Buscar este blog

30 de diciembre de 2011

Tipologies de senders

Catalunya connecta amb les xarxes europea i peninsular gràcies als prop de 9.000 Km de camins senyalitzats, molts dels quals són vells camins recuperats.

Actualment, es poden trobar 3 tipus de senders:

- Els senders de gran recorregut o GR són una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre que creuen Europa en totes direccions, unint nacions i pobles. La ERA (European Ramblers Association-Federació Europea de Senderisme) és l’organització responsable de la seva coordinació.

- Els senders de petit recorregut o PR són itineraris d’àmbit local o comarcal i el seu trajecte no pot superar els 50 Km.

- Els senders locals o SL són petits recorreguts locals que no superen els 10 Km.

L’itinerari dels senders homologats està senyalititzat al llarg de tot el seu recorregut. Aquesta senyalització pot ser en forma de rètols indicadors, d’estaques o de senyals pintats als arbres, pedres o altres elements naturals.

Hi ha tres tipus de senyals: els de continuïtat del sender, els de canvi brusc de direcció i els de pas barrat.
Els colors dels senyals indiquen de quin tipus de sender es tracta (GR, PR o SL).


Xarxa GR a Catalunya


Per més informació consulta el web de la Federació d’Entitats Excursionistas de Catalunya (FEEC).www.feec.cat

27 de diciembre de 2011

E.G.A.N. FA L’ULTIM BARRANC DE L’ANY A SANTA CANDIDA


Ja fa temps, un petit grup de socis de l’EGAN va tenir la idea d’acomiadar l’any d’una manera gens habitual: fent el descens del barranc de Santa Càndida el 31 de desembre. Per aquestes dates pocs són els que s’atreveixen a ficar-se dins de l’aigua, però la curiositat, les ganes de fer quelcom diferent i l’ànsia d’aventura han empés al llarg d’aquests sis anys cada cop més socis a participar de l’última activitat de l’any del nostre club. No sempre ha estat possible dur a terme l’activitat el dia 31, tot i que el significat simbòlic del descens sigui el mateix.

El dia escollit ha estat el 24 de desembre i hem batut de llarg el rècord de participació: 24 barranqueros! Els 24 del dia 24! Puntualment a les 10 del matí ens hem trobat al poble de Santa Càndia (Orpi) per enfundar-nos el vestit de neoprè i fer apostes sobre com de freda estaría l’aigua. Tots els participants igual d’impaciens hem enfilat el camí que porta a la capçalera del barranc, un cop a dalt hem pogut comprovar que ens haviem quedat curts amb els nostres pronòstics: l’aigua està més que freda! Curiosament això no  ens suposa un problema sinó un alicient per fer encara més divertit el decens.
Tot i que ja fa varies setmanes de les darreres pluges, el cabal és prou generós, l’entreteniment està garantit.

El grup comença el descens; les capbussades, salts, tobogans i desgrimpades a les tolles es combinen amb les tremolors i els saltets fora de l’aigua per entrar en calor.
Per unes hores Santa Càndida es converteix en “La Rambla”, el barranc bull d’activitat.
Fins i tot nosaltres mateixos ens sorprenem de la quantitat de gent que estem ficats allà dins. S’ha de demanar tanda per entrar a l’aigua, ni a les piscines municipals a plè mes d’agost s’ha viscut una situació aixi! Ordenadament i sense entrebancs la marxa barranquera avança cap a un dels punts clau del descens: el salt de 10 mts. Allà l’espectacle està garantit: mentre uns miren els altres volen.



Després de la foto multitudinària dins el barranc, ens queda la part menys esportiva però igual d’important: el brindis amb coca i moscatell, part indispensable d’aquest ja tradicional descens.
La jornada no podia acabar de millor manera: bon menjar per recuperar forçes, brindis de moscatell per tornar a entrar en calor i inmillorable companyia per gaudir d’un fantàstic matí barranquero per acomiadar el 2011. Bon any a tothom!!

26 de diciembre de 2011

Un siglo de esqui en el Pirineo


El periodistas experto en deportes de invierno y nieve, Antoni Real, ha recopilado en su nueva obra un siglo de la práctica del esquí en el Pirineo. Pone el acento en las distintas anécdotas y acontecimientos que han tenido lugar en la nieve del Pirineo.

24 de diciembre de 2011

NUDO FRANCISCANO

Un nudo de retención que haremos durante un rapel en uno o en los dos cabos de la cuerda a modo de tope para detectar el final y de este modo no caer en caso de despiste.

23 de diciembre de 2011

La longitud de la cuerda, principal causa de accidentes

Los bomberos del GERA (Grupo Especial de Rescate en Altura de la Comunidad de Madrid) nos envían el siguiente documento. En él se alerta de un aumento del número de accidentes de escaladores deportivos en la Comunidad. La mayoría de éstos se produjo en los descuelgues, al salirse el cabo de la cuerda del descendedor.

En el último año, dentro del Grupo de Rescate en montaña GERA hemos detectado un aumento del número accidentes de escalada deportiva en la Comunidad de Madrid. Dentro de este tipo de intervenciones destacan las caídas de escaladores al ser descendidos por el asegurador con cuerdas de una longitud menor [en doble] al largo de la vía, provocando la salida accidental de la cuerda del dispositivo asegurador.

