Buscar este blog

5 de julio de 2017

FORAT MICÓ


Animats per la presentació del llibre de Victor Ferrer sobre la cova en sal del Forat Micó, en la que informava que s’havia tornat a obrir la integral d’aquesta cavitat, la Estrella proposa fer una sortida d’espeles de l’EGAN a la cova.
Forat Micó havia estat una cova que els de l’EGAN havien fet bastant sovint, si be, des de que es va esfondrar per diferents llocs, feia molts anys, que l’havíem “oblidat”.
Dit i fet, la secció d’espele de l’EGAN proposa data per fer-la, 25-6-17, i anunciem la sortida a tots els socis/es.
La crida no pot ser més positiva, 23 persones apuntades de totes les edats que volen veure la cova de sal, molts per primera vegada.
De res serveix dir-les que si plou, s’anul·larà la sortida, que el meandre per on passa el riuet es molt estret, que s’ompliran de sal fins a les orelles, que no està clar el trobar les boques de la cavitat. Tot és igual, els 23 espeles de l’EGAN estan decidits a passar totes les calamitats que es puguin presentar .... són gent de l’EGAN.

Arriba el dia i Subi, Sergi, Prat, Nati, Judit, Estrella, Mar, “Jekyll”, Víctor, Marina, Xevi, Montse V., Jordi, “Karre”, Abril, Marina (filla), Montse M., Mario, David, Àngela, Angel, “Poch” i Antonio surten cap a Cardona amb un temps no massa clar (a Igualada havia plogut bastant).
Passem pel costat del complex turístic de la muntanya de sal i aparquem els cotxes darrera de la muntanya, el més a prop possible de la Bòfia Gran.
Caminem seguint el GR marcat i quan ja es veu tota la bòfia Gran ens desviem bosc avall, molt avall, fins arribar a l’unió de la muntanya de sal amb la muntanya d’argila i vegetació.
Tenim sort, hem trobat la boca de la surgència a la primera. De fet està on havia estat sempre, potser una mica més avall i més baixa. 
No plou, preparem els llums, el casc i ens posem bé el mono, els guants i les botes, i tots cap el forat.
Estalactites i estalagmites d’un blanc immaculat, colades parietals de color taronja, amb franges grises, excèntriques. Hi ha de tot, la halita, la silvina i la carnal·lita han fet bé la seva feina, és un espectable pels sentits.
El riuet, saturat de sal, ha creat uns meandres serpentejants per on passem uns 100 m. i .... el primer de la cua diu que es fa molt estret i que no tira.



Com ja anàvem amb la idea de que no estava clar que poguéssim fer tota la integral i que potser havíem d’entrar per un pou de 10 m que el llibre del Victor senyalava, girem cua tots.
Una vegada a la boca de la surgència, l’Antonio proposa travessar tota la muntanya de sal seguint per sobre el que deuria ser el riuet per buscar, el pou de 10 m i, si no el trobem, buscar la boca d’entrada del riuet.
Així que amb 23 persones buscant les boques, no es pot escapar res.
Primer trobem la boca del pou de 10 m, de 50 cm d’ample i molt vertical, sense instal·lacions, mal assumpte per entrar tanta gent. Ho descartem.
Al final, al fondo de la Bòfia Gran, trobem per on s’escola el riuet, i just al costat, la boca d’entrada.

                    

Però la gent ja està una mica cansada i no se sap si per aquesta entrada podrem arribar a l’altre banda, ja que creiem que sortirà a la base del pou de 10 m i haurem de fer mitja volta.

Entrem uns quants, els altres esperen notícies per decidir que fer, uns que han entrat, al ser el meandre estret, arrossegat i sempre vas sucant aigua molt salada, ho deixen córrer, quedem 9 persones i seguim, arrebossats en sal, mullats, però la cova va tirant i, al final s’arriba a un pas molt estret. David decideix passar-lo, i ... sorpresa!!! .... era el pas estret que ens va aturar per la boca de la surgència. Passem els nou i arribem a l’exterior. Èxit total!!!. Això si, ni rastre de la base del pou de 10 m.
Com s’ha fet una mica tard, uns agafen el camí de tornada per la muntanya, el mateix pel que hem baixat al matí, un altre va per d’alt de la muntanya de sal per donar la sorpresa a la gent que espera a l’altra boca.
La resta tornem per dins de la cova i, miracles de la vida!, ja no fa falta passar pel pas estret, es pot passar per sobre del meandre fent una mica de grimpada entre els blocs caiguts.

