24 de abril de 2018

CUEVA DE RUBICERA

Setmana Santa a Cantàbria CUEVA DE RUBICERA 30-3-2018

Per la primera sortida conjunta a Cantàbria, aquesta vegada anàvem amb la intenció de fer la travessa entre la Cueva de Rubicera i el Mortero de Astrana. Es tracta d'una travessa aquàtica en bona part del recorregut i ja sospitàvem que les pluges dels últims dies ens podien torçar els plans. I així va ser, perquè l'Àngel i el Subi, que ja havien arribat el dilluns per anar preparant el terreny, van entrar a Rubicera dimarts i van veure que el nivell del riu era massa alt per intentar-ho. Així doncs, decidim entrar i sortir per Rubicera explorant tota la part que puguem.

Dijous a la nit ens reunim a Asón, l'Àngel, el Subi, la Judit, el David, la Karla i el Josep i anem a dormir amb la incògnita de la méteo, ja que l'aproximació se'ns complicaria una mica si fa mal temps. El divendres però, es desperta amb prou bona pinta i sortim cap a la cova. Aquí comencem a notar el treball previ de l'Àngel i el Subi, ja que arribem a la boca sense cap contratemps. L'entrada es troba enmig de les terrasses d'herba que es formen entre penya-segats i s'hi accedeix desgrimpant un parell de canals senzilles però una mica exposades. L'entorn és espectacular.



Entrem per una rampa relliscosa que ens condueix a una galeria de grans dimensions i plena de blocs on de seguida perdem la referència de la llum exterior. Anem avançant pels caminets marcats i el Subi vigila d'anar marcant amb reflectants per facilitar la tornada. Les dimensions es mantenen fins que arribem al Bosque, una racó preciós ple de formacions blanques que ens indica que ens acostem al Paso de la Licuadora. Aquí neix un petit curs d'aigua que ens acompanya mentre passem aquesta gatera vertical entre blocs que ens baixa fins al segon nivell de la cova i que es supera amb relativa facilitat buscant la posició en cada pas. Un cop a baix, deixem el curs i seguim recorrent galeries amb la guia d'alguns reflectants que trobem de tant en tant i que, la veritat, amb la quantitat de bifurcacions i trifurcacions que hi ha, són molt útils per guiar-nos cap a al Rio Rubicera. A la Sala de la Cerveza ens desviem per veure la Galeria de las Tetas, presidida per una estalagmita gegant amb forma de teta, clar... A prop d'aquí també topem amb un petit muret al terra que sembla que protegeixi alguna formació. De primeres no es veu gaire, però si t'hi acostes es poden veure uns filaments tan fins com una teranyina i que sembla impossible que es pugin aguantar així, realment preciós. 




Tirem una mica cap aquí, una mica cap allà, però això no s'acaba i decidim tornar i continuar el camí previst. Durant uns metres els nostres passos retronen fent justícia al nom de Galería del Tambor i més endavant arribem al Pozo del Chocolate, un P31 instal·lat en fixe. Al final de la Galeria de la Plancha ja es comença a sentir el soroll del riu i quan hi arribem, el Subi i l'Àngel, que havien estat aquí tres dies abans, veuen clarament que el nivell de l'aigua ha baixat bastant. Això ens permet avançar una mica pel curs del riu sense mullar-nos gaire, però aviat decidim que ja és hora de girar cua i anar tornant. Amb aquest nivell del riu potser hauríem pogut fer la travessa, però quedarà per a la propera i sortim tots amb la sensació que Rubicera ha merescut de sobres la visita.

16 de abril de 2018

Riera de Bellus

Barrancs oberts per membres del EGAN

Era el primer decens i han participat  Xavi Vidal, Andreu Carrión, Mario Temprano i Estrella Broquetas,  socis de l’EGAN 

Barrancs en Coford - Avià ( Bergueda )



                                         

 Bellus


 Regatell








9 de abril de 2018

Setmana Santa a Cantàbria CUEVAMUR


Seguint el programa establert prèviament, el dissabte, 31-3-18, tocava fer “Cueva Buenita”, per “descansar” ja que era una cova fàcil, sense cap dificultat i així mantindríem les forces intactes per poder fer, al dia següent, la “Torca del Carlista” que era més exigent físicament.

Però.... estem a l’EGAN i qui organitza aquesta sortida és l’Àngel, que és de tot menys un espele “parat”, així que... canvi de plans, farem “Cuevamur”.

Àngel, Subi, Josep, Karla, David, Judit, Fina (G.E.S. Alto Palancia), Margarita i Antoni som els afortunats a fer aquesta cova que, en principi i seguint paraules de l’Àngel, es descansada, i només té un parell de cordes per salvar una vertical sense importància i un passamà “quitamiedos de chichinabo”. Desprès van saber que era un desnivell de 50 m i un passamà de collons. Total, que no era una cavitat de descans, el desnivell era considerable i els passamans eren del tot necessaris. Àngel, Àngel....!!!!


No sabem com hauria estat fer l’altra cova, però ningú de nosaltres es va penedir d’haver fet Cuevamur, especialment la espele rovellada que va anar una mica enganyada, però que va quedar molt contenta. Eh, Margarita!!!

Cuevamur està al terme municipal de Ramales de la Victoria, molt a prop de la cova turística de Covalanas. De fet, els cotxes els vam deixar a l’aparcament per anar a aquesta cova.

Plovia una mica, però res que fes impedir poder anar a l’impressionant boca de la cova. 

La boca és immensa, però l’entrada a la cavitat és una petita gatera amb una porta artificial que ara està inhabilitada.

El recorregut que farem serà “circular”, així que no tornarem pel mateix camí, a excepció de l’últim tram.

Passada l’entrada ens trobem amb la “sala de los termómetros”, passem un laminador i de seguida anem a parar al passamà “quitamiedos” que salva pel lateral una caiguda de 50 m.

S’instal·la la corda per baixar part de la “Gran Sima” , i tots cap avall. Una vegada havent descendit tot el grup tornem a seguir el camí, sempre mirant la topo i tenint algú que altre “embolic”, però al final trobem el bon camí fent una petita pujada per corda, que estava instal·lada permanentment, fins arribar a la “Sala del Campamento”, després la “Sala de la Cascada”, “Sala del Caos” i l’estreta “Galería de los Meandros”. Les formacions, es troben per tot arreu, hi ha zones d’excèntriques, d’estalactites de diferents mides i colors, colades que ens deixen bocabadats i diferents formacions dignes de ser fotografiades.



Ens costa trobar el pas “Paso de los Retales”, però el Josep, amb la seva meticulositat característica, topo i brúixola en mà, descobreix el pas estret i descendent, i continuem la travessa.

Seguim caminant com podem fins arribar a la “Sala de los Cristales”, bon lloc per dinar i fer la foto de família. I així fem. Envoltats de formacions cristal·litzades, unes fosques i altres lluminoses, que fan el delí dels ulls.

Acabat el dinar fred, marxem de la Sala de los Cristales, i ens fiquem per una gatera que es fa una mica llarga fins arribar una altra vegada a la boca del pou de la “Gran Sima”, recollim la corda que havíem fet servir per baixar-lo i marxem cap a l’exterior de retorn pel “Laminador” fins arribar a la sortida.


Lògicament, sortint de la cova, tornem als cotxes, i com si fos un acte d’obligat compliment, anem al bar més proper a fer unes “canyes”, que tot sigui dit, “senten de meravella” (bé!!, l’Àngel no és home de cerveses i agafa “altres coses”).

Una molt bonica cova que recomanem fer-la a tothom que li agradi gaudir de les cavitats càntabres.