Buscar este blog

12 de abril de 2017

Sortida a l'Avenc dels Tres Tombs i a l'Avenc del Palmito

Sortida en tres parts, per fer-ho més interessant...

Part I: 5 de març de 2017 

Amb el David d'instigador, la Nati, el Poch, la Karla, el Josep, el Miquel i la Judit comencem la recerca de l'avenc perdut del Palmito. 
Equipats amb GPS i amb les ressenyes d'internet apreses de memòria pel David, sabem que primer hem de trobar l'Avenc de l'Arboç, continuar el camí cap a un turó proper, baixar per la carena oposada al camí d'on venim i voilà, allà hi trobarem l'Avenc dels Tres Tombs i, molt a prop, amagat entre la vegetació, l'Avenc perdut del Palmito. 
[...] Per no allargar massa la crònica, obviem les voltes, pujades i baixades que vam fer abans a d'arribar a l'Avenc de l'Arboç.

Finalment arribem a la zona on hi ha d'haver l'Avenc dels Tres Tombs. En trobem molts de forats (la Ruda, el Deck, ...) però no localitzem els Tres Tombs. Se'ns fan gairebé la 1 del migdia i hem de marxar si volem dinar a casa, ja que ens queda tornar a l'aparcament del Pla de Querol i el viatge a Igualada/Sta. Coloma/Castellfollit. 







Part II: 8 d'abril de 2017

El Miquel, el Sebastià, la Judit i el David tornem a la recerca. L'objectiu del dia és trobar l'Avenc dels Tres Tombs, baixar-lo i, si anéssim bé de temps, buscar l'Avenc perdut del Palmito. 

Enfilem el camí cap a l'Arboç, aquesta vegada sense perdre'ns, i arribem a la mateixa zona on vam estar fa un mes. Comencem a pentinar la carena obrint-nos pas entre garrics, margallons i altres matolls i aviat el David avisa que ha trobat els Tres Tombs. Com que hi ha una bona estona des de l'aparcament del Pla de Querol fins aquí, decidim deixar la recerca de l'Avenc perdut del Palmito per la propera vegada. Així podem baixar tranquil·lament l'Avenc dels Tres Tombs i gaudir-lo perquè, tal com deien les ressenyes, és un avenc de 22 m de fondària farcit de formacions, fins i tot, excèntriques.







La IIIa part més endavant...



Apunt: ull al passar per l'Avenc de l'Arboç, el camí hi du de dret i la vegetació, que ha crescut molt, n'amaga la boca. A la propera sortida ho marcarem amb pintura.

31 de marzo de 2017

NOVA FONDÀRIA DE L'AVENC DEL MARGALLÓ - Massis del Garraf

Sortida a l'avenc del Margalló i a l'avenc del Nard.

L'Egan ha experimentat una sortida ben interessant, una sortida d'espeleologia en la seva vessant més exploradora i aventurera.

Dissabte, 11 de febrer de 2017, de bon matí ens vam trobat tot l'equipillo: l'Airon, el David, la Judit, l’Estrella, el Jordi, el Subi, la Karla, el Pol, l'Amparo , el Salva i el Ferran (ECG). El lloc de la trobada era un bar del polígon d'Igualada i a la Pleta (Parc del Garraf) ja ens trobaríem amb la resta de l'equip.
L'objectiu d'aquesta sortida era iniciar els treballs de desobstrucció en dos avencs de Garraf, revisats en jornades anteriors, i comprovar si tenien possibilitats de continuació. Els avencs on s'havia decidit que es farien desobstruccions eren l'avenc del Margalló i l'avenc del Nard, tots dos molt propers al Puig Ginebró.



L'equip format per l'Airon, el David i el Pol van anar cap a l'avenc del Margalló i la resta van anar a buscar l'avenc del Nard (avenc molt difícil de localitzar i amb un accés força complicat), val a dir que amb la bona orientació i l'ajuda d'algun GPS el van trobar a la primera, un 10!
Les tasques de l'avenc del Nard consistien en treure quilos i quilos de pedres i terra que hi havia a la part baixa de l'últim pou. Es va haver de fer mitjançant politges amb reinstal·lacions intermèdies i cubells amunt i avall. Tota una odissea que va fer treballar de valent a l'equip del Nard, amb especial menció a les noies que es van encarregar de fer la gran tasca de carregar cubells i més cubells.


