Buscar este blog

25 de octubre de 2020

Avenc ESTRET - Avenc del MIG - Avenc del COSTAT - (Vall d'Ebo)

Diumenge, 11-10-2020. És el segon dia de la sortida d'espele de l'EGAN. Hem dormit molt bé als apartaments de Pego i a les 9 h ens disposem a anar una altra vegada a la Vall d'Ebo, pel mateix camí de l'avenc Ample, però aquesta vegada una mica més lluny.
La idea avui és fer l'avenc Estret, l'avenc del Mig i un petit avenc de 10 m. que hi ha al costat que a Salva, Amparo i Carlota es feia gràcia fer-lo com "sortida familiar".
Ens separem en 3 grups per localitzar els avencs que estan al barranc de les coves.
No cal dir que, per les seves extraordinàries dimensions de boca, l'avenc Estret (quina ironia!) i l'avenc del Mig es van trobar fàcilment, però l'avenc "petitó", amb el nom de "avenc del costat" que només se sabia que estava a prop dels dos avencs, no es va localitzar fins bastant més tard, al costat, molt al costat, de l'avenc del Mig.
Començar a instal·lar les grans boques dels avencs Estrets i Mig, no va ser problema.
El problema va estar en la seva fondària i verticalitat.
Començarem a explicar l'avenc Estret.


AVENC ESTRET

És un únic pou de 142 m de fondària total, encara que la seva verticalitat acaba als 127 m.
Té una amplada mitjana de 15 m de diàmetre, així que per la seva verticalitat i amplada, fa "respecte" baixar per ell.
Si a això l'afegim que té 2 tirades "llarguíssimes", una de 40 m una mica per sota d'un arbre de tronc esvelt, i una altra de 55 m al finalitzar el pou, fa que la seva baixada i pujada, sigui espectacular.
El problema va estar en que les cordes que portàvem, per a l'últim llarg de 55 m no arribaven i, per tant, no podíem baixar a la base del pou.
Sort que els que van anar a "buscar" l'avenc del Costat encara no havien trobat la boca i van poder deixar la seva corda de 30 m que, amb varies filigranes per passar la corda, es va poder arribar a la base i admirar tot l'avenc amb els peus a terra.
No té gaires formacions, però la seva majestuositat està en l'amplada i fondària tan vertical que presenta.




L'AVENC DEL MIG

Com ja hem dit, mentre un grup instal·lava un avenc, l'altre instal·lava l'altre avenc.
L'avenc del Mig és un altre avenc que la seva espectacularitat es troba en la seva fondària, la seva amplitud.
Baixa fins a 107 m i el seu primer pou fa, quasi directes, 80 m. i té una amplada de quasi 20 m de diàmetre.
Per mantenir la "tensió" de la sortida, la que instal·lava també va tenir problemes, ja que no trobava els ancoratges per poder fer les reinstal·lacions i quasi es dona per vençuda fins que, estant una bona estona penjada, va anar trobant-los.
Al final, es va poder instal·lar tota la cavitat fins avall del tot.
També és un avenc que no té masses formacions, i el seu atractiu és la verticalitat i amplada.




L'AVENC DEL COSTAT

Petit avenc de boca reduïda de uns 70 cm de diàmetre i de -10 m de fondària que la seva particularitat per a nosaltres va ser que va costar "déu i ajuda" per trobar-lo, al tenir unes ressenyes no massa fiables i que es va localitzar, per casualitat, a escassos 2 metres d'on estava la instal·lació de la capçalera de l'avenc del Mig.



El gran dia d'espeleologia a la Vall d'Ebo, i com és tradició l'EGAN, es va fer una cervesa (i una llimonada, eh, Àngel!) que va saber a glòria.
Més tard, als apartaments, després d'una bona dutxa i, a l'hora de sopar, es va celebrar l'aniversari de la nostra companya Àngela.

L'endemà, 12-10-20, dia de descans, i després d'acomiadar a la família Salva/Amparo/Carlota que havien de marxar abans, la resta del grup va anar, una altra vegada a la Vall d'Ebo, però, això si, de "panxin total", a visitar la Cova del Rull, cova turística que, per "no treure el pa" als guies que hi ha, no explicarem res, només direm que té, com totes les turístiques, una "catedral", un "conill", un "fantasme" i mil figures més. Ah!!!, se m'oblidava, també té formacions a dojo (jejeje).

Acabada la visita turística, marxem cap a casa, Igualada (és un dir, és la seu del nostre club, ja que la majoria vivim fora), no sense abans parar a dinar una paella a Peñíscola, poble "de película".

21 de octubre de 2020

AVENC AMPLE

Dintre de les sortides mensuals de l’EGAN, i aprofitant els 3 dies de festa del 10 al 12 d’octubre, la vocalia d’espeleologia va organitzar una sortida a la Vall d’Ebo, a Alacant (Marina Alta). 

