Buscar este blog

29 de diciembre de 2016

Avenc de la Discordia


Sortida del mes de desembre de l'Egan

Aquest mes la sortida proposada pel Toni Martín va ser a la Ruda, un avenc de 193 m del Garraf. Però ningú comptava arribar tan avall, ja que se sap que hi ha hipòxia i, encara que aquesta és la millor època de l'any per anar-hi, no teníem clar fins on podríem baixar. Així que vam prendre el detector d'oxigen i, amb l'al.licient que ningú de l'Egan hi havia estat, el Toni, el David i la Judit vam sortir d'Igualada amb un temps de gossos tot esperant que al Garraf hi lluiria el sol.

Malauradament no va ser així. Vam aparcar al Pla de Querol, on havíem quedat amb la Marina i el Xevi, i allà el vent, la boira i la pluja ens van fer repensar el programa. Si amb bon temps ja ens hagués costat trobar la boca de l'avenc, amb aquella boira seria encara més complicat.

Així doncs, el David va proposar pujar fins “la bola” i anar a l'avenc de la Discòrdia. Pel David seria la tercera vegada en pocs mesos que hi anava però ni el Toni ni la Marina ni el Xevi hi havien estat.


Així que vam canviar l'avenc de la Ruda pel de la Discòrdia, però els plans de gravar un Mannequin Challenge es van mantenir. És més, el Toni estava tan emocionat amb el tema que va voler gravar un primer Mannequin a fora, i després un altre a dins, i el David també, és clar. Per tant, a part de les fotos, aquest mes hi ha tres vídeos amb els reptes del maniquí i cadascun amb una música diferent.






Tot i fer els tres Mannequins vam sortir prou aviat com per anar a dinar a casa, però com que no hi estem acostumats i no hi comptàvem, vam anar al restaurant la Pava de Castelldefels.



Bon Any 2017 i bona espele

20 de diciembre de 2016

GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS (Òpol i Perellós –França)


Continuant amb la sortida que publicàrem el 5-12-16, el diumenge, 23-10-16, els companys de l’EGAN, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, havent dormit còmodament a l’autocaravana del Josep Mª, ens dirigim a fer la cavitat més senzilla i, a la vegada més espectacular, per les seves formacions, que hem vist al Plà de Perellós.

És el Gran Barrenc del Plà de Perellós, un avenc a prop del camí amb un únic pou de 37 m de fondària dels que uns 25 m són completament aeris.

L’avenc s’obre en una gran volta impressionant que té les parets i el terra ple de processos litogènics de totes les formes possibles.

Allà dins, les màquines de fotos treuen fum i gasten piles a marxes forçades perquè, miris on miris, hi ha un detall a fotografiar.

Però no només els detalls són magnífics, sinó que la seva grandiositat també és espectacular.

Recomanable 100% la seva visita i obligat portar càmera de fotos.



Així que, una vegada acabades les memòries de les càmeres o les piles dels flaixos, sortim sobre les 11 h. ja que és hora de marxar cap a casa a Igualada.

Un viatge tranquil, amb paradeta a La Jonquera per reposar forces de dos dies d’espeleologia “relaxant” i quatre espeles de l’EGAN que “faran dentetes” als seus companys que no van poder venir.

Bona espele a tothom.

15 de diciembre de 2016

Avenc del Ginebró

Aquest passat dijous de festa alguns membres de l'Egan el vem aprofitar per anar a l'avenc del Ginebró, a Begues. Érem la Mar i el Subi i els seus dos fills, la Marina i el Sergi; el David i la Judit.

Avisats pel Toni Martín de que no trobaríem l'avenc si cap de nosaltres coneixia bé el camí, vem sortir de Begues seguint la pista del Parc del Garraf i vem trobar amb facilitat el lloc on s'acostuma aparcar els cotxes. A partir d'allí, els advertiments del Toni ressonaven a les nostres orelles quan, caminant pel mig d'una canal, intentàvem obrir-nos pas entre branques, arbustos punxencs i les cintes que s'enreden als peus.

Després de seguir tres camins diferents i haver caminat alguns kilòmetres amunt i avall vem fer cas al Subi, que ja ens ho havia advertit, i finalment vem arribar a la boca.

L'avenc són quatre pous que s'enllacen fins arribar a -70 m. I la part més divertida de l'avenc, per la majoria, són els últims dos pous que es poden grimpar a la pujada.


