9 de diciembre de 2011

Sortida a l'avenc del Bruc

L'avenc del Bruc està al Parc Natural del Garraf, al municipi de Begues. Té un desnivell vertical de -115 m. dividits en dos pous, un de -91 m. i un altre de -15 lligats per una galeria descendent i plena de còdols.

A la sortida vam anar Sergi, Javi, Salva, Amparo, Poch, Nati, Dani, Mario, Josep, Karla i Antoni, a banda dels habitual dos gossets del Javi i el Sergi que, una vegada més, demostren que per molt petit quer sigui un gos, sempre et cansaràs tu abans que ells, de caminar per la muntanya.

El Javi no entra per quedar-se amb els gossets i haver de marxar més aviat cap a casa, diu que està fent un vaixell i és veritat, però crec que el dia que l'acabi se secaran els oceans de tant que està trigant.

La Nati no es troba molt fina i només té intencions de baixar mig pou del de -91, i l'Amparo està com "una sopa" de refredada i es quedarà a la base del pou de -91 junt amb el Salva.


Però comencem pel principi.
Quedem a les 8 h. a Igualada per sortir en dos cotxes cap a la urbanització Rat Penat de Castelldefels, ja que allà ens esperen els que venen de Mataró (Salva i Amparo) i de Barcelona (Javi i Sergi). De la urbanització anem cap al Pla de Querol, dins del Parc Natural del Garraf. Deixem els cotxes, ens canviem, distribuïm les cordes entre els "voluntaris" i, després d'esmorzar amb una mica de fred, ens dