Buscar este blog

27 de marzo de 2020

Celebració del 31è Aniversari de l’EGAN a la cova del Petrecó (9-2-2020)

Com s’havia anunciat a tots els socis i amics, el 9 de febrer de 2020 es va celebrar el 31è aniversari de l'EGAN a la Cova del Petrecó.
No havia estat fàcil buscar una cova, no turística, que fos apta per tothom que volgués venir, no massa lluny d’Igualada i, dins de les limitacions d’una cova no habilitada, que fos adequada per a la canalla.
La cova del Petrecó està situada al terme d’Esparreguera, té 130 m de recorregut amb un parell de galeries i, “amb precaució”, compleix tots els requisits que estàvem buscant.
I així va ser, el 9-2-2020, 56 persones entre socis, familiars i amics ens vam trobar a la boca de la cova.
Com no podia ser d’una altra manera, per mantenir la tradició, la nostra presidenta va fer un parlament recordant quin club més “guapo” que tenim gràcies a tota la seva gent.
Acabat el parlament, i també per mantenir la tradició, va haver-hi coca i moscatell per a tothom, a banda d’aigua i refrescos pels més joves. Però aquesta vegada també vam afegir cava fent cas a la “pressió popular”, tot i que això feia modificar el pressupost d’intendència que tan bé tenia calculat -i controlat- la nostra estimada presidenta (aquesta última observació és una llicència del redactor, jejeje).
Fets el parlament, una explicació de la geologia de la cova (som grup filial del CECI i no volem passar per alt la cultura) i el brindis amb cava, tots, ordenadament –més o menys- vam anar cap dins la cova.


Però, com no podia ser d’altra manera en una cova no turística, sempre hi ha un “pas selectiu” i, en aquest cas, és a prop de l’entrada i es tracta d'una gatera d'uns 5 m de llarg que obliga a passar-hi completament estirat si es volen contemplar les meravelles que la natura ha fet a l’altra banda.
Així que, fent torns i cua, tots vam passar, uns amb més agilitat que altres, directament proporcional al volum de massa corporal que s'arrossegui per la gatera (més volum, més dificultat).
En aquesta gatera i en d'altres que hi ha a la cova és on “els petits” eren els reis de l’exploració. Prou feina tenien els seus pares, mares i familiars varis per poder seguir el seu ritme.
Quedi clar que, preveient que els “nanos” s’escaparien dels seus custodis a la mínima que poguessin, diferents espeles de l’EGAN s’havien col·locat en llocs estratègics per evitar accidents involuntaris, tant pels més menuts, com pels grans que no estan familiaritzats amb les coves i que no es volen perdre cap celebració d’aniversari de l’EGAN. 
Tots van poder gaudir, i respectar, les magnífiques formacions que té la cavitat fent, una vegada més, que la celebració del nostre aniversari, i ja en portem 31, quedés gratament gravada a la memòria dels 56 assistents a la trobada.
Gràcies per compartir un any més aquesta celebració amb nosaltres! Fins l’any que bé!



2 de marzo de 2020

TORRENT DEL CINGLE ROIG - Sant Llorenç de Morunys - Solsonès


PRIMERA APERTURA DEL ANY 2020 : 
TORRENT DEL CINGLE ROIG - Sant Llorenç de Morunys - Solsonès



Bé, estem davant d'un descens curt i de caire sec. Té dos trams ben definits; el primer interior, amb estretors variables, entre dos i tres metres i és un continu amuntegament de blocs acompanyat per una vegetació majoritariament de boixos. Aquest trajecte no presenta cap dificultat. Pot ser que, el segon tram, l'exterior, fa que aquest descens tingui connotació de curiós, i més, afegint el seu emplaçament, i que la davallada la tenim lliure de punxes.

Prosseguim i aprofitant el marge de corda que resta del ràpel de 22 metres, ens aboquem, el que podem, pel cantell de la paret per veure si ens quedem curts.

Aquestes situacions disparen els pensaments : - en cas de que la pared sigui del tot desplomada- ¿tindrem suficient corda?. Per sota tenim de 80 a 100 metres de caiguda com a mínim, l’escapament pot ser dificil o incert. Ràpidament instal·lem un ràpel provisional en un gruixut arbre i ens aboquem a la timba. Silenci i 'cap problema !,podem baixar. Que goig de paraules "CAP PROBLEMA" i els esfínters es relaxen, ara toca gaudir.

