Buscar este blog

30 de noviembre de 2016

AVENC DE L’ESQUERRA – Via ANNA - (Olesa de Bonesvalls –Garraf-)

El diumenge, 20-11- 2016, es va fer la sortida mensual d’espele de l’EGAN. Feia temps que un bon grup de l’EGAN estaven demanant organitzar una sortida cap l’Esquerra, així es va decidir fer la via Anna que era la més sol·licitada.


Quedem a la boca de l’Esquerrà, que s’arriba perfectament en cotxe, Salva, Amparo, Sergi, Roger, Cristina, Quintana, David, Xavi, Josep, Karla i Antoni.



Com som “uns quants”, instal·lem dues vies al Pou Faura i Sans de -70 m per anar més rapits. El problema és que, com sembla que fa temps que la “segona via” del pou no es fa servir, els spits estan una mica bruts i costa posar la plaqueta i, per a donar-li més emoció, ens veiem obligats a enllaçar els dos 50 m que portàvem en aeri, fent “les delícies” de tot aquell que havia de passar el nus d’unió.

Però tret aquest detall, tot va a bon ritme. Del pou de Faura i Sans passem a la sala de la 
Paciència, després a la sala de la Basseta, sense aigua, baixem per la gatonera de l’Anna, que és un pou estret de 7 m, arribem al Pou dels Cristalls, passem pel pou de J.M. Anglada, ens arrosseguem per la galeria de Les Exclamacions, també sense aigua, i arribem a la sala GES.


Punt final “oficial” de la sortida (-204 m) i punt on “el canari” (aparell que diu quant O2 hi ha) comença a xiular sense parar perquè marca 18,5% d’O2.

Sergi, David i Xavi volen veure com estan les noves galeries que s’han desobstruït fins arribar als -245 m , però hi ha certs “foradets” no aptes per a “gent de bon menjar” i en breu ho deixen córrer.





A la sala GES dinem una mica, xerrem, apaguem “el canari” perquè ja estem fins “els collons” de sentir-lo (els espeles tenir 18,5 % d’O2 no ens és cap problema i l’aparell a partir de 19 % comença a “cantar”). Fem la foto de família, que no podem comptar amb l’Amparo i el Salva perquè no estaven gaire fins aquest dia, però en pensaments estaven amb nosaltres.


I va tocar l’hora de pujar. “Xino-xano” i ben organitzats anem remuntant pous, passant gateres, passamans i totes les dificultats que ens havíem trobat a la baixada, però ara de pujada i amb petates que es van omplint de cordes a mida que ens anem acostant a la sortida.


Perfecte. Tot ha anat molt bé. En 7 h, des de que va entrar el primer, som tots fora, cansats, però feliços per haver fet una cavitat emblemàtica de Catalunya.

Només ens queda dir que “tornarem”.


22 de noviembre de 2016

Avenc de la Roca del Corb (Peramola -Alt Urgell-)

Dissabte 12 de novembre de 2016

El Toni pot presumir d'haver fet moltíssimes cavitats, moltes d'elles més d'una vegada, i algunes d'elles desenes de vegades. Per això quan el Ferran i el Vicenç fa un temps van anar a l'Avenc de la Roca del Corb, al Toni li va picar la curiositat perquè no coneixia aquest avenc i els hi va demanar que li portessin un dia. I el Vicenç, complint la paraula, ens hi va portar aquest passat dissabte. Hi anàvem ell, el Ferran, la Cristina, el Mario, el David i la Judit.


Tot i que el Ferran i el Vicenç coneixen bé el camí per arribar-hi a peu, el Toni va fer una feina impecable des de casa amb el Google Maps i ens va portar fins la boca de l'avenc amb el cotxe. Ens va estalviar una hora caminant i per això li agraïm molt que hagi canviat el seu a vegades imprecís sentit de l'orientació per les fotos del Google.


El Ferran va instal.lar, amb molt de mèrit perquè la cavitat està equipada com per exploració i amb l'afegit que les cordes (que no eren del centre) eren de deu i mig i semblaven filferros, tot i que eren prou noves.
Un cop dins, molta pols, un pas estret que de baixada feia certa gràcia però que de pujada ja no ens en va fer tanta i, com sempre, bon humor i bona companyia.
El Vicenç va desinstal.lar, molt ràpid, però com ja és costum, no vem ser a casa a l'hora de dinar.

En resum, una esquerda amb molta pols però amb un pas estret que té el seu encant. Prou recomanable.