Cal dir que, l’organització del viatge, la tria de les cavitats i els apartaments on fer les estades, va ser perfecte. 14 membres de l’EGAN vam sortir amb els nostres vehicles particulars, a primera hora del matí, per poder fer espele el mateix dissabte. Érem, Karla, Josep, Àngela, Amparo, Salva, Carlota, Subi, Mar, Sergi, Judit, David, Àngel, Oscar i Antoni. 


La cavitat triada per fer el dissabte, 10-10-2020, va ser l’Avenc Ample, el més bonic de tots, i el que pots deixar els cotxes a 5 m de la boca. 
L’Avenc Ample té 60 m de profunditat, que podríem resumir dient que és un gran pou d’entrada de dimensions més que generoses, una altre boca més reduïda que connecta a mig camí amb el pou principal i una segona sala que té un accés “selectiu” per la seva estreta gatera on les formacions litogèniques lluiten entre elles de tantes que hi ha. 


La baixa pel pou d’entrada, el gran, és espectacular. No fa falta llum perquè els seus 25 m de diàmetre deixen entrar tanta llum que, al seu terra inclinat (con de derrubis), a -52 m, creix vegetació protegida per una cinta de plàstic delimitadora que la protegeix de les nostres petjades. 
Instal·lem dues vies per poder anar més ràpid a l’hora de baixar i pujar. Però totes dues vies tenen un “volat” de 32 m que impressiona quan estàs baixant, o pujant, per la corda. 
Com la gatera, anomenada Bolta, només té uns 25 cm de diàmetre, no tot el grup pot passar, i han de confiar a veure les fotos dels que, amb paciència, s’arrosseguen els 5 m de la maleïda gatera. 
Una vegada passada la gatera, i descendit els 8 m (recomanable portar l’arnés i davallador), arribes a la sala CEG. Aquesta sala CEG és espectacular, meravellosa, fantàstica...falten adjectius per definir-la. 
Té de tot, estalactites i estalagmites de mides i formes variades, columnes, colades, gours, banderes... Unes formacions són blanques i altres marrons amb intensitats diferents. 
En definitiva, un espectacle visual difícil de superar . I tot concentrat en una única sala. 


A l’hora de sortir de la sala CEG, una altra vegada a patir i recordar novament que no havies d’haver, ni esmorzar, ni dinar abans d’entrar a la gatera “dels collons”. 
Passada la gatera, i de nou a la gran sala del pou d’entrada i les seves verticals aèries, només quedava pujar, amb paciència, i sortir amb la sensació d’haver visitar el museu de la natura. 

Només quedava tornar a agafar els cotxes i anar a Pego, on teníem els apartaments reservat i les seves dutxes d’aigua calenta, per demà tornar a la Vall d’Ebo a seguir gaudint dels seus magnífics avencs, però això ho deixarem per a un altre entrada del blog.




5 de octubre de 2020

Trobada d'Espeleòlegs de Catalunya



Aquest 2020, la trobada es realitzarà a Vilanova i la Geltrú aprofitant el 50è aniversari del GET Grup d'Espeleologia de l'Agrupació Excursionista Talaia. Dissabte 28 de novembre a la seu social del GET.

Les inscripcions són gratuites però degut a la situació sanitària actual caldrà reservar plaça.

Programa provisional a setembre 2020.

  • Jornada tècnica de l'Escola Catalana d'Espeleologia
  • Gestió de l'estrès durant la formació d'inicaició.
  • Estudi 2019-2020 dels quiròpters a l'avenc de Pouetons de Montserrat. A càrrec de l'Avent Sandoval.
  • Presentació del Llibre Els Coleòptes de Catalunya à càrrec del seu autor Joan Pallissè.

2 de octubre de 2020

AVENC DE CASTELLSAPERA


Tornant a reprendre les sortides mensuals d’espele, els de l’EGAN vam decidir anar a l’avenc del Castellsapera el 19-9-2020.

L’avenc de Castellsapera està a la Serra de l’Obac, dins del seu parc natural. Té una fondària de -84 m. i té limitació de visites des del 15 d’octubre fins al 15 de maig per motiu d’hibernació dels ratpenats. 

A les 9 h (més o menys), érem tos a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari que, tot i la ploguda que va fer minuts abans, i l’amenaça constant de mal temps, ja començava a omplir-se de cotxes de “farigoles” que volien estirar cames a la natura el més lluny possible de la covid-19.

Comencem a caminar, en pujada per a variar (és una constant en les sortides d’espele).

Som Mario, Àngel, Xevi, Marina, Amparo, Salva, Judit, David, Miquel i Antoni.



