9 de febrero de 2018

19e Raid Egan




                               

18 de enero de 2018

Avenc Pompeu Fabra

Última sortida de l'any d'espeleologia - Dissabte 23 de desembre de 2017
A petició del David aquest mes es va triar l'Avenc Pompeu Fabra per la sortida mensual d'espeleologia, la última sortida de l'any 2017!

Malgrat coincidir amb la tradicional sortida dels barranqueros a Sta. Càndia (malauradament a vegades no es poden evitar les coincidències), un total de 9 espeles es van apuntar a la sortida, encara que hi ha dubtes sobre si el grup era tan nombrós per l'atractiu de l'avenc o perquè hi havia coca i moscatell per esmorzar.

Érem, per ordre de baixada, el Jordi Cervera, el David Prat, el Toni Martín, l'Airon, el Pol, la Jess, el Roger, l'Àngel i la Judit.

L’encarregat d’instal·lar aquesta cavitat tant complexa va ser el Jordi Cervera i, com sempre, ho va fer de manera excel·lent.Mentrestant, el Toni s'encarregava de fer les fotos i la resta simplement baixàvem darrera gaudint d'un avenc preciós i molt entretingut.

I sense cap contratemps, però després de moltes reinstal·lacions i molts separadors, vam arribar tots a la sala de baix on, entre un caos de blocs, vam localitzar la connexió a una gatera molt bonica i concrecionada, el final d'un avenc que a tots ens ha deixat molt bon record.



 I després de la foto de grup (feta en una sala més ampla que la gatera) tots amunt, perquè el detector d'oxigen feia ja molta estona que pitava indicant concentracions per sota el 19%.


I com que la coca de l'esmorzar i dos entrepans no semblaven prou, tots cap a Vilafrancaa menjar alguna cosa més i a acompanyar-ho d’una cervesa.

Bon any 2.018!



20 de noviembre de 2017

FORAT DE SANT OU (Gombrèn)

Dintre de la programació oficial de sortides d’espele de l’EGAN, el mes de novembre toca anar al FORAT DE SANT OU (Gombrèn -Ripollès-).

La sortida prometia ser atractiva ja que combina l’espele amb la recerca de bolets i acabar amb un bon dinar al restaurant que hi ha a l’Hostal de Montgrony.
De fet vam complir, com a bons espeles amb la visita a l’avenc i amb el bon dinar al restaurant, però la recerca de bolets es va tenir que deixar estar per manca de temps.
Així que el 5-11-2017, ens trobant directament a l’aparcament de l’Hostal de Montgrony tota l’expedició que, sortint de diferents llocs de la geografia catalana, hem respòs a la convocatòria de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Salva, Amparo, David, Judit, Marina, Virginia, Pol, Jess, Tort, Jordi, Ferran i Antoni ens trobem al bar de l’hostal. Però no esmorzem allà, ja que l’espele és una persona curtida i l’agrada “patir”.

Així que anem a esmorzar al refugi de Planelles, que està a 5’ de l’hostal. El problema és que aquest refugi està en condicions precàries (el sostre es cau), i hem d’esmorzar a les taules de fora, amb un fred “que pela” i un vent que es deixa notar.
Acabat d’esmorzar, amb més rapidesa del que ens és habitual, ens preparem i equipem al costat dels cotxes per caminar, camí amunt per darrera del refugi fins arribar a la boca de l’avenc del Forat de Sant Ou.


La boca està protegida amb una barana de fusta i les instal·lacions que hi ha són parabolts. Però, alerta pels que vagin a aquest avenc confiant en les instal·lacions, als parabolts els falten les plaquetes, només està posat el parabolt amb l’espàrrec sortint i les femelles.
Com tenim el material dient, instal·lem les plaquetes necessàries i baixem.


Primer un pou de 30 m, dels que 20 m són directes, després, amb molt de compte, i pensant que són 12 persones les que baixen per allà, descendim per la rampa de la base del pou, entre restes de fulles, branques i pedres que en equilibri inestable fan que el segon pou de 20 m pugui ser un malson pel que està sota d’aquella rampa degut a la quantitat de pedres que li podrien caure al damunt.

Però, no va ser el cas, tots vam tenir molta cura al baixar la rampa, arribant a la base del pou sense problemes.

