Buscar este blog

16 de diciembre de 2019

XXIII TROBADA D’ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA A IGUALADA

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA I A LES TRINXERES DEL CLOT I VISITES GUIADES AL REFUGI DE SOTA L’ESGLÉSIA I AL POU DEL GEL D’AGRAMUNT


El passat 10 de Novembre de 2019 el nostre soci Miquel Suau va organitzar una sortida oberta a tothom pels entorns d’Agramunt per visitar uns dels pocs escenaris de la Guerra Civil encara visibles: els refugis i trinxeres de Mas d’en Trilla i les trinxeres del Clot o el Reclau. 
Amb puntualitat, les 23 persones apuntades vam pujar als vehicles particulars i vam desfilar cap a Agramunt on ens vam agrupar per poder continuar cap al nucli rural de Renant a uns 7 km a l'est d’Agramunt. Un cop es va baixar dels vehicles es començà a caminar entre el bosc i part d'una pista, tot observant una de les poques trinxeres visibles d’aquells indrets. 


Després de caminar una estona vam arribar als refugis. Es tracta d’un grup de petits refugis excavats sota una gran llosa de sauló, la majoria dels quals inacabats, doncs els soldats republicans que els van fer molt probablement devien haver de sortir a corre-cuita d’aquell punt. Després de l'obligada parada tècnica per veure aquests elements del passat bèl·lic i poder esmorzar amb comoditat, es va prosseguir l’excursió cap a un altre grup de trinxeres un parell de km mes amunt en direcció al nord-est, prop de Mas Marcó i a tocar del canal Segarra-Garrigues.

Després de seguir entre el bosc aquesta altra línia de trinxeres, obra també del mateix exèrcit republicà en retirada cap a Guissona i Cervera, ens vam dirigir altre cop als vehicles. 
Com que teníem temps encara i aprofitant que érem prop vam parar a veure una altra línia de trinxeres a uns 500 m aproxim. del nucli de Les Puelles, a uns 3 km d’Agramunt. 


De tornada es va fer una visita a l'antic camp d’aviació dels Salats, on tothom va poder llegir en plafons informatius la història d’aquest camp militar. Cal destacar que dins d’aquest camp també existeix un refugi que tots els presents van poder visitar. Per culminar l'excursió es va fer una visita guiada al Pou del Gel d’Agramunt, situat al turó dels dipòsits i adaptat com a refugi anti-aeri per protegir la població dels nombrosos bombardejos de l’aviació rebel, així com també al refugi de sota el Temple Parroquial de Sta. Maria d’Agramunt, un dels més importants de la contrada i l'únic, del que se'n tingui constància, sota els fonaments d’una església.


Per acabar, i com a traca final d’aquesta sortida, es va dinar al restaurant Blanc i Negre on, abans d'acomiadar-nos, el nostre soci organitzador de la sortida va lliurar-nos un dossier explicatiu sobre la història local d’Agramunt durant la Guerra Civil. No cal dir que tothom va quedar molt satisfet i que segurament en properes ocasions es repetirà.

Miquel Suau 

15 de noviembre de 2019

BARRANC DE L’ESPUNYA

BARRANC DE L’ESPUNYA

NOU CAMI DE RETORN PER FER EN UN SOL COTXE I EVITAR EL RETORN PEL RIU LAVANSA


Aquesta sortida del club ha sigut no tant per baixar el Barranc de l’Espunya, com per provar el nou camí de retorn que durant aquest any 2019 han obert els nostres companys Albert Gras i companyia. 

Aquest camí ja era conegut per l’Albert, els pescadors el feien servir per baixar a pescar al Riu La Vansa, el travessa i continua fins a Montant de Tost. Tot aquest any, s’han fet sortides per tal de localitzar, netejar i marcar el camí que possibilita el descens del Torrent de Gol i Barranc de l’Espunya sense haver de baixar per la Vansa i sense haver de fer combinació de cotxes, el que ens fa estalviar varies hores de temps.