Sortim a l’altra banda on espera la resta de companys però ningú vol fer-la, s’ha fet una mica tard i hem de tornar als cotxes. De tota manera tots estan satisfets amb l’exploració feta per dins i per fora de la muntanya de sal.

Prenem una cervesa al bar del museu de sal, que per cert, els conductors de les furgonetes turístiques són molt poc amables, i cap a casa a dinar o al pantà que hi ha prop d’allà.



Una sortida fantàstica que de segur tornarem a repetir.

3 de julio de 2017

COVES MAMUT i DAKOTES

DISSABTE 10 DE JUNY DE 2017 A les 9 del matí arribo al Canaletas i al cap de poc arriba l'Estrella i després la Judit. Esperem el Mario que no arriba i és que s'ha confós i es pensava que havíem quedat diumenge. Així que ell no pot venir però anem a casa seva i recollim les cordes. Canviem de plans, deixem el Ginebró per un altre dia i decidim anar al Pou de la Portella. L'Estrella ha trucat al Jekyll perquè ens deixi uns vuits, però a mi em fa mal l'esquena i proposo anar al Mamut. Finalment sortim d'Igualada cap a les 10 del matí.

Arribem a Cabrera a 3/4 d'11, ens canviem als cotxes i esmorzem a l'entrada principal, arrecerats del sol que cau. L'Estrella ha enviat un missatge dient que som en aquest lloc i ha respòs el Pol dient que vindrà i que voldria fer Dakotes.



A les 11 entrem al Mamut i fem un recorregut ben complert, entrant i sortint pels diferents accessos de la cavitat, guiant-nos l'Estrella i havent-me dit que volia fer-ho. S'ho ha muntat molt bé en la seva combinació en el recorregut.

En la primera sortida localitzem el Pol que ja ha arribat i dient-li que tenim una corda de 45 m en els petates que hem deixat a l'entrada, ell la recull i va fins l'arbre que jo l'indico des de les roques de l'altre banda.

A 3/4 d'1 ja hem acabat l'exploració al Mamut i el Pol instal.la a l'arbre per baixar a Dakotes. A 3/4 de 2 ja estem tots al fons de la falla. Després recollim la corda i el Pol s'en va amb la bicicleta amb la què havia vingut.

A 1/4 de 3 proposo anar a prendre quelcom a un bar per acabar bé la cosa i alguna de les dues noies veu en un rètol que n'hi ha un a la mateixa urbanització, hi anem, i allà passem una bona estona fins a 1/4 de 4. 

A 3/4 de 4 estem al Canaletas d'Igualada i després l'Estrella em deixa a la porta de casa.

Fins aquí la crònica que ha fet el Josep Mª Prat. Des d'aquest bloc i en nom de tot l'Egan volem felicitar-lo pel seu 70è aniversari i animar-lo a continuar fent espeleologia molts més anys. 

Per molt anys!!

Amb L'ESTRELLA, la JUDIT, el POL i JOSEP Mª PRAT

29 de mayo de 2017

CANTABRIA III - CUEVA DEL COVACHO

Per l’últim dia d’activitat a Cantabria l’opció escollida va ser la Cueva del Covacho, a Liendo. És una cavitat totalment horitzontal, una amplia galeria que ens permet anar gairebé sempre caminant, només en algun punt ens hem d’ajupir o gatejar una mica.


Aquesta vegada som l’equip al complet: el Poch, la Nati, el Mario, el Subi, l’Àngel, la Karla, el Josep, el Salva, l’Amparo i la Carlota, amb el seu mono nou de color vermell “espele”, tota una profesional. Aparquem gairebé al costat de la boca, així que l’aproximació és de 3 minuts com a molt, cosa interessant pels espeles, que ja se sap que el seu hàbitat natural és sota terra.


Per la cavitat hi circula un curs d’aigua i només entrar ja ens toca travessar-lo. Tot i les botes d’aigua que portem alguns, no podem evitar mullar-nos. La Carlota aquí ho tenia una mica més complicat i puja a l’esquena del Mario per creuar. Trobem moltes formacions durant tot el recorregut i racons ideals per entretenir-nos i fer bones fotos, encara que això a vegades ja depèn més de la càmera que d’altra cosa. 


