Pel 16 i 17 de Juliol de 2022 la secció d’espele de l’EGAN va proposar anar a Els Ports a fer “alguna cova interessant”.
D’entrada va triar l’avenc de La Crisi de -148 m i 1.215 de recorregut entre les diferents galeries. Això pel dissabte, i pel diumenge, ja veuríem que fer per completar la jornada.
Sortint de diferents llocs, ens vam trobar el dissabte al matí a l’Hostal Pous de la Neu l’Amparo, Salva, Carlota, Sergi M., Muntsa, Jordi; Alba, Minu, Mario, David, Judit, Àngel, Subi, Sergi S. i Antoni.
Com era d’esperar en el mon espeleològic, la clau que havien de deixar per passar la barrera del refugi no estava al seu lloc, així que quan toqués anar cap el refugi ja pensaríem com superar la maleïda barrera pels cotxes.
Després d’un bon esmorzar, comencem a enfilar muntanya amunt amb els cotxes fins arribar a l’aparcament per fer l’avenc de la Crisi.
Estant tots els que tenien previst fer-la canviats, i després de unes petites desorientacions, i mira que és de les fàcils de trobar, però a l’EGAN ens agrada posar una mica d’emoció a les coses, comencem a baixar prèvia instal·lació amb bucles de reinstal·lació força generosos pel pou de -117 m que va anar d’un pel de no arribar amb les cordes que portàvem.
Una vegada a la base del pou, i sabent que la cavitat té, més o menys progressió horitzontal, ens decidim per anar a la sala del llac.
eESPELEDSense més dificultat digna de menció, ja sigui caminant, gatejant, desgrimpant o fent passamans, passem pel “pas del negre”, “via de la diàclasi” , “l’embut” i finalment arribem a la “sala del llac”.
El pobre llac estava en la seva mínima expressió, si bé la cavitat estava bastant humida i amb petits rierols que van sortejar.
Toca sortir i, amb paciència, i fent la cua de rigor al ser tanta gent i ser un pou llarguíssim i bastant estret en bona part del seu recorregut, especialment a l’entrada, acabem tots fora sense contratemps.
Següent parada, al refugi de Cova Cambra.
Abans ens acomiadem del David i la Judit que tenen altres compromisos i no poden seguir amb nosaltres.
Com encara no es fa fosc, decidim anar a Cova Cambra.
Sorpresa !!!
La barrera és oberta, i... més sorpresa, hi ha gent al refugi !!!
Són gent de Tortosa, coneguts espeles que treballen intensament per la zona i que es queden a dormir, però marxaran abans que nosaltres el diumenge.
Arribem a un acord, ens deixen la clau de la barrera (el refugi no té clau), i quedem on tornar-la el diumenge a l’hora de dinar. També molt típic del mon espeleològic, posar solucions satisfactòries a mida que van sorgint els problemes.
Com tenim temps sobrat, anem a visitar la Cova Cambra, ja que molts de nosaltres no havíem estat.
És una cavitat “estranya” ja que les seves formacions estan tintades de negre degut a la gran quantitat de fogueres que s’han fet a dins.
Dormim com podem, uns al refugi (als que poden aguantar els extraordinaris roncs del company de Tortosa, altres en furgoneta, els més còmodes, altres amb hamaca, i altres fent bivac, ja que feia bon temps.
El diumenge decidim fer, uns l’avenc Sabarin 1 i altres l’avenc del Grèvol.
L’avenc del Grèvol és “petit però coquetó”. Té 25 m de fondària i està a la Mola de Catí, molt a prop del Sabarín.
L’avenc Sabarín 1 és més complexa i encara l’estan explorant. Fem la via “clàssica” . Té 56 m de fondària, amb sales molt concrecionades (abalisades) . Ens entretenim una mica per les seves galeries i, com comença a ser l’hora de dinar, sortim tots i ens escampem marxant cada u per la seva banda després de haver valorat molt positivament la sortida d’espeles de l’EGAN a Els Ports i amb molt bona gent.