El barranc de l’Espunya també va ser obert per l’Albert i companyia l’any 1993. És un barranc molt ben format, amb una gorja espectacular que enllaça ràpels d’alçades entre 10 i 17 metres per arribar a la sortida amb un ràpel de 40 metres volat a trams. Com que era dia d’eleccions i havíem d’anar per feina per tenir temps de votar, ens hem trobat ben d’hora, a les 9 del matí a l’ermita de Fígols. Pel mig del poble anirem cap a Romanís, abans d’arribar trobarem un trencall que posa Voloriu, el seguim fins arribar a un nou trencall per la dreta on posa Forn. El desestimarem i arribarem a Voloriu per pista asfaltada, travessarem aquest petit llogarret, anirem guanyant alçada fins arribar a una zona de prats i ben bé al seu final girarem a la dreta, seguirem guanyant alçada fins situar-nos sota el Roc de Peguera. Sobre nostre, veiem el Roc de Peguera. Hem de situar-nos a les obagues de l’esquerra i sobrepassar-lo. Aleshores quedarà a la dreta, un cop aquí el camí comença a planejar bastant fins a creuar un torrent molt marcat. Si anem a fer el Torrent de Gol, seguirem fins que la pista travessi el Torrent de Gol, lloc on començarem el descens i deixarem el cotxe. 

Si anem a fer el barranc de l’Espunya, com hem fet nosaltres, abans d’arribar al Torrent de Gol, veurem per l’esquerra una pista que baixa, marcada amb marques vermelles. 



Aquest serà el camí tant de baixada com de retorn. Nosaltres deixarem els cotxes seguint la pista, uns 50 metres més enllà, en una explanada a la dreta. 

Un cop equipats, ja amb neoprè, comencem a caminar, seguint les marques vermelles que ens portaran en uns 20 minuts a la llera del barranc. A uns 200 metres de l'inici del camí veurem per l’esquerra el camí de tornada, marcat també de color vermell. 



Comencem el descens. A mig barranc, abans d’entrar a la gorga final, intuïm un camí que el creua i que és una escapatòria que ens portarà per la dreta fins AINAT i a l'esquerra fins el cotxe. 


Algunes fotos dels magnífics ràpels a la gorja 






Arribem al ràpel de 40 m



Un cop superat el ràpel de 40 m i abans de d’arribar al pròxim de 12 m trobarem a nostra esquerra fites i marques vermelles senyalant el sender de tornada.

Nosaltres baixarem el ràpel de 12 m i per sota veurem el passamà instal·lat que ens permetrà remuntar fins el camí de tornada a la tornada. Fem l’últim ràpel fins el riu La Vansa.

Un cop al llit del riu la Vansa anirem uns 50 m avall a l’esquerra (veurem una fletxa de color taronja)


i trobarem una petita tartera senyalitzada amb marques vermelles per on agafem el camí de tornada.


A l’altre banda del Riu La Vansa veureu marques de color taronja (que no hem d’agafar) que porten al poble de Montant de Tost.


Remuntarem la tartera uns 30 m. I per la banda dreta del barranc arribarem al passamà del P.12 que per una ample canal i en varies llaçades ens situen sota les penyes uns 150 m més amunt. Com a referència hem de veure que ja hem superat en alçada els salts principals del barranc de l’Espunya. Un cop sota el cingle a la nostra esquerra comença el pas de grau que dóna a una miranda des d'on podem observar tota la zona que deixem enrere. 



Un cop superat el grau a la nostra dreta hi ha una canal per la que pujarem per acabar de superar el cingle, només arribat a dalt davant nostre tenim un petit clot entre dos serrats amb un bosquet de pins al mig, el camí està marcat per carena rocosa que comença immediatament sobre nostre i que fa una cresta rocosa, és la vessant esquerra orogràfica del barranc, anirem avançant tota l’estona per zona rocosa però sense tenir vista del barranc, al cap d’uns 20 – 30 m arribarem a un corriol més marcat i en poca estona a una clariana a una pista que en 200 m porta a la pista principal. Anirem a l’esquerra fins arribar al cotxe.

El camí no te pèrdua. Està molt ben marcat amb marques de color vermell.