Més endavant, unes columnes molt ben posades ens ajuden per no mullar-nos quan trobem un altre tram inundat. Tota la part que visitem és pràcticament una galeria única, només amb algun ramal que tanca de seguida. Quan ens en cansem, parem a menjar una mica i anem sortint. Una visita molt interessant i tranquila per acabar els nostres dies per Cantàbria. Fins a la propera…


27 de mayo de 2017

CANTABRIA II - CUEVA NARIZÓN – TORCA PALOMAS

Segona jornada d’activitat a Cantabria i ens dirigim cap al Polígon del Vallegón, a prop de Castro Urdiales per fer la travessa entre la Cueva del Narizón i la Torca Palomas. Aquest dia es va unir al grup l’Ana, la companya de Cantabria que va aprofitar els dies de festa per acompanyar-nos. Així doncs érem 7: l’Ana, el Mario, el Subi, l’Amparo, la Karla, l’Àngel i el Josep. Però no ens podem oblidar del nostre equip d’exterior format pel Salva, la Carlota, la Nati i el Poch, que no van entrar però van ser de gran ajuda per trobar el famós Narizón i la boca de la cova, ja que la resta anàvem una mica perduts, sort d’ells.



La cavitat és molt maca, amb moltíssima formació, però t’obliga a esforçar-te bastant ja que avancem constantment per gateres, laminadors, passos estrets, etc.. Tota la travessa està equipada amb corda fixa, només s’ha de comptar a instal·lar la sortida per Torca Palomas (P30).


L’entrada de Narizón ens porta a un ressalt de baixada de 10m i a la primera sala ja bastant plena de formacions, on et fas una idea del que t’espera més endavant. Anem avançant ben pendents de la descripció i la topo, ja que es van entrellaçant algunes galeries que no formen part de l’itinerari de la travessa. Arribem a la Galería de la Esperanza, que va disminuïnt les seves dimensions i es torna un laminador on hem de progressar arrossegats fins a trobar l’esquerda amb la capçalera del Pozo de la Esperanza.


Es tracta d’un P35 fraccionat en diferents trams que ens baixa fins a la Galería del Cementerio Macarrónico. En aquest punt la travessa continuaria cap a la dreta però nosaltres ens vam desviar en direcció contraria per travessar un altre laminador i visitar la zona de la Galería de la Joyeria. Com tota la cavitat, està plena de racons preciosos, plens de form

Després d’entretenir-nos una bona estona decidim anar tornant a recuperar els petates i buscar el Pozo de la Unión (P6) que condueix a Torca Palomas. Algunes estretors més i arribem a la rampa de sortida de la Torca Palomas. Només queda pujar, desinstal·lar la corda i fins a la propera.

25 de mayo de 2017

CANTABRIA I - TORCA LA SIMA (SISTEMA DEL GÁNDARA)

Després de la nostra última visita a la Gándara, amb vivac inclòs, aquesta vegada vam aprofitar la Setmana Santa per anar-hi de nou, es nota que li hem agafat carinyo. En aquesta ocasió però, hi vam anar amb la intenció d’entrar per la Torca la Sima, un avenc que baixa fins a -234 metres i conecta amb el sistema del Gándara en un punt relativament a prop (donades les dimensions de la cavitat) de la boca d’entrada habitual. Per tant, el pla consistia en instal·lar en fixe el pou d’entrada de 155m, baixar recuperant corda en els pous intermitjos i una vegada a l’exterior, tornar a la Torca per desinstal·lar el primer pou. 


Amb aquesta idea doncs, el dijous 13 d’abril vam anar arribant per etapes a l’alberg de Ramales. Per un costat l’Amparo, el Salva, la Carlota i el Mario, i per l’altre el Subi, la Karla i el Josep. Ens vam trobar tots per sopar amb l’Àngel, que ja feia una setmana que havia arribat per anar preparant el terreny. I a fe de Déu que el va preparar. Per l’endemà ja teníem organitzada una sortida inter-clubs amb uns companys del País Valencià (que estaven amb nosaltres a l’alberg) i alguns més del Speleo Club Cántabro. I a més d’això, resulta que l’Àngel ja feia un parell de dies que havia anat a instal·lar el pou d’entrada de 155m. Una gran feina, sí senyor.


Divendres doncs, valencians i catalans sortim de Ramales i ens reunim amb els companys càntabres a Asón, 12 en total. Deixem dos cotxes al pàrquing de la Gándara i anem direcció el Puerto de la Sia fins al pàrquing de la Torca. Hi ha uns 30-40 minuts d’aproximació fins a la boca. El primer pou ja està instal·lat, o sigui que arribar i moldre, només equipar-se i començar a baixar. Obre la Karla, seguida dels companys Julio, Carlos i Nano del S.C.Cántabro, l’Àngel, el Mario, l’Amparo, el Subi, el Josep i tanquen el grup els companys Paco, Rafa i Paco de Valencia. 


