Com s’havia anunciat a tots els socis i amics, el 9 de febrer de 2020 es va celebrar el 31è aniversari de l'EGAN a la Cova del Petrecó.
No havia estat fàcil buscar una cova, no turística, que fos apta per tothom que volgués venir, no massa lluny d’Igualada i, dins de les limitacions d’una cova no habilitada, que fos adequada per a la canalla.
La cova del Petrecó està situada al terme d’Esparreguera, té 130 m de recorregut amb un parell de galeries i, “amb precaució”, compleix tots els requisits que estàvem buscant.
I així va ser, el 9-2-2020, 56 persones entre socis, familiars i amics ens vam trobar a la boca de la cova.
Com no podia ser d’una altra manera, per mantenir la tradició, la nostra presidenta va fer un parlament recordant quin club més “guapo” que tenim gràcies a tota la seva gent.
Acabat el parlament, i també per mantenir la tradició, va haver-hi coca i moscatell per a tothom, a banda d’aigua i refrescos pels més joves. Però aquesta vegada també vam afegir cava fent cas a la “pressió popular”, tot i que això feia modificar el pressupost d’intendència que tan bé tenia calculat -i controlat- la nostra estimada presidenta (aquesta última observació és una llicència del redactor, jejeje).
Fets el parlament, una explicació de la geologia de la cova (som grup filial del CECI i no volem passar per alt la cultura) i el brindis amb cava, tots, ordenadament –més o menys- vam anar cap dins la cova.
Però, com no podia ser d’altra manera en una cova no turística, sempre hi ha un “pas selectiu” i, en aquest cas, és a prop de l’entrada i es tracta d'una gatera d'uns 5 m de llarg que obliga a passar-hi completament estirat si es volen contemplar les meravelles que la natura ha fet a l’altra banda.
Així que, fent torns i cua, tots vam passar, uns amb més agilitat que altres, directament proporcional al volum de massa corporal que s'arrossegui per la gatera (més volum, més dificultat).
En aquesta gatera i en d'altres que hi ha a la cova és on “els petits” eren els reis de l’exploració. Prou feina tenien els seus pares, mares i familiars varis per poder seguir el seu ritme.
Quedi clar que, preveient que els “nanos” s’escaparien dels seus custodis a la mínima que poguessin, diferents espeles de l’EGAN s’havien col·locat en llocs estratègics per evitar accidents involuntaris, tant pels més menuts, com pels grans que no estan familiaritzats amb les coves i que no es volen perdre cap celebració d’aniversari de l’EGAN.
Tots van poder gaudir, i respectar, les magnífiques formacions que té la cavitat fent, una vegada més, que la celebració del nostre aniversari, i ja en portem 31, quedés gratament gravada a la memòria dels 56 assistents a la trobada.
Gràcies per compartir un any més aquesta celebració amb nosaltres! Fins l’any que bé!