Us passo l’enllaç de Wikiloc amb la ruta feta per si voleu seguir-la. ENLLAC WIKILOC

Us passo també l’escrit de l'Albert amb les dades del camí, mapa i tram del passamà. AINAT






11 de noviembre de 2019

Es lliura el I Premi Gorges de Núria

El treball de l'Espeleo Grup Anoia del CECI ha estat galardonat amb el I Premi Gorges de Núria 2019 pel seu treball Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat.


Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat

El premi es lliurarà a la propera Trobada d'espelòlegs de Catalunya a Igualada.




31 de octubre de 2019

Torca Tejera

Aquestes passades vacances també, varem fer una petita travessa, Torca Tejera. l'informació sobre aquesta cavitat ens la habia donada el nostre amic Enric Peradalta. Després de buscarla una bona estona amb el GPS i no trobarla varem anar a preguntar a la casa a on habiem aparcat el cotxe, que ja ens habien dit abans que hi habia un forat aprop de casa seva, els hi vam fer cas i varem decidir anar a fer una ullada a on ens indicaven (i era el forat correcta).
Com que habiem perdut molt temps buscanla decidirem anar a dinar.A la tarda anarem a fer la travessa (amb una mica de mandra tot s'ha de dir).Es una cavitat petita i activa a on ens varem mullar fins la cintura.




Hi ha un pou de 10 metres d' entrada i no hi ha cap rasal mes marcat a la topo, baixem el pou i ens traiem els arnesos i fem la travessa i aleshores que pasa? si sortim per l¡altre boca ens quedem sense arnesos (conclusió hem de tornarla a fer al reves per recuperarlos) Hem fet la travessa 2 vegades.
Fins la propera
Angel i Montse



27 de octubre de 2019

Cova Asiul- Cantabria

Un altre cavitat que varem visitar aquestes pasades vancances a Cantabria es la cova de Asiul.
Tot i tenir una foto de la situació, coordenades etc, etc, ens va tocar patejar una bona estona per un rasqler (que a les fotos es veu mes planer).


Varem donar unes quantes voltes abans de localitzarla . Mentres la buscavem varem trobar una altra cova mes petita pero molt concrecionada de la cual desconeixem el nom. 
Quan vam trobar la cova de Asiul ja era tard i varem decidir tornarhi un altra dia.




Us pasem unes quantes fotos que varem fer d'ella.

Fins la proxima - Angel i Montse

24 de octubre de 2019

ASCENCIÓ AL MONTARDO


SORTIDA DE MUNTANYA

Diumenge 6 d'octubre a les 7.45h comencem l'excursió cap al Montardo. Sortim des del pàrquing del Pont deth Ressec a 1424m. 
A aquelles hores feia fresqueta però al cap de poc de començar a pujar vam entrar en calor. 
Vam començar a pujar per dins d'un bosc. Un camí molt maco i agraït on ja es començaven a veure alguns canvis de color a les fulles dels arbres. Aquí ja es veia la tardor però també s'olorava; vam trobar alguns rovellons!! 

Vam arribar a l'estany i al refugri de la Restanca a 2010m.


Vam continuar pujant per un camí més obert fins a un coll on ens vam trobar amb el sol i l'Estanh de Cap de Port a 2245m. Aquí vam fer una paradeta per esmorzar i agafar energies abans de continuar pujant. Des d'aquí es continuava per una tartera de pedres molt grans, on les opcions de camí eren varies i havies de vigilar de seguir el camí bo, seguint les marques del GR 11.18. Vam arribar a una esplanada molt gran, el Coret de Oelhacrestada a 2475m i des d'allà vam continuar pujant i pujant i pujant fins arribar a l'últim coll on a mà esquerra ens quedava el Montardo Petit (2781m); que alguns de nosaltres vam fer, i a mà dreta teníem el Montardo.

I uns últims metres d'ascenció per arribar a dalt de tot, a 2833m, amb unes vistes de 360 graus espectaculars!!! 