Allà vam fer la “foto de família” oficial i, com era tard per anar a dinar, ja que havíem quedat a les 14:30 h al restaurant i ja eren les 14 h i tots estaven avall, vam començar a circular sense cap dilació. El menjar és sagrat per un espele, i més si és un bon menjar entaulat, calent i ben servit. 


I així va ser, crec van trigar menys en pujar tots que en baixar.

L’avenc no té formacions atractives, però és un avenc ample, còmode de fer i el seu atractiu està en les seves generoses dimensions. Baixes 67,30 m en el que és l’avenc més fondo de la zona, en una serra, la de Montgrony, ben conservada i plena de vegetació.


I així va acabar la sortida d’espeles de l’EGAN, amb un bon dinar en l’Hosteria del santuari de Montgrony que aprofita l’edifici de l’antic santuari i enganxat a l’ermita de Sta. Maria de Montgrony i molt a prop de l’ermita de Sant Pere de Montgrony.


Bona espele a tothom.

16 de octubre de 2017

La Veritable Gorja del Tec

Apertura de la parte superior de les Gorges del Tec o Aigua de Llinars en el Solsonès-Berguedà. Se puede realizar el descenso del barranco y la exploración de la Bofia del Tec, que nos encontramos a mitad del recorrido a la izquierda del lecho. Esta cueva es una de las cuevas de mas recorrido del Berguedà, con mas de 300 m de longuitud y donde hasta ahora, solo se podia llegar remontando el rio.






3 de octubre de 2017

LA GOUFFRE BERGER


EL 24 de maig de l’any 1953 succeeix un fet que marcaria un abans i un després en la
història de l’espeleologia, la descoberta d’una cavitat que superaria per primera vegada els 1000 metres de profunditat de la mà del francès Joseph Berger. Aquest fet va suposar que es convertís en l’avenc més profund del món, arrabassant-li així el títol l’any 1954 a la Pierre de St. Martin, tot i que gairebé una dècada després el recuperaria.
La Gouffre Berger es troba a la comuna d’Engins (Isère - França), a 1460m d’altitud dins delmassís de Vercors. Des de la seva descoberta, el sistema ha estat l’escenari de nombroses exploracions donant a dia d’avui un recorregut total de més de 30km i una profunditat màxima de -1323m. Malauradament la cavitat no ha quedat indemne al pas de l’home, perdent així la seva virginitat i deixant centenars de quilos de deixalles al seu interior. Per aquest motiu fa uns anys el Comitè Departamental de Jura juntament amb el suport de la Federació Francesa d’Espeleologia organitza una campanya de neteja cada mes d’agost, deixant instal·lada tota la cavitat i oferint a tota la comunitat espeleòloga la possibilitat de descendir aquest mític forat amb una certa facilitat, tot col·laborant amb la tasca d’extracció de romanalles. Assabentats de l’esdeveniment, aquest passat 3 d’agost de 2017, SPELEO DISCOVERY juntament amb companys de varis clubs (ERE-AEC,EGAN, ECG, Frikis i GREC) decideixen embarcar-se en l’aventura de superar els -1000m de profunditat. Decidits, surten de Barcelona direcció Vercors amb un objectiu clar, superar aquesta xifra...
El millor dels escenaris es comença a dibuixar i un sol de justícia ens fa obrir els ulls després de passar la nit al càmping de l’organització.


Mica en mica l’excitació i el nerviosisme comença a aflorar i després d’esmorzar, com de costum, comencem a fer els últims preparatius; organització del material, socors, intendència, topografies...però aquesta vegada amb la tranquil·litat i la lleugeresa de saber que no haurem de carregar quilos i quilos de material col·lectiu per assolir el nostre objectiu, arribar a la cota -1100m. Punt on el riu passa a ser totalment infranquejable, si no es disposa de material aquàtic, i on acaba desembocant a una successió de sifons fins arribar a la cota màxima de la cavitat a -1323m.



Som un grup de 7 persones i pensem com organitzar l’atac. Sabem que tots junts probablement no arribarem a l’objectiu, per tant, decidim separar-nos en dos grups. 
El primer grup serà el format per en Ferriol C., en David B., en Sergi M. i l’Àngel C.; que
entraran cap a quarts de dues de la tarda, després dels 40 minuts d’aproximació que ens
separen caminant des del pàrquing. El segon grup, format per l’Àlvaro P., en David L. i
l’Eduard S. entrarà 1h més tard, deixant així una mica de marge per afavorir la progressió
durant el primer tram de l’avenc on una successió de pous i meandres enfonsats baixen fins a -240m.

