Buscar este blog

27 de marzo de 2020

Celebració del 31è Aniversari de l’EGAN a la cova del Petrecó (9-2-2020)

Com s’havia anunciat a tots els socis i amics, el 9 de febrer de 2020 es va celebrar el 31è aniversari de l'EGAN a la Cova del Petrecó.
No havia estat fàcil buscar una cova, no turística, que fos apta per tothom que volgués venir, no massa lluny d’Igualada i, dins de les limitacions d’una cova no habilitada, que fos adequada per a la canalla.
La cova del Petrecó està situada al terme d’Esparreguera, té 130 m de recorregut amb un parell de galeries i, “amb precaució”, compleix tots els requisits que estàvem buscant.
I així va ser, el 9-2-2020, 56 persones entre socis, familiars i amics ens vam trobar a la boca de la cova.
Com no podia ser d’una altra manera, per mantenir la tradició, la nostra presidenta va fer un parlament recordant quin club més “guapo” que tenim gràcies a tota la seva gent.
Acabat el parlament, i també per mantenir la tradició, va haver-hi coca i moscatell per a tothom, a banda d’aigua i refrescos pels més joves. Però aquesta vegada també vam afegir cava fent cas a la “pressió popular”, tot i que això feia modificar el pressupost d’intendència que tan bé tenia calculat -i controlat- la nostra estimada presidenta (aquesta última observació és una llicència del redactor, jejeje).
Fets el parlament, una explicació de la geologia de la cova (som grup filial del CECI i no volem passar per alt la cultura) i el brindis amb cava, tots, ordenadament –més o menys- vam anar cap dins la cova.


Però, com no podia ser d’altra manera en una cova no turística, sempre hi ha un “pas selectiu” i, en aquest cas, és a prop de l’entrada i es tracta d'una gatera d'uns 5 m de llarg que obliga a passar-hi completament estirat si es volen contemplar les meravelles que la natura ha fet a l’altra banda.
Així que, fent torns i cua, tots vam passar, uns amb més agilitat que altres, directament proporcional al volum de massa corporal que s'arrossegui per la gatera (més volum, més dificultat).
En aquesta gatera i en d'altres que hi ha a la cova és on “els petits” eren els reis de l’exploració. Prou feina tenien els seus pares, mares i familiars varis per poder seguir el seu ritme.
Quedi clar que, preveient que els “nanos” s’escaparien dels seus custodis a la mínima que poguessin, diferents espeles de l’EGAN s’havien col·locat en llocs estratègics per evitar accidents involuntaris, tant pels més menuts, com pels grans que no estan familiaritzats amb les coves i que no es volen perdre cap celebració d’aniversari de l’EGAN. 
Tots van poder gaudir, i respectar, les magnífiques formacions que té la cavitat fent, una vegada més, que la celebració del nostre aniversari, i ja en portem 31, quedés gratament gravada a la memòria dels 56 assistents a la trobada.
Gràcies per compartir un any més aquesta celebració amb nosaltres! Fins l’any que bé!



2 de marzo de 2020

TORRENT DEL CINGLE ROIG - Sant Llorenç de Morunys - Solsonès


PRIMERA APERTURA DEL ANY 2020 : 
TORRENT DEL CINGLE ROIG - Sant Llorenç de Morunys - Solsonès



Bé, estem davant d'un descens curt i de caire sec. Té dos trams ben definits; el primer interior, amb estretors variables, entre dos i tres metres i és un continu amuntegament de blocs acompanyat per una vegetació majoritariament de boixos. Aquest trajecte no presenta cap dificultat. Pot ser que, el segon tram, l'exterior, fa que aquest descens tingui connotació de curiós, i més, afegint el seu emplaçament, i que la davallada la tenim lliure de punxes.

Prosseguim i aprofitant el marge de corda que resta del ràpel de 22 metres, ens aboquem, el que podem, pel cantell de la paret per veure si ens quedem curts.

Aquestes situacions disparen els pensaments : - en cas de que la pared sigui del tot desplomada- ¿tindrem suficient corda?. Per sota tenim de 80 a 100 metres de caiguda com a mínim, l’escapament pot ser dificil o incert. Ràpidament instal·lem un ràpel provisional en un gruixut arbre i ens aboquem a la timba. Silenci i 'cap problema !,podem baixar. Que goig de paraules "CAP PROBLEMA" i els esfínters es relaxen, ara toca gaudir.

