Buscar este blog

4 de septiembre de 2015

AVENC DE LA CABANA D’EN GARRABA.

Estem a 30-8-15 i Poch, Nati, David, Judit, Airon, Mario, Sebas i Antoni ens disposem a fer l’AVENC DE LA CABANA D’EN GARRABA.



Avenc que segons la topo indica que té una fondària de -62 m i un recorregut de 425 m. Està situat al municipi de Pont de Bar, a l’agregat de Toloriu.

Poch i Nati havien fet aquest avenc, però no es recordaven de res, i la resta mai l’haviem fet, però l’Antoni els havia convençut perquè els va dir que era més cova que avenc, que es seguiria els curs d’un riu subterrani i que tenia formacions. Tota aquesta informació era extreta de diverses publicacions i enllaços d’internet.

Ja, a l’hora de buscar l’entrada de la cavitat, la Nati i el Poch van demostrar que “no era broma” que no es recordaven de res, ja que no la trobaven
.

Al final l’Airon, com és habitual, la troba, ens preparem per baixar l’avenc i fer cova i ... sorpresa. Sembla ser que és una cavitat una mica estreta d’entrada, però no hi ha problema, suposem que s’eixamplarà en breu.

Ja !!!. Mentida !!! Tota l’estona anem o ajupits, o arrossegant-nos, o és un laminador i anem estrets. Total, un calvari pels genolls, els colzes i tota articulació que toqui paret o terra.

Lo del riu subterrani tampoc és com esperàvem. I millor, ja que estava una mica sec i, si be havia un corriolet d’aigua, no arribava a taponar les múltiples gateres que havíem de passar i, així, només ens mullaven la meitat del cos ( la que s’arrossegava pel terra). Això si, a la que et despistaves, el fang s’apoderava de tu.

Xino-xano anem avançant fins arribar a lo que la descripció de la cova diu “la cascada”. Una altra frustració, la cascada era una petita colada de 2 m fàcil de baixar que deixava passar molt suaument el corriolet d’aigua cap avall.

Després havia l’escalada de 5 m, això deia la descripció, però va resultar ser igual de fàcil de pujar que “la cascada”.

I així, lluitant contra l’espai de la cova arribem al final, on l’aigua s’entolla en un meandre i el sostre baixa massa que no ens deixa continuar.

400 m que hem passat, o gatejant o rascant paret sense parar. Formacions té, però no destaquen per la seva immensitat.

Tornem tots cap a la sortida, tornant a recordar els cops al genolls i les rascades per tot el cos (llàstima de mono). Però sortim i ens sentim feliços d’haver conquerit, un cop més, un trosset de naturalesa oculta i ens diem : ¡¡¡ Un èxit més de l’EGAN !!! amb la modèstia innata que ens caracteritza.

La cova, mirada amb la distància, no està malament, és fins i tot, bonica, però no es recomanable fer una visita amb molta gent de cop, recordeu que nosaltres érem 8 persones, perquè massa còmoda no és.

En venjança, i com encara sobrava temps, vam anar a buscar rovellons per les rodalies i el David i la Judit van poder demostrar la seva habilitat com boletaires (1 Kg en ½ h).

I així va ser la sortida del 30-8-15 de l’EGAN. Fins a la propera que ens esperaran, segur, més sorpreses.