23 de octubre de 2018

Nueva APP de la Fedeació Catalana d'Espeleologia

Acabem d’activar l’APP de la Federació Catalana d’Espeleologia. La podeu obtenir al Google Play o a l’Apple Store buscant espeleologia o federacio catalana espeleologia.

Aquesta Aplicació permet tenir la versió digital de la llicència, té una guia en cas d’accident, té informació en cas d’hipòxia, de permisos i finalment té incorporat un sistema de notificacions.



15 de octubre de 2018

Avenc del Penya-Segat de La Falconera (Integral)

 Estem davant una nova sortida mensual d’espele de l’EGAN.

Aquesta és una sortida esperada per alguns companys/es de l’EGAN des de fa moltíssims anys. Només calia anar mirant les previsions de l’estat de la mar per poder organitzar-la. Previsions arriscades ja que eren a 2 setmanes vista i amb la mar “no es juga”.
I arribà el dia. El 15-9-18, Airon, Angela, Judit, Karla, Mario, Sebas, Sergi, Subi, Xavi i Antoni es disposen a fer l’integral de l’avenc del Penya-Segat.

L’avenc del Penya-Segat de La Falconera és un avenc de -95 m fins al mar que es troba al municipi de Sitges, si bé, està a 300 m del port esportiu de El Garraf.
Moltíssims espeles l’han fet perquè la volta”final” de l’avenc, sense part del sostre, ofereix una vista al mar indescriptiblement bella. Ja no tants espeles l’han fet fins al mar, i els que l’han fet, i nosaltres tinguem notícies, l’han fet sortint per una boca del túnel del tren gens recomanable. I poquíssims espeles l’han fet sortint nedant cap el port de El Garraf (al costat de la platja La Falconera) i encara menys, començant per avall.

En previsió que poguessin sorgir imprevistos a la mar, ja que havíem de nedar 250 m al costat del penya-segat i les onades ens podien fer una mala passada, el nostre company Javi, junt amb la seva família, Josué, Marisa i Ali, van anclar el veler Kamtxatka de 10,81 m d’eslora el més a prop possible de l’avenc, tenint en compte que té un calat de 1,80 m i no podia acostar-se massa al penya-segat. Però té un bot neumàtic d’auxili a rems que va ser de gran ajuda en totes les operacions de baixar/pujar per la corda al mar i nedar fins a la costa.

Sergi volia provar l’experiència de baixar en solitari a doble corda, recuperant, i s’avança a la resta del grup que ens hem dividit en dos. Mario, Àngela, Sebas i Xavi baixaran instal·lant en fixa i Airon, Subi, Judit, Karla i Antoni, sortint del costat de la platja La Falconera, pujaran desinstal·lant.
I així es va fer. 

Sergi, baixant i recuperant la seva pròpia corda, arribà fins a l’aigua abans que el grup de “pujada” hagi començat a nedar des de la platja. Neda fins el veler Kamtxatka i agafa el bot neumàtic per poder estar al costat de l’avenc controlant a tots els que pugen i baixen per l’avenc al mar i a l’inrevés. Tot perfecte!.






L’equip que sortia de la platja comença a nedar cap a l’avenc, i surten els primers “imprevistos”. Karla s’ha deixat les sabates de barrancs i ha d’anar amb les sandàlies, pujada inclosa. Antoni s’ha deixat les bagues d’ancoratge i ha d’improvisar-les, també l’han agafat el cas els de l’equip de baixada i fins que no es trobin no podrà recuperar-lo.




Paral·lelament, l’equip de baixada comença a instal·lar els dos 40 m i el 90 m que portaven. Però en comptes d’instal·lar el 90 m després del 40 m inicial, tornen a instal·lar l’altre 40 i es queden curts, de tal forma que han de saltar-se alguna instal·lació per poder arribar. Lògicament, amb el 90 m que queda, per salvar l’últim tram d’arribar a l’aigua, que és de uns 30 m, sobra corda “per donar i vendre”, de tal forma que podem instal·lar en doble molt còmodament.



I uns nedant per la costa fins arribar al peu de l’avenc (en aeri fins al mar), i altres baixant instal·lant, arriba el moment de fer l’intercanvi.

El cel està ennuvolat, però la mar està en calma, amb onades de 10 cm (entre mar arrissada i marejol), de tota manera, a l’horitzó, dins el mar es veu una cortina d’aigua i el vent bufa una mica en direcció oest (de la platja La Falconera al Penya-Segat.), el que dificultarà arribar a la platja a l’equip que baixa l’avenc. 

Que bufa el vent en direcció contrària a la costa ho podem comprovar molt bé perquè en un moment de descuit, el matalàs de l’Airon, que s’havia deixat als que baixaven, va sortir “navegant en solitari” mar endins i sense possibilitats de recuperar-lo.


També vam poder comprovar que comprar-ne càmeres de foto econòmiques que indiquen al prospecte que aguanten cops i són submergibles, per molt de “marca” que siguin, “no és veritat”. La càmera de l’Antoni va morir ofegada, no abans d’haver pogut fer unes poques fotos abans del seu últim sospir.
Però tret d’aquest detalls, tot va anar perfecte. Karla pujant amb l’última moda de sabates d’espele, es a dir sandàlies, sense cap problema fins a dalt. Antoni va poder recuperar el casc abans de pujar per l’avenc i l’Airon va poder comprovar, només en la pujada del primer pou del mar a la volta de l’avenc, que pujar amb les aletes per la corda, no és una bona idea i gens pràctic.



Els de baixar l’avenc, com ja hem dit, van tenir els seus “petits” problemes de nedar contracorrent i amb la mar que cada vegada se li veia amb onades una mica més altes (però no passava de marejol), sort del bot del Sergi. 



Tots vam arribar al nostre destí. Els de pujar l’avenc, fins a l’aparcament dels cotxes que hi ha al costat de la carretera de Les Costes del Garraf i els de baixar-lo, fins a l’aparcament que hi ha al costat del port esportiu.

Una vegada tots canviats, ens vam retrobar al Bar El Antonio de El Garraf –els companys del veler amb Sergi inclòs no van poder venir perquè havien de tornar amb el veler al seu port de destí de Castelldefels i des de aquestes línies els donem les gràcies per haver estat atents en tot moment per a que res passes dins de la mar-. 


Allà, al restaurant, vam dinar una magnífica paella i fideuà que van servir per arrodonir una molt bona sortida d’espele/natació on ens vam dir que no seria l’última vegada de tornar-la a fer....si la mar ens deixa.