Un arbre dels que envolten la boca serveix d’ancoratge. El primer tram d’uns 15 metres per una pendent herbosa ens aboca ja a la vertical que posa els pèls de punta, les vistes són espectaculars. A la paret hi ha la primera reinstal·lació, doble químic amb cadena i un altre tram de cadena fins a un tercer punt, que serà el que trobarem a totes les reunions. Fins a la base del pou tenim 5 trams: 18m, 24m, 40m, 53m i 18m, amb troços volats i algun pèndol, però força còmode en general per baixar i canviar d’instal·lació. Això sí, les reunions són bastant aèries i per un màxim de 3 persones que han de ser “molt amigues” ja que l’espai és reduït. En el nostre cas, per un grup de 12 era inviable baixar tot el pou recuperant cordes i per això es va instal·lar en fixe. Vam fer servir dues cordes de 100m, la primera des de la capçalera inicial fins a la reunió del ràpel de 53m. i la segona fins al final. El Paco, que baixava últim va deixar desinstal·lada la corda de 100 a l’última reunió i va baixar en doble els 18m finals per facilitar després la feina de recuperació des de dalt. En total vam invertir aproximadament 2 hores en baixar tots fins a la Sala de los Espejos. 


A partir d’aquest punt, continuem avançant per una escletxa al fons de la sala que té un ressalt ascendent equipat amb corda fixa. Tots els trams de passamà i ressalts de pujada els trobem instal·lats en fixe. Un passamà ens porta a una successió de pous que salven uns 70 metres fins a la Sala de los Flujos. Molta cura en tot aquest tram amb la caiguda de pedres. El grup capdavanter anava instal·lant els diferents pous i els companys valencians s’encarregaven de recuperar cordes. Gran treball de tots.

A la base d’aquesta sala baixem un P10 en fixe i arribem a una estretor que no era massa problemàtica però que també es podia evitar per una petita galeria superior. La veritat és que podem corroborar el que diu la ressenya i és que un espeleòleg de 1,80 i 90 kg hi passa sense gaire problema. 

Ens trobem ja a la diaclassa d’unió amb la Gándara. Des d’aquí només va faltar pujar un petit pou, amb bastant risc de caiguda de pedres, recórrer uns metres més de galeria i baixar un ressalt una mica estret per arribar a la conexió amb el recorregut que porta a la Sala del Ángel. Nosaltres agafem direcció cap a la sortida, estem ja en terreny conegut: el delator, el passamà del Pozo del Oso i la sortida. En total van ser gairebé 6 hores de travessa. 

Encara faltava però anar a desinstal·lar el pou d’entrada. Se’n va encarregar l’equip EGAN, bé principalment la Karla, que va ser la que va baixar altra vegada per recuperar la corda, els altres li vam donar suport moral des de la capçalera.



23 de mayo de 2017

“Descoberta del Camí de les Obagues”


Resultado de imagen de Descoberta del Camí de les Obagues”

o
Trucant al telèfon del Parc Natural: 93 835 06 44

17 de mayo de 2017

Sortida Espeleologica a Navarra el cap de semana del 1 de Maig

Temps enrere per internet vam veure unes cavitats que ens van semblar factibles per anar-hi els 2 sols i sense massa dificultat.

Els passats dies 29,30 d'abril i 1 de maig varem fer una sortida per visitar-les, son a la Serra de Urbasa, a Navarra.

Sortim de Santa Coloma de Queralt el dissabte 29 després de dinar, arriban a Aranache a una hora prudent, preguntem a un veí del poble (son les millors fites) i amb l'informaciò que ens dona i el GPS decidim visitar una de les cavitats.
Anem fins a Larraona, i accedim per una pista (bastant dreta) fins als límits del Parc de Urbasa on deixem el cotxe,caminem uns 20-25 minuts fins arribar a la Cueva de los Cristinos (les coordenades son correctes).






La cavitat no es molt gran, però, te un llac interior i esta molt concrecionada, fem una sessió de fotos i sortim al exterior ben entrada la nit, tornem al cotxe i anem fins a Larraona a on ens quedem a dormir.