Simultàniament els de l'avenc del Margalló iniciaven la seva desobstrucció en una petita escletxa impenetrable en roca mare. Després d'una estona traient pedra, l'equip va arribar a la conclusió que era molt interessant continuar desobstruint, com a mínim s'intuïa un nou pou estret d'uns 8m de profunditat.
L'emoció i les ganes de seguir treballant eren immenses però encara quedava molta feina per a que hi pogués accedir un espeleòleg. En veure que no s'acabaria en una única jornada, es va decidir anar a veure els resultats a l'avenc del Nard per a valorar on centrar els esforços a l'endemà.
Un cop al Nard vam reunir-nos amb tot l'equip i vam dinar junts. Vam riure força explicant batalletes vàries i més encara quan l'Airon va mostrar la seva nova cistella de transport, només apte per aventurers molt agosarats...
Després de dinar, es van reprendre les tasques de desobstrucció, però després de força estona valorant què fer, es va decidir deixar-ho córrer de moment. Així que l'avenc en què ens centrarem diumenge serà el Margalló.
La tornada als cotxes va ser una aventurilla guapa, la nit ja havia caigut, el sostre de núvols estava a la mateixa cota que nosaltres i el vent bufava de valent.... Sort que el camí era ample i ben planet, oi? Jajajaja
L'endemà l'Airon, l’Antoni, el Subi, el David i la Judit, es tornen a trobar a les 8 del matí a Igualada molt motivats per continuar amb les tasques de desobstrucció al fons de l'Avenc del Margalló, coneixedors de que aquesta vegada l'esforç, no com en altres ocasions, segur que es veuria recompensat.



La gran sort de poder disposar de permís del PARC DEL GARRAF (DIPUTACIÓ DE BARCELONA) i de ENAIRE per accedir en cotxe fins a l'aparcament de "la bola", sens dubte, facilita molt la feina i proporciona un temps extra per a les nostres exploracions.
Vàrem estar tot el dia foradant i traient pedra. De fet, només vam parar al migdia per menjar un entrepà i acomiadar-nos del David i la Judit que havien de ser a casa per dinar.
Després d'una primera desobstrucció en una esquerda de desenvolupament horitzontal vam poder accedir a la capçalera del nou pou, on malauradament trobem una altra estretor a l'inici de la vertical. En comptes de desanimar-nos i veient la base del pou, els tres que quedem, comencem a eixamplar el nou pas, tot i la dificultat de treballar molta estona estirats cap per baix.
El nostre esforç val la pena i al final del dia intentem forçar el pas, tot i que no tenim clar si passem. Malauradament hem d'interrompre els nostres esforços perquè el detector d'oxigen que portem ens marca concentracions molt baixes d'O2 a la capçalera del nou pou (15%). Hem pogut observar en altres ocasions que després d'obrir un pas estret hi ha un augment de la circulació d'aire entre la part nova i la coneguda, així que decidim que millor tornarem un altre dia amb l'esperança que la cavitat tingui temps de renovar l'aire.
El dimarts 14 de febrer de 2017 tres privilegiats enamorats de l'espele - l'Airon, el Subi i el David- tornen a l'avenc del Margalló per forçar el pas final i mesurar la concentració de O2. Tal com esperàvem la concentració de O2 havia pujat fins al 20% i poc abans del migdia el tres estàvem trepitjant la base el pou, la veritat és que ha quedat un pas força còmode i apte per quasi tots el amples d'espeleòlegs!.

Es tracta d'un pou de 8,5 m de profunditat, estructurat en una diàclasi de direcció N-S amb una amplada mitjana de 50 cm. En direcció N es dirigeix cap al pou principal i podem veure com aquest es troba completament reomplert de pedres i blocs, per al seu extrem oposat es va estrenyent fins a fer-se impenetrable. La seva base es troba completament colmatada per argiles i en dona unes mides de 2,50 m de llargada per 1 m d’amplada.

El dissabte, 25 de febrer de 2017, La Judit, la Karla, el David i l’Antoni pugen una altre vegada per fer la topografia del nou pou, però, posats a fer, es decideix fer tot l’avenc ja que així es podria enfocar des d’una altra perspectiva i senyalar més clarament un gran roc que hi ha enclastat quasi a l’inici de la primera vertical que fa “patir” una mica. 

Es baixa instal·lant i topografiant a la vegada, a pas tranquil, tan tranquil que al David encara li dona temps de treure unes quantes pedres més de la base del pou principal que sembla que vol continuar, però que hi ha tal quantitat de pedres que el foradet que ha fet de més de 0,75 cm de fondària es queda impracticable, ja que si treu una pedra més, totes les del voltant caurien.

