Buscar este blog

25 de octubre de 2020

Avenc ESTRET - Avenc del MIG - Avenc del COSTAT - (Vall d'Ebo)

Diumenge, 11-10-2020. És el segon dia de la sortida d'espele de l'EGAN. Hem dormit molt bé als apartaments de Pego i a les 9 h ens disposem a anar una altra vegada a la Vall d'Ebo, pel mateix camí de l'avenc Ample, però aquesta vegada una mica més lluny.
La idea avui és fer l'avenc Estret, l'avenc del Mig i un petit avenc de 10 m. que hi ha al costat que a Salva, Amparo i Carlota es feia gràcia fer-lo com "sortida familiar".
Ens separem en 3 grups per localitzar els avencs que estan al barranc de les coves.
No cal dir que, per les seves extraordinàries dimensions de boca, l'avenc Estret (quina ironia!) i l'avenc del Mig es van trobar fàcilment, però l'avenc "petitó", amb el nom de "avenc del costat" que només se sabia que estava a prop dels dos avencs, no es va localitzar fins bastant més tard, al costat, molt al costat, de l'avenc del Mig.
Començar a instal·lar les grans boques dels avencs Estrets i Mig, no va ser problema.
El problema va estar en la seva fondària i verticalitat.
Començarem a explicar l'avenc Estret.


AVENC ESTRET

És un únic pou de 142 m de fondària total, encara que la seva verticalitat acaba als 127 m.
Té una amplada mitjana de 15 m de diàmetre, així que per la seva verticalitat i amplada, fa "respecte" baixar per ell.
Si a això l'afegim que té 2 tirades "llarguíssimes", una de 40 m una mica per sota d'un arbre de tronc esvelt, i una altra de 55 m al finalitzar el pou, fa que la seva baixada i pujada, sigui espectacular.
El problema va estar en que les cordes que portàvem, per a l'últim llarg de 55 m no arribaven i, per tant, no podíem baixar a la base del pou.
Sort que els que van anar a "buscar" l'avenc del Costat encara no havien trobat la boca i van poder deixar la seva corda de 30 m que, amb varies filigranes per passar la corda, es va poder arribar a la base i admirar tot l'avenc amb els peus a terra.
No té gaires formacions, però la seva majestuositat està en l'amplada i fondària tan vertical que presenta.




L'AVENC DEL MIG

Com ja hem dit, mentre un grup instal·lava un avenc, l'altre instal·lava l'altre avenc.
L'avenc del Mig és un altre avenc que la seva espectacularitat es troba en la seva fondària, la seva amplitud.
Baixa fins a 107 m i el seu primer pou fa, quasi directes, 80 m. i té una amplada de quasi 20 m de diàmetre.
Per mantenir la "tensió" de la sortida, la que instal·lava també va tenir problemes, ja que no trobava els ancoratges per poder fer les reinstal·lacions i quasi es dona per vençuda fins que, estant una bona estona penjada, va anar trobant-los.
Al final, es va poder instal·lar tota la cavitat fins avall del tot.
També és un avenc que no té masses formacions, i el seu atractiu és la verticalitat i amplada.




L'AVENC DEL COSTAT

Petit avenc de boca reduïda de uns 70 cm de diàmetre i de -10 m de fondària que la seva particularitat per a nosaltres va ser que va costar "déu i ajuda" per trobar-lo, al tenir unes ressenyes no massa fiables i que es va localitzar, per casualitat, a escassos 2 metres d'on estava la instal·lació de la capçalera de l'avenc del Mig.



El gran dia d'espeleologia a la Vall d'Ebo, i com és tradició l'EGAN, es va fer una cervesa (i una llimonada, eh, Àngel!) que va saber a glòria.
Més tard, als apartaments, després d'una bona dutxa i, a l'hora de sopar, es va celebrar l'aniversari de la nostra companya Àngela.

L'endemà, 12-10-20, dia de descans, i després d'acomiadar a la família Salva/Amparo/Carlota que havien de marxar abans, la resta del grup va anar, una altra vegada a la Vall d'Ebo, però, això si, de "panxin total", a visitar la Cova del Rull, cova turística que, per "no treure el pa" als guies que hi ha, no explicarem res, només direm que té, com totes les turístiques, una "catedral", un "conill", un "fantasme" i mil figures més. Ah!!!, se m'oblidava, també té formacions a dojo (jejeje).

Acabada la visita turística, marxem cap a casa, Igualada (és un dir, és la seu del nostre club, ja que la majoria vivim fora), no sense abans parar a dinar una paella a Peñíscola, poble "de película".

21 de octubre de 2020

AVENC AMPLE

Dintre de les sortides mensuals de l’EGAN, i aprofitant els 3 dies de festa del 10 al 12 d’octubre, la vocalia d’espeleologia va organitzar una sortida a la Vall d’Ebo, a Alacant (Marina Alta). 

Cal dir que, l’organització del viatge, la tria de les cavitats i els apartaments on fer les estades, va ser perfecte. 14 membres de l’EGAN vam sortir amb els nostres vehicles particulars, a primera hora del matí, per poder fer espele el mateix dissabte. Érem, Karla, Josep, Àngela, Amparo, Salva, Carlota, Subi, Mar, Sergi, Judit, David, Àngel, Oscar i Antoni. 


La cavitat triada per fer el dissabte, 10-10-2020, va ser l’Avenc Ample, el més bonic de tots, i el que pots deixar els cotxes a 5 m de la boca. 
L’Avenc Ample té 60 m de profunditat, que podríem resumir dient que és un gran pou d’entrada de dimensions més que generoses, una altre boca més reduïda que connecta a mig camí amb el pou principal i una segona sala que té un accés “selectiu” per la seva estreta gatera on les formacions litogèniques lluiten entre elles de tantes que hi ha. 