El exceso de confianza en la valoración de la altura de la vía es el denominador común en la mayoría de los accidentes. El aumento de vías de corte deportivo con una longitud de largo superior a los 30 m o escalar con una cuerda más corta de lo normal son factores que deben tenerse en cuenta a la hora de elegir la vía de escalada.

Por esta razón, es necesario tomar las precauciones necesarias para evitar estos accidentes, que en la mayoría de los casos supone la caída del escalador de una altura de 5-6 m. Un caso extremo se produce cuando la salida de la cuerda ocurre en el descenso del compañero en vías de varios largos, donde las consecuencias son aún más graves.
 


Desde el grupo GERA queremos recordar las recomendaciones básicas para evitar este tipo de accidentes, como realizar siempre el nudo fin de cuerda y comprobar que la longitud del largo es asumible con la longitud de la cuerda que llevamos. Además de estas pautas, no sobra decir la importancia de la experiencia del compañero que asegura y su nivel de atención, comprobar la correcta colocación del dispositivo asegurador y valorar las ventajas de utilizar casco (“seguridad pasiva”) en caso de caída.
G.E.R.A
BOMBEROS COMUNIDAD DE MADRID

22 de diciembre de 2011

El Gobierno Vasco cobrará los rescates de 'actividades peligrosas'

El Parlamento Vasco ha aprobado hoy la modificación de la Ley de Tasas que posibilitará que Euskadi empiece a cobrar por los rescates a quienes practiquen actividades deportivas consideradas "peligrosas", entre ellas la escalada, o a quienes originen un salvamento por imprudentes.



La tasa por rastreo, rescate o salvamento ha salido adelante con los votos de PSE-EE y PNV, y lo que persigue es fomentar la contratación de seguros para cubrir actividades "peligrosas o de riesgo", según ha explicado el consejero de Economía, Carlos Aguirre.

A partir de la entrada en vigor de la ley, quienes practiquen submarinismo, surf y otras variables de deportes acuáticos, descenso de cañones y barrancos, escalada, espeleología, bicicleta de montaña sin casco protector, motocross, turismo ecuestre, esquí o vuelo en parapente, y no tengan contratado un seguro, se podrán enfrentar a sanciones en el caso de que sufran un accidente y tengan que ser rescatados.

PNV, Aralar, EA, EB y UPyD se han opuesto a la implantación de una tasa de este tipo por considerarla "arbitraria" y "discriminatoria".

Durante el debate, el parlamentario de Aralar Dani Maeztu, practicante de escalada deportiva, ha utilizado datos del Departamento de Interior para oponerse a la medida y ha dicho que de los 281 rescates llevados a cabo en los últimos tres años, los accidentes derivados de la práctica de la escalada sólo supusieron seis casos y los de espeleología dos.

En cambio, los rescates protagonizados en montaña por excursionistas fueron el 77 por ciento de los casos y en segundo lugar, tuvieron como protagonistas a buscadores de perretxikos o setas.

Leire Corrales (PNV) ha dicho que no se opondría a regular mediante sanción las imprudencias que originen rescates pero no a imponer una tasa, y ha opinado que establecer este tipo de tasas para los accidentes de tráfico sería la misma barbaridad.

Joana Madrigal (PSE) ha recordado que para conducir se exige un carné y disponer de seguro y por eso nadie se escandaliza.

Gorka Maneiro (UPyD) ha advertido de que comer o fumar en exceso también son actividades de riesgo y ha planteado si a los ciudadanos que tengan que ser atendidos por este motivo se les debería cobrar una tasa.

Juanjo Agirrezabala (EA) ha defendido que se cobren los rescates sólo en casos de negligencia o imprudencia y, para demostrar que la tasa aprobada no es justa, ha planteado el caso de un conductor que sufre un accidente por ir a 150 kilómetros a la hora. "Eso también es un caso de imprudencia", ha advertido.

Mikel Arana (EB) también se ha sumado a los grupos de la oposición en su argumentación de que la tasa es discriminatoria.

Para cerrar el debate, Antonio Damborenea (PP) ha tratado de aplacar la discusión diciendo que lo que esperan es que la tasa no se llegue a cobrar nunca porque no haya imprudencias y, en todo caso, si hay accidentes por actividades peligrosas, asumirán la tasa los seguros y no los ciudadanos.

Según la ley aprobada, los menores de 16 años y las personas con alguna deficiencia o alteración psíquica estarán exentas. Tampoco se cobrarán los rescates en los que la víctima fallezca a consecuencia del accidente.

Las tasas a pagar irán desde los 36 euros por hora por los medios humanos movilizados (por cada persona), 38 euros la hora por cada vehículo desplazado al lugar del rescate, por cada embarcación entre 383 euros y 2.017 euros por hora (según el tamaño), y 2.093 euros por hora por cada helicóptero que se movilice para el rescate.

21 de diciembre de 2011

 I UN PROSPER ANY NOU

20 de diciembre de 2011

Cursa de Na'dalt a Bellmunt

El proper dia 26 de desembre arriba la segona edició de la Cursa de Na'Dalt a Bellmunt. 

Aquesta va ser una iniciativa que va fer-se per primer cop l'any passat, i l'èxit i el bon resultat ha animat als seus organitzadors a repetir-la un cop més.