En sortir, encara vem tenir temps de rodar un Mannequin Challenge (no us el perdeu! és la prova pilot del que es farà el dia 17/12 a la Ruda).


I després a dinar a Begues, un magnífic dinar de tapes encara que ja eren les 4 de la tarda quan arribàvem al restaurant. Llàstima que no vem fer-hi foto!

12 de diciembre de 2016

Avenc de St. Cristòfol al Garraf


El passat 3 de desembre un grup reduït d'espeles de l'Egan David i Judit , vem anar a l'Avenc de St. Cristòfol al Garraf - 84m. Com sempre, amb l'objectiu de ser a casa a l'hora de dinar, però aquesta vegada era imprescindible aconseguir-ho, ja que a les 16:15 h es jugava el Barça-Madrid de futbol.

Vem aparcar al Pla de Querol i vem pujar caminant fins “la bola”. Des d'allà, cap als avencs de la Discòrdia i del Tres i després un corriol fitat riera avall. Malauradament aviat es perden les fites entre l'espessa vegetació i, encara que intuíem que estàvem molt a prop, en un punt determinat vem haver de girar cua i tornar a localitzar les fites que, aquesta vegada sí, ens van dur fins la boca. 


L'avenc es un pou bastant directe de 74 m, amb un replà a -12 m i un altre a -46 m, fins arribar a -63 m on el pou deixa de ser circular. Un parell de descensos més, no tant verticals, i s'arriba a la base a -84 m. Com a curiositat, cal destacar que a aquesta profunditat el detector d'oxigen marcava 20,9 %, és a dir, el mateix que a la superfície.

La pujada és va fer una mica feixuga en el pou de 34 m, que ens va semblar més llarg del que marca la topografia...

I al sortir ràpid cap al cotxe per anar a dinar i després a veure el Barça.

5 de diciembre de 2016

BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA (Òpol i Perellós –França-)

Com sortida d’espele de l’EGAN del mes d’octubre s’ha decidit anar a la zona càrstica del Pla de Perellós, a la Regió de Llenguadoc-Rosselló (França).
El cap de setmana triat és el 22 i 23 d’octubre. El dissabte es faria el BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA i el diumenge el GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS.
Sortim d’Igualada a les 7 h del 22-10-16, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, amb la intenció de fer escala a La Junquera, comprar el sopar col·lectiu, i arribar sobre les 12 h a la boca de l’avenc .

I, mes o menys així va ser.
El temps no acompanya ja que estava entre núvol i plovent, o només núvol i quasi plovent.
El Barrenc del Cortal de la Llana és un avenc que té tres vies i la més fonda fa -100 m. La intenció era fer dues vies, la més llarga, i una altra, però el Josep Mª no es trobava fi i no va baixar al fons de l’avenc, i per solidaritat la resta només vam fer la via del -100 m, així no havia d’esperar en solitari tant de temps a l’exterior. De fet el Josep Mª era el nostre espele/conductor de la seva magnífica autocaravana/palau i no era qüestió de maltractar-lo, i més quan ens va deixar amb el seu vehicle a 50 m de la boca de l’avenc.

El Cortal de la Llana és un avenc bastant complet, té formacions per admirar, galeries de conducció forçada, meandres desfondats i alguna petita estretor però sense aclaparar.



Vam fer fotos, moltes fotos, valia la pena, van dinar dins els bocates que teniem preparats, ens vam fer la foto “de familia” i cap el carrer.



Al sortir, el Josep Mª ens tenia preparades unes cerveses fredes que sabien a gloria. Vam agafar la autocaravana en mig d’un diluvi i ens vam dirigir a prop d’un refugi obert que havia, però ... com a l’autocaravana en lloc, amb la seva calefacció, dutxa pel que vulgui, lavabo i tota mena de comoditats que un espele mereix.

I així va passar el dissabte. El diumenge, el temps va millorar. Sense presses ens preparem per fer el Gran Barrenc del Plà de Perellós, però aquesta història la deixem per un altre dia.

30 de noviembre de 2016

AVENC DE L’ESQUERRA – Via ANNA - (Olesa de Bonesvalls –Garraf-)

El diumenge, 20-11- 2016, es va fer la sortida mensual d’espele de l’EGAN. Feia temps que un bon grup de l’EGAN estaven demanant organitzar una sortida cap l’Esquerra, així es va decidir fer la via Anna que era la més sol·licitada.