Trobem a la primera la boca, tenint en compte qui era el guia això també és notícia, i comencem a canviar-nos i instal·lar les cordes de 40 m que portàvem (amb dos quarantes s’arriba perfectament a la base del pou).



Un a un, sense parar vam descendir el pou ample amb els seus pocs fraccionaments que són necessaris.

Després, tocava baixar desgrimpant, uns 35 m pels passos estrets que hi ha entre blocs de roques conglomerades, per evitar les verticals i així evitar instal·lar més corda fins arribar a la màxima fondària de -84.

No hi havia gaires ratpenats, ni estaven formades les colònies que habitualment, temps enrere, poblaven els sostres de la cavitat, però vam anar amb precaució i sense fer soroll per a no molestar gaire als “propietaris” de la cavitat.


Feta la “la foto de família” a la base de l’avenc, tocava tornar a pujar, ja que les previsions meteorològiques indicaven que a les 15 h tornaria a fer mal temps per la zona. Eren les 12 h. però 10 persones dins l’avenc, amb lo xerraires que som els de l’EGAN i les ganes de tornar-nos a trobar, feia preveure que no hi hauria massa pressa per sortir (som espeles i ens passa el temps volant dins les coves).


Va donar temps per sortir, plegar cordes, tornar a fer una altra foto de família –aquesta vegada tots amb la mascareta posada i “sense respirar” per poder estar ben juntets per la foto- i arribar als cotxes sense cap contratemps meteorològic.

Això si, a les 14 h, amb tots canviats i a punt de partir, va caure un bon aiguat intermitent a la carretera i a la ciutat de Terrassa on estàvem prenent una cervesa i tapes per celebrar l’èxit de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Fins la propera.

Salut.





8 de septiembre de 2020

CAVITAS DE CANTABRIA - amb encant

Aquests Agost 2020, malgrat l'incertesa d'aquests moments una vegada mes ( per no perdre la costum), m,'he desplaçat a Cantabria.
Aquests any no ha vingut cap espele de l'Egan, pero si que he coincidit amb companys de la Comunitat Valenciana, amb el Speleo Club Cantabro i amb el meu amic de San Esteve, l'Enric.
En aquesta ocasio he explorat cavitats desconegudes per mi, de dimensions mes petites (no tant canyeres) pero amb un encant diferent, algunes amb moltes concrecions, d'altres no tant, pero sempre amb un gran esperit d'aventura i de passar-ho be. He disfrutat molt.

Fins la propera.
Angel Nicolas

Us deixo un recull de fotos fetes per, Enric Peradalta, Juan Colina i Angel Nicolas

31 de agosto de 2020

Accidente expedición estival CAVEX Team

25 Agosto 2020

COMUNICADO OFICIAL DEL CAVEX TEAM (1)
Ante la proliferación de informaciones sesgadas en internet, desde el CAVEX Team queremos aportar datos de primera mano sobre el desgraciado accidente de nuestro querido compañero Pavel Demidov, "Pasha" (Perovo-Speleo). No lo hemos hecho antes por elemental respeto a la familia, para que recibiera la noticia en primer lugar.
- El accidente ha ocurrido en el transcurso de la tradicional expedición estival del CAVEX Team al macizo de Arábika, en el área de la sima “New Cave” [п. Нью Кейв] (Cáucaso Occidental, Región de Gagra, República de Abjasia), bajo la dirección de
Andrey Shumeyko [Андрей Шумейко]. Se ha producido en el interior la sima “Integral” [п. Интеграл], situada a 2345 m s.n.m., descubierta hace dos años por el CAVEX Team.
- El pasado domingo, 23 de agosto, hacia las 15:00, durante la primera exploración de un estrecho meandro a una profundidad de -305 m, colapsó un caos de bloques, produciendo la muerte de nuestro compañero.
- Mañana miércoles, 26 de agosto, comenzará la operación de evacuación del cuerpo, bajo la dirección de Denis Provalov.
Os mantendremos informados de la evolución de los trabajos de rescate, pero siempre manteniendo la debida discreción y respeto a los familiares y allegados de nuestro compañero.



https://www.facebook.com/sergio.garciadils/posts/10220349353816334
COMUNICADO OFICIAL DEL CAVEX TEAM (8)

1 de junio de 2020

AVENC DE L'ESPLUGA (Mura)

Sortida de l’EGAN del 8-3-2020.

Ja sabem que informem una mica tard, però hem estat ocupats lluitant contra la Covid-19 per a que no entrés més del compte a casa nostra (Igualada), i ens ha fet endarrerir la informació d’aquesta sortida al nostre blog.