La prova és una Cronoescalada pel camí vell que va fins a dalt a Bellmunt. Una distància de 3.862m amb un desnivell de +610m. Ja fa uns dies que es van obrir les inscripcions i comptaven ja amb més de 30 participants.

La sortida serà a les 09.30h del matí de la Plaça Monmany i l'arribada a dalt a Bellmunt s'acompanyarà amb un obsequi per a tots els participants i cava per a tots els "Finishers" 

Més informació a: cursadenadalt.com

19 de diciembre de 2011

La estalagmita más grande del mundo, con más de 67 metros y ubicada en la cueva Martín Infierno, en la provincia deCienfuegos, fue captada por primera vez por cámaras de la televisión local.



El hecho ocurrió recientemente, cuando un grupo de científicos cienfuegueros y expertos de la Sociedad Espeleológica de Cuba (SEC) lograron la iluminación de una de las formaciones cársicas más célebres del mundo, indicó el sitio digital del canal televisivo Perlavisión, que pudo filmar en el lugar.




En diciembre de 1995, el fotógrafo cienfueguero Omar García Valenti tomó la primera vista a color de la gran mole, para lo cual debió emplear la iluminación de tres bombas de magnesio, película de gran sensibilidad, potente flash y un filtro azul, según declaró entonces al semanario provincial.

La Cueva Martín Infierno, a 600 metros sobre el nivel del mar, posee dos entradas y está conformada por un desarrollo lineal de 793 metros y un desnivel de 130, con cinco salones unidos entre sí.

Llicències 2012


Tarifes


A partir del proper dijous 22 de desembre podreu començar a tramitar les vostres llicències pel 2012.

Tarifes

18 de diciembre de 2011

NUDO DE OCHO CON TRES GAZAS

Este nudo polivalente nos va a permitir poder montar por ejemplo una cabecera de pozo muy frecuente en Espeleología de tres puntos de anclaje dando por tanto mayor seguridad que el mismo nudo dispuesto de dos gazas.
Además de poder valernos en otras disciplinas como pueden ser Escalada o Alpinismo donde nos puede servir para montar una reunión formando un triangulo de fuerzas equilibrado donde solo la realizaremos con la misma cuerda pudiendo ahorrarnos material extra como son las Cintas-Express o Cintas planas.



Es importante a la hora de asegurarnos nosotros a la instalación resultante hacerlo pasando un mosquetón de seguro por las cuatro vueltas del final del nudo para realizar una carga correcta, siendo perfecto para realizar tareas de asegurar al compañero, solo queda mencionar que por seguridad es conveniente rematar el nudo con un pescador.


17 de diciembre de 2011

Licencia Federativa


Ya se acerca el final de año y con él la validez de la tarjeta federativa para el año 2011.

En esta noticia os mostramos la importancia de estar federados en todo momento.
Pinchad en ella para informaros de las ventajas de la federativa.



16 de diciembre de 2011

NUDO DE OCHO

Un nudo que tiene su máxima aplicación en la Escalada Deportiva ya que posee la peculiaridad de apretarse bastante menos que el ocho normal, teniendo una resistencia similar a este pero como digo siendo útil por ejemplo para personas que con algo más de peso se cuelguen frecuentemente del nudo ya sea por caídas o descansos pues luego nos será más fácil liberarlo.

15 de diciembre de 2011

BARRANC DE SANTA CANDIDA

Com cada any per aquestes dates es realitzarà el tradicional descens del barranc de Santa Càndida, per acabar l'any ben fresquets/es.
Aquest any el dia escollit és el 24 de desembre a les 10:00h del matí a l'església de Santa Càndida.
Un cop acabat el barranc podrem degustar d'un troç de coca amb moscatell per reactivar la circulacio sanguínia, i un any més poder despedir tots junts l'any 2011.


Si voleu més informació podeu passar pel Local de l'EGAN, els divendres a partir de 21.30h.

RECORDEU EL 24 DE DESEMBRE A LES 10h

14 de diciembre de 2011

La CRONOESPOT 2011

Aquest proper dissabte 17 de desembre de 2011 tindrà lloc a l’estació de Port-Ainé (Ski Pallars) la tercera edició de la cursa d’Esquí de Muntanya “ Cronoespot “ que aquest any passa a denominar-se “Vertical Ski-Pallars”. Aquesta cursa vertical, serà puntuable pel VII Campionat d’Espanya de Cronoescalades i la Copa Catalana de l’especialitat.


La sortida serà en massa; tindrà lloc davant l’Hotel cota 2000 amb arribada al Pic de l’Orri (2.440 mts).

El programa de la cursa serà el següent:

Entrega de dorsals i informació de 09:00 a 10:30 al Pàrquing cota 1975 de Port-Ainé
Sortida a les 11:15 dones (senior, Sub-23, veterà, cadet i Junior) en cota 1975
Sortida a les 11:25 homes (senior, Sub-23, veterà, cadet i Junior) en cota 1975
Entrega de trofeus a les 14:00 en punt en zona Cafeteria cota 2000
Les inscripcions es poden realitzar a la web de la cursa www.cronoespot.com, el preu de la inscripció és de 5 euros a pagar el dia de la cursa durant la retirada dels dorsals, l’últim dia d’inscripció serà el dijous dia 15 de desembre, passat aquest dia no es podran realitzar més inscripcions.