L'Aneto, alguns cims dels Pirimeus francesos, i un munt de llacs i estanys, el més emblemàtic i potser el més bonic de tots, el Lac de Mar, que té una petita illeta a dins. 


Des d'allà només ens quedava tornar a fer el mateix camí de baixada fins al cotxe. 

Vam fer una parada tècnica al refugi de la Restanca per dinar, cadascú el què portava, a la vegada que disfrutàvem d'una cervesa ben fresqueta i ben merescuda! 

16 de octubre de 2019

El Campizo

Un altre de les cavitats que varem visitar aquest passat agost a Cantabria ( el Campizo).
Desprès de certs dubtes de si anar a localitzar la cova(el temps era molt insegur) decidim arriscarnos, ens canviem i anem a localitzar la cova gps en ma.

Foto de l'Enric Peradalta

Quan ja estavem un bon tros amunt del prat(la llei de murfhi) es posa a ploura, un cop molls decidim continua la busca i desprès de lluita una bona estona amb la vegetacio autoctona( escajos,falgueres,arsos etc) la localitzem. Entrem i fem una visita rapida a la cavitat la cual ens sorpren per la quantitat de formacions que hi ha en ella, com podreu comprobar amb les fotos que us pasem. 



Una vegada mes una petita cavitat ens fa passa una estona molt agradable (Tot i la mullena que portavem a sobre)

Angel i Montse



14 de octubre de 2019

INTEGRAL DE L’AVENC DEL PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA

Aquesta sortida, que forma part de les activitats del 30è Aniversari de l’EGAN, estava inicialment programada pel 15-9-19, però una de les condicions preventives que l’organització tenia disposades era que les onades no podien ser superiors a 0,5 m, és a dir, marejol, per la perillositat que representa baixar fins al mar rapelant al costat de les roques amb onades que, quan “peten” contra el penya-segat, multipliquen exponencialment la seva força.

S’acostava el 15-9-19 i la mar no volia col·laborar, ja que les prediccions eren persistents dient que el dia previst les onades passarien, de llarg, els 0,5 m. Així que no vam tenir més remei que suspendre la sortida.
Però, lluny de desanimar-se, l’organització (bé, algú sí que quasi tira la tovallola) li planta cara a Neptú i proposa el 29-9-2019 per tornar-ho a intentar. Tornava a estar tot preparat i les prediccions eren bones. Aquesta vegada anàvem a totes.
I així va ser. El 29-9-19 a les 7 h, es sortia de l’EGAN amb les cordes necessàries (dos 30 m, dos 50 m i dos 30 m) per fer de forma integral l’avenc del Penya-Segat de la Falconera, de 95 m de desnivell fins arribar al mar, duplicant les cordes per poder recuperar i estalviar el màxim de temps possible, ja que sabíem que, a mesura que avançaria el matí, la mar i el vent començarien a complicar-se.

Judit, Mario, Conchi, Mar, Subi, Sergi, Càrol, Marc, Eli, Karre, Samuel, Òscar i Antoni baixarien l’avenc. David, Miquel, Àngela i Abril, amb dos caiacs dobles, s’encarregarien de controlar i ajudar, si fos necessari, als que havien de nedar 250 m des de l’avenc fins a la platja del Port de Garraf. A les 8 h ens vam trobar tots al Port del Garraf.
Primera sorpresa positiva: l’aparcament en zona blava, el 29-9-19 era gratuït.
Segona sorpresa positiva: la mar estava en calma, les onades no arribaven ni a 0,10 m (mar arrissada).
Tercera sorpresa positiva: els caiacs, que eren inflables, no estaven punxats (hem de tenir en compte que es van comprar per catàleg i no s’havien estrenat).
Tots preparats i cadascú a la seva feina. Els dels caiacs van anar cap a la platja per dirigir-se a la vertical de l’avenc i la resta caminant per la pedrera, fins arribar a la boca de l’avenc.