Era el 8-3-2020 i havíem quedat tots els de la colla, a les 9 h. a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari (Serra de l’Obac) per anar a fer l’avenc de l’Espluga de -123 m.
Sergi, Emilio, Lorena, Judit, Mario, Karla, Josep i Antoni, puntualment ens trobem al lloc acordat i, una vegada posat “uniforme oficial” de l’espele, ens disposem a caminar per arribar a l’avenc.
Amb el camí d’aproximació (que no estava gens pròxim), alguns es vam adonar que portar el mono impermeable per fer el camí, que comença amb una pujada interessant, no havia estat una bona idea.
Però un espele pot amb tot sense queixar-se massa (és un dir), i després d’una caminada de quasi una hora arribem a la Balma de l’Espluga.
Fem la paradeta d’esmorzar lleuger i reprenem el camí, aquesta vegada de 5’, cap a la boca de l’avenc.

Tots preparats pel descens d’un avenc que habitualment està bastant “regat”, i havent instal·lat a la perfecció la Karla (la reina de les reinstal·lacions amb vuit amb dues orelles), comencem a baixar.
Tot es fa sense problemes i a bon ritme, gaudint de les parets de conglomerat amb còdols de mides generoses. 
Però no hi ha parets regades per l’aigua, ni “riuet” al passadís de connexió entre dos pous, ni cascada a l’últim pou abans de la grimpada.
L’avenc de l’Espluga, sense aigua, és una mica trist, li falta la seva essència, però, com avenc de -123 m és molt recomanable.
Tots vam sortir “xino-xano”, cada u al seu ritme, però contents d’haver fet l’avenc més fondo de la zona.
El que no va agradar tant, va ser la tornada pel camí que, si a l’anada havia semblat que tot era pujada, a la tornada també semblava que tot era pujada (misteris de la natura).
Només va quedar arribar als cotxes, canviar-se per tornar a ser ciutadans i...cap a casa.

Una bona sortida d’espele de l’EGAN i amb molt bona companyia.
Com a prova de la nostra aventura ho acompanyem amb aquest vídeo.

20 de mayo de 2020

RASA DE CAN CATRIQUES -Tram Superior




RASA DE CAN CATRIQUES -Tram Superior






27 de marzo de 2020

Celebració del 31è Aniversari de l’EGAN a la cova del Petrecó (9-2-2020)

Com s’havia anunciat a tots els socis i amics, el 9 de febrer de 2020 es va celebrar el 31è aniversari de l'EGAN a la Cova del Petrecó.
No havia estat fàcil buscar una cova, no turística, que fos apta per tothom que volgués venir, no massa lluny d’Igualada i, dins de les limitacions d’una cova no habilitada, que fos adequada per a la canalla.
La cova del Petrecó està situada al terme d’Esparreguera, té 130 m de recorregut amb un parell de galeries i, “amb precaució”, compleix tots els requisits que estàvem buscant.
I així va ser, el 9-2-2020, 56 persones entre socis, familiars i amics ens vam trobar a la boca de la cova.
Com no podia ser d’una altra manera, per mantenir la tradició, la nostra presidenta va fer un parlament recordant quin club més “guapo” que tenim gràcies a tota la seva gent.
Acabat el parlament, i també per mantenir la tradició, va haver-hi coca i moscatell per a tothom, a banda d’aigua i refrescos pels més joves. Però aquesta vegada també vam afegir cava fent cas a la “pressió popular”, tot i que això feia modificar el pressupost d’intendència que tan bé tenia calculat -i controlat- la nostra estimada presidenta (aquesta última observació és una llicència del redactor, jejeje).
Fets el parlament, una explicació de la geologia de la cova (som grup filial del CECI i no volem passar per alt la cultura) i el brindis amb cava, tots, ordenadament –més o menys- vam anar cap dins la cova.


Però, com no podia ser d’altra manera en una cova no turística, sempre hi ha un “pas selectiu” i, en aquest cas, és a prop de l’entrada i es tracta d'una gatera d'uns 5 m de llarg que obliga a passar-hi completament estirat si es volen contemplar les meravelles que la natura ha fet a l’altra banda.
Així que, fent torns i cua, tots vam passar, uns amb més agilitat que altres, directament proporcional al volum de massa corporal que s'arrossegui per la gatera (més volum, més dificultat).
En aquesta gatera i en d'altres que hi ha a la cova és on “els petits” eren els reis de l’exploració. Prou feina tenien els seus pares, mares i familiars varis per poder seguir el seu ritme.
Quedi clar que, preveient que els “nanos” s’escaparien dels seus custodis a la mínima que poguessin, diferents espeles de l’EGAN s’havien col·locat en llocs estratègics per evitar accidents involuntaris, tant pels més menuts, com pels grans que no estan familiaritzats amb les coves i que no es volen perdre cap celebració d’aniversari de l’EGAN. 
Tots van poder gaudir, i respectar, les magnífiques formacions que té la cavitat fent, una vegada més, que la celebració del nostre aniversari, i ja en portem 31, quedés gratament gravada a la memòria dels 56 assistents a la trobada.
Gràcies per compartir un any més aquesta celebració amb nosaltres! Fins l’any que bé!