Aqui teniu tota la informació de la cursa:  http://www.cronoespot.com/

12 de diciembre de 2011

La espeleología minera


Un blog destinado a un tipo de turismo diferente, para los más aventureros y los más curiosos. Un tipo de experiencia diferente, que presenta a los interesados una nueva perspectiva de las alternativas del turismo. Las minas abandonadas suelen ser un lugar de encuentro de la historia bajo la tierra. Sin embargo en este blog que os presentamos Speleominas.blogspot.com nos muestra las técnicas y los riesgos que entraña este tipo de actividades.



Desde las experiencias más apasionantes, hasta las técnicas más arriesgadas y las mejores rutas para conocer más de cerca este tipo de turismo alternativo.

Su autor también aporta una buena ración de noticias de actualidad sobre el mundo de la espeleología y las aventuras turísticas en las mejores rutas. Uno de sus autores Luis Jorda, con una amplia y dilatada experiencia en este mundo, ofrece una profunda y metódica visión de la espeleología de minas abandonadas.

Recomendamos que visites este blog si te atreves con las aventuras y las experiencias de riesgo.


9 de diciembre de 2011

Sortida a l'avenc del Bruc

L'avenc del Bruc està al Parc Natural del Garraf, al municipi de Begues. Té un desnivell vertical de -115 m. dividits en dos pous, un de -91 m. i un altre de -15 lligats per una galeria descendent i plena de còdols.

A la sortida vam anar Sergi, Javi, Salva, Amparo, Poch, Nati, Dani, Mario, Josep, Karla i Antoni, a banda dels habitual dos gossets del Javi i el Sergi que, una vegada més, demostren que per molt petit quer sigui un gos, sempre et cansaràs tu abans que ells, de caminar per la muntanya.

El Javi no entra per quedar-se amb els gossets i haver de marxar més aviat cap a casa, diu que està fent un vaixell i és veritat, però crec que el dia que l'acabi se secaran els oceans de tant que està trigant.

La Nati no es troba molt fina i només té intencions de baixar mig pou del de -91, i l'Amparo està com "una sopa" de refredada i es quedarà a la base del pou de -91 junt amb el Salva.


Però comencem pel principi.
Quedem a les 8 h. a Igualada per sortir en dos cotxes cap a la urbanització Rat Penat de Castelldefels, ja que allà ens esperen els que venen de Mataró (Salva i Amparo) i de Barcelona (Javi i Sergi). De la urbanització anem cap al Pla de Querol, dins del Parc Natural del Garraf. Deixem els cotxes, ens canviem, distribuïm les cordes entre els "voluntaris" i, després d'esmorzar amb una mica de fred, ens dirigim cap a la Morella. Abans d'arribar al pic de la Morella i de passar per costat de l'abocador (vergonya antiecològica de Barcelona), ens desviem a la dreta camí avall direcció al Corral del Bruc (una paret en ruïnes). D'allà, de seguida arribem a la boca de l'avenc.

Com no sabem ben bé on estan les reinstal·lacions, si bé tot està ple de químics, parabols i spits, ens conscienciem que, potser, ens tocarà passar algun nus en mig del pou.

Però no, els instal·ladors, amb petites maniobres fan que les cordes encaixin en les reinstal·lacions i, arribem a la base del pou de -91 m. sense entrebancs.
Aquest primer pou és ample, bastant aeri, si be a -23 s'estreta una mica però sense que puguis tocar tota la volta del pou, i sempre es veu la llum que entra per la boca.

Una vegada a la base del pou de -91, hi ha una rampa plena de còdols que has d'anar alerta per no tirar pedres directament al últim pou de -15 que té unes quantes formacions, moltes "goteres" i acaba en una gatera que algú està intentant desobstruir amb molta paciència i poca efectivitat, ja que els còdols cauen contínuament dins de la gatera.
Una vegada tots avall, tornem a pujar a la base del pou de -91 m. ens fem la foto de rigor, mengem una mica i .... amunt que el camí es llarg.


Aquí no es pot dir que ja estàs a prop de la sortida perquè veus la llum del carrer, ja que la veus tota la estona des de la base del pou, i com les reinstal·lacions estan molt distanciades, es fa llarg arribar a la boca.

Però arribem tots sense cap problema i en 5 h. en total. Un èxit del EGAN trigar tant poquet per a lo que és habitual en nosaltres.

Pleguem cordes, tornem als cotxes i, després de parar a beure una cervesa ben guanyada, tots cap a casa.
I així ha passat el diumenge 4-12-2011, una colla de l'EGAN.

6 de diciembre de 2011

Curs de Medicina i Socors de Muntanya 2012

Una preocupació comuna a totes les entitats excursionistes ha estat sempre la seguretat a
l´hora de fer activitats a muntanya. 
El mot seguretat el podríem definir com a la interiorització d'una actitud de respecte i de valoració del medi on es desenvolupen les activitats, tant en circumstàncies de normalitat com quan hi ha un accident.Aquest curs pretén millorar el nivell de coneixements dels muntanyencs en relació amb la medicina i el socors com a elements imprescindibles per a practicar amb seguretat els esports i activitats de muntanya en el medi natural.
Compta amb el reconeixement d'Interès Sanitari de l'Institut d'Estudis de la Salut i amb el suport institucional de l'Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya (Dr. August Castelló Roca) (IEMM) i de la Sociedad Española de Medicina y Auxilio en Montaña (SEMAM).


