Estem davant d’una nova sortida d’espele de l’EGAN, no és la primera vegada que organitzem la sortida per anar cap a l’avenc del Ginebró, a Begues, però és un avenc que ens té robat el cor perquè té de tot el que volem, i en petites dosis.
L’avenc del Ginebró és un avenc de 70 m de fondària a la seva via “clàssica”, que per arribar a la boca hem de caminar una ½ hora i remuntar un torrent, sense dificultat, però bastant poblat de vegetació.
Els espeles de l’EGAN, Karla, Margarita, Jorge, Estrella, Judit, David, Subi i Antoni, ens apuntem a la sortida mensual d’espeleologia i el dissabte 27-10-18, a les 8 h sortim d’Igualada cap a Begues (per ser exactes, la Estrella sortia de Barcelona i van quedar amb ella a Begues).
El dia no es bo, plou. Allarguem l’esmorzar dins del bar veient caure intensament la pluja i, quan sembla que hi ha una treva, sortim amb els cotxes cap el parc del Garraf.
Aparquem al costat del “Corral d’en Romagosa”. Ens canviem ràpid i comencem a caminar abans no torni a ploure.
El problema està en que, encara que ja quasi no plou, només cauen petites gotes, al haver de passar per la riera poblada de vegetació mujada, quedem tots chops igualment.
Subi instal·la i comencem a baixar.
El primer pou és acampanat, preciós, pots instal·lar a dalt del tot i no tocar paret si has calculat bé el triangle de sortida, i Subi és un expert.
Anem baixant tots i seguim cap avall en filera india, i fent fotos, fins que.... Subi diu que s’ha quedat sense cordes.
Semblava impossible!!!, havien calculat el doble de metres de corda que la fondària de la cavitat, però a l’instal·lador l’havia agafat “la febre de la instal·lacionitis” i no havia deixat spit clavat a la paret sense posar un mosquetó, i clar... vam fer curt de corda.
Sort que a la boca havien deixat un 35 perquè teníem intencions d’instal·lar en doble el pou d’entrada i la Karla, amb molt de “gust” (és broma), i per ser l’última de la fila, torna a pujar a buscar-la i tot solucionat.
Una vegada tots avall, fem un món de fotos aprofitant el superfocus que la Estrella portava, ens posem “macos” per a la “foto de família” que, encara que sigui estrany, només l’havem de repetir dues vegades i, apa!, cap amunt.
Però els primer 40 m, aprofitant una de les qualitats d’aquest avenc, els fem grimpant, ja que, encara que no tinguis molta experiència escaladora, la via té prou presses per a no patir gaire. Es clar que si se’t complica la vida, sempre pots agafar el puny i el “croll” i tirar amunt sense problemes.
I així vam arribar tots a la sortida i, per mantenir l’emoció, estava plovent.
Vam tornar als cotxes i, va parar de ploure lo just per canviar-nos a corre-cuita i poder anar a dinar a les 16 h. a “El cargolet” que, sigui l’hora que sigui, sempre et posen quelcom per menjar (aquest xinos!!!).
I així va ser com vam passar una jornada d’espele al Garraf que, si bé el temps no va acompanyar gaire, la companyia i l’avenc van fer que ho passéssim fantàsticament bé.
