Buscar este blog

31 de marzo de 2017

NOVA FONDÀRIA DE L'AVENC DEL MARGALLÓ - Massis del Garraf

Sortida a l'avenc del Margalló i a l'avenc del Nard.

L'Egan ha experimentat una sortida ben interessant, una sortida d'espeleologia en la seva vessant més exploradora i aventurera.

Dissabte, 11 de febrer de 2017, de bon matí ens vam trobat tot l'equipillo: l'Airon, el David, la Judit, l’Estrella, el Jordi, el Subi, la Karla, el Pol, l'Amparo , el Salva i el Ferran (ECG). El lloc de la trobada era un bar del polígon d'Igualada i a la Pleta (Parc del Garraf) ja ens trobaríem amb la resta de l'equip.
L'objectiu d'aquesta sortida era iniciar els treballs de desobstrucció en dos avencs de Garraf, revisats en jornades anteriors, i comprovar si tenien possibilitats de continuació. Els avencs on s'havia decidit que es farien desobstruccions eren l'avenc del Margalló i l'avenc del Nard, tots dos molt propers al Puig Ginebró.



L'equip format per l'Airon, el David i el Pol van anar cap a l'avenc del Margalló i la resta van anar a buscar l'avenc del Nard (avenc molt difícil de localitzar i amb un accés força complicat), val a dir que amb la bona orientació i l'ajuda d'algun GPS el van trobar a la primera, un 10!
Les tasques de l'avenc del Nard consistien en treure quilos i quilos de pedres i terra que hi havia a la part baixa de l'últim pou. Es va haver de fer mitjançant politges amb reinstal·lacions intermèdies i cubells amunt i avall. Tota una odissea que va fer treballar de valent a l'equip del Nard, amb especial menció a les noies que es van encarregar de fer la gran tasca de carregar cubells i més cubells.


Simultàniament els de l'avenc del Margalló iniciaven la seva desobstrucció en una petita escletxa impenetrable en roca mare. Després d'una estona traient pedra, l'equip va arribar a la conclusió que era molt interessant continuar desobstruint, com a mínim s'intuïa un nou pou estret d'uns 8m de profunditat.
L'emoció i les ganes de seguir treballant eren immenses però encara quedava molta feina per a que hi pogués accedir un espeleòleg. En veure que no s'acabaria en una única jornada, es va decidir anar a veure els resultats a l'avenc del Nard per a valorar on centrar els esforços a l'endemà.
Un cop al Nard vam reunir-nos amb tot l'equip i vam dinar junts. Vam riure força explicant batalletes vàries i més encara quan l'Airon va mostrar la seva nova cistella de transport, només apte per aventurers molt agosarats...
Després de dinar, es van reprendre les tasques de desobstrucció, però després de força estona valorant què fer, es va decidir deixar-ho córrer de moment. Així que l'avenc en què ens centrarem diumenge serà el Margalló.
La tornada als cotxes va ser una aventurilla guapa, la nit ja havia caigut, el sostre de núvols estava a la mateixa cota que nosaltres i el vent bufava de valent.... Sort que el camí era ample i ben planet, oi? Jajajaja
L'endemà l'Airon, l’Antoni, el Subi, el David i la Judit, es tornen a trobar a les 8 del matí a Igualada molt motivats per continuar amb les tasques de desobstrucció al fons de l'Avenc del Margalló, coneixedors de que aquesta vegada l'esforç, no com en altres ocasions, segur que es veuria recompensat.