El diumenge dia 30 anem en direcció Aranache,a on deixem el cotxe i enfilem muntanya amunt (es força dret),desprès de caminar mes o menys 1 hora arribem a la Cueva de Akuandi que trobem sense dificultat,(seguin també les explicacions del veí i el GPS) això si sota al pluja.
Si la cavitat del dia anterior era maca aquesta la supera, te 2 llacs interiors, el segon es espectacular, te molta formació, aquí hi varem passar unes hores fent fotos. 





Sortim i el temps ens dona una treva , desprès de dinar, anem en direcció al Port de Urbasa, per donar una ullada a una altra cavitat. deixem el cotxe a la carretera hi caminem uns 2 km per arribar ( a menys que tinguis un permís per circular per una carretera restringida que passa per costat mateix), la cavitat es diu la Sima de la Catedral, te un P-12 i un P-40 ( es per guardar-la al currículum)




Quan l'Àngel instal-la i baixa al carrer feia sol, quan surt 2 o 3 hores mes tard estava nevan amb ganes.
Aquella nit decidim anar a dormir a un hostal.

El dilluns dia 1 de maig (feia sol i la temperatura no era molt alta) vam aprofitar per fer turisme visitarem el Nacimiento de Urederra (caminada de uns 5 km) un lloc molt recomanable per visitar a mes esta molt aprop de la zona on varem visitar les cavitats.

I a la tarda cap a casa, després de gaudir d'un bon cap de setmana llarg.


6 de mayo de 2017

Sortida del l´AMPA CEIP Emili Valles a la Cova de les Rondes de La Llacuna.

El passat diumenge dia 9 d´Abril ens aplegarem una trentena de mini excursionistes pel que ja ha esdevingut una clàssica (per tercer cop) de les sortides anuals : la visita d´una cova o avenc per iniciar-nos en el mon de l´espeleologia.

En aquesta ocasió vam endinsar-nos a l´avenc de les Rondes a la serra de La Llacuna.

Sortirem de La Llacuna, passant pel davant del cementiri. Deixant enrrera el castell de Vilademàger, vam continuar en cotxe fins el càmping de Cal Marquet. Des d´aquest indret i per un corriol arribarem a la boca inferior d´entrada de la cova, l´entrada propiament dita de les Rondes ja que la cavitat es comunica també, en la part superior, per l´entrada de la Roca del Frare. 


El sistema cova - avenc de la Roca del Frare-avenc de les Rondes constitueix una curiosa cavitat d’origen tectònic, produïda pel lliscament gravitacional dels materials dolomítics del muschelkalk. Es un conjunt de galeries rectilínies amb grans blocs encunyats que li donen un cert aspecte laberíntic per tal que la progressió tan aviat es fa per sobre com per sota d’ells.

La varietat de passos a que ens obligà l´itinerari amb estretors, grimpades ascendents i descendents, pous,… la convertiren en una experiencia molt entretinguda i en certa manera tambe atlètica i exigent. 


Moltes gràcies al nostre company Jordi i als seus col.legues de l´EGAN (El Mario, el David i l´Iron) per guiar-nos per l´interior i per equipar un dels pous/ressalts amb una tram de nostàlgiques escaletes metàl.liques (electrons) i la corda de seguretat. 


Ja de sortida a l´exterior, i tot resseguint aquesta part de la carena de la serra de La Llacuna formada per grans blocs de pedra i una vegetació exuberant de lianes i troncs , pujàrem fins a la Roca del Frare, situada en l’indret de la falla que dóna lloc a la cova que acabavem de visitar i amb unes magnifiques vistes de Vilademàger i La Llacuna


12 de abril de 2017

Sortida a l'Avenc dels Tres Tombs i a l'Avenc del Palmito

Sortida en tres parts, per fer-ho més interessant...

Part I: 5 de març de 2017 

Amb el David d'instigador, la Nati, el Poch, la Karla, el Josep, el Miquel i la Judit comencem la recerca de l'avenc perdut del Palmito. 
Equipats amb GPS i amb les ressenyes d'internet apreses de memòria pel David, sabem que primer hem de trobar l'Avenc de l'Arboç, continuar el camí cap a un turó proper, baixar per la carena oposada al camí d'on venim i voilà, allà hi trobarem l'Avenc dels Tres Tombs i, molt a prop, amagat entre la vegetació, l'Avenc perdut del Palmito. 
[...] Per no allargar massa la crònica, obviem les voltes, pujades i baixades que vam fer abans a d'arribar a l'Avenc de l'Arboç.

