30 de noviembre de 2016

AVENC DE L’ESQUERRA – Via ANNA - (Olesa de Bonesvalls –Garraf-)

El diumenge, 20-11- 2016, es va fer la sortida mensual d’espele de l’EGAN. Feia temps que un bon grup de l’EGAN estaven demanant organitzar una sortida cap l’Esquerra, així es va decidir fer la via Anna que era la més sol·licitada.


Quedem a la boca de l’Esquerrà, que s’arriba perfectament en cotxe, Salva, Amparo, Sergi, Roger, Cristina, Quintana, David, Xavi, Josep, Karla i Antoni.



Com som “uns quants”, instal·lem dues vies al Pou Faura i Sans de -70 m per anar més rapits. El problema és que, com sembla que fa temps que la “segona via” del pou no es fa servir, els spits estan una mica bruts i costa posar la plaqueta i, per a donar-li més emoció, ens veiem obligats a enllaçar els dos 50 m que portàvem en aeri, fent “les delícies” de tot aquell que havia de passar el nus d’unió.

Però tret aquest detall, tot va a bon ritme. Del pou de Faura i Sans passem a la sala de la 
Paciència, després a la sala de la Basseta, sense aigua, baixem per la gatonera de l’Anna, que és un pou estret de 7 m, arribem al Pou dels Cristalls, passem pel pou de J.M. Anglada, ens arrosseguem per la galeria de Les Exclamacions, també sense aigua, i arribem a la sala GES.


Punt final “oficial” de la sortida (-204 m) i punt on “el canari” (aparell que diu quant O2 hi ha) comença a xiular sense parar perquè marca 18,5% d’O2.

Sergi, David i Xavi volen veure com estan les noves galeries que s’han desobstruït fins arribar als -245 m , però hi ha certs “foradets” no aptes per a “gent de bon menjar” i en breu ho deixen córrer.





A la sala GES dinem una mica, xerrem, apaguem “el canari” perquè ja estem fins “els collons” de sentir-lo (els espeles tenir 18,5 % d’O2 no ens és cap problema i l’aparell a partir de 19 % comença a “cantar”). Fem la foto de família, que no podem comptar amb l’Amparo i el Salva perquè no estaven gaire fins aquest dia, però en pensaments estaven amb nosaltres.


I va tocar l’hora de pujar. “Xino-xano” i ben organitzats anem remuntant pous, passant gateres, passamans i totes les dificultats que ens havíem trobat a la baixada, però ara de pujada i amb petates que es van omplint de cordes a mida que ens anem acostant a la sortida.


Perfecte. Tot ha anat molt bé. En 7 h, des de que va entrar el primer, som tots fora, cansats, però feliços per haver fet una cavitat emblemàtica de Catalunya.

Només ens queda dir que “tornarem”.


No hay comentarios:

Publicar un comentario