La baixa pel pou d’entrada, el gran, és espectacular. No fa falta llum perquè els seus 25 m de diàmetre deixen entrar tanta llum que, al seu terra inclinat (con de derrubis), a -52 m, creix vegetació protegida per una cinta de plàstic delimitadora que la protegeix de les nostres petjades. 
Instal·lem dues vies per poder anar més ràpid a l’hora de baixar i pujar. Però totes dues vies tenen un “volat” de 32 m que impressiona quan estàs baixant, o pujant, per la corda. 
Com la gatera, anomenada Bolta, només té uns 25 cm de diàmetre, no tot el grup pot passar, i han de confiar a veure les fotos dels que, amb paciència, s’arrosseguen els 5 m de la maleïda gatera. 
Una vegada passada la gatera, i descendit els 8 m (recomanable portar l’arnés i davallador), arribes a la sala CEG. Aquesta sala CEG és espectacular, meravellosa, fantàstica...falten adjectius per definir-la. 
Té de tot, estalactites i estalagmites de mides i formes variades, columnes, colades, gours, banderes... Unes formacions són blanques i altres marrons amb intensitats diferents. 
En definitiva, un espectacle visual difícil de superar . I tot concentrat en una única sala. 


A l’hora de sortir de la sala CEG, una altra vegada a patir i recordar novament que no havies d’haver, ni esmorzar, ni dinar abans d’entrar a la gatera “dels collons”. 
Passada la gatera, i de nou a la gran sala del pou d’entrada i les seves verticals aèries, només quedava pujar, amb paciència, i sortir amb la sensació d’haver visitar el museu de la natura. 

Només quedava tornar a agafar els cotxes i anar a Pego, on teníem els apartaments reservat i les seves dutxes d’aigua calenta, per demà tornar a la Vall d’Ebo a seguir gaudint dels seus magnífics avencs, però això ho deixarem per a un altre entrada del blog.




5 de octubre de 2020

Trobada d'Espeleòlegs de Catalunya



Aquest 2020, la trobada es realitzarà a Vilanova i la Geltrú aprofitant el 50è aniversari del GET Grup d'Espeleologia de l'Agrupació Excursionista Talaia. Dissabte 28 de novembre a la seu social del GET.

Les inscripcions són gratuites però degut a la situació sanitària actual caldrà reservar plaça.

Programa provisional a setembre 2020.

  • Jornada tècnica de l'Escola Catalana d'Espeleologia
  • Gestió de l'estrès durant la formació d'inicaició.
  • Estudi 2019-2020 dels quiròpters a l'avenc de Pouetons de Montserrat. A càrrec de l'Avent Sandoval.
  • Presentació del Llibre Els Coleòptes de Catalunya à càrrec del seu autor Joan Pallissè.

2 de octubre de 2020

AVENC DE CASTELLSAPERA


Tornant a reprendre les sortides mensuals d’espele, els de l’EGAN vam decidir anar a l’avenc del Castellsapera el 19-9-2020.

L’avenc de Castellsapera està a la Serra de l’Obac, dins del seu parc natural. Té una fondària de -84 m. i té limitació de visites des del 15 d’octubre fins al 15 de maig per motiu d’hibernació dels ratpenats. 

A les 9 h (més o menys), érem tos a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari que, tot i la ploguda que va fer minuts abans, i l’amenaça constant de mal temps, ja començava a omplir-se de cotxes de “farigoles” que volien estirar cames a la natura el més lluny possible de la covid-19.

Comencem a caminar, en pujada per a variar (és una constant en les sortides d’espele).

Som Mario, Àngel, Xevi, Marina, Amparo, Salva, Judit, David, Miquel i Antoni.



Trobem a la primera la boca, tenint en compte qui era el guia això també és notícia, i comencem a canviar-nos i instal·lar les cordes de 40 m que portàvem (amb dos quarantes s’arriba perfectament a la base del pou).



Un a un, sense parar vam descendir el pou ample amb els seus pocs fraccionaments que són necessaris.

Després, tocava baixar desgrimpant, uns 35 m pels passos estrets que hi ha entre blocs de roques conglomerades, per evitar les verticals i així evitar instal·lar més corda fins arribar a la màxima fondària de -84.

No hi havia gaires ratpenats, ni estaven formades les colònies que habitualment, temps enrere, poblaven els sostres de la cavitat, però vam anar amb precaució i sense fer soroll per a no molestar gaire als “propietaris” de la cavitat.


Feta la “la foto de família” a la base de l’avenc, tocava tornar a pujar, ja que les previsions meteorològiques indicaven que a les 15 h tornaria a fer mal temps per la zona. Eren les 12 h. però 10 persones dins l’avenc, amb lo xerraires que som els de l’EGAN i les ganes de tornar-nos a trobar, feia preveure que no hi hauria massa pressa per sortir (som espeles i ens passa el temps volant dins les coves).


Va donar temps per sortir, plegar cordes, tornar a fer una altra foto de família –aquesta vegada tots amb la mascareta posada i “sense respirar” per poder estar ben juntets per la foto- i arribar als cotxes sense cap contratemps meteorològic.

Això si, a les 14 h, amb tots canviats i a punt de partir, va caure un bon aiguat intermitent a la carretera i a la ciutat de Terrassa on estàvem prenent una cervesa i tapes per celebrar l’èxit de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Fins la propera.

Salut.