Buscar este blog

5 de octubre de 2020

Trobada d'Espeleòlegs de Catalunya



Aquest 2020, la trobada es realitzarà a Vilanova i la Geltrú aprofitant el 50è aniversari del GET Grup d'Espeleologia de l'Agrupació Excursionista Talaia. Dissabte 28 de novembre a la seu social del GET.

Les inscripcions són gratuites però degut a la situació sanitària actual caldrà reservar plaça.

Programa provisional a setembre 2020.

  • Jornada tècnica de l'Escola Catalana d'Espeleologia
  • Gestió de l'estrès durant la formació d'inicaició.
  • Estudi 2019-2020 dels quiròpters a l'avenc de Pouetons de Montserrat. A càrrec de l'Avent Sandoval.
  • Presentació del Llibre Els Coleòptes de Catalunya à càrrec del seu autor Joan Pallissè.

2 de octubre de 2020

AVENC DE CASTELLSAPERA


Tornant a reprendre les sortides mensuals d’espele, els de l’EGAN vam decidir anar a l’avenc del Castellsapera el 19-9-2020.

L’avenc de Castellsapera està a la Serra de l’Obac, dins del seu parc natural. Té una fondària de -84 m. i té limitació de visites des del 15 d’octubre fins al 15 de maig per motiu d’hibernació dels ratpenats. 

A les 9 h (més o menys), érem tos a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari que, tot i la ploguda que va fer minuts abans, i l’amenaça constant de mal temps, ja començava a omplir-se de cotxes de “farigoles” que volien estirar cames a la natura el més lluny possible de la covid-19.

Comencem a caminar, en pujada per a variar (és una constant en les sortides d’espele).

Som Mario, Àngel, Xevi, Marina, Amparo, Salva, Judit, David, Miquel i Antoni.



Trobem a la primera la boca, tenint en compte qui era el guia això també és notícia, i comencem a canviar-nos i instal·lar les cordes de 40 m que portàvem (amb dos quarantes s’arriba perfectament a la base del pou).



Un a un, sense parar vam descendir el pou ample amb els seus pocs fraccionaments que són necessaris.

Després, tocava baixar desgrimpant, uns 35 m pels passos estrets que hi ha entre blocs de roques conglomerades, per evitar les verticals i així evitar instal·lar més corda fins arribar a la màxima fondària de -84.

No hi havia gaires ratpenats, ni estaven formades les colònies que habitualment, temps enrere, poblaven els sostres de la cavitat, però vam anar amb precaució i sense fer soroll per a no molestar gaire als “propietaris” de la cavitat.


Feta la “la foto de família” a la base de l’avenc, tocava tornar a pujar, ja que les previsions meteorològiques indicaven que a les 15 h tornaria a fer mal temps per la zona. Eren les 12 h. però 10 persones dins l’avenc, amb lo xerraires que som els de l’EGAN i les ganes de tornar-nos a trobar, feia preveure que no hi hauria massa pressa per sortir (som espeles i ens passa el temps volant dins les coves).


Va donar temps per sortir, plegar cordes, tornar a fer una altra foto de família –aquesta vegada tots amb la mascareta posada i “sense respirar” per poder estar ben juntets per la foto- i arribar als cotxes sense cap contratemps meteorològic.

Això si, a les 14 h, amb tots canviats i a punt de partir, va caure un bon aiguat intermitent a la carretera i a la ciutat de Terrassa on estàvem prenent una cervesa i tapes per celebrar l’èxit de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Fins la propera.

Salut.