Un curt ràpel de 6 metres ens situa amb una escletxa que te un arbre als peus. Traiem les pedres acumulades per l'aigua i muntem l’instal·lació. És un espai reduït i penjat, només per a dues persones. Un cop passada la corda el primer devalla i el següent entra a la reunió, així fins que tots estiguem a baix. Pràctic la motxilla penjada per sota de la cintura, trobarem més d'un voladet. 39 metres ens situen en una agradable i còmoda balconada penjada al mig de la paret i amb bones vistes. El següent i últim ràpel està instal·lat al cantó dret de la balconada, són 38 metres sense dificultat finalitzant en una canal amb arbres. Serà útil que el primer que baixi tingui pràctica amb el bloqueig de les cordes amb el davallador ja que les cordes s'emboliquen en els relleus rocallosos i els arbres de la canal.

Estem a peu de paret. Per retornar, tan sols cal seguir torrentera avall, fins arribar a una pista que prendrem a la dreta. Anirem de davallada i en cert moment la pista fa un gir esquerra i després dreta. Al poc connectem amb una pista que prendrem a l'esquerra i als pocs metres trobarem un corriol, dreta, que ens deixa a la pista que passa per la dreta de la masia. La deixem enrere i continuem per la pista direcció oest, uns 180 metres. Al mig d'una corva a l'esquerra, trobarem un sender que baixa fins on tenim el vehicle i a la dreta, tenim les gosseres.

Accés, al P de retorn i al P d’inici del descens, amb dos vehicles. Carretera l’apropament sortint de la població de Solsona prenent la carretera LV4241 de Berga a Sant Llorens de Morunys, kilòmetre 34,7 més o menys; pista asfaltada que te l’inici al pont de la Codina, davant de l’empresa Knauf, i que puja per la vessant esquerrapont de la Codina, davant de l’empresa Knauf, i que puja per la vessant esquerra orogràfica del torrent de la Barata i condueix a la guixera del coll de Berla. Circulats 1,5 km més o menys, prendrem una pista de terra a l’esquerra, creuarem un petit torrent i anirem pujant en direcció a la masia de la Vilella que dona nom al torrent principal d’aquest petit avall i que deixarem enrere. Girant a l’oest i després de 1,1 km aproximadament, estacionarem el primer vehicle en un entrant a la dreta, abans d’una corba a l’esquerra. Estem per sota de la masia i en front enlairades tenim unes gosseres

Podríem aparcar més amunt, per sobre de la casa, però procurem no ser invasius. Reculem fins la carretera principal i girem a l’esquerra direcció Berga. Arribats al km 39,250 prendrem a l’esquerra la pista asfaltada cap als nuclis de Valls (Guixers). Passem pel davant de l’ajuntament i anem circulant per la dreta orogràfica del riu Aigua de Valls cap al Santuari de Puig Aguilar i Vilacireres. Continuarem l’ascens direcció oest fins el punt on l’estreta carretera fa un gir a la dreta. En aquest lloc nosaltres continuem de front direcció Sant Marti i la Corriu que passarem de llarg continuant l’ascens. Deixem enrere El Mosoll, Cal Paraire, Marginals, Santclimenç i per últim Vilalta. També hem deixat enrere l’asfalt donant pas a la terra, per on continuem, fins trobar un trencall a l’esquerra amb una pista ben definida i una cota d’alçada 1.410 metres. Circulem uns 100 metres per la nova desviació i aquest serà el punt d’inici per l’aproximació a la llera del torrent; el vehicle el podem estacionar uns 35 ó 40 metres mes endavant, amb un eixamplament.

Baixarem per dins d’un atapeït bosc seguin la clotada que forma la capçalera del torrent. Un cop localitzada la llera, accedirem per la dreta, espai vestit.

El descens es pot fer amb un sol vehicle estacionant-lo al mateix lloc que nosaltres o més proper a la vista que passa per sobre de les gosseres i a prop de la masia tot localitzant les traces de pintura blanques i vermelles del GR – 1-2 que ens conduiran a l’oest direcció a la Rasa de Pratformiu o dels forats. En un punt del recorregut es creua amb el GR – 1 que puja dretudament i fa menys volta. Els dos senders ens apropen al mateix lloc : La pista sobre la boscosa capçalera del torrent.

Us passo l'enllaç amb la ruta a Wikiloc