La gran sort de poder disposar de permís del PARC DEL GARRAF (DIPUTACIÓ DE BARCELONA) i de ENAIRE per accedir en cotxe fins a l'aparcament de "la bola", sens dubte, facilita molt la feina i proporciona un temps extra per a les nostres exploracions.
Vàrem estar tot el dia foradant i traient pedra. De fet, només vam parar al migdia per menjar un entrepà i acomiadar-nos del David i la Judit que havien de ser a casa per dinar.
Després d'una primera desobstrucció en una esquerda de desenvolupament horitzontal vam poder accedir a la capçalera del nou pou, on malauradament trobem una altra estretor a l'inici de la vertical. En comptes de desanimar-nos i veient la base del pou, els tres que quedem, comencem a eixamplar el nou pas, tot i la dificultat de treballar molta estona estirats cap per baix.
El nostre esforç val la pena i al final del dia intentem forçar el pas, tot i que no tenim clar si passem. Malauradament hem d'interrompre els nostres esforços perquè el detector d'oxigen que portem ens marca concentracions molt baixes d'O2 a la capçalera del nou pou (15%). Hem pogut observar en altres ocasions que després d'obrir un pas estret hi ha un augment de la circulació d'aire entre la part nova i la coneguda, així que decidim que millor tornarem un altre dia amb l'esperança que la cavitat tingui temps de renovar l'aire.
El dimarts 14 de febrer de 2017 tres privilegiats enamorats de l'espele - l'Airon, el Subi i el David- tornen a l'avenc del Margalló per forçar el pas final i mesurar la concentració de O2. Tal com esperàvem la concentració de O2 havia pujat fins al 20% i poc abans del migdia el tres estàvem trepitjant la base el pou, la veritat és que ha quedat un pas força còmode i apte per quasi tots el amples d'espeleòlegs!.

Es tracta d'un pou de 8,5 m de profunditat, estructurat en una diàclasi de direcció N-S amb una amplada mitjana de 50 cm. En direcció N es dirigeix cap al pou principal i podem veure com aquest es troba completament reomplert de pedres i blocs, per al seu extrem oposat es va estrenyent fins a fer-se impenetrable. La seva base es troba completament colmatada per argiles i en dona unes mides de 2,50 m de llargada per 1 m d’amplada.

El dissabte, 25 de febrer de 2017, La Judit, la Karla, el David i l’Antoni pugen una altre vegada per fer la topografia del nou pou, però, posats a fer, es decideix fer tot l’avenc ja que així es podria enfocar des d’una altra perspectiva i senyalar més clarament un gran roc que hi ha enclastat quasi a l’inici de la primera vertical que fa “patir” una mica. 

Es baixa instal·lant i topografiant a la vegada, a pas tranquil, tan tranquil que al David encara li dona temps de treure unes quantes pedres més de la base del pou principal que sembla que vol continuar, però que hi ha tal quantitat de pedres que el foradet que ha fet de més de 0,75 cm de fondària es queda impracticable, ja que si treu una pedra més, totes les del voltant caurien.

Nova fondària total de l’avenc del Margalló: 31,40 m. 
























28 de marzo de 2017

Torrent de la Vallsadolla

PRIMERA APERTURA DEL 2017




  Resultado de imagen de logo pdf pequeño

  TOPOGRAFIA






21 de marzo de 2017

GRALLERA GRAN DEL CORRALOT

El passat 12 de març vam fer la sortida mensual d’espele a la Grallera Gran del Corralot. És una cavitat que a alguns espeles els genera una certa mandra… És lluny, cal maltractar una mica el cotxe per arribar-hi i a més a més té una aproximació una mica llarga. I és que ja se sap que un espele com cal pot baixar i pujar 200 metres per una corda sense que li tremolin les cames, però fer 1 horeta d’aproximació fa mandra… Però bé, alguns de nosaltres feia temps que no visitàvem la cavitat i vam decidir que ja era hora de tornar-hi, i al final vam ser 9 els que ens vam apuntar: l’Antonio, el Mario, el Miquel, la Jess, el Pol, el Pep, la Carlota, la Karla i el Josep.

Cap a les 9:30, més o menys, aconseguim reunir tot el grup a Àger i comencem a pujar cap al Coll d’Ares. Continuem direcció Sant Alís i a partir d’aquí sí que ja només els cotxes alts de baixos resisteixen. Després d’alguna petita confusió arribem al pàrquing habitual sense massa problemes. Ens equipem, fem una foto de grup amb el 600 i endavant. Anem seguint un corriol més o menys definit i també amb l’ajuda del GPS no ens costa gaire d’arribar fins a la boca. 