Finalment arribem a la zona on hi ha d'haver l'Avenc dels Tres Tombs. En trobem molts de forats (la Ruda, el Deck, ...) però no localitzem els Tres Tombs. Se'ns fan gairebé la 1 del migdia i hem de marxar si volem dinar a casa, ja que ens queda tornar a l'aparcament del Pla de Querol i el viatge a Igualada/Sta. Coloma/Castellfollit. 







Part II: 8 d'abril de 2017

El Miquel, el Sebastià, la Judit i el David tornem a la recerca. L'objectiu del dia és trobar l'Avenc dels Tres Tombs, baixar-lo i, si anéssim bé de temps, buscar l'Avenc perdut del Palmito. 

Enfilem el camí cap a l'Arboç, aquesta vegada sense perdre'ns, i arribem a la mateixa zona on vam estar fa un mes. Comencem a pentinar la carena obrint-nos pas entre garrics, margallons i altres matolls i aviat el David avisa que ha trobat els Tres Tombs. Com que hi ha una bona estona des de l'aparcament del Pla de Querol fins aquí, decidim deixar la recerca de l'Avenc perdut del Palmito per la propera vegada. Així podem baixar tranquil·lament l'Avenc dels Tres Tombs i gaudir-lo perquè, tal com deien les ressenyes, és un avenc de 22 m de fondària farcit de formacions, fins i tot, excèntriques.







La IIIa part més endavant...



Apunt: ull al passar per l'Avenc de l'Arboç, el camí hi du de dret i la vegetació, que ha crescut molt, n'amaga la boca. A la propera sortida ho marcarem amb pintura.

31 de marzo de 2017

NOVA FONDÀRIA DE L'AVENC DEL MARGALLÓ - Massis del Garraf

Sortida a l'avenc del Margalló i a l'avenc del Nard.

L'Egan ha experimentat una sortida ben interessant, una sortida d'espeleologia en la seva vessant més exploradora i aventurera.

Dissabte, 11 de febrer de 2017, de bon matí ens vam trobat tot l'equipillo: l'Airon, el David, la Judit, l’Estrella, el Jordi, el Subi, la Karla, el Pol, l'Amparo , el Salva i el Ferran (ECG). El lloc de la trobada era un bar del polígon d'Igualada i a la Pleta (Parc del Garraf) ja ens trobaríem amb la resta de l'equip.
L'objectiu d'aquesta sortida era iniciar els treballs de desobstrucció en dos avencs de Garraf, revisats en jornades anteriors, i comprovar si tenien possibilitats de continuació. Els avencs on s'havia decidit que es farien desobstruccions eren l'avenc del Margalló i l'avenc del Nard, tots dos molt propers al Puig Ginebró.



L'equip format per l'Airon, el David i el Pol van anar cap a l'avenc del Margalló i la resta van anar a buscar l'avenc del Nard (avenc molt difícil de localitzar i amb un accés força complicat), val a dir que amb la bona orientació i l'ajuda d'algun GPS el van trobar a la primera, un 10!
Les tasques de l'avenc del Nard consistien en treure quilos i quilos de pedres i terra que hi havia a la part baixa de l'últim pou. Es va haver de fer mitjançant politges amb reinstal·lacions intermèdies i cubells amunt i avall. Tota una odissea que va fer treballar de valent a l'equip del Nard, amb especial menció a les noies que es van encarregar de fer la gran tasca de carregar cubells i més cubells.


Simultàniament els de l'avenc del Margalló iniciaven la seva desobstrucció en una petita escletxa impenetrable en roca mare. Després d'una estona traient pedra, l'equip va arribar a la conclusió que era molt interessant continuar desobstruint, com a mínim s'intuïa un nou pou estret d'uns 8m de profunditat.
L'emoció i les ganes de seguir treballant eren immenses però encara quedava molta feina per a que hi pogués accedir un espeleòleg. En veure que no s'acabaria en una única jornada, es va decidir anar a veure els resultats a l'avenc del Nard per a valorar on centrar els esforços a l'endemà.
Un cop al Nard vam reunir-nos amb tot l'equip i vam dinar junts. Vam riure força explicant batalletes vàries i més encara quan l'Airon va mostrar la seva nova cistella de transport, només apte per aventurers molt agosarats...
Després de dinar, es van reprendre les tasques de desobstrucció, però després de força estona valorant què fer, es va decidir deixar-ho córrer de moment. Així que l'avenc en què ens centrarem diumenge serà el Margalló.
La tornada als cotxes va ser una aventurilla guapa, la nit ja havia caigut, el sostre de núvols estava a la mateixa cota que nosaltres i el vent bufava de valent.... Sort que el camí era ample i ben planet, oi? Jajajaja
L'endemà l'Airon, l’Antoni, el Subi, el David i la Judit, es tornen a trobar a les 8 del matí a Igualada molt motivats per continuar amb les tasques de desobstrucció al fons de l'Avenc del Margalló, coneixedors de que aquesta vegada l'esforç, no com en altres ocasions, segur que es veuria recompensat.