Quedem a la boca de l’Esquerrà, que s’arriba perfectament en cotxe, Salva, Amparo, Sergi, Roger, Cristina, Quintana, David, Xavi, Josep, Karla i Antoni.



Com som “uns quants”, instal·lem dues vies al Pou Faura i Sans de -70 m per anar més rapits. El problema és que, com sembla que fa temps que la “segona via” del pou no es fa servir, els spits estan una mica bruts i costa posar la plaqueta i, per a donar-li més emoció, ens veiem obligats a enllaçar els dos 50 m que portàvem en aeri, fent “les delícies” de tot aquell que havia de passar el nus d’unió.

Però tret aquest detall, tot va a bon ritme. Del pou de Faura i Sans passem a la sala de la 
Paciència, després a la sala de la Basseta, sense aigua, baixem per la gatonera de l’Anna, que és un pou estret de 7 m, arribem al Pou dels Cristalls, passem pel pou de J.M. Anglada, ens arrosseguem per la galeria de Les Exclamacions, també sense aigua, i arribem a la sala GES.


Punt final “oficial” de la sortida (-204 m) i punt on “el canari” (aparell que diu quant O2 hi ha) comença a xiular sense parar perquè marca 18,5% d’O2.

Sergi, David i Xavi volen veure com estan les noves galeries que s’han desobstruït fins arribar als -245 m , però hi ha certs “foradets” no aptes per a “gent de bon menjar” i en breu ho deixen córrer.





A la sala GES dinem una mica, xerrem, apaguem “el canari” perquè ja estem fins “els collons” de sentir-lo (els espeles tenir 18,5 % d’O2 no ens és cap problema i l’aparell a partir de 19 % comença a “cantar”). Fem la foto de família, que no podem comptar amb l’Amparo i el Salva perquè no estaven gaire fins aquest dia, però en pensaments estaven amb nosaltres.


I va tocar l’hora de pujar. “Xino-xano” i ben organitzats anem remuntant pous, passant gateres, passamans i totes les dificultats que ens havíem trobat a la baixada, però ara de pujada i amb petates que es van omplint de cordes a mida que ens anem acostant a la sortida.


Perfecte. Tot ha anat molt bé. En 7 h, des de que va entrar el primer, som tots fora, cansats, però feliços per haver fet una cavitat emblemàtica de Catalunya.

Només ens queda dir que “tornarem”.


22 de noviembre de 2016

Avenc de la Roca del Corb (Peramola -Alt Urgell-)

Dissabte 12 de novembre de 2016

El Toni pot presumir d'haver fet moltíssimes cavitats, moltes d'elles més d'una vegada, i algunes d'elles desenes de vegades. Per això quan el Ferran i el Vicenç fa un temps van anar a l'Avenc de la Roca del Corb, al Toni li va picar la curiositat perquè no coneixia aquest avenc i els hi va demanar que li portessin un dia. I el Vicenç, complint la paraula, ens hi va portar aquest passat dissabte. Hi anàvem ell, el Ferran, la Cristina, el Mario, el David i la Judit.


Tot i que el Ferran i el Vicenç coneixen bé el camí per arribar-hi a peu, el Toni va fer una feina impecable des de casa amb el Google Maps i ens va portar fins la boca de l'avenc amb el cotxe. Ens va estalviar una hora caminant i per això li agraïm molt que hagi canviat el seu a vegades imprecís sentit de l'orientació per les fotos del Google.


El Ferran va instal.lar, amb molt de mèrit perquè la cavitat està equipada com per exploració i amb l'afegit que les cordes (que no eren del centre) eren de deu i mig i semblaven filferros, tot i que eren prou noves.
Un cop dins, molta pols, un pas estret que de baixada feia certa gràcia però que de pujada ja no ens en va fer tanta i, com sempre, bon humor i bona companyia.
El Vicenç va desinstal.lar, molt ràpid, però com ja és costum, no vem ser a casa a l'hora de dinar.

En resum, una esquerda amb molta pols però amb un pas estret que té el seu encant. Prou recomanable.

