Andreu Carrión, Albert Gras y Estrella Broquetas, junto a Mari Nivera, organizadora de Espeleocanyons, que nos ha publicado muchísimas aperturas en los libros que hacía para los encuentros, abrimos un increíble barranco en el Ripollés, de tipo pirenaico de pizarras y licorellas con 29 rapeles en total. Rápeles de hasta 30 metros y con cascadas en forma de cola de caballo.
Era en agosto y como podréis ver en las fotos bajaba agua abundante. Este año con la sequía que tenemos el caudal ha descendido bastante. Os recomendaría hacerlo cuando lleve caudal, a finales de primavera.
Los rápeles se siguen sin tregua y el descenso implica unas 4 o 5 horas.
Se tiene que vigilar con los patinazos y los cantos vivos para la gestión de cuerdas.
Encontrareis la topografía del barranco, el mapa de acceso y retorno y un Wikiloc que hice mientras lo estábamos abriendo y cual no termina porque me quedé sin batería, pero es seguir y cruzar la riera de Tregurà desde donde sale un sendero a la derecha que nos llevara al coche.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)