Buscar este blog

12 de mayo de 2016

POU DE COSTA DRETA – TORRENT DE SANTA CATERINA (LA FONT SECA


El passat dia Diumenge dia 08/05/16 ens vam trobar 10 membres de l'Egan; Xevi, Marina, Karla, Josep, Judit, Xavi, Antoni, Roger, Pol i Sebas (que només va fer la caminada de Collbató fins a la boca de l’avenc al tenir altres compromisos) per tal de visitar l'avenc de Costa Dreta i el Torrent de Sta. Caterina (o de la Font Seca).
Vam iniciar la ruta plovent des del minut 1 tot pujant des de Collbató pel camí de les bateries cap amunt  (aquell dia feien la  marató de Montserrat i nosaltres podem dir que vam fer part del recorregut amb la indumentària d'espeles...). Arribats a  l'avenc petit de Costa Dreta, canvi de direcció i cap a trobar el Pou del Costa dreta . Va costar poc gràcies a que més d'un/una  ja havia estat a la zona i el camí estava bastant fresat.  A tots se'ns va fer prou curta l'aproximació.
Quan vam arribar a la capçalera seguia plovent sense treva,  va ser una mica emprenyador canviar-nos i equipar-nos així, però les ganes que teníem tots d'entrar van fer-nos aguantar bé l'espera amb pluja. La Karla va ser la instal·ladora demostrant que és una tot terreny de gama alta. Vam davallar per la Via Directa. El pou ens va agradar moltíssim. No té massa formacions però estèticament sembla una canal típica montserratina a les fosques. Hi ha un seguit de replans molt còmodes, inclús acollidores, on hi ha els fraccionaments.
El primer descens es va realitzar l'any 1908 a càrrec de Mossèn Faure i l'equip que l'acompanyava. En aquell primer descens li van atorgar 120m de fondària. No va ser fins l'any 1970 que membres de la SIE CE Àliga van rectificar la topografia amb la nova mesura de 104m.
Un cop tots a baix va ser moment de menjar i fer la fotografia de grup. La pujada la vam tenir enllestida prou ràpid, de fet la part final de l'ascens va ser una mica regat   ja que plovia i plovia.  El desinstal·lador va ser el Josep.
Un cop fora vam debatre una estona si baixar o no el barranc de Sta. Caterina, en general tots en teníem moltes ganes i cap allà que vam anar.
Tornada fins al camí de les bateries i llavors direcció cap el Monestir fins arribar al torrent mateix.
Amb la topografia ben memoritzada i cordes per parar un tren vam començar el descens. Els primers ressalts son del tot desgrimpables i a més hi ha material típic montserratí que ajuda a fer-ho amb més seguretat, o no...
Un cop vam arribar als primers ràpels, vam anar bastant pet feina, i en algun vam baixar dos en paral·lel. Fèiem una bona fila, espeles amb la granota posada baixant barrancs!!
Aquest barranc té un desnivell aproximat de 400m i la veritat és que tots ho vam notar, carai com perdíem alçada!. A la vegada també està preparat per ser escalat amb una dificultat mitja de V grau. El final del barranc coincideix amb la zona de escalada de la Codolosa i més avall amb l’àrea de lleure de la Salut.

Ningú dels que érem allà, excepte l’Antoni, havíem fet el Pou de Costa Dreta, i cap el Torrent de Sta. Caterina . Va ser excepcional, inèdit, perfecte. Ja fa dies que ens movem per “ca la Montse” i veure que no està tot inventat és absolutament gratificant i més encara en terreny tant salvatge.