Entrem al forat, i quan comencem a davallar el canvi de temperatura es fa latent. La frescor ens envaeix i els rajos de sol van desapareixent fins a quedar atrapats per la foscor absoluta, l’aventura comença, és hora d’obrir els frontals...
Descansats, el primer grup comencem a progressar hàbilment i en poc més d’una hora ens
plantem a la base dels pous, lloc on comença la Gran Galeria. En aquest punt les dimensions de la cavitat canvien radicalment donant lloc a unes enormes sales i galeries. Seguim avançant i passem el llac “Cadoux”, sec en aquesta època. Blocs i discretes formacions comencen adornar el que serà una caminada bastant atlètica fins arribar al camp 1, a -500m de profunditat. Arribats al bivac, decidim aturar-nos 5 minuts per descansar i picar alguna cosa, en aquest moment ja portem dues hores i mitja d’activitat. El conjunt del grup es troba bé i decidim seguir endavant, és a partir d’aquí quan comencem a meravellar-nos per la bellesa d’aquest espectacular sistema. Enormes gours, columnes gegantines, infinitat d’espeleotemes ens rodegen... i és quan comencem a plantejar-nos de que haurem de tornar-hi amb més tranquil·litat per documentar fotogràficament aquesta catedral subterrània.

Arribem a la “Vestiaire”, el punt d’inflexió de la cavitat. Fins ara, apart de tolls d’aigua i
degotejos, tot el recorregut realitzat ha estat més aviat sec, a partir d’aquí entrarem a la
zona més activa del sistema. En el passat hi ha hagut cinc accidents mortals per culpa de les crescudes, però sense predicció de mal temps, no dubtem ni un instant en endinsar-nos una mica més cap a les profunditats. Passat aquest punt tots som conscients que entrem en una zona de risc de crescuda així que apaivaguem una miqueta les bromes, ens concentrem i la nostra banda sonora passa a ser l’incessant curs de l’aigua. Durant la planificació de la
sortida, ens vam assabentar que hi havien passamans instal·lats per poder evitar l’aigua,
llavors vam decidir sacrificar el material aquàtic per anar lleugers de pes, tot i que tardéssim més estona en superar les imminents dificultats... - El moment ha arribat! - Un seguit de passamans i ràpels guiats ens condueixen endavant però de cop ens en adonem que l’estat de les cordes és molt precari així que decidim extremar les precaucions ja que una caiguda suposaria un greu problema en aquesta zona.


Passat aquest primer tram, tant desgastador, arribem a la Sala de les “Counfinades” i decidim aturar-nos per menjar una mica i provar el menjar d’astronautes que ha portat en David (un menjar preparat que després d’introduir-lo en una bossa, li poses aigua, reacciona i fa que el tinguis calent) – Quines coses, eh? - . Ens assentem sobre uns blocs per acomodar-nos quan de sobte sentim una veu coneguda... - El segon grup us ha atrapat! – Ells són una persona menys i durant els trams dels passamans es nota, així que s’aturen una estoneta amb nosaltres i decidim deixar-los passar. Són les 8 de la tarda i tots quatre ens seguim trobant bé físicament, així que seguim avall.
Passem el “Niagara” i varies cascades però els passamans i els ràpels guiats continuen, quan de cop i volta, ens creuem una parella de francesos vestits amb neoprè per sota nostre que caminen pel riu. Aquests ja de pujada, alçant la vista i se’ns queden mirant amb un mig somriure, entre simpàtic i burleta, pensant en la sort que han tingut de no haver de fer aquests equilibris. – Queda poc! – ens diuen. I sí, efectivament, per fi sembla que arribem a una zona àmplia on mirem la topografia i tot encaixa...estem al Gran Canó.