12 de octubre de 2016

Rescatan al espeleólogo herido en una Cueva Hamabiturri


Resultado de imagen de espeleólogo de Zestoa
Fue un rescate complicado porque requirió volar con explosivos las estrecheces del acceso a la cueva para poder sacar al herido en la camilla. Pero a él ya le teníamos estabilizado e incluso había comido». Quien así habla es el médico vasco y espeleólogo Diego Dulanto, el mayor experto en rescate en interior de cavidades de España y quien ha dirigido la recuperación del deportista de Zestoa quien, tras sufrir una fractura de la pierna en el interior de la cueva guipuzcoana de Hamabi Iturri, ha sido conducido al exterior de la gruta en una compleja operación en la que intervinieron alrededor de 70 personas, entre espeleólogos y ertzainas. El lesionado, de 43 años, se encuentra ahora en el Hospital Donostia.




6 de octubre de 2016

L'EGAN col·labora amb l'ECG en l'exploració de les Garses

Durant la primera meitat d'aquest any 2016 alguns membres de l'EGAN han col·laborat repetidament amb l'Espeleoclub de Gràcia (ECG) en l'exploració d'alguns avencs i cavitats del Garraf. Cal destacar, pel seu resultat positiu, l'exploració a l'avenc de les Garses. 


L'avenc de les Garses estava catalogat fins fa poc com a petita concavitat de 3 m de fondària però, com a resultat de la revisió d'alguns avencs del Garraf per part de l'ECG i el GEB, membres de l'espeleoclub de Gràcia van arribar a la cota -5,6, on un bloc impedia la continuació. Posteriorment, dues desobstruccions més per part de l'ECG van portar a la cota -100 m. I és en aquesta cota on el Dani, el David, el Victor, el Toni i la Judit han col·laborat per arribar, de moment, fins a -146 m.

Convidats per l’ECG, la feina de l'Egan va començar a la cota -100, en un ressalt on, per un cantó, s'obre un pou que arriba fins a -139 m (atenció, pot haver-hi hipòxia) i, en un altre cantó, hi havia un petit forat per on s'havien llençat unes quantes pedres i algunes d'elles semblava que queien molt avall, indicant una continuació. Amb els coneixements del Dani i l'esforç de tots, després de tres caps de setmana consecutius, per fi el tercer dissabte es va poder eixamplar el forat fins a aconseguir un pas prou ample. Però com que la feina d'aquell dia havia estat molt dura i ja era tard del vespre, només es van poder baixar uns pocs metres, els justos per intuir un pou suficientment llarg com per tornar a casa amb la sensació que l'esforç s'ho valia.

Per fi, el quart cap de setmana es va instal·lar la capçalera del nou pou i es van poder baixar sense problemes vint-i-pocs metres més, fins un punt on es van haver de retirar més blocs per poder continuar baixant. Finalment es va poder arribar a la cota -146 m que, de moment, sembla ser la base i final del pou. Malauradament no es va poder completar l'exploració exhaustiva del pou a causa de la hipòxia. Al cap de dos dies es va tornar a l'avenc, sense problemes, i es va topografiar. El pas que es va desobstruir amb tant d'esforç s'anomena “Pas Egan”.

Actualment l'avenc de les Garses està instal·lat amb “multi-monti” recuperables i demanem a tots els espeleòlegs interessats en anar-hi, que no ho facin fins que es doni per acabada l'exploració. A més, és recomanable anar-hi equipat amb un detector d'oxigen ja que pot haver-hi hipòxia.




5 de octubre de 2016

Cinquena Trobada d'amics espeleolegs

Aquest any tornem als Ports, al paratge espeleològic de la Mola de Catí, per a visitar avencs emblemàtics, clàssics, i noves descobertes.

A més a més gaudirem de xerrades espeleològiques

- Historia de l'espeleo al Masís dels Ports i Algars. A càrrec de Jordi Ortiz.
- Sima de la Cornisa. A càrrec de Luis Almela, Jorge Membrado y Carlos Cantero.