La inscripció es podrà realitzar via formulari web que es troba a www.cursmsm.org a partir del dia 12. Places limitades.

5 de diciembre de 2011

1ª Jornades UEC de Seguretat a la Muntanya

Intercanviar i difondre les millors pràctiques de seguretat i primers auxilis en la pràctica de l’excursionisme. Què fan els rescatadors? què han de fer els rescatats? què cal fer per millorar la seguretat en la muntanya? Adreçat a tots els que practiquen l’excursionisme i l’alpinisme en totes les seves varietats.

Hora
dissabte, 17 / desembre · 09:00 - 12:00

Lloc
Local social de la UEC de Gràcia
Encarnació, 131-133 baixos
Barcelona, Spain

1 de diciembre de 2011

Utilización del AS de guía doble

La campaña de pruebas que acaba de hacerse en el DPMC ( Departamento de desarrollo y Promoción del Comercio de la Cuerda), demostró que en una oreja seguida de un as de guía doble es peligroso.


El propósito del estas pruebas es evaluar la fuerza del impacto que realizar un espeleólogo sobre una de las orejas del as de guía para que ese nudo se empiece a deslizar por la oreja del nudo.
En este video queda demostrado que para que el nudo empiece a correr solo es necesario efectuar una fuerza de 100kg.





Después de esta prueba se llegaron a las siguientes conclusiones:
  • Que el as de guía no puede ser utilizado nunca para un pozo en el cual luego no vaya seguido de una reinstalación 
  • Que en el caso de que fuera final de pozo debe de hacerse un nudo de retención
  • Que es un nudo muy fácil de hacer y de deshacer comparado con su alternativa el ocho doble oreja
  •  Que es un nudo muy fácil de regular y por lo tanto de centrar así que podremos dividir mejor las fuerzas equitativamente sobre sus anclajes.

28 de noviembre de 2011

Tras las huellas de la espeleología cordobesa


El Grupo Espeleológico G40 de Priego ha realizado una nueva aportación al conocimiento de la prehistoria de la provincia, gracias al hallazgo, en la sierra del castillo de Espiel, de una cavidad con pinturas rupestres. La importancia del descubrimiento radica en que se trata de uno de los escasos lugares de Sierra Morena con representaciones artísticas parietales de este tipo y, como apuntan algunos especialistas, podemos encontrarnos ante el más interesante de ellos.
Esta nueva aportación ha sido fruto del trabajo que los integrantes del G40 están realizando dentro del proyecto Tras las Huellas de la Espeleología Cordobesa , con el que se pretende recuperar la historia de esta disciplina gracias a las referencias de los pioneros de la espeleología cordobesa, localizando y explorando estas cuevas y simas conocidas de antaño. Esto se traducirá en la ampliación del mapa espeleológico provincial con nuevos descubrimientos, como el que ha tenido lugar en la Sierra del Castillo de Espiel, último escenario de este proyecto. Durante varias jornadas de trabajo, el G40 han realizado diversas actividades como prospección del terreno, exploración y topografía de cavidades. Este trabajo previo hizo posible la exploración de diversas cavidades y la localización de otras pendientes para futuras salidas. Una exploración que se completó con la topografía de dos pequeña simas, así como una antigua mina de fluorita, de gran interés desde el punto de vista de la historia de la minería, y cuyos datos se incorporarán al futuro trabajo que, sobre minería antigua, está comenzando a plantearse como actividad del G40. Dentro de estos trabajos, se exploró y topografió otra cavidad, de escaso recorrido, que permitió el descubrimiento de una nueva estación con pinturas rupestres en la provincia. 

Miembros del G40 tras una jornada de trabajo, con la sierra del castillo de Espiel como fondo. Foto:GRUPO G40


Previamente a la salida de campo, se procedió a revisar toda la bibliografía espeleológica sobre este sector de Sierra Morena. De manera especial se han repasado los trabajos de Antonio Carbonell Trillo-Figueroa, editados en el boletín de la Real Academia de Córdoba en los años 20 del pasado siglo; así como los artículos que se publicaron en Diario CORDOBA a finales de la década de los sesenta por parte de Juan Bernier Luque. También se ha contado con informes y artículos sobre las explotaciones realizadas por el Grupo Espeleológico Córdoba (G.E.C.) y el Grupo de la Universidad Laboral (Gulmont), e igualmente la colaboración de varias personas de Espiel que conocen la Sierra del Castillo de primera mano.