Nova fondària total de l’avenc del Margalló: 31,40 m. 
























28 de marzo de 2017

Torrent de la Vallsadolla

PRIMERA APERTURA DEL 2017




  Resultado de imagen de logo pdf pequeño

  TOPOGRAFIA






21 de marzo de 2017

GRALLERA GRAN DEL CORRALOT

El passat 12 de març vam fer la sortida mensual d’espele a la Grallera Gran del Corralot. És una cavitat que a alguns espeles els genera una certa mandra… És lluny, cal maltractar una mica el cotxe per arribar-hi i a més a més té una aproximació una mica llarga. I és que ja se sap que un espele com cal pot baixar i pujar 200 metres per una corda sense que li tremolin les cames, però fer 1 horeta d’aproximació fa mandra… Però bé, alguns de nosaltres feia temps que no visitàvem la cavitat i vam decidir que ja era hora de tornar-hi, i al final vam ser 9 els que ens vam apuntar: l’Antonio, el Mario, el Miquel, la Jess, el Pol, el Pep, la Carlota, la Karla i el Josep.

Cap a les 9:30, més o menys, aconseguim reunir tot el grup a Àger i comencem a pujar cap al Coll d’Ares. Continuem direcció Sant Alís i a partir d’aquí sí que ja només els cotxes alts de baixos resisteixen. Després d’alguna petita confusió arribem al pàrquing habitual sense massa problemes. Ens equipem, fem una foto de grup amb el 600 i endavant. Anem seguint un corriol més o menys definit i també amb l’ajuda del GPS no ens costa gaire d’arribar fins a la boca. 




La Karla és l’encarregada d’instal·lar l’entrada pel pou de 35m i a poc a poc anem baixant tots per aquest espectacular ràpel que ens deixa a la sala C.G.B. Immensa. La llum que entra de l’exterior ajuda a fer-se’n una idea. 




Mentre la Karla espera la resta del grup a la base del pou, el Miquel i el Josep miren de localitzar l’accés a la via del Llac, que és l’escollida per visitar avui. Després d’un parell de voltes de reconeixement troben l’accés que quadra amb la descripció i el Josep s’encarrega d’instal·lar dos petits pous de 10m i 15m que ens porten a un sala força gran i inclinada, amb moltes formacions. A partir d’aquí ja es progressa sense corda fins al final de la via. Al fons de la sala, hi ha un pas entre grans blocs que és la continuació cap al llac. És un tram molt entretingut, amb alguna estretor, i algun tram amb corda fixa que ajuda a desgrimpar buscant el millor pas. I per fi arribem a la sala del llac. Preciosa, plena de formacions i amb el llac ple d’una aigua cristal·lina, ideal per fer unes bones fotos. Després de gaudir una estona de les vistes anem pujant per dinar a la sala anterior que és més amplia. 



El Pol i el Mario s’ofereixen per desinstal·lar i la resta comencem a pujar. Cap a les 18:30 ja som tots a fora i ara toca refer el camí d’aproximació. Se’ns fa fosc abans d’arribar al cotxe però sense problemes.

I fins aquí l’activitat, només a la Karla, la Jess i el Pol els va tocar treballar una mica més per empènyer el cotxe del Josep que s’havia quedar clavat a mitja pujada. Però la visita d’aquesta cavitat recompensa tots els esforços.




14 de marzo de 2017

Torrent de la Rajada


Aquest cap de setmana els petits aventurers ( i els no tant petits) ens ho vam passar d'allò més bé baixant el Torrent de la Rajada a Sant Llorenç del Munt. Vàrem ser un total de 26!!! Les famílies Godó, Solà, Prat, Ventura i Subirana i la Kris i amb la seva filla, la Laia i Jordi i la seva filla, l'Abril.
Enfilem camí amunt desprès d'esmorzar, amb recollida d'espàrrecs inclosa per part del Subi i la Mar, ja que hi som agafem sopar, no? El Gonzalo va recollir algú que altre també!!! La pujada va ser molt divertida ja que es feia per una canal curteta però empinada, en bones condicions. En arribar a la capçalera del torrent, ben bé al camí, i desprès de "buidar" alguns i algunes els dipòsits, ens vam equipar, tots sabem la mandra que fa baixar-se l'arnés un cop posat!!! 

