SORTIDA D’ESPELE AL BABORELL DE LA DONA MORTA, MAIG 2025

Aprofitant que encara no ha arribat la calor forta, hem aprofitat per canviar una mica de zona d’espele. Aquest cop ens hem acostat al municipi d’Alòs de Balaguer on s’hi troba el Baborell de la dona morta, un avenc amb una bona aproximació a través d’un paisatge que no fa massa anys va patir un incendi però que mica en mica es va recuperant.

Es una cavitat que ofereix una mica de tot, corda, grimpades, passos estrets i algunes formacions, es còmode en tot el recorregut i no ofereix cap dificultat.

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Amparo, Salva, Montse, Jordi V, Lluïsa i Jordi G.

L’avenc es troba just al nord del poble d’Alòs de Balaguer, pel camí del cementiri, deixem els cotxes al peu d’una antiga masia i d’uns camps. A partir d’aquí només queda fer tota l’aproximació uns 2km que es fan força bé encara que no hi ha camí fresat. Tot i així podem anar trobant fites que ens porten a l’avenc.

Vàrem fer servir 1x50m i 2x20m una dotzena de mosquetons i alguna xapa i cintes per naturals.

La boca esta completament tapada per la típica figuera que hi ha en tantes boques. 

 

Baixem per una colada vertical i les arrels de la figuera ens acompanyen quasi fins al fons de la primera vertical i tot seguit una rampa.

Arribat en aquest punt hi ha una mica de grimpada entre blocs que ens porta a una zona diaclasada plena de colada i formacions que remuntem. En el punt més alt vàrem trobar una corda en fixe ja muntada en perfectes condicions que ens permet baixar a la base de la segona part de la cavitat. Després a la tornada vàrem descobrir que es pot evitar aquest pas a traves d’un pas inferior per mitjà d’unes gateres que ens evita passar per la corda. 

 

Avancem una mica més i ens tornem a trobar que la cavitat es tanca, per la part superior per mitja ara d’una rampa terrosa ens porta a un balco format amb alguna estalagmita, però que no es veu una manera clara de baixar.

Just al peu de la rampa terrosa ja es veu un parabolt que ens indica que es cap avall en una mica d’estretor. Allà muntem la última corda i fins a baix.

 

Acabem de fer cota. Tot i així encara ens animem a fer la ultima remuntada a traves d’una rampa molt terrosa i precària que ens porta, ara si, al final de la cavitat.

 

Girem cua, i anem sortint,  ara desinstal·la la Lluïsa i el Jordi V. I en poca estona ja tornem estar a fora. Ara tocava el retorn que encara que ens vàrem perdre una mica per aquells indrets vam fer cap al cotxe.

Fins a la propera sortida.