Caminem una estona i passats alguns pous i cascades, curtcircuitem un sifó que ens desemboca a una galeria on trobem l’últim pou. El majestuós “Puit de l’Ouragan”, una vertical de 45 metres adornada amb la cascada que l’acompanya. – Per fí! – Penso. Inicio la davallada, però de cop un aire gèlid m’acaricia tot el cos, i és en aquell moment quan el meu cap comença a pensar en com deuria ser fa més de 60 anys el primer descens d’aquells exploradors quan baixaven el mateix pou... Els quatre som a la base del pou, i de nou, ens retrobem amb el segon grup. Ells estan de pujada i ja han fet cota! Ens quedem 5 minuts de xerrameca i ràpidament caminem els últims metres fins que per fi, ara sí, arribem al nostre objectiu, a -1100 metres de profunditat!


Contents ens fem la foto a la cascada, piquem alguna cosa i ràpidament ens posem en marxa ja que portem 9 hores d’exploració i el cansament es comença notar. Comencem a pujar i mica en mica anem guanyant metres. L’ascens, més lent, va debilitant-nos i es comença a trencar l’homogeneïtat del ritme del grup. Avancem fins que de cop ens trobem a l’inici del primer tram de passamans i és aquí on l’horari que teníem previst es comença a dilatar. Camí amunt comencem a deixar enrere la cota -1000, -900, -800... i pel camí decidim agafar algunes bosses de brossa per col·laborar amb l’objectiu ecològic de l’esdeveniment. Acabem el segon tram de passamans i el soroll incessant de l’aigua desapareix, per fi estem fora de la zona de risc! Cansats ens plantegem com a objectiu primari arribar al Camp 1, a - 500m de profunditat. Allà decidirem què fer, parar a dormir o seguir. Finalment arribem al Camp 1 cap a les 10 del matí i ens trobem a un dels dormitoris el segon grup que està dormint. En David i l’Àngel també s’animen a assaborir una estona de son i mentrestant en Sergi i jo, ens quedem cuinant alguna cosa i petant la xerrada. Entre soroll i soroll, inconscientment acabem despertant a l’altre grup i cap a les 11 decidim despertar també als nostre companys per acabar de fer l’esforç final fins a la sortida. Iniciem la marxa però de sobte, comencem a veure que hi ha una certa aglomeració de gent dins la cavitat, – És clar! És dissabte! – Fins a la base dels pous no trobem excessius problemes, però a partir d’allà ens comencem a dividir i barrejar de manera que sortim esglaonats; entre francesos, el nostre grup i el segon grup. Mica en mica anem sortint tots i els últims rajos de sol del dia ens saluden. – Fantàstic, tots fora! El nostre primer -1000!!!

Text Ferriol Canyelles
Fotos: Sergi Muñoz i Christian Lopez





26 de septiembre de 2017

SORTIDA DE DESCOBERTA D’ESPELEOLOGIA

T’agradaria descobrir el món de l’espeleologia? Tens curiositat per saber el que s’amaga sota terra? Vols recórrer galeries i sales formades fa millons d’anys? L’EGAN et dona la possibilitat de conèixer indrets on poca gent pot arribar.

DIA: Diumenge 29 d’octubre 2017.

HORA DE SORTIDA: 7:30h. a la seu de l’EGAN. (Plaça Doctor Mercader 12 (al costat del Museu Comarcal) – IGUALADA) El desplaçament fins a la localitat de Bor (Cerdanya) es farà en cotxes particulars.

DURADA: Tot el dia

PROGRAMA: 1. Xerrada sobre conceptes bàsics d’espeleologia 2. Visita a la Cova de la Fou de Bor* *Ens reservem el dret de modificar les cavitats a visitar segons la climatologia. Es tracta d’una cova que és apta per a qualsevol persona.

PREU: 5€ FEDERATS (Inclou casc amb llum)

10 € NO FEDERATS (Inclou assegurança temporal i casc amb llum)

MATERIAL NECESSARI: mono o roba vella, guants, botes d’aigua o muntanya, 4 piles AA, esmorzar i dinar de picnic i roba de recanvi.

INSCRIPCIONS:

Presencials: Espeleo Grup Anoia (EGAN) grup filial del C.E.C.I Plaça Doctor Mercader 12 (al costat del Museu Comarcal) – IGUALADA 

Divendres de les 21h a les 22h Per e-mail: eganceci@gmail.com 
Només poden participar majors de 18 anys.

Data límit per inscriure’s: divendres 20 d’octubre 2017

21 de septiembre de 2017

TROBADA DE SOCIS I SÒCIES DE L’EGAN.