2 de marzo de 2020

TORRENT DEL CINGLE ROIG - Sant Llorenç de Morunys - Solsonès


PRIMERA APERTURA DEL ANY 2020 : 
TORRENT DEL CINGLE ROIG - Sant Llorenç de Morunys - Solsonès



Bé, estem davant d'un descens curt i de caire sec. Té dos trams ben definits; el primer interior, amb estretors variables, entre dos i tres metres i és un continu amuntegament de blocs acompanyat per una vegetació majoritariament de boixos. Aquest trajecte no presenta cap dificultat. Pot ser que, el segon tram, l'exterior, fa que aquest descens tingui connotació de curiós, i més, afegint el seu emplaçament, i que la davallada la tenim lliure de punxes.

Prosseguim i aprofitant el marge de corda que resta del ràpel de 22 metres, ens aboquem, el que podem, pel cantell de la paret per veure si ens quedem curts.

Aquestes situacions disparen els pensaments : - en cas de que la pared sigui del tot desplomada- ¿tindrem suficient corda?. Per sota tenim de 80 a 100 metres de caiguda com a mínim, l’escapament pot ser dificil o incert. Ràpidament instal·lem un ràpel provisional en un gruixut arbre i ens aboquem a la timba. Silenci i 'cap problema !,podem baixar. Que goig de paraules "CAP PROBLEMA" i els esfínters es relaxen, ara toca gaudir.

Un curt ràpel de 6 metres ens situa amb una escletxa que te un arbre als peus. Traiem les pedres acumulades per l'aigua i muntem l’instal·lació. És un espai reduït i penjat, només per a dues persones. Un cop passada la corda el primer devalla i el següent entra a la reunió, així fins que tots estiguem a baix. Pràctic la motxilla penjada per sota de la cintura, trobarem més d'un voladet. 39 metres ens situen en una agradable i còmoda balconada penjada al mig de la paret i amb bones vistes. El següent i últim ràpel està instal·lat al cantó dret de la balconada, són 38 metres sense dificultat finalitzant en una canal amb arbres. Serà útil que el primer que baixi tingui pràctica amb el bloqueig de les cordes amb el davallador ja que les cordes s'emboliquen en els relleus rocallosos i els arbres de la canal.

Estem a peu de paret. Per retornar, tan sols cal seguir torrentera avall, fins arribar a una pista que prendrem a la dreta. Anirem de davallada i en cert moment la pista fa un gir esquerra i després dreta. Al poc connectem amb una pista que prendrem a l'esquerra i als pocs metres trobarem un corriol, dreta, que ens deixa a la pista que passa per la dreta de la masia. La deixem enrere i continuem per la pista direcció oest, uns 180 metres. Al mig d'una corva a l'esquerra, trobarem un sender que baixa fins on tenim el vehicle i a la dreta, tenim les gosseres.

Accés, al P de retorn i al P d’inici del descens, amb dos vehicles. Carretera l’apropament sortint de la població de Solsona prenent la carretera LV4241 de Berga a Sant Llorens de Morunys, kilòmetre 34,7 més o menys; pista asfaltada que te l’inici al pont de la Codina, davant de l’empresa Knauf, i que puja per la vessant esquerrapont de la Codina, davant de l’empresa Knauf, i que puja per la vessant esquerra orogràfica del torrent de la Barata i condueix a la guixera del coll de Berla. Circulats 1,5 km més o menys, prendrem una pista de terra a l’esquerra, creuarem un petit torrent i anirem pujant en direcció a la masia de la Vilella que dona nom al torrent principal d’aquest petit avall i que deixarem enrere. Girant a l’oest i després de 1,1 km aproximadament, estacionarem el primer vehicle en un entrant a la dreta, abans d’una corba a l’esquerra. Estem per sota de la masia i en front enlairades tenim unes gosseres

Podríem aparcar més amunt, per sobre de la casa, però procurem no ser invasius. Reculem fins la carretera principal i girem a l’esquerra direcció Berga. Arribats al km 39,250 prendrem a l’esquerra la pista asfaltada cap als nuclis de Valls (Guixers). Passem pel davant de l’ajuntament i anem circulant per la dreta orogràfica del riu Aigua de Valls cap al Santuari de Puig Aguilar i Vilacireres. Continuarem l’ascens direcció oest fins el punt on l’estreta carretera fa un gir a la dreta. En aquest lloc nosaltres continuem de front direcció Sant Marti i la Corriu que passarem de llarg continuant l’ascens. Deixem enrere El Mosoll, Cal Paraire, Marginals, Santclimenç i per últim Vilalta. També hem deixat enrere l’asfalt donant pas a la terra, per on continuem, fins trobar un trencall a l’esquerra amb una pista ben definida i una cota d’alçada 1.410 metres. Circulem uns 100 metres per la nova desviació i aquest serà el punt d’inici per l’aproximació a la llera del torrent; el vehicle el podem estacionar uns 35 ó 40 metres mes endavant, amb un eixamplament.