CAVITATS DE LA TROBADA
- Forat del Riu Algars (Web)
- Riu Algars II (PDF)
- Sabarín I, Sabarín II (PDF)
- M.C. 100, La Crisi (-117m, Pou més profund de Catalunya) (PDF)
- Cova Cantero (PDF)


Aquest cap de setmana han participat en la trobada, els companys de l'Egan: Sergi , Àngel, Amparo, Salva , Xavier, Marina i Javi





5 de agosto de 2016

COVA DE LA FOU DE BOR (31-7-2016)



Marta, de l’última promoció dels espeles de l’EGAN proposà fer una cavitat, i després d’aparcar varies alternatives ens quedem amb la cova de LA FOU DE BOR, a la Cerdanya.

Cavitat de 4.000 Km de recorregut, si bé, nosaltres només tenim la intenció de, entrant per la boca de la Tuta Gran, fer la galeria Badalona fins el sifó, anar per les galeries superiors fins a la sala Cerdanya, passar el “sifonet” si no hi ha massa aigua i recórrer tota la galeria Canela.
I així va ser com 6 companys/es de l’EGAN, Marta, Cristina, Oscar, Ferran, Miquel i Antoni anem amb el “supercotxe” del Miquel cap el poblet de Bor, a prop de Bellver el diumenge, 31-7-2016.
Ens posem els “monos” ben rentats (menys el Miquel que portava records de una altra sortida) i cap a la cavitat.
Fem la galeria descendent de Badalona fins el sifó sense cap contratemps, però ja comencem a comprendre que els monos no sortiran massa nets d’aquesta experiència.
Arribem al sifó i comprovem que està bastant baix en comparació amb altres ocasions que l’Antoni ha anat.
Pugem novament per la galeria Badalona, amb petit “despiste” inclòs al ser l’Antoni qui guiava, i que obliga al grup a passar per un estret laminador que va fer les delícies de la gent.
Novament a l’entrada de la boca de la Tuta Freda ens dirigim a les galeries superiors i avancem sense contratemps. Ara toca gatejar, ara anar de genolls, passar tolls i tota una varietat de posicions per progressar fins que arribem a dalt de la sala Cerdanya.
Baixem ajudats per una corda amb nusos molt lliscosa pel fang que tenia i arribem al “sifonet” que connecta a la galeria Canela.
Mala sort, l’aigua arriba al sostre ..... però som de l’EGAN i no es para cap obstacle, així que els sis de seguida muntem una cadena i amb 3 galledes que hi havia a la sala comencem a treure aigua del sifó.
Com 60 galledes vam carretejar, però al final vam buidar-lo tant que es podia passar sense mullar-se la panxa.
No cal dir que va haver moments de riure i molt, de “plorar” de desànim, de mullar-se amb les p----- (piiiiii) galledes i de “fer punteria” amb el fang contra la càmera de fotos (eh, Cristina??) i tot el que movia.
Però vam passar a la galeria Canela. Només faltava passar un petit “obstacle” per poder seguir per la galeria. Una grimpada de uns 4 m que es podien salvar passant per una gatera. Com “el guia” Antoni va triar passar per la gatera, tots van anar darrera i .... visca el contorsionisme i el “cante hondo”!!! ... i sino que li diguin a la Marta amb quina “alegria” va passar a l’anada i a la tornada per les gateres.
Vam veure formacions de tot tipus que feien que hagués valgut la pena “patir” per arribar fins allà.
Al final de la galeria, fem la “foto de família” i, apa!!!, cap a la sortida, no sigui que es torni a omplir el sifó.
La sortida, sense contratemps, a excepció de una altra petita perduda (aquesta vegada no anava l ‘Antoni davant, que consti).

Ja només quedava fer una nova “foto de família” a la boca per poder comparar i, cap al riu (surgència de la Tuta Freda), a dinar i a rentar el mono i els petates perquè en cas contrari el Miquel no es deixaria entrar al seu cotxe, ni la família a casa.

Un altre gran dia d’espele feta per companys i companyes de l’EGAN. 

Només queda dir que estem esperant una altra convocatòria de sortida per poder fer espele amb l’EGAN.




