Buscar este blog

9 de agosto de 2019

Cova del Tornero a Checa (Guadalajara)

Els passats dies 12, 13 i 14 de Juliol de 2019 l’Àngel i la Montse vàrem fer una petita escapada per visitar la cova del Tornero a Checa (Guadalajara).

Vam sortir de Santa Coloma de Queralt el divendres a la tarda fins al petit poble de Checa, on vàrem pernoctar en un refugi que havíem vist en alguna ressenya anterior. Tot just arribar ens vam dirigir al bar del poble (vam pensar, allà segur que hi ha algú que coneix molt bé la zona). Els hi vam preguntar quina era la millor opció per arribar a la cova i ens van donar diverses opcions.

El dissabte al matí ens vàrem despertar i vam anar a localitzar-la seguint totes les indicacions que ens havien donat la nit anterior. Pel camí anàvem trobant indicadors i senyals que vam seguir fins a trobar un mirador, i just allà vam deixar el cotxe. La informació prèvia que teniem era que havíem de baixar fins al fons del barranc i seguir el curs del riu per un caminet. Nosaltres no el vam trobar i això que vam baixar per un lloc molt dret.

Després de caminar durant una bona estona vam arribar a la boca de la cova i abans d’entrar-hi vam menjar una miqueta.


La primera galeria que vam seguir es diu Galeria Norte, que és la que s’endinsa més cap a la cova, tot i no ser la més maca. Trobem el primer sifó bastant buit (l’aigua només ens arriba fins els turmells). Més endavant ens trobem amb el segon sifó (on ens mullem una “mica més”). Amb tot això, cal dir que la galeria és molt monótona. L’Àngel avança una mica més endavant tot sol i es mulla una mica més. Decideix que podem tirar endavant i anem a les galeries del sector est, molt més grans que l’anterior. Fem una parada per menjar i aprofitem per fer fotos (al ser una zona més maca és on en vam fer més). Finalment, al cap de 6 hores sortim de la cova. Just a la boca de sortida veiem un camí resseguit amb fites i decidim seguir-lo, fins que arribem al cotxe. Hem tardat la meitat de temps que al principi (potser era el camí que havíem de trobar al començament). Quan tornem al poble on tenim el refugi anem al bar per fer un beure i a parlar amb els veïns que ens havien ajudat la nit anterior. Sopem i anem a dormir. 



El diumenge vam aprofitar per fer una mica de turisme i vam anar a visitar el poble d’Albarracín (Teruel), ja que ens quedava molt a prop (si no ho coneixeu, us recomanem que hi aneu).