L’últim cap de setmana d’Octubre, vàrem sortir a fer un avenc petit segons totes les fons consultades no s’hi havia estat. Potser per ser petit, o potser per estar al costat d’un altre avenc una mica més gran i més visitat.
En aquesta ocasió va ser l’Avenc del Marge del Moro, un avenc situat a la serralada que separa Begues amb Vallirana al cap d’amunt d’una cinglera. El camí força bo i l’aproximació no es res de l’altre mon. Per sort no feia calor i la gent no va notar la pujada que feia des dels cotxes.
En aquesta ocasió vàrem ser set components de l’Egan, Mario, l’Antonio, Minu, David Judit, Josep i Jordi.
El material utilitzat va ser de una corda de 60 i una de 20m, uns 15 mosquetons amb xapa, hi ha algun parabolt i cintes per fer desviadors. Es va instal·lar per la via dreta i al fons es va fer un passamà per anar a buscar la continuació de l’avenc. L’encarregat d’instal·lar en aquesta ocasió va ser el Mario.
La boca de l’avenc no es gaire cosa, sembla ben bé una esquerda en la cinglera, però un cop passat la primera estretor s’eixampla considerablement. (ja vindran altres estretors més angoixants).
A la base del primer pou es va muntar un passamà còmode per anar a buscar el pou que te continuïtat. Que es va muntar algun desviador per evitar fregaments innecessaris.
En el fons d’aquest segon pou existeixen dues opcions:
La part més evident es que et trobes una corda instal·lada en fixe que remunta un laminador i d’allà surt un passamà que porta a una galeria formada.
Cal dir que aquest laminador es força estret i el passamà no ajuda gaire. La gent tenia diferents pensaments i opinions a l’hora de creuar-lo. Alguns es van recordar de tots els sants, altres del dimoni i altres simplement maleïen el pas. Ja es el que es diu: “per gustos, els colors”
Un cop passat el laminador la galeria continua estant ben formada i on s’arriba a un petit pou
i al fons existeix una esquerda on es va aprofitar per fer una foto de grup. Com es pot veure també es força estret encara que la gent no va perdre en cap moment l’humor. Sort que no érem més gent que si no, no s’hi hagués capigut.
Tornant enrere, a la base de la vertical del pou principal i a la part inferior s’eixampla en una petita sala on hi ha depositat un pessebre que va fer les delícies dels participants ja que hi van estar jugant força estona. També hi ha alguna gatera estreta que la gent va aprofitar per explorar.
També i havent vist que era la part mes ample de l’avenc es va aprofitar per fer una foto de grup més còmodament.
Un cop feta la foto ja vàrem anar desfilant cap amunt, no era massa tard i encara vàrem poder fer un tast de panellets aprofitant que faltaven pocs dies per la castanyada. Tot un èxit, la gent tenia gana i va ser un vist i no vist
I finalment un mos a Olesa de Bonesvalls
Bon profit. Tot esperant ja la pròxima sortida.