Baixarem per dins d’un atapeït bosc seguin la clotada que forma la capçalera del torrent. Un cop localitzada la llera, accedirem per la dreta, espai vestit.

El descens es pot fer amb un sol vehicle estacionant-lo al mateix lloc que nosaltres o més proper a la vista que passa per sobre de les gosseres i a prop de la masia tot localitzant les traces de pintura blanques i vermelles del GR – 1-2 que ens conduiran a l’oest direcció a la Rasa de Pratformiu o dels forats. En un punt del recorregut es creua amb el GR – 1 que puja dretudament i fa menys volta. Els dos senders ens apropen al mateix lloc : La pista sobre la boscosa capçalera del torrent.

Us passo l'enllaç amb la ruta a Wikiloc







28 de febrero de 2020

SORTIDA “SENIOR” A L’AVENC DE LA CODOLEDA

El diumenge, 23-2-2020, 3 socis dels més “madurs” de l’EGAN vam decidir fer l’avenc de la Codoleda. Tort, Prat i Antoni.

Avenc clàssic de -32 m de fondària i amb dues boques per poder-la fer integral, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Matadepera.

Ni el Tort, ni l’Antoni havíem fet aquest avenc en els més de 40 anys d’activitat espeleològica que portàvem a sobre i el Prat només l’havia fet una vegada.

Així, que era el moment.

Sense testimonis del “joves” de l’EGAN, faríem l’avenc al nostre ritme, sense presses.

El Tort va fer el vídeo “tranquil” de la sortida que ara us presentem.

Al vídeo, no surt que per arribar a l’avenc, ens vam perdre per dins de Terrassa al buscar un nou camí més directe, també ens vam perdre pels carrer de la urbanització de Matadepera per arribar al carrer on havien de deixar el cotxe i començar a caminar, i finalment, ens vam perdre pel sender que arriba a l’avenc. Però això son “detalls sense importància” i una situació habitual de la colla que anàvem a fer l’avenc.

En resum, un dia esplèndid i una bona sortida d’espele.





25 de febrero de 2020

l’Avenc del Chasc i la Cova de Bolumini (Cavitats de la província d’Alacant)

Els passats dies 7, 8 i 9 de febrer del 2020 vam fer una escapada per visitar dos petites cavitats de la província d’Alacant.
Vam marxar de Santa Coloma de Queralt el divendres a l a tarda cap a Dènia, on vam dormir. El dissabte al matí, després d’esmorzar, ens vam desplaçar fins a Bernarbeig , i allí vam agafar una pista fins al lloc indicat a la fitxa informativa. Sortint d’aquest punt s’agafa un camí molt ben marcat, que després d’una “bona pujada”, ens porta finsl l’Avenc del Chasc. 
Després d’equipar-nos correctament, entrem, i cal dir, que és un avenc molt concrecionat, com podreu veure a les fotos. Després de gaudir de la cavitat i de tirar-hi bastantes fotos, decidim fer un petit most abans de sortir, ja que a l’exterior i feia bastanta caloreta. 



Els passats dies 7, 8 i 9 de febrer del 2020 vam fer una escapada per visitar dos petites cavitats de la província d’Alacant.

Vam marxar de Santa Coloma de Queralt el divendres a l a tarda cap a Dènia, on vam dormir. El dissabte al matí, després d’esmorzar, ens vam desplaçar fins a Bernarbeig , i allí vam agafar una pista fins al lloc indicat a la fitxa informativa. Sortint d’aquest punt s’agafa un camí molt ben marcat, que després d’una “bona pujada”, ens porta finsl l’Avenc del Chasc. 
Després d’equipar-nos correctament, entrem, i cal dir, que és un avenc molt concrecionat, com podreu veure a les fotos. Després de gaudir de la cavitat i de tirar-hi bastantes fotos, decidim fer un petit most abans de sortir, ja que a l’exterior i feia bastanta caloreta. 



Sortim i anem cap a la Cova de Bolumini, què només es troba a uns 5 minuts. Ens va sorprendre molt la gran boca d’entrada que no es veu fins que no ets allí mateix. És una cavitat accessible per a tothom, al no ser necessari material de progressió vertical, tot hi haver-hi alguns pous. En aquesta cova hi ha colades i formacions de grans dimensions. Al final del nostre recorregut vam arribar a una saleta que estava molt plena de pintades, on vam trobar un pou de considerables dimensions, que ens va semblar perillós per l ’elevat risc de caiguda. Després de fer unes quantes fotos, que ens van semblar molt interessants, vam decidir sortir amb claror de dia, per poder arribar al cotxe de forma segura.