Vols veure la resta de fotos pitja l'icona

18 de julio de 2016

Nou Barranc - Font D'Artic














Cada cop que anem cap a Sort, veiem al arribar a la Pobla de Segur una carena, els Rocs del Gairal, on s'aprecia a simple vista una gran caiguda. Mirant el mapa es veu que es tracta d'un barranc i que te un fort desnivell.
Avui ens hi arribem el Xavi Vidal, l'Albert Gras i la Estrella Broquetas a veure que trobem.
Aquí si que carreguem cordes llargues (60, 50, 30) i 10 parabols i la màquina !!!! i som-hi !!!!!
Nosaltres preveiem que nomes hi hauria un gran rappel, però nomes començar arriba la primera sorpresa : un rappel de 15 m i encara no es veu on cau!!!
les vistes son precioses, amb el pantà de Sant Antoni davant nostre.
Anem baixant i encadenem un 10, un 9, un 10 i arribem a la punta. No veiem el final però si una lleixa a 30 m. baixem i ara si.... un rappel volat de 45 m. Oleeeee quin regalooo!!!!!!!! avui és la meva obertura numero 45 !!!!!
Espero que el disfruteu tant com nosaltres obrint-lo.




                    



                           



13 de julio de 2016

Nueva apertura: Barranc de la Pietat

Teníem vist en el mapa des de feia temps aquest barranc. Les curves de nivell marcaven que allà hi havia alguna cosa, però no sabíem si ja estava mirat o baixat, perquè estava molt aprop de Sort. Des de el mateix poble es divisen les parets de roca per on baixa el barranc. Aprofitant el cap de setmana de espeleocanyons vam decidir acostar-nos a veure que hi havia. No teníem ni idea si baixava aigua, si estava vestit o si hi haurien rappels o quants metres tindrien. Com nomes hi anàvem el Xavi i jo hauríem de sospesar be el que ens enduríem per no carregar massa pes.Vam decidir no agafar neoprè però posar nos les botes i escarpins. Agafaríem bagues i spits (i espitador), una corda de 53 i una altra de 30 i tisores i serra.
Vam fer una quants metres i ens vam trobar amb el primer rappel de 20 m. molt maco com es pot veure a la foto. Això ens va donar empenta i anàvem baixant amb l'emoció de veure que més ens trobariem. I si, tenim sort, com el nom del poble, un seguit de rappels curts de 8 i 3 m pero macos ens alegren. Pero no tot es tan fàcil. la llera del riu queda tapada per un munt d'esbarzers i ortigues. Nosaltres anem sense neoprè i amb màniga curta i ens crivellen. No veiem sortida.  Sort (un altre vegada el nom del poble) que portem les tisores. Anem avançant lentament. Arribem a la gran caiguda de 25 m però no hi ha cap arbre ni lloc on instal·lar un fixe. Una mica enrere hi ha un arbre que es on hem de posar la baga per poder baixar i gaudir del rappel. Continuem tallant. El temps s'allarga, però el barranc es bonic, l'entorn també i trobem un altre rappel, aquest de 10 m seguit d'un altre de 20 m preciós, cascada amb una cua d'aigua, que novament hem d'instal.lar a un arbre al costat però que s'han de posar parabolts per poder baixar per dintre l'aigua. Un ultim rappel de 4 metres però igual de maco ens deixa a la sortida, on vam posar una fita perquè el camí no es evident, hem de baixar fins uns camps i trobar la pista que ens pujarà per l'esquerra fins el cotxe.







Estrella Broquetas

27 de junio de 2016

Avenc del Sellares


Sortim d'Igualada amb el cotxe del David, sobre les 8 del matí, des del Canaletas. Trobem el Sergi que ha arribat des de Barcelona a les 9:30 del matí, en una esplanada a peu de carretera que fa d'aparcament de la cavitat. Allà esmorzem i ens posem els monos. Anem cap a la cavitat, on ja hi han estat abans el David i el Sergi (i l'Àngel, tot i que al principi no se'n recorda pas). Tot i així fem una gran volta remuntant massa fins que el Sergi troba la boca i s'inicia l'exploració. Són les 11 h.
El David instal.la i el Sergi entra segon. Donant temps perquè instal.lin, entrem jo, la Judit i, per últim, l'Àngel. Baixem el primer pou de 28 m que té una reinstal.lació, després un de 22 m que ens deixa en un pas de mal fer, no massa gran. I, per últim, baixem un pou de 20 m que ens deixa a la cota -74 m.
Alguns del grup també desgrimpen una mica més avall i diuen que hi alguna bonica formació. De fet, bona part de la cavitat té força formacions però, com tot a la zona, les formacions calcàries estan molt seques i no llueixen.
Hem arribat al fons cap a la 1:30 h i fem una breu paradeta. Després pugem seguint l'ordre en què hem baixat, excepte el Sergi, que puja l'últim desinstal.lant. Cal dir que el pas just entre el segon i tercer pou se'm fa força incòmode al pujar-lo.
Cap a les 3 de la tarda ja som tots a fora i tornem caminant cap els cotxes per un senderó que ens porta a la vaguada de pedres relliscoses i brossa. Seguint per la fondalada arribem a una riera de grava i finalment, atravessant un petit prat, arribem als cotxes. Són tres quarts de quatre.