La Karla és l’encarregada d’instal·lar l’entrada pel pou de 35m i a poc a poc anem baixant tots per aquest espectacular ràpel que ens deixa a la sala C.G.B. Immensa. La llum que entra de l’exterior ajuda a fer-se’n una idea. 




Mentre la Karla espera la resta del grup a la base del pou, el Miquel i el Josep miren de localitzar l’accés a la via del Llac, que és l’escollida per visitar avui. Després d’un parell de voltes de reconeixement troben l’accés que quadra amb la descripció i el Josep s’encarrega d’instal·lar dos petits pous de 10m i 15m que ens porten a un sala força gran i inclinada, amb moltes formacions. A partir d’aquí ja es progressa sense corda fins al final de la via. Al fons de la sala, hi ha un pas entre grans blocs que és la continuació cap al llac. És un tram molt entretingut, amb alguna estretor, i algun tram amb corda fixa que ajuda a desgrimpar buscant el millor pas. I per fi arribem a la sala del llac. Preciosa, plena de formacions i amb el llac ple d’una aigua cristal·lina, ideal per fer unes bones fotos. Després de gaudir una estona de les vistes anem pujant per dinar a la sala anterior que és més amplia. 



El Pol i el Mario s’ofereixen per desinstal·lar i la resta comencem a pujar. Cap a les 18:30 ja som tots a fora i ara toca refer el camí d’aproximació. Se’ns fa fosc abans d’arribar al cotxe però sense problemes.

I fins aquí l’activitat, només a la Karla, la Jess i el Pol els va tocar treballar una mica més per empènyer el cotxe del Josep que s’havia quedar clavat a mitja pujada. Però la visita d’aquesta cavitat recompensa tots els esforços.




14 de marzo de 2017

Torrent de la Rajada


Aquest cap de setmana els petits aventurers ( i els no tant petits) ens ho vam passar d'allò més bé baixant el Torrent de la Rajada a Sant Llorenç del Munt. Vàrem ser un total de 26!!! Les famílies Godó, Solà, Prat, Ventura i Subirana i la Kris i amb la seva filla, la Laia i Jordi i la seva filla, l'Abril.
Enfilem camí amunt desprès d'esmorzar, amb recollida d'espàrrecs inclosa per part del Subi i la Mar, ja que hi som agafem sopar, no? El Gonzalo va recollir algú que altre també!!! La pujada va ser molt divertida ja que es feia per una canal curteta però empinada, en bones condicions. En arribar a la capçalera del torrent, ben bé al camí, i desprès de "buidar" alguns i algunes els dipòsits, ens vam equipar, tots sabem la mandra que fa baixar-se l'arnés un cop posat!!! 

 




Doncs ara ja toca baixar!!! Caminem uns metres fins als primers ressalts, la majoria els van fer desgrimpant, però els del final, per alleugerir pas van decidir posar corda i avall!!! Així prenem un primer contacte amb la corda!! Alguns feia temps que no feien un barranc!! Un curta caminada, un passadís per l'esquerra i ens trobem a la capçalera del tram de ràpels llargs, els dos últims de 12 i 20 m.

Tothom va baixar sense cap problema, anteriorment es va fer una sortida per practicar els ràpels, així que no vam patir gens, es més, a la canalla se li va fer curt el descens i volien tornar a remuntar l'últim ràpel per poder tornar a fer-ho!!! Ho vam mirar de fer però el pas, tot i que estava equipat, era precari per la part de dalt. Així que es va muntar una petita escalada. Uns jugant, altres escalant i la resta mirant vam deixar passar l'estona, anàvem bé de temps!!! Però com tot te un final...continuem fent el descens, ara fent petits però divertits ressalts fins arribar als cotxes. 
Com que no teníem prou ... a jugar a pilota!!! Així un estoneta fins que el Subi... Ai!!
Bé això és una altra història que ja us explicarem, o no!!!