L’endemà, vam anar a localitzar tres avencs més: l ’Avenc Ample, l ’Avenc Estret i l
’Avenc del Mig. Després de seguir totes les indicacions i vam arribar bastant bé. Així que, ara ja els tenim localitzats per a properes sortides. 

Cap a la tarda ja vam tornar cap a casa.



Àngel i Montse

3 de febrero de 2020

Aniversari a la Cova del Petrecó (Esparreguera)

Hola socis, sòcies, amics i amigues de l’EGAN,

Com cada any, us convidem a celebrar en família el nostre aniversari, i ja en van 31, en una cova, més o menys a prop de casa nostra.

Les condicions que ens posem per triar la cova són:

Que no sigui turística.

Apte per “tothom”
que vulgui gaudir de les coves sense complicacions de cordes i material especial. Ep!, el que tingui intencions de veure-la sencera, s'embrutarà una mica la roba.

Que tingui capacitat per encabir el major número de gent de l’EGAN per poder celebrar l’aniversari a dins, amb coca i moscatell i “sorpreses” pels més menuts.

Que sigui bonica.

I creiem que l’hem trobat!

És la cova del Petrecó.

Cavitat situada a Esparreguera, de 130 m de recorregut.

Accés caminant en 5’. Això si, amb pujada. Als que s’ajuden habitualment d’un bastó de trekking, no els farà nosa.

Més informació al cartell anunciador que adjuntem.

No us oblideu de trucar per confirmar l’assistència i poder tenir la coca i el moscatell garantits.

Us hi esperem!!!



28 de enero de 2020

XXIII TROBADA D’ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA A IGUALADA

Amb l'excusa de la celebració del 30è aniversari, enguany l'EGAN hem organitzat conjuntament amb la Federació Catalana d'Espeleologia, la XXIII Trobada d’Espeleòlegs de Catalunya a Igualada, des del divendres 29 de novembre i fins el diumenge 1 de desembre. La coincidència amb el 40è aniversari de la fundació de la Federació Catalana d'Espeleologia ha fet que aquesta trobada hagi estat encara més celebrada per molts participants.


El divendres al vespre es va donar el tret de sortida de la Trobada amb un acte al Museu de la Pell d’Igualada. L’acte va incloure parlaments de la presidenta de l’EGAN, del president del CECI, del president de la Federació Catalana d’Espeleologia i de la tinenta d’alcalde i regidora d’esports de l’Ajuntament d’Igualada. Va haver-hi la projecció d’un audiovisual amb imatges de l’EGAN d’aquests 30 anys d’història, es van entregar diversos records commemoratius dels respectius aniversaris i, en acabar, un pica-pica.

Tant el dissabte com el diumenge al matí va haver-hi sortides d’espeleologia i de descens de barrancs organitzades per membres de l’EGAN que van satisfer plenament els participants que venien de fora. Dissabte al matí, a la Fou de Tous, també s’hi van fer xerrades tècniques i tallers pràctics a càrrec de l'Escola Catalana d'Espeleologia. En total, més de cent participants vinguts d’arreu de Catalunya entre totes les activitats. 

El dissabte a la tarda l’auditori del museu es va omplir amb les xerrades que s'hi van oferir i es va poder comptar, entre d’altres, amb la presència de la sra. Montserrat Ubach. Al final de la tarda es van lliurar el I Premi Gorges de Núria pel millor treball en descens de canyons i engorjats i els XXIX Premis Font i Sagué pels millors treballs d’espeleologia. Cal destacar que el Premi Gorges de Núria va recaure a l’EGAN pel treball presentat per l’Estrella Broquetas “Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat”. 

Per acabar la jornada de dissabte es va organitzar un sopar al restaurant el Racó del Traginer que va reunir prop de cent comensals. Des de l’EGAN estem molt satisfets per la gran assistència a aquestes jornades de convivència i intercanvi amb companyes i companys d'entitats de tot Catalunya i esperem retrobar-nos amb tots ells ben aviat.

Enllaços a les fotos i a l'audiovisual dels 30 anys de la Trobada.