Des de l'aparcament el Sergi torna a Barcelona i la resta anem a un bar prop de la carretera i bevem per treure'ns la set per la calor que hem passat i també piquem patates i olives. I des d'aquí cap a Igualada, on arribem cap a dos quarts de 6 de la tarda. I fins la propera.





12 de mayo de 2016

POU DE COSTA DRETA – TORRENT DE SANTA CATERINA (LA FONT SECA


El passat dia Diumenge dia 08/05/16 ens vam trobar 10 membres de l'Egan; Xevi, Marina, Karla, Josep, Judit, Xavi, Antoni, Roger, Pol i Sebas (que només va fer la caminada de Collbató fins a la boca de l’avenc al tenir altres compromisos) per tal de visitar l'avenc de Costa Dreta i el Torrent de Sta. Caterina (o de la Font Seca).
Vam iniciar la ruta plovent des del minut 1 tot pujant des de Collbató pel camí de les bateries cap amunt  (aquell dia feien la  marató de Montserrat i nosaltres podem dir que vam fer part del recorregut amb la indumentària d'espeles...). Arribats a  l'avenc petit de Costa Dreta, canvi de direcció i cap a trobar el Pou del Costa dreta . Va costar poc gràcies a que més d'un/una  ja havia estat a la zona i el camí estava bastant fresat.  A tots se'ns va fer prou curta l'aproximació.
Quan vam arribar a la capçalera seguia plovent sense treva,  va ser una mica emprenyador canviar-nos i equipar-nos així, però les ganes que teníem tots d'entrar van fer-nos aguantar bé l'espera amb pluja. La Karla va ser la instal·ladora demostrant que és una tot terreny de gama alta. Vam davallar per la Via Directa. El pou ens va agradar moltíssim. No té massa formacions però estèticament sembla una canal típica montserratina a les fosques. Hi ha un seguit de replans molt còmodes, inclús acollidores, on hi ha els fraccionaments.
El primer descens es va realitzar l'any 1908 a càrrec de Mossèn Faure i l'equip que l'acompanyava. En aquell primer descens li van atorgar 120m de fondària. No va ser fins l'any 1970 que membres de la SIE CE Àliga van rectificar la topografia amb la nova mesura de 104m.
Un cop tots a baix va ser moment de menjar i fer la fotografia de grup. La pujada la vam tenir enllestida prou ràpid, de fet la part final de l'ascens va ser una mica regat   ja que plovia i plovia.  El desinstal·lador va ser el Josep.
Un cop fora vam debatre una estona si baixar o no el barranc de Sta. Caterina, en general tots en teníem moltes ganes i cap allà que vam anar.
Tornada fins al camí de les bateries i llavors direcció cap el Monestir fins arribar al torrent mateix.
Amb la topografia ben memoritzada i cordes per parar un tren vam començar el descens. Els primers ressalts son del tot desgrimpables i a més hi ha material típic montserratí que ajuda a fer-ho amb més seguretat, o no...
Un cop vam arribar als primers ràpels, vam anar bastant pet feina, i en algun vam baixar dos en paral·lel. Fèiem una bona fila, espeles amb la granota posada baixant barrancs!!
Aquest barranc té un desnivell aproximat de 400m i la veritat és que tots ho vam notar, carai com perdíem alçada!. A la vegada també està preparat per ser escalat amb una dificultat mitja de V grau. El final del barranc coincideix amb la zona de escalada de la Codolosa i més avall amb l’àrea de lleure de la Salut.

Ningú dels que érem allà, excepte l’Antoni, havíem fet el Pou de Costa Dreta, i cap el Torrent de Sta. Caterina . Va ser excepcional, inèdit, perfecte. Ja fa dies que ens movem per “ca la Montse” i veure que no està tot inventat és absolutament gratificant i més encara en terreny tant salvatge.