Un curt ràpel de 6 metres ens situa amb una escletxa que te un arbre als peus. Traiem les pedres acumulades per l'aigua i muntem l’instal·lació. És un espai reduït i penjat, només per a dues persones. Un cop passada la corda el primer devalla i el següent entra a la reunió, així fins que tots estiguem a baix. Pràctic la motxilla penjada per sota de la cintura, trobarem més d'un voladet. 39 metres ens situen en una agradable i còmoda balconada penjada al mig de la paret i amb bones vistes. El següent i últim ràpel està instal·lat al cantó dret de la balconada, són 38 metres sense dificultat finalitzant en una canal amb arbres. Serà útil que el primer que baixi tingui pràctica amb el bloqueig de les cordes amb el davallador ja que les cordes s'emboliquen en els relleus rocallosos i els arbres de la canal.

Estem a peu de paret. Per retornar, tan sols cal seguir torrentera avall, fins arribar a una pista que prendrem a la dreta. Anirem de davallada i en cert moment la pista fa un gir esquerra i després dreta. Al poc connectem amb una pista que prendrem a l'esquerra i als pocs metres trobarem un corriol, dreta, que ens deixa a la pista que passa per la dreta de la masia. La deixem enrere i continuem per la pista direcció oest, uns 180 metres. Al mig d'una corva a l'esquerra, trobarem un sender que baixa fins on tenim el vehicle i a la dreta, tenim les gosseres.

Accés, al P de retorn i al P d’inici del descens, amb dos vehicles. Carretera l’apropament sortint de la població de Solsona prenent la carretera LV4241 de Berga a Sant Llorens de Morunys, kilòmetre 34,7 més o menys; pista asfaltada que te l’inici al pont de la Codina, davant de l’empresa Knauf, i que puja per la vessant esquerrapont de la Codina, davant de l’empresa Knauf, i que puja per la vessant esquerra orogràfica del torrent de la Barata i condueix a la guixera del coll de Berla. Circulats 1,5 km més o menys, prendrem una pista de terra a l’esquerra, creuarem un petit torrent i anirem pujant en direcció a la masia de la Vilella que dona nom al torrent principal d’aquest petit avall i que deixarem enrere. Girant a l’oest i després de 1,1 km aproximadament, estacionarem el primer vehicle en un entrant a la dreta, abans d’una corba a l’esquerra. Estem per sota de la masia i en front enlairades tenim unes gosseres

Podríem aparcar més amunt, per sobre de la casa, però procurem no ser invasius. Reculem fins la carretera principal i girem a l’esquerra direcció Berga. Arribats al km 39,250 prendrem a l’esquerra la pista asfaltada cap als nuclis de Valls (Guixers). Passem pel davant de l’ajuntament i anem circulant per la dreta orogràfica del riu Aigua de Valls cap al Santuari de Puig Aguilar i Vilacireres. Continuarem l’ascens direcció oest fins el punt on l’estreta carretera fa un gir a la dreta. En aquest lloc nosaltres continuem de front direcció Sant Marti i la Corriu que passarem de llarg continuant l’ascens. Deixem enrere El Mosoll, Cal Paraire, Marginals, Santclimenç i per últim Vilalta. També hem deixat enrere l’asfalt donant pas a la terra, per on continuem, fins trobar un trencall a l’esquerra amb una pista ben definida i una cota d’alçada 1.410 metres. Circulem uns 100 metres per la nova desviació i aquest serà el punt d’inici per l’aproximació a la llera del torrent; el vehicle el podem estacionar uns 35 ó 40 metres mes endavant, amb un eixamplament.

Baixarem per dins d’un atapeït bosc seguin la clotada que forma la capçalera del torrent. Un cop localitzada la llera, accedirem per la dreta, espai vestit.

El descens es pot fer amb un sol vehicle estacionant-lo al mateix lloc que nosaltres o més proper a la vista que passa per sobre de les gosseres i a prop de la masia tot localitzant les traces de pintura blanques i vermelles del GR – 1-2 que ens conduiran a l’oest direcció a la Rasa de Pratformiu o dels forats. En un punt del recorregut es creua amb el GR – 1 que puja dretudament i fa menys volta. Els dos senders ens apropen al mateix lloc : La pista sobre la boscosa capçalera del torrent.