TROBADA DE SOCIS I SÒCIES DE L’EGAN.
3 DE SETEMBRE DE 2017

PARTICIPANTS:
Mario, Carles, Miquel, Virginia, Joshua, Cesc, Sebas, Joan, Amparo, Salva, Anna, Lluis, Nil, Prat, Judit, Nati, Lidia, Laura, Xavi, fill de Xavi/Laura, Karla, Josep, Airon, David, Rita, Santi i Albert.

Com cada 2 anys els socis i sòcies de l’EGAN organitzen una trobada practicant els esports que més els agraden per, més tard, dinar tots junts.
Aquesta vegada s’ha triat el massís de Montserrat per poder fer les activitats de Descens de Barrancs, Espeleologia i Muntanya/Eganins.
El bon temps va acompanyo i els socis i sòcies se’l van poder passar força bé.


Aquí deixem els petits escrits fets per cada grup de sortida al massís de Montserrat.


MUNTANYA / EGANINS

Degut a la poca assistència de les dues seccions de l’E.G.A,N i que al final cap nen es va apuntar a la sortida programada,i, un cop parlat amb l’Albert, que coneixia el terreny i era el guia de la secció, es va acordar canviar el recorregut “oficial” i buscar algún al·licient. Vam decidir anar a fer el camí sobre les coves del Salnitre a Collbató ,el pas de la Panxa, paral·lel al GR del camí de les Feixades.

Un cop a l’ aparcament ens vam trobar amb tanques que impedia pujar cap a l’aparcament de les coves. Tota l’ escalinata per arribar a la boca està tallada per la meitat per tal de passar-hi una nova instal·lació elèctrica i de xarxa. (suposem que, per depèn de quina activitat no hi ha cap problema per obtenir permís, les aus i altres animals protegits no els deu afectar la destrossa i soroll amb maquinària pesant i el pas de persones, en canvi, si). “El vent no bufa mai igual per tothom”.

Ja a dalt, i agafat el GR, al cap de 50 mts ens enfilem a buscar el camí, molt aviat ja veiem que no serà fàcil de seguir i que tot està molt poc definit i amb terreny poc estable. Trobem el “pas de la panxa” i amb l’ajuda d’una corda (no es necessària) remuntem el desnivell i fins trobar una canal de grimpada fàcil, anem flanquejant buscant el lloc menys complicat per progressar, mica a mica, fins a trobar el torrent fondo.






























Estem aproximadament sobre el “pas de la barra” i remuntem el “torrent fondo” per la seva part dreta orogràfica, busquem algún lloc per anar fins al llit del barranc i un cop allà decidim baixar-lo, encara que no portem arnesos, doncs no ho teníem programat.

Desfem els ressalts equipats amb cadenes amb poca complicació fins arribar al “pas de la barra”.

Ens ho mirem d’ una i altre manera i no ho veiem clar, tenim tot l’estimball a sota nostre. Al final ens hi fiquem i com sempre un cop passat no es tant complicat com ens semblava.

Tornem fins als cotxes i l’ anem cap el restaurant hotel del Bruc, però abans l’Albert ens porta fins una font amagada amb un paratge ple d’alzines i llorer, que poca gent

coneix, i seguirà sent així doncs comença a fer basarda la massificació i destrucció de la natura. (Internet a fet molt mal)
.



ESPELEOLOGIA

L'avenc escollit dins el Parc Natural de Montserrat va ser l'Avenc de Costa Dreta. Aquest espectacular avenc de 103 m de fondària és dels més representatius del massís i també ho és el camí per arribar-hi, el Camí vell de Collbató a Montserrat o Camí de les Bateries (com a curiositat, cal dir que s'anomena així des del segle XIX). Però l'aproximació és d'una hora, amb força pendent, i potser per això només érem 4: hi vam anar l'Airon, el Josep, el David i la Judit. I com que tots ja hi havíem estat, vam decidir fer la via Transversal i posar més emoció a la sortida (més emoció perquè cap de nosaltres coneixia aquesta via i ni tan sols portàvem la topografia).