 




Doncs ara ja toca baixar!!! Caminem uns metres fins als primers ressalts, la majoria els van fer desgrimpant, però els del final, per alleugerir pas van decidir posar corda i avall!!! Així prenem un primer contacte amb la corda!! Alguns feia temps que no feien un barranc!! Un curta caminada, un passadís per l'esquerra i ens trobem a la capçalera del tram de ràpels llargs, els dos últims de 12 i 20 m.

Tothom va baixar sense cap problema, anteriorment es va fer una sortida per practicar els ràpels, així que no vam patir gens, es més, a la canalla se li va fer curt el descens i volien tornar a remuntar l'últim ràpel per poder tornar a fer-ho!!! Ho vam mirar de fer però el pas, tot i que estava equipat, era precari per la part de dalt. Així que es va muntar una petita escalada. Uns jugant, altres escalant i la resta mirant vam deixar passar l'estona, anàvem bé de temps!!! Però com tot te un final...continuem fent el descens, ara fent petits però divertits ressalts fins arribar als cotxes. 
Com que no teníem prou ... a jugar a pilota!!! Així un estoneta fins que el Subi... Ai!!
Bé això és una altra història que ja us explicarem, o no!!!

12 de febrero de 2017

Celebració del 28è aniversari de l'Egan a la Cova del Tabac

L'Espeleogrup Anoia (Egan) va complir 28 anys d'existència el 13 de gener de 2.017 i, aquest passat diumenge 5 de febrer, es va commemorar l’esdeveniment amb l'organització d'una sortida oberta a tothom. Com cada any, el lloc de celebració va ser dins una cavitat i enguany es va triar la Cova del Tabac a Camarassa.


Més d'una seixantena d'adults i gairebé una vintena d'infants i joves van participar d'aquesta jornada tan particular, en especial pels nens i nenes i també per qui mai abans havia estat dins una cova. Cal agrair també l'assistència de membres del grup d'espeleologia del Pallars, la SAM de Tremp, que van obsequiar l'Egan amb el llibre dels seus cinquanta anys d'història i amb un assortiment de productes típics de la comarca.

Malgrat la complicada meteorologia de tot el cap de setmana, es va poder gaudir d'una treva del vent i la pluja durant tot el matí. Alguns núvols alts i el sol lluent van fer que el paisatge des de la boca de la cova fos esplèndid.

Primer va haver-hi els parlaments del president de l'Egan, Víctor Gutiérrez, i de la Sam, Jordi Pascual, i seguidament refrigeri i beguda per tothom. Després, un recorregut per la cavitat i, finalment, la foto de família.

Des d’aquí volem agrair l'assistència de tothom i esperem retrobar-vos l'any vinent.


Els assistents: Joan, Santi, Lidia, Gal·la, Subi, Mar, Marina, Sergi, David, Judit, Nicolàs, Esther, Xevi, Marina, Miquel, Lluis, Anna, Nil, Salva, Amparo, Carlota, Poch, Nati, Tort (que també feia anys), Pineda, Inés, Laura, Xavi, Dídac, Karre, Abril, Montse, Estrella, Jekyll, Mario, Sònia, Micaela, Marta, Víctor, Vicens, Òscar, Àngel, Montse, Cesc, Lis, Jordi, Olga, Toni, Ignasi, Gonzalo, Montse, Erik, Marc, Pau, Ton i Antoni de l’EGAN i Alba, Maria, Eva, Amanda, Marta, Valldeflors, Elena, Oscar, Jordi, Brauli, Sònia, Clara, Guillem, Martina, Valença, Biel i Oriol de la SAM.
Per molts anys Egan!

23 de enero de 2017

COVA DE LA GÁNDARA (Cantabria)

Un grup d’espeles de l’EGAN vam aprofitar els dies de pont del desembre per fer una nova sortida a Cantabria. Aquesta vegada el nostre objectiu era la cova de la Gándara, una cavitat amb més de 100 km de galeries topografiades i que la passada semana Santa alguns de nosaltres ja haviem visitat. En aquella ocasió vam arribar fins a tocar del campament 1 que anomenen “vivac dels francesos” i vam girar cua, quedant-nos amb la sensació evident que quedava molt per veure. I parlant amb l’Àngel ens vam engrescar i vam començar a planejar la nova visita a la Gándara amb la idea de quedar-nos a dormir a dintre per poder explorar-ne una part més.Amb el treball previ de la Montse, vam aconseguir una molt bona descripció i topografía de la travessa entre la Cueva Calígrafos i la Gándara, feta per companys espeleòlegs del club GEGET de Getafe i KATIUSKAS de Madrid, entre d’altres. Complementada amb informació d’altres fonts ens encaminem cap al nostre objectiu: Entrar per la Gándara i avançar tant com poguem en direcció a la boca de Calígrafos.