Us passo l'enllaç amb la ruta a Wikiloc







28 de febrero de 2020

SORTIDA “SENIOR” A L’AVENC DE LA CODOLEDA

El diumenge, 23-2-2020, 3 socis dels més “madurs” de l’EGAN vam decidir fer l’avenc de la Codoleda. Tort, Prat i Antoni.

Avenc clàssic de -32 m de fondària i amb dues boques per poder-la fer integral, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Matadepera.

Ni el Tort, ni l’Antoni havíem fet aquest avenc en els més de 40 anys d’activitat espeleològica que portàvem a sobre i el Prat només l’havia fet una vegada.

Així, que era el moment.

Sense testimonis del “joves” de l’EGAN, faríem l’avenc al nostre ritme, sense presses.

El Tort va fer el vídeo “tranquil” de la sortida que ara us presentem.

Al vídeo, no surt que per arribar a l’avenc, ens vam perdre per dins de Terrassa al buscar un nou camí més directe, també ens vam perdre pels carrer de la urbanització de Matadepera per arribar al carrer on havien de deixar el cotxe i començar a caminar, i finalment, ens vam perdre pel sender que arriba a l’avenc. Però això son “detalls sense importància” i una situació habitual de la colla que anàvem a fer l’avenc.

En resum, un dia esplèndid i una bona sortida d’espele.





25 de febrero de 2020

l’Avenc del Chasc i la Cova de Bolumini (Cavitats de la província d’Alacant)

Els passats dies 7, 8 i 9 de febrer del 2020 vam fer una escapada per visitar dos petites cavitats de la província d’Alacant.
Vam marxar de Santa Coloma de Queralt el divendres a l a tarda cap a Dènia, on vam dormir. El dissabte al matí, després d’esmorzar, ens vam desplaçar fins a Bernarbeig , i allí vam agafar una pista fins al lloc indicat a la fitxa informativa. Sortint d’aquest punt s’agafa un camí molt ben marcat, que després d’una “bona pujada”, ens porta finsl l’Avenc del Chasc. 
Després d’equipar-nos correctament, entrem, i cal dir, que és un avenc molt concrecionat, com podreu veure a les fotos. Després de gaudir de la cavitat i de tirar-hi bastantes fotos, decidim fer un petit most abans de sortir, ja que a l’exterior i feia bastanta caloreta. 



Els passats dies 7, 8 i 9 de febrer del 2020 vam fer una escapada per visitar dos petites cavitats de la província d’Alacant.

Vam marxar de Santa Coloma de Queralt el divendres a l a tarda cap a Dènia, on vam dormir. El dissabte al matí, després d’esmorzar, ens vam desplaçar fins a Bernarbeig , i allí vam agafar una pista fins al lloc indicat a la fitxa informativa. Sortint d’aquest punt s’agafa un camí molt ben marcat, que després d’una “bona pujada”, ens porta finsl l’Avenc del Chasc. 
Després d’equipar-nos correctament, entrem, i cal dir, que és un avenc molt concrecionat, com podreu veure a les fotos. Després de gaudir de la cavitat i de tirar-hi bastantes fotos, decidim fer un petit most abans de sortir, ja que a l’exterior i feia bastanta caloreta. 



Sortim i anem cap a la Cova de Bolumini, què només es troba a uns 5 minuts. Ens va sorprendre molt la gran boca d’entrada que no es veu fins que no ets allí mateix. És una cavitat accessible per a tothom, al no ser necessari material de progressió vertical, tot hi haver-hi alguns pous. En aquesta cova hi ha colades i formacions de grans dimensions. Al final del nostre recorregut vam arribar a una saleta que estava molt plena de pintades, on vam trobar un pou de considerables dimensions, que ens va semblar perillós per l ’elevat risc de caiguda. Després de fer unes quantes fotos, que ens van semblar molt interessants, vam decidir sortir amb claror de dia, per poder arribar al cotxe de forma segura.



L’endemà, vam anar a localitzar tres avencs més: l ’Avenc Ample, l ’Avenc Estret i l
’Avenc del Mig. Després de seguir totes les indicacions i vam arribar bastant bé. Així que, ara ja els tenim localitzats per a properes sortides. 

Cap a la tarda ja vam tornar cap a casa.



Àngel i Montse

3 de febrero de 2020

Aniversari a la Cova del Petrecó (Esparreguera)

Hola socis, sòcies, amics i amigues de l’EGAN,

Com cada any, us convidem a celebrar en família el nostre aniversari, i ja en van 31, en una cova, més o menys a prop de casa nostra.