La gran sort de poder disposar de permís del PARC DEL GARRAF (DIPUTACIÓ DE BARCELONA) i de ENAIRE per accedir en cotxe fins a l'aparcament de "la bola", sens dubte, facilita molt la feina i proporciona un temps extra per a les nostres exploracions.
Vàrem estar tot el dia foradant i traient pedra. De fet, només vam parar al migdia per menjar un entrepà i acomiadar-nos del David i la Judit que havien de ser a casa per dinar.
Després d'una primera desobstrucció en una esquerda de desenvolupament horitzontal vam poder accedir a la capçalera del nou pou, on malauradament trobem una altra estretor a l'inici de la vertical. En comptes de desanimar-nos i veient la base del pou, els tres que quedem, comencem a eixamplar el nou pas, tot i la dificultat de treballar molta estona estirats cap per baix.
El nostre esforç val la pena i al final del dia intentem forçar el pas, tot i que no tenim clar si passem. Malauradament hem d'interrompre els nostres esforços perquè el detector d'oxigen que portem ens marca concentracions molt baixes d'O2 a la capçalera del nou pou (15%). Hem pogut observar en altres ocasions que després d'obrir un pas estret hi ha un augment de la circulació d'aire entre la part nova i la coneguda, així que decidim que millor tornarem un altre dia amb l'esperança que la cavitat tingui temps de renovar l'aire.
El dimarts 14 de febrer de 2017 tres privilegiats enamorats de l'espele - l'Airon, el Subi i el David- tornen a l'avenc del Margalló per forçar el pas final i mesurar la concentració de O2. Tal com esperàvem la concentració de O2 havia pujat fins al 20% i poc abans del migdia el tres estàvem trepitjant la base el pou, la veritat és que ha quedat un pas força còmode i apte per quasi tots el amples d'espeleòlegs!.

Es tracta d'un pou de 8,5 m de profunditat, estructurat en una diàclasi de direcció N-S amb una amplada mitjana de 50 cm. En direcció N es dirigeix cap al pou principal i podem veure com aquest es troba completament reomplert de pedres i blocs, per al seu extrem oposat es va estrenyent fins a fer-se impenetrable. La seva base es troba completament colmatada per argiles i en dona unes mides de 2,50 m de llargada per 1 m d’amplada.

El dissabte, 25 de febrer de 2017, La Judit, la Karla, el David i l’Antoni pugen una altre vegada per fer la topografia del nou pou, però, posats a fer, es decideix fer tot l’avenc ja que així es podria enfocar des d’una altra perspectiva i senyalar més clarament un gran roc que hi ha enclastat quasi a l’inici de la primera vertical que fa “patir” una mica. 

Es baixa instal·lant i topografiant a la vegada, a pas tranquil, tan tranquil que al David encara li dona temps de treure unes quantes pedres més de la base del pou principal que sembla que vol continuar, però que hi ha tal quantitat de pedres que el foradet que ha fet de més de 0,75 cm de fondària es queda impracticable, ja que si treu una pedra més, totes les del voltant caurien.

Nova fondària total de l’avenc del Margalló: 31,40 m. 
























28 de marzo de 2017

Torrent de la Vallsadolla

PRIMERA APERTURA DEL 2017




  Resultado de imagen de logo pdf pequeño

  TOPOGRAFIA






21 de marzo de 2017

GRALLERA GRAN DEL CORRALOT

El passat 12 de març vam fer la sortida mensual d’espele a la Grallera Gran del Corralot. És una cavitat que a alguns espeles els genera una certa mandra… És lluny, cal maltractar una mica el cotxe per arribar-hi i a més a més té una aproximació una mica llarga. I és que ja se sap que un espele com cal pot baixar i pujar 200 metres per una corda sense que li tremolin les cames, però fer 1 horeta d’aproximació fa mandra… Però bé, alguns de nosaltres feia temps que no visitàvem la cavitat i vam decidir que ja era hora de tornar-hi, i al final vam ser 9 els que ens vam apuntar: l’Antonio, el Mario, el Miquel, la Jess, el Pol, el Pep, la Carlota, la Karla i el Josep.