El dissabte dia 3, el Subi, la Karla i el Josep recollim l’Àngel a Santa Coloma i sortim cap a Cantàbria ben d’hora. Completen el grup el Sergi, l’Amparo i el Salva que recullen el Mario i quedem en trobar-nos directament a Ramales de la Victoria. Contrariament al que és habitual, la boira ens acompanya tot el camí fins a l’entrada de Cantabria, on fa un sol espectacular. Els del primer cotxe ens arribem a dinar a Bustablado, on l’Àngel aprofita per saludar la gent del restaurant, i és que són molts anys ja anant per aquelles terres. Havent dinat anem a localitzar la boca de la Torca la Sima, que és una altra entrada al sistema de la Gándara. Una boca impressionant al fons d’una dolina que dóna pas a un pou de 155m. Bé, ho deixarem per la pròxima. Després aprofitem que passem per Arredondo per anar a conèixer la Casa del Espeleólogo, un alberg al peu de la carretera destinat a acollir espeleòlegs que estiguin fent exploracions per la zona. Ens rep l’Ivan, el propietari que ens diu: “Hombre, tu eres Ángel, el marido de Montse”. Confirmem que l’Àngel i la Montse són molt populars allà. 

Després d’això sí que ja fem cap a l’alberg de Ramales on ens trobem tots plegats per sopar i preparar el petate per l’endemà.




Diumenge al matí al pàrquing de la Gándara ja hi trobem alguns grups preparats per entrar, sembla que estarà força concorreguda avui la cova. Carregats amb tot el material per fer vivac entrem cap a les 10:30.



De seguida comprovem que el petate costa una mica més d’arrossegar del que és habitual, sobretot a la zona del Delator, unes ziga zagues força incòmodes on la major part del temps es progressa ajupit o gatejant. De seguida arribem al Pozo del Ángel (P35), on ja hi ha un altre grup instal·lant la seva corda. Darrere nostre va arribant més personal i sembla que es farà una mica llarga l’espera. El Sergi baixa a mirar-s’ho i comença a instal·lar una segona via i d’aquesta manera agilitzem una mica la cosa. Un cop a baix anem seguint, baixant alguns ressalts instal·lats amb corda fixa i aviat comencem a sentir el soroll de la gran cascada de la Sala del Ángel. A mesura que ens anem apropant la corrent d’aire augmenta i l’aigua en suspensió limita bastant la visió, però ja et vas fent una idea de la magnitud de la sala i de la cascada. Alguns trams de passamà ja instal·lats ens guien fins a una petita bauma al costat de la cascada, plena d’excèntriques curiosíssimes que pengen del sostre i agafen diferents direccions per efecte de les corrents d’aire. Fa realment la sensació que són arrels d’arbres que han atravessat el sostre. Un espectacle. 






Després d’entretenir-nos una estoneta fent fotos baixem per un pas petitet que hi ha allà mateix i que ens porta a la Gran Galeria de Cruzille, de grans dimensions. Aquí la corrent d’aire sembla que desapareix i nosaltres avancem una bona estona fins arribar al que sembla ser un cul de sac. Allà veiem una corda ascendent instal·lada però el Sergi i l’Àngel, que s’havien adelantat una mica, ens indiquen el pas lateral entre blocs que porta cap al campament.















De seguida hi arribem i hi trobem uma mena d’habitacle fet amb plàstics on hi caben unes 8 persones, també hi ha algunes esterilles. Un bon lloc, sí senyor. Aquí alleugerim uma mica la càrrega i continuem avançant.