Les condicions que ens posem per triar la cova són:

Que no sigui turística.

Apte per “tothom”
que vulgui gaudir de les coves sense complicacions de cordes i material especial. Ep!, el que tingui intencions de veure-la sencera, s'embrutarà una mica la roba.

Que tingui capacitat per encabir el major número de gent de l’EGAN per poder celebrar l’aniversari a dins, amb coca i moscatell i “sorpreses” pels més menuts.

Que sigui bonica.

I creiem que l’hem trobat!

És la cova del Petrecó.

Cavitat situada a Esparreguera, de 130 m de recorregut.

Accés caminant en 5’. Això si, amb pujada. Als que s’ajuden habitualment d’un bastó de trekking, no els farà nosa.

Més informació al cartell anunciador que adjuntem.

No us oblideu de trucar per confirmar l’assistència i poder tenir la coca i el moscatell garantits.

Us hi esperem!!!



28 de enero de 2020

XXIII TROBADA D’ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA A IGUALADA

Amb l'excusa de la celebració del 30è aniversari, enguany l'EGAN hem organitzat conjuntament amb la Federació Catalana d'Espeleologia, la XXIII Trobada d’Espeleòlegs de Catalunya a Igualada, des del divendres 29 de novembre i fins el diumenge 1 de desembre. La coincidència amb el 40è aniversari de la fundació de la Federació Catalana d'Espeleologia ha fet que aquesta trobada hagi estat encara més celebrada per molts participants.


El divendres al vespre es va donar el tret de sortida de la Trobada amb un acte al Museu de la Pell d’Igualada. L’acte va incloure parlaments de la presidenta de l’EGAN, del president del CECI, del president de la Federació Catalana d’Espeleologia i de la tinenta d’alcalde i regidora d’esports de l’Ajuntament d’Igualada. Va haver-hi la projecció d’un audiovisual amb imatges de l’EGAN d’aquests 30 anys d’història, es van entregar diversos records commemoratius dels respectius aniversaris i, en acabar, un pica-pica.

Tant el dissabte com el diumenge al matí va haver-hi sortides d’espeleologia i de descens de barrancs organitzades per membres de l’EGAN que van satisfer plenament els participants que venien de fora. Dissabte al matí, a la Fou de Tous, també s’hi van fer xerrades tècniques i tallers pràctics a càrrec de l'Escola Catalana d'Espeleologia. En total, més de cent participants vinguts d’arreu de Catalunya entre totes les activitats. 

El dissabte a la tarda l’auditori del museu es va omplir amb les xerrades que s'hi van oferir i es va poder comptar, entre d’altres, amb la presència de la sra. Montserrat Ubach. Al final de la tarda es van lliurar el I Premi Gorges de Núria pel millor treball en descens de canyons i engorjats i els XXIX Premis Font i Sagué pels millors treballs d’espeleologia. Cal destacar que el Premi Gorges de Núria va recaure a l’EGAN pel treball presentat per l’Estrella Broquetas “Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat”. 

Per acabar la jornada de dissabte es va organitzar un sopar al restaurant el Racó del Traginer que va reunir prop de cent comensals. Des de l’EGAN estem molt satisfets per la gran assistència a aquestes jornades de convivència i intercanvi amb companyes i companys d'entitats de tot Catalunya i esperem retrobar-nos amb tots ells ben aviat.

Enllaços a les fotos i a l'audiovisual dels 30 anys de la Trobada.

Enllaç a Les millors Fotos: https://photos.app.goo.gl/DQVYatJHRe6CUcsA8

Enllaç a l'Audiovisual 30 anys EGAN: https://photos.app.goo.gl/NaUrqZw44sQRxfqm7

I per si algun dels participants se les vol descarregar:

Enllaç a Totes les fotos de Rondes: https://photos.app.goo.gl/vuWUpRSJvn86bPpw7

Enllaç a Totes les fotos de Sajolida: https://photos.app.goo.gl/F5J6w6TvBePivZWe7

Enllaç a Totes les fotos de Beumala: https://photos.app.goo.gl/kdSwERyLGsRjZp6E9


24 de enero de 2020

RAID 20ª EGAN

Història del Raid Egan

Des de l'any 1997 l'Egan va iniciar-se en el món dels raids, sent aquest club un dels pioners en l'organització d'aquest tipus de proves. Des dels inicis el Raid Egan sempre ha mantingut l'esperit d'arribar a tots els racons de la comarca de l'Anoia, passant cada edició per un municipi diferent. 
En aquesta nova edició tant rodona, 20a del 2020, hem volgut sortir de la zona de comfort i ens traslladem al Penedès, la nostra comarca veïna.
El Raid Egan torna a venir carregadíssim d'emocions, i està inclòs dins la COPA CATALANA de Raids de la FEEC.