25 de noviembre de 2011

Ferrata de Sant Feliu De Guixols

La Via Ferrata de Sant Feliu es tornarà a obrir vuit anys després del seu tancament


Després de vuit anys inactiva, la via ferrata de Sant Feliu de Guíxols tornarà a ser utilitzada pels afeccionats als esports d’escalada i d’aventura, segons que ha declarat l’alcalde de Sant Feliu, Joan Alfons Albó, a la nostra emissora.Aquest element el conformen cables d’acer i ancoratges a les parets de la roca, que permeten als esportistes transitar i desplaçar-se pels feréstecs penya-segats de la Cala del Molí tot practicant un esport que va sumant adeptes i que estaven entusiasmats amb la qualitat de l’indret atès que aquests tipus de vies solen trobar-se a les muntanyes, no arran de mar, i molt menys amb uns paisatges com els d’aquest punt de la Costa Brava.La via ferrata de Sant Feliu ha de passar la supervisió d’una empresa que emetrà un informe de les condicions de la infraestructura i un cop revisada Ports i Costes hauran de donar el vist_i_plau.Aquesta fou una iniciativa, una més, d’un amant dels esports d’aventura, l’Albert Gironès, un incondicional en la cura dels paisatges, aixecament de menhirs, recuperador de fonts i camins romans o emprenedor amb el seu Parc Aventura, entre altres mèrits que cal agrair-li.Aquesta via ràpidament es va convertir en una de les vies ferratas més populars de Catalunya i fins i tot de l’Estat. No li faltaven, ni li falten, motius atès que, en ser l’única via d’Europa que transcorre tocant el mar, entre penya-segats envestits per les onades, que li donen un plus de qualitat i d’originalitat envers a la resta.Ara, les àrees d’Esports i de Turisme de l’Ajuntament volen reobrirla després de ser clausurada l’any 2004, principalment per problemes de responsabilitats subsidiàries quan es produia un accidentL’alcalde ha declarat que s’ha arribat a la conclusió que se li pot aplicar un tractament jurídic que avali la seva reobertura, situació en la qual es va trobar també el circuit de trial de la carretera delsbutanos que aquest mes de desembre tornarà a estar operatiu.La via ferrata i el carril-bici, ambdós arran de mar i en el mateix àmbit, poden multiplicar ostensiblement el nombre de visitants per fer ús d’aquestes dues ofertes turístiques que estan molt de moda i que s’afegiran a la important activitat submarina i nàutica de lleure que també es veuran augmentades amb les activitats que generi el Pla Especial de Port.Les vies ferrates es construïen com a itineraris estratègics durant la Segona Guerra Mundial per travessar muntanyes en operacions militars que amb els anys quedaren en desús i foren utilitzades, principalment a Itàlia, per escaladors i amants dels esports de risc i aventura, esdevenint circuits d’esport i de lleure per als més atrevits.



24 de noviembre de 2011

Nudo dinámico doble.

Nudo que se puede utilizar para añadir roce en el descenso en casos de tener que portear un gran peso o a un compañero.
Es una variación del nudo dinámico, abulta un poco mas que este y aunque le cuesta un poco mas, sigue siendo reversible.El bloqueo se realiza de la misma manera que el del dinámico


Fco. Javier Pérez Martínez.

22 de noviembre de 2011

NUDO FUGITIVO MACGIVER

Un nudo que nos permitirá en caso de tener que realizar un destrepe o rapel no demasiado dificultoso durante el desarrollo de nuestra actividad en el entorno de montaña, siendo muy útil su conocimiento pues con métodos totalmente de fortuna incluyendo por supuesto el consiguiente rapel por ejemplo en forma de "S" nos permite por un cabo de la cuerda bajar y por la otra recuperarla debiendo de prestar mucha atención de cual de los dos nos descolgamos.

Realizaremos este descenso desde elementos fiables como pueden ser árboles donde nos ira bien ya que en caso de poder preveer que al recuperarlo tuvieramos problemas por roces como pudiera ser si usamos como reunión el árbol pasando la cuerda en doble directamente y descendiendo en "Dulfer" ya que con el método que mostramos en el video de hoy evitamos tanto los roces como la posibilidad de trabarse al ser muy fácil de deshacer.

Copa del Mundo de Escalada

La Copa del Mundo de Dificultad visita de nuevo Barcelona, como ya hiciera en 2009, esta vez si cabe con mayor importancia dado que será la prueba que cierre el calendario 2011. Además Barcelona ya ha acogido este año otra prueba de la Copa del Mundo de Búlder, por lo que sin duda Barcelona escala.



El rocódromo que acogerá esta ultima prueba del 2011 ya está prácticamente finalizado y destaca por su exigencia, nada menos de 8 m de desplome esperan a los mejores escaladores del mundo.

La competición se celebrará en el Pabellón Municipal de Deportes La Mar Bella de Barcelona, ubicado en la Avenida del Litoral 86 (cerca del Forum), el acceso será libre hasta completar el aforo y se desarrollará a lo largo del sábado 26 y el domingo 27.

Horarios
Sábado 26 - Eliminatorias desde las 10.00.
Domingo 27 - Semifinales a las 11.00 y finales a las 20.00

20 de noviembre de 2011

II Marató de l'Ardenya


L’Associació Esportiva Matxacuca de Santa Cristina d’Aro, organitza per aquest proper dia 10 de Desembre la 2a Marató de Muntanya de l’Ardenya, un recorregut se'ns dubte ple d'història, racons de singular bellesa i natura al 100%. La cursa inclou tres recorreguts i distancies diferents, 10k, 21k i 42k, aproximadament:
  • Marató de Muntanya de l’Ardenya 42 Km
  • Mitja Marató de l’Ardenya 21 Km
  • Cursa Popular 10 Km

D'entrada, s'han fet petites modificacions en el recorregut dels 42k, amb el propòsit de reduir els extensos trams de pista. Així doncs, s'han substituït alguns sectors d'aquest tipus per corriols, molt més divertits i agraïts, que es mantenen paral·lels a l’anterior itinerari. Pel que fa als circuits de 21k i 10k, no s'hi han introduït canvis.