  


Per sort el Josep es va poder descarregar tota la nformació al mòbil i el Dani va instal·lar perfectament fins a baix. Se'ns va fer una mica tard i no vam poder tornar a Collbató pel barranc de la font seca tal com estava previst, però amb l'objectiu del bufet lliure al cap, vam apretar el pas i només vam arribar amb mitja hora de retard. Al bufet ens vam reunir amb la resta de companys i companyes que havien anat a caminar, a fer el barranc de Sajolida o els que només havien pogut venir al dinar. Aquest any, però, vam trobar a faltar l'Antonio, l'organitzador de la trobada, que no va poder assistir-hi. Gràcies a ell una Trobada de Socis més, i ja en van 3.


DESCENS DE BARRANCS

El diumenge, 3 de setembre de 2017, i dins del marc de la trobada de socis de l'Egan que es celebra de manera bianual, uns quants socis del club vam fer el descens del Clot de Sajolida a .Montserrat. 

Després d'haver tramitat el corresponent permís al patronat, iniciàvem l'aproximació d'una hora de pujada suau però constant. 






Bonic barranc amb una successió de ràpels d'entre 6 i 23 metres amb zones de desgrimpades que aporten unes 2 hores de diversió i esportivitat per acabar tornant al cotxe amb un retorn d'uns 10 minuts

MÉS IMATGES

5 de julio de 2017

FORAT MICÓ


Animats per la presentació del llibre de Victor Ferrer sobre la cova en sal del Forat Micó, en la que informava que s’havia tornat a obrir la integral d’aquesta cavitat, la Estrella proposa fer una sortida d’espeles de l’EGAN a la cova.
Forat Micó havia estat una cova que els de l’EGAN havien fet bastant sovint, si be, des de que es va esfondrar per diferents llocs, feia molts anys, que l’havíem “oblidat”.
Dit i fet, la secció d’espele de l’EGAN proposa data per fer-la, 25-6-17, i anunciem la sortida a tots els socis/es.
La crida no pot ser més positiva, 23 persones apuntades de totes les edats que volen veure la cova de sal, molts per primera vegada.
De res serveix dir-les que si plou, s’anul·larà la sortida, que el meandre per on passa el riuet es molt estret, que s’ompliran de sal fins a les orelles, que no està clar el trobar les boques de la cavitat. Tot és igual, els 23 espeles de l’EGAN estan decidits a passar totes les calamitats que es puguin presentar .... són gent de l’EGAN.

Arriba el dia i Subi, Sergi, Prat, Nati, Judit, Estrella, Mar, “Jekyll”, Víctor, Marina, Xevi, Montse V., Jordi, “Karre”, Abril, Marina (filla), Montse M., Mario, David, Àngela, Angel, “Poch” i Antonio surten cap a Cardona amb un temps no massa clar (a Igualada havia plogut bastant).
Passem pel costat del complex turístic de la muntanya de sal i aparquem els cotxes darrera de la muntanya, el més a prop possible de la Bòfia Gran.
Caminem seguint el GR marcat i quan ja es veu tota la bòfia Gran ens desviem bosc avall, molt avall, fins arribar a l’unió de la muntanya de sal amb la muntanya d’argila i vegetació.
Tenim sort, hem trobat la boca de la surgència a la primera. De fet està on havia estat sempre, potser una mica més avall i més baixa. 
No plou, preparem els llums, el casc i ens posem bé el mono, els guants i les botes, i tots cap el forat.
Estalactites i estalagmites d’un blanc immaculat, colades parietals de color taronja, amb franges grises, excèntriques. Hi ha de tot, la halita, la silvina i la carnal·lita han fet bé la seva feina, és un espectable pels sentits.
El riuet, saturat de sal, ha creat uns meandres serpentejants per on passem uns 100 m. i .... el primer de la cua diu que es fa molt estret i que no tira.



Com ja anàvem amb la idea de que no estava clar que poguéssim fer tota la integral i que potser havíem d’entrar per un pou de 10 m que el llibre del Victor senyalava, girem cua tots.
Una vegada a la boca de la surgència, l’Antonio proposa travessar tota la muntanya de sal seguint per sobre el que deuria ser el riuet per buscar, el pou de 10 m i, si no el trobem, buscar la boca d’entrada del riuet.
Així que amb 23 persones buscant les boques, no es pot escapar res.
Primer trobem la boca del pou de 10 m, de 50 cm d’ample i molt vertical, sense instal·lacions, mal assumpte per entrar tanta gent. Ho descartem.
Al final, al fondo de la Bòfia Gran, trobem per on s’escola el riuet, i just al costat, la boca d’entrada.