20è Raid Egan
Castellví de la Marca (La Múnia) és el municipi escollit per aquesta nova edició del Raid Egan.
Aquest municipi està situat a la comarca de l'Alt Penedès, a uns 200m sobre el nivell del mar, i té un entorn de gran interès paisatgístic, cultural, tradició vinícola i molt apte per fer esports a l'aire lliure.
El Raid Egan combinarà aquestes modalitats esportives: 
  • bicicleta tot terreny orientació
  • cursa a peu orientació
  • via ferrata
  • espeleologia (coves horitzontals senzilles)
  • rapels 
  • escalada
  • progressió vertical
Hi haurà 3 categories, amb diferents distàncies i desnivells. Així tothom que es consideri aventurer podrà escollir i gaudir al màxim.

Els recorreguts es faran amb els mapes i fulls de ruta que entregarà la organització, i que seran secrets fins poc abans de la sortida.

Visita el nostre web! https://eganraid.wixsite.com/misitio

7 de enero de 2020

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA

EXCURSIÓ A LES TRINXERES I REFUGIS DE MAS D’EN TRILLA I A LES TRINXERES DEL CLOT I VISITES GUIADES AL REFUGI DE SOTA L’ESGLÉSIA I AL POU DEL GEL D’AGRAMUNT


El passat 10 de Novembre de 2019 el nostre soci Miquel Suau va organitzar una sortida oberta a tothom pels entorns d’Agramunt per visitar uns dels pocs escenaris de la Guerra Civil encara visibles: els refugis i trinxeres de Mas d’en Trilla i les trinxeres del Clot o el Reclau. 
Amb puntualitat, les 23 persones apuntades vam pujar als vehicles particulars i vam desfilar cap a Agramunt on ens vam agrupar per poder continuar cap al nucli rural de Renant a uns 7 km a l'est d’Agramunt. Un cop es va baixar dels vehicles es començà a caminar entre el bosc i part d'una pista, tot observant una de les poques trinxeres visibles d’aquells indrets. 


Després de caminar una estona vam arribar als refugis. Es tracta d’un grup de petits refugis excavats sota una gran llosa de sauló, la majoria dels quals inacabats, doncs els soldats republicans que els van fer molt probablement devien haver de sortir a corre-cuita d’aquell punt. Després de l'obligada parada tècnica per veure aquests elements del passat bèl·lic i poder esmorzar amb comoditat, es va prosseguir l’excursió cap a un altre grup de trinxeres un parell de km mes amunt en direcció al nord-est, prop de Mas Marcó i a tocar del canal Segarra-Garrigues.

Després de seguir entre el bosc aquesta altra línia de trinxeres, obra també del mateix exèrcit republicà en retirada cap a Guissona i Cervera, ens vam dirigir altre cop als vehicles. 
Com que teníem temps encara i aprofitant que érem prop vam parar a veure una altra línia de trinxeres a uns 500 m aproxim. del nucli de Les Puelles, a uns 3 km d’Agramunt. 


De tornada es va fer una visita a l'antic camp d’aviació dels Salats, on tothom va poder llegir en plafons informatius la història d’aquest camp militar. Cal destacar que dins d’aquest camp també existeix un refugi que tots els presents van poder visitar. Per culminar l'excursió es va fer una visita guiada al Pou del Gel d’Agramunt, situat al turó dels dipòsits i adaptat com a refugi anti-aeri per protegir la població dels nombrosos bombardejos de l’aviació rebel, així com també al refugi de sota el Temple Parroquial de Sta. Maria d’Agramunt, un dels més importants de la contrada i l'únic, del que se'n tingui constància, sota els fonaments d’una església.


Per acabar, i com a traca final d’aquesta sortida, es va dinar al restaurant Blanc i Negre on, abans d'acomiadar-nos, el nostre soci organitzador de la sortida va lliurar-nos un dossier explicatiu sobre la història local d’Agramunt durant la Guerra Civil. No cal dir que tothom va quedar molt satisfet i que segurament en properes ocasions es repetirà.

Miquel Suau