A partir d’aquí hem d’anar més amb compte, ja que la xarxa de galeries és complicada i en molts llocs tenim diferents opcions per avançar. Anem mirant la topo (no massa aclaridora, tot sigui dit) i la Karla ens va indicant, a partir d’una ressenya que vam trobar al blog del Club Excursionista del Alto Palancia, a qui agraïm molt la seva detallada descripció. Ara una corda ascendent, ara una petita escalada... Vols dir que és per aqui Karla? Sí sí, ho diu claríssim.... després un passamà, una altra corda ascendent... És per aqui? Vols dir?... jeje. També comencem a trobar indicacions de la travessa marcades amb uma C (direcció Calígrafos) o amb uma G (Gándara) que ens treuen de dubtes en algun punt.
On ens costa una mica de trobar la continuació és a les proximitats del Vivac 5, a la Sala del Gran Pozo, bastant impressionant per cert. Es veuen alguns caminets trillats i passem per una cornisa que fa uma mica de yuyu la veritat, i a més hi passem 2 vegades, perquè resulta que no era el camí correcte i ens toca recular. A final, gràcies a alguna fita trobem el pas estret i amagat que ens porta a la Galeria de la Myotte, de dimiensions més petites però relativamente còmode, amb alguns trams de corda instal·lats per superar ressalts o vorejar algun pou. Aviat comencem a mirar el rellotge perquè es va fent tard i hem de pensar em la tornada, així que decidim deixar-ho aquí per aquesta vegada amb la sensació que alguns ens hauriem de posar més en forma si algun dia volem completar la travessa...
Tornem cap al vivac sense problemes, bé nomes un petit contratemps quan l’Àngel se n’adona que ha perdut el pantín. Pensant en els trams de corda de la tornada, decideix anar-lo a recuperar i li toca refer um bon tros de galeria per trobar-lo. Ens reagrupem i arribem al vivac cap a les 23:30. Una jornada ben aprofitada. Sopem algo calentet i cap al sac. Només deu segons després d’apagar tots els llums, quan la majoria encara estem buscant la posició, algú ja comença a roncar... el Salva?... Però com pot ser que s’hagi adormit tan ràpid??


















L’endemà sembla que tothom ha passat bastant bona nit, dins del que cap, i recollim trastos per anar sortint.


Quan arribem a la galeria principal, l’Àngel, el Subi, la Karla i el Josep decidim anar a veure on porta la corda fixa que vam veure ahir instal·lada. La resta van sortint tranquilament, fent fotos i anant a veure algun sector que haviem deixat de banda a l’entrar.


La corda t’ajudava a fer uma grimpada i després d’um tram de gatera uma mica fangós vam fer cap a uma galeria balisada bastant més gran, molt maca i amb bastantes formacions. Després ja estàvem per girar cua però uns metres més enllà vam veure una altra corda instal·lada de pujada, potser uns 20m. I quan veus una corda costa molt resistir-se a la temptació de pujar-hi i anar a veure que hi allà dalt. Doncs cap amunt, i continua i continua... Podriem passar-hi tants dies com tinguéssim i no ens l’acabariem. Però aquí sí que ja ho deixem i anem sortint amb una barreja de sensacions, per un costat ganes de veure la llum del dia després de més de 24 hores, però per l’altre una mica de nostàlgia perquè tot lo bo s’acaba i ens ho hem passat molt bé allà dins.

18 de enero de 2017

Resum d'obertures de barrancs 2016


Resum de barrancs 2016


En el PDF, es pot trobar una descripcion dels diferents barrancs amb el seu localizacion i caracteristicas.


13 de enero de 2017

Cova de les Rondes (La Llacuna)

La primera sortida de l’any d’espeleologia ha estat la mítica integral de les Rondes. Hi hem anat: el Karre, el Toni, l’Estrellla, el Mario, l’Àngel, el Pol, el David i la Judit. El Karre ha de revisar un tros del recorregut per portar-hi la seva filla i els seus companys de classe i, aprofitant l’avinentesa, els altres ens hi hem apuntat per tornar a fer espele després de les festes, malgrat el fred que fa aquest començament d’any.

A 2/4 de 9 del matí el termòmetre del cotxe marca -1,5ºC al Canaletes i, de camí a la Llacuna, baixa fins a -3ºC. Tot i la gelada, el Pol ens espera a la boca havent-hi arrribat en bici des de Capellades, i tan fresc (mai millor dit). 


De la integral de les Rondes, poca cosa a dir, ja que tothom la coneix. Atlètica, divertida i, aquesta vegada, amb forces rat-penats penjats a les parets hivernant.

I un cop acabat el recorregut, cava, polvorons, neules i catànies per celebrar la primera sortida de l’any. Però el millor de la jornada ha estat, sens dubte, tornar a veure l’Estrella en plena forma. 


Per tots els qui llegiu el blog, molt bon any 2017 ple de coves, avencs, barrancs, muntanyes, cims...