Cap a les 9:30, més o menys, aconseguim reunir tot el grup a Àger i comencem a pujar cap al Coll d’Ares. Continuem direcció Sant Alís i a partir d’aquí sí que ja només els cotxes alts de baixos resisteixen. Després d’alguna petita confusió arribem al pàrquing habitual sense massa problemes. Ens equipem, fem una foto de grup amb el 600 i endavant. Anem seguint un corriol més o menys definit i també amb l’ajuda del GPS no ens costa gaire d’arribar fins a la boca. 




La Karla és l’encarregada d’instal·lar l’entrada pel pou de 35m i a poc a poc anem baixant tots per aquest espectacular ràpel que ens deixa a la sala C.G.B. Immensa. La llum que entra de l’exterior ajuda a fer-se’n una idea. 




Mentre la Karla espera la resta del grup a la base del pou, el Miquel i el Josep miren de localitzar l’accés a la via del Llac, que és l’escollida per visitar avui. Després d’un parell de voltes de reconeixement troben l’accés que quadra amb la descripció i el Josep s’encarrega d’instal·lar dos petits pous de 10m i 15m que ens porten a un sala força gran i inclinada, amb moltes formacions. A partir d’aquí ja es progressa sense corda fins al final de la via. Al fons de la sala, hi ha un pas entre grans blocs que és la continuació cap al llac. És un tram molt entretingut, amb alguna estretor, i algun tram amb corda fixa que ajuda a desgrimpar buscant el millor pas. I per fi arribem a la sala del llac. Preciosa, plena de formacions i amb el llac ple d’una aigua cristal·lina, ideal per fer unes bones fotos. Després de gaudir una estona de les vistes anem pujant per dinar a la sala anterior que és més amplia. 



El Pol i el Mario s’ofereixen per desinstal·lar i la resta comencem a pujar. Cap a les 18:30 ja som tots a fora i ara toca refer el camí d’aproximació. Se’ns fa fosc abans d’arribar al cotxe però sense problemes.

I fins aquí l’activitat, només a la Karla, la Jess i el Pol els va tocar treballar una mica més per empènyer el cotxe del Josep que s’havia quedar clavat a mitja pujada. Però la visita d’aquesta cavitat recompensa tots els esforços.




14 de marzo de 2017

Torrent de la Rajada


Aquest cap de setmana els petits aventurers ( i els no tant petits) ens ho vam passar d'allò més bé baixant el Torrent de la Rajada a Sant Llorenç del Munt. Vàrem ser un total de 26!!! Les famílies Godó, Solà, Prat, Ventura i Subirana i la Kris i amb la seva filla, la Laia i Jordi i la seva filla, l'Abril.
Enfilem camí amunt desprès d'esmorzar, amb recollida d'espàrrecs inclosa per part del Subi i la Mar, ja que hi som agafem sopar, no? El Gonzalo va recollir algú que altre també!!! La pujada va ser molt divertida ja que es feia per una canal curteta però empinada, en bones condicions. En arribar a la capçalera del torrent, ben bé al camí, i desprès de "buidar" alguns i algunes els dipòsits, ens vam equipar, tots sabem la mandra que fa baixar-se l'arnés un cop posat!!! 

 




Doncs ara ja toca baixar!!! Caminem uns metres fins als primers ressalts, la majoria els van fer desgrimpant, però els del final, per alleugerir pas van decidir posar corda i avall!!! Així prenem un primer contacte amb la corda!! Alguns feia temps que no feien un barranc!! Un curta caminada, un passadís per l'esquerra i ens trobem a la capçalera del tram de ràpels llargs, els dos últims de 12 i 20 m.

Tothom va baixar sense cap problema, anteriorment es va fer una sortida per practicar els ràpels, així que no vam patir gens, es més, a la canalla se li va fer curt el descens i volien tornar a remuntar l'últim ràpel per poder tornar a fer-ho!!! Ho vam mirar de fer però el pas, tot i que estava equipat, era precari per la part de dalt. Així que es va muntar una petita escalada. Uns jugant, altres escalant i la resta mirant vam deixar passar l'estona, anàvem bé de temps!!! Però com tot te un final...continuem fent el descens, ara fent petits però divertits ressalts fins arribar als cotxes. 
Com que no teníem prou ... a jugar a pilota!!! Així un estoneta fins que el Subi... Ai!!
Bé això és una altra història que ja us explicarem, o no!!!