Enllaç a Les millors Fotos: https://photos.app.goo.gl/DQVYatJHRe6CUcsA8

Enllaç a l'Audiovisual 30 anys EGAN: https://photos.app.goo.gl/NaUrqZw44sQRxfqm7

I per si algun dels participants se les vol descarregar:

Enllaç a Totes les fotos de Rondes: https://photos.app.goo.gl/vuWUpRSJvn86bPpw7

Enllaç a Totes les fotos de Sajolida: https://photos.app.goo.gl/F5J6w6TvBePivZWe7

Enllaç a Totes les fotos de Beumala: https://photos.app.goo.gl/kdSwERyLGsRjZp6E9


24 de enero de 2020

RAID 20ª EGAN

Història del Raid Egan

Des de l'any 1997 l'Egan va iniciar-se en el món dels raids, sent aquest club un dels pioners en l'organització d'aquest tipus de proves. Des dels inicis el Raid Egan sempre ha mantingut l'esperit d'arribar a tots els racons de la comarca de l'Anoia, passant cada edició per un municipi diferent. 
En aquesta nova edició tant rodona, 20a del 2020, hem volgut sortir de la zona de comfort i ens traslladem al Penedès, la nostra comarca veïna.
El Raid Egan torna a venir carregadíssim d'emocions, i està inclòs dins la COPA CATALANA de Raids de la FEEC.

20è Raid Egan
Castellví de la Marca (La Múnia) és el municipi escollit per aquesta nova edició del Raid Egan.
Aquest municipi està situat a la comarca de l'Alt Penedès, a uns 200m sobre el nivell del mar, i té un entorn de gran interès paisatgístic, cultural, tradició vinícola i molt apte per fer esports a l'aire lliure.
El Raid Egan combinarà aquestes modalitats esportives: 
  • bicicleta tot terreny orientació
  • cursa a peu orientació
  • via ferrata
  • espeleologia (coves horitzontals senzilles)
  • rapels 
  • escalada
  • progressió vertical
Hi haurà 3 categories, amb diferents distàncies i desnivells. Així tothom que es consideri aventurer podrà escollir i gaudir al màxim.

Els recorreguts es faran amb els mapes i fulls de ruta que entregarà la organització, i que seran secrets fins poc abans de la sortida.

Visita el nostre web! https://eganraid.wixsite.com/misitio

7 de enero de 2020

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA I A LES TRINXERES DEL CLOT I VISITES GUIADES AL REFUGI DE SOTA L’ESGLÉSIA I AL POU DEL GEL D’AGRAMUNT


El passat 10 de Novembre de 2019 el nostre soci Miquel Suau va organitzar una sortida oberta a tothom pels entorns d’Agramunt per visitar uns dels pocs escenaris de la Guerra Civil encara visibles: els refugis i trinxeres de Mas d’en Trilla i les trinxeres del Clot o el Reclau. 
Amb puntualitat, les 23 persones apuntades vam pujar als vehicles particulars i vam desfilar cap a Agramunt on ens vam agrupar per poder continuar cap al nucli rural de Renant a uns 7 km a l'est d’Agramunt. Un cop es va baixar dels vehicles es començà a caminar entre el bosc i part d'una pista, tot observant una de les poques trinxeres visibles d’aquells indrets. 


Després de caminar una estona vam arribar als refugis. Es tracta d’un grup de petits refugis excavats sota una gran llosa de sauló, la majoria dels quals inacabats, doncs els soldats republicans que els van fer molt probablement devien haver de sortir a corre-cuita d’aquell punt. Després de l'obligada parada tècnica per veure aquests elements del passat bèl·lic i poder esmorzar amb comoditat, es va prosseguir l’excursió cap a un altre grup de trinxeres un parell de km mes amunt en direcció al nord-est, prop de Mas Marcó i a tocar del canal Segarra-Garrigues.

Després de seguir entre el bosc aquesta altra línia de trinxeres, obra també del mateix exèrcit republicà en retirada cap a Guissona i Cervera, ens vam dirigir altre cop als vehicles. 
Com que teníem temps encara i aprofitant que érem prop vam parar a veure una altra línia de trinxeres a uns 500 m aproxim. del nucli de Les Puelles, a uns 3 km d’Agramunt. 


De tornada es va fer una visita a l'antic camp d’aviació dels Salats, on tothom va poder llegir en plafons informatius la història d’aquest camp militar. Cal destacar que dins d’aquest camp també existeix un refugi que tots els presents van poder visitar. Per culminar l'excursió es va fer una visita guiada al Pou del Gel d’Agramunt, situat al turó dels dipòsits i adaptat com a refugi anti-aeri per protegir la població dels nombrosos bombardejos de l’aviació rebel, així com també al refugi de sota el Temple Parroquial de Sta. Maria d’Agramunt, un dels més importants de la contrada i l'únic, del que se'n tingui constància, sota els fonaments d’una església.


Per acabar, i com a traca final d’aquesta sortida, es va dinar al restaurant Blanc i Negre on, abans d'acomiadar-nos, el nostre soci organitzador de la sortida va lliurar-nos un dossier explicatiu sobre la història local d’Agramunt durant la Guerra Civil. No cal dir que tothom va quedar molt satisfet i que segurament en properes ocasions es repetirà.

Miquel Suau