Per altra banda, també s'està acabant de tancar el contingut de la bossa d'obsequis que s'entregarà als corredors. Inclourà una samarreta de cotó de màniga llarga i una de gorra de running (per a tots els participants), uns mitjons Lurbel (només pels que corrin els circuits 21k o 42k), uns mitjons compressius Lurbel (només pels de 42k). A part de tot això, els corredors també s'hi trobaran altres petits obsequis.


Lloc: Santa Cristina d’Aro, Girona.
Data: 10 de Desembre de 2010.


19 de noviembre de 2011

Un raid d'aventures molt casteller

Els Xics de Granollers organitzen a finals de novembre el 'Raidgrana'

Els Xics de Granollers tancaran les celebracions del seu vintè aniversari amb la organització, el dia 26 de novembre, d’un raid d’aventura on es combinarà l’orientació amb BTT, la cursa a peu per muntanya i l’orientació urbana.


INSCRPCIONS
La data límit d'inscripció serà el dijous 24 de novembre.

18 de noviembre de 2011

PRINCIPIOS BÁSICOS DE USO DEL OCHO MACGIVER

En este video dedicado a este mítico asegurador/ descensor se muestran varias técnicas explicando como montar y donde montarlo correctamente en el arnés, como evitar el nudo de Alondra o en su defecto minimizarlo y como por medio del Vertaco darle una capacidad extra de frenado en caso de usarlo de forma rápida, asi como montarlo de forma segura para que no nos caiga de las manos.

16 de noviembre de 2011

5 Milles nocturnes de Cerdanyola

Aquest any el Cerdanyola Club Hoquei en col·laboració amb l’ajuntament de Cerdanyola organitza la XXV edició de les 5 milles nocturnes el dissabte 19 de novembre de 2011. La sortida i arribada serà a les instal·lacions esportives municipals de Fontetes. Finalment, el circuït es manté igual que en les edicions anteriors. Cal destacar que també es torna a fer la cursa dels més petits de 2 milles.


El dret d’inscripció és de 15€ amb xip propi o 16 € sense xip propi per a les 5 milles i de 8€ per a les 2 milles.

Link inscripció: http://www.atletisme.cerdanyolach.cat/

15 de noviembre de 2011

Dolomites, de trinxera a via ferrada

En aquest reportatge anirem a Itàlia per visitar una de les cadenes muntanyoses més atractives d'Europa, les Dolomites. I farem els anomenats Tres Cims Di Lavaredo, que a principis del segle XX van viure enfrontaments bèl·lics dels més importants de la Primera Guerra Mundial. Escenaris de guerra a més de dos mil metres d'altitud.

13 de noviembre de 2011

Arnes de Fortuna con Cinta Plana

Una opción mas que rentable y sobretodo liviana, en caso de previsión en la mochila ante nuestras salidas de aventura por si se dieran imprevistos y hubiera que protegerse en un paso, acompañado de una cuerda de "Randonné" nos solventaria el imprevisto, también aplicable desde luego en caso de olvido de material debiendo de improvisar con lo puesto.

11 de noviembre de 2011

Pasabloc. Tensado de tirolinas.


Especialmente indicado cuando la tensión la tiene que dar un solo hombre. Con un par de mosquetones, podemos confeccionar un tensado de guiado o tirolina eficaz y aunque aparentemente complicado, se convierte en algo fácil en el momento que llegamos a entender su comportamiento.


























El nudo romano de la segunda foto puede ser sustituido por un nudo de ocho o un siete.

Necesita un poco mas de espacio que otros sistemas, pero la ausencia de fuerza bruta y la escasa tecnología que necesita lo convierte en una solución bastante elegante.

No precisa ningún tipo de remate de seguridad para evitar que pierda tensión.


                


Su efectividad, simpleza y ausencia de fuerza bruta en su ejecución, lo convierten en una opción muy asequible para el tensado de tirolinas y guiados.

El nudo de ocho con el que fijamos el mosquetón del gatillo rojo, puede ser sustituido por un dinámico fugado y de esa manera hacerlo mas regulable.

Fco. Javier Pérez Martínez.
TD2 Espeleología y descenso de cañones.

10 de noviembre de 2011

En 2011 se reduce a casi la mitadel número de fallecidos en montaña

El número de fallecidos registrados este año en accidentes de montaña en el Pirineo aragonés y en los barrancos de las sierras exteriores se ha reducido casi a la mitad respecto al mismo periodo del  año pasado, al pasar de 30 a un total de 17.


Así lo ha asegurado hoy a los medios de comunicación el consejero de Política Territorial e Interior del Gobierno de Aragón, Antonio Suárez, antes de presidir una reunión del comité de seguimiento de la campaña "Montañas Seguras", de la que también forman parte la Guardia Civil y la Federación Aragonesa de Montañismo.

A pesar de que el número de muertos en montaña ha descendido de forma significativa este año, la cifra total de accidentes que requirieron la presencia de los grupos de rescate ascendió a 327, veintiuno más que en 2010.


Del porcentaje total de víctimas, seis fallecieron la pasada temporada invernal a consecuencia de aludes de nieve ocurridos en laderas y vertientes no señalizadas.