                    

Però la gent ja està una mica cansada i no se sap si per aquesta entrada podrem arribar a l’altre banda, ja que creiem que sortirà a la base del pou de 10 m i haurem de fer mitja volta.

Entrem uns quants, els altres esperen notícies per decidir que fer, uns que han entrat, al ser el meandre estret, arrossegat i sempre vas sucant aigua molt salada, ho deixen córrer, quedem 9 persones i seguim, arrebossats en sal, mullats, però la cova va tirant i, al final s’arriba a un pas molt estret. David decideix passar-lo, i ... sorpresa!!! .... era el pas estret que ens va aturar per la boca de la surgència. Passem els nou i arribem a l’exterior. Èxit total!!!. Això si, ni rastre de la base del pou de 10 m.
Com s’ha fet una mica tard, uns agafen el camí de tornada per la muntanya, el mateix pel que hem baixat al matí, un altre va per d’alt de la muntanya de sal per donar la sorpresa a la gent que espera a l’altra boca.
La resta tornem per dins de la cova i, miracles de la vida!, ja no fa falta passar pel pas estret, es pot passar per sobre del meandre fent una mica de grimpada entre els blocs caiguts.

Sortim a l’altra banda on espera la resta de companys però ningú vol fer-la, s’ha fet una mica tard i hem de tornar als cotxes. De tota manera tots estan satisfets amb l’exploració feta per dins i per fora de la muntanya de sal.

Prenem una cervesa al bar del museu de sal, que per cert, els conductors de les furgonetes turístiques són molt poc amables, i cap a casa a dinar o al pantà que hi ha prop d’allà.



Una sortida fantàstica que de segur tornarem a repetir.

3 de julio de 2017

COVES MAMUT i DAKOTES

DISSABTE 10 DE JUNY DE 2017 A les 9 del matí arribo al Canaletas i al cap de poc arriba l'Estrella i després la Judit. Esperem el Mario que no arriba i és que s'ha confós i es pensava que havíem quedat diumenge. Així que ell no pot venir però anem a casa seva i recollim les cordes. Canviem de plans, deixem el Ginebró per un altre dia i decidim anar al Pou de la Portella. L'Estrella ha trucat al Jekyll perquè ens deixi uns vuits, però a mi em fa mal l'esquena i proposo anar al Mamut. Finalment sortim d'Igualada cap a les 10 del matí.

Arribem a Cabrera a 3/4 d'11, ens canviem als cotxes i esmorzem a l'entrada principal, arrecerats del sol que cau. L'Estrella ha enviat un missatge dient que som en aquest lloc i ha respòs el Pol dient que vindrà i que voldria fer Dakotes.



A les 11 entrem al Mamut i fem un recorregut ben complert, entrant i sortint pels diferents accessos de la cavitat, guiant-nos l'Estrella i havent-me dit que volia fer-ho. S'ho ha muntat molt bé en la seva combinació en el recorregut.

En la primera sortida localitzem el Pol que ja ha arribat i dient-li que tenim una corda de 45 m en els petates que hem deixat a l'entrada, ell la recull i va fins l'arbre que jo l'indico des de les roques de l'altre banda.

A 3/4 d'1 ja hem acabat l'exploració al Mamut i el Pol instal.la a l'arbre per baixar a Dakotes. A 3/4 de 2 ja estem tots al fons de la falla. Després recollim la corda i el Pol s'en va amb la bicicleta amb la què havia vingut.

A 1/4 de 3 proposo anar a prendre quelcom a un bar per acabar bé la cosa i alguna de les dues noies veu en un rètol que n'hi ha un a la mateixa urbanització, hi anem, i allà passem una bona estona fins a 1/4 de 4. 

A 3/4 de 4 estem al Canaletas d'Igualada i després l'Estrella em deixa a la porta de casa.

Fins aquí la crònica que ha fet el Josep Mª Prat. Des d'aquest bloc i en nom de tot l'Egan volem felicitar-lo pel seu 70è aniversari i animar-lo a continuar fent espeleologia molts més anys. 

Per molt anys!!

Amb L'ESTRELLA, la JUDIT, el POL i JOSEP Mª PRAT