Primera sorpresa negativa: hi ha un grup d’espeles i un altre d’escaladors davant nostre.
Segona sorpresa negativa: els espeles de davant nostre no farien l’integral, però arribarien a “tocar” aigua i tornarien a pujar, pel mateix lloc que nosaltres. Caldria esperar i “fer cua”.
Tercera sorpresa negativa: el vent començava a bufar cada vegada més fort i les onades començaven a pujar d’alçada cada hora que passava.
Quarta sorpresa negativa: hi havia meduses al mar, poques, però n'hi havia.


Però els de l’EGAN som “els de l’EGAN”. Vam començar a baixar com estava previst, intentant no enredar-nos massa amb les cordes dels “altres”.
Anàvem baixant i admirant aquest avenc tan fantàstic on hi entra llum per dalt i per baix.
El primer pou, de 25 m, és completament obert i “fa respecte” al tenir tota la vista del mar a quasi 100 m per sota. Però tots, pas a pas, amb davalladors o amb vuits, anàvem baixant fins al replà.

 

El segon pou, de 45 m, és tancat de parets, erosionat per l’ambient salí que durant anys i anys ha modelat la seva silueta. Obert per dalt i sota, no necessita llum artificial i és “una gozada” baixar rapelant d’una tirada fins arribar a la seva base, una platja elevada molt inclinada, amb una volta sense sostre, en forma d’immensa finestra que s’ha de veure i viure, ja que no és possible descriure l’espectacle marítim que es contempla.


A la platja d’aquesta volta/pòrtic ens trobem tots: els “altres” espeles, els escaladors i nosaltres, els de l’EGAN. Mentre “esperem torn” per poder baixar l’últim tram de 20 m fins el mar, esmorzem i admirem l'avenc. Els dels caiac, que els teníem oblidats, també tenien la seva guerra. No sabem si van donar cops de rem o què van fer, però les meduses que hi havia, d’una mida considerable, es van retirar una mica mar endins, suficient per no molestar.

Durant l’espera per “la cua” els dels caiacs van estar lluitant contra les onades i, sobretot, contra el vent en contra que els portava cap a la platja de sortida. Aquesta estona de més va fer que l’equip de caiaquistes femení, amb poca col·laboració de la part més jove –tot s’ha de dir- es retirés abans que els de l’avenc poguessin començar a arribar al mar, fartes de remar per no res.

Però el moment va arribar, i va quedar lliure el camí per poder baixar rapelant fins tocar aigua. Tots i totes, un a un, vam baixar, en aeri, fins a l’aigua, amb els nostres flotadors improvisats, amb onades que ja tenien 0,50 m d’alçada i que picaven fort contra les roques i amb un vent incòmode tant pel caiac com pels nedadors.



Però tots vam complir perfectament. Els del caiac controlant als que sortíem nedant els 250 m que ens separaven de la platja del Port de Garraf, i els que baixàvem, amarant suaument amb els “petates flotadors” i fins i tot algú portant aletes als peus.

Vam recollir corda tibant com podíem a l'estar flotant enmig de les onades, les vam posar al caiac i...tots cap a la platja, que la mar s’estava començant a empipar i el vent, que per sort bufava a favor, cada vegada era més fort.

Un èxit total. Vam arribar tots sans i estalvis, vam comentar la jugada i tot dins l’horari -més o menys- previst. Vam tornar als cotxes, vam desinflar els caiacs i tots a dinar a “La Pava” que ja teníem reservat.


Una sortida digne de la commemoració del nostre 30è Aniversari i que, de ben segur, tornarem a fer, ja que molts socis i sòcies se'n van quedar amb les ganes.

23 de septiembre de 2019

COVA CEFRALES - Cantabria

Agost 2019 Cantabria

Unes fotos de la cova de Cefrales. Despres de patejar molta estona pel lapiaz per localitzarla la varem trobar al costat del cami. (L'espele es dura)





Angel i Montse

19 de septiembre de 2019

Coverona - Cantabria



Bones aquest passat mes d'agost varem passar unes dies a Cantabria (Com ja es habitual ) i varem estar en unes quantes coves, avui us passem unes fotos d'una d'elles, es diu Coverona, es de petit recorregut pero de gran bellesa, mes endavant us en passarem d'altres coves.





Angel i Montse