En su intervención, el consejero se ha mostrado convencido de que el descenso de accidentes graves y con víctimas guarda relación con la campaña "Montañas Seguras", que ha permitido informar este año a unas 10.000 personas gracias a la labor de ocho equipos desplegados en zonas de acceso a barrancos y terrenos montañosos.

Suárez ha destacado la "importancia" de la campaña, dada la progresiva intensificación del turismo desplazado a zonas de montaña del Pirineo y a barrancos y a la falta de información y de preparación de que adolecen en muchos casos los aficionados.

A este respecto, un portavoz de la Federación Aragonesa de Montañismo (FAM), Modesto Pascau, ha admitido que existe una gran variedad de causas en los accidentes de montaña, ya que a las imprudencias se suman factores climáticos y otros de diversa índole.

Como el consejero, Pascau se ha mostrado convencido de que la campaña llevada a cabo este año ha permitido "echar atrás" a personas que tenían previsto realizar una actividad de riesgo sin la preparación o información adecuadas, "no obligándoles sino convenciéndoles".

Se ha referido, asimismo, a determinados "puntos negros" que concentran un número mayor de accidentes de montaña, entre los que ha destacado la Escupidera de Pineta, en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, zona sobre la que ha asegurado que "habrá que tomar medidas".

En una intervención posterior, el consejero ha expresado su convicción de que las imprudencias en montaña se deben evitar con campañas de prevención e información, por lo que ha rechazado la posibilidad de cobrar los rescates a los afectados en estos casos.

Además, ha comentado que el Gobierno aragonés sólo se encarga de los costes sanitarios que conllevan las operaciones de rescate ya que el resto del operativo corresponde a la Guardia Civil.

En su opinión, la prevención y la información es "el trabajo a realizar", pero ha incidido al tiempo en la necesidad de que las personas aficionadas a la naturaleza y a los deportes de riesgo se federen y dispongan de un seguro para este tipo de accidentes". EFE

9 de noviembre de 2011

L'avenc del LLest

Uns quants socis de l'EGAN ens disposem a fer l'avenc del LLest, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Mura.
És un avenc de -56 m. de fondària, però només té un ràpel de entrada de -17 m. També té una sala al sostre que s'ha de pujar en escalada, però hi havia una corda fitxa instal·lada que va anar perfecta per poder pujar sense arriscar-te gaire el físic amb una escalada bastant complicada de fer.

Quedem a les 9 h. a l'aparcament de l'Alzina, però els que venen des d'Igualada han calculat malament el viatge i arriben 1/2 h. tard. Normal per a la gent de l'EGAN.
Al final, a l'aparcament de l'Alzina, que estava ple a vessar, ens reunim Sergi, Javi, Salvador, Amparo, sa filla petita de 3 anys Carlota, Josep Mª Tort, Josep Mª Prat, Carles, el seu fill petit de 5 anys Quim, Mario, Karla, Josep i Antoni....... i tres gossets que no paraven de moure's. Una bona colla de totes les edats i nivells que, al ser l'avenc dels fàcils de fer, no esperàvem tenir cap contratemps.

Esmorzem a l'aparcament una mica amagats de la carretera per a poder gaudir més de la muntanya i, una vegada canviats per ser autèntics espeleòlegs, tot i que havien alguns "barranquers" ens disposem a caminar pel camí carreter guiats pels companys Sergi i Javi que no feia gaire que havien caminat fins a la boca de l'avenc. Els dos guies ens van fer donar una volta de mil dimonis pujant a dalt del tot de la muntanya per desprès tornar a baixar cap a l'avenc, però vam arribar sans i estalvis.
Instal·lem una corda per baixar fent reinstal·lacions i una altra doble per poder baixar els pares de les criatures amb els seus fills enganxats, però cada u amb la seva corda sense reinstal·lacions.

Perfecte, els petits demostraven ser molt valents i se'ls veia que en el futur ens donarien canya a tots plegats (tenim el futur de l'espeleologia de l'EGAN assegurat).
Una vegada tots avall, el Tort i el Prat es dediquen a fer fotos 3D però amb els nanos per allà i amb un grup tan gran de persones dintre de la cova, els era força difícil fer les fotos amb la paciència que es requereix, així que van plegar aviat.
Els petits es van quedar per la zona plana de l'avenc, mentre que uns quants pujaven per la corda fitxa a la galeria Sardi, molt bé conservada, per això de la dificultat a arribar-hi, i amb moltes formacions.

 

Altres van anar a les gateres estretes fins arribar a la màxima cota de fondària.
Total, tots van fer al que van voler........ més o menys.
A l'hora de pujar, es va decidir "d'apianar" els petits per la mateixa corda que havien baixat i al costat dels seus pares que pujaven per la corda enganxats al seu fill. La pujada va ser una mica a cops, però una altra vegada els petit van demostrar que estan més preparats que molts de nosaltres.


Pujats tots a dalt, recollim les cordes i baixem pel camí bastant més directe cap els cotxes passant per la font dels Traginers i de seguida arriben al pàrking. Dinem el bocata que teníem preparat, encara que alguns tenien menjar de plat amb cafè inclòs, ens acomiadem i cap a casa tots i totes després d'haver passat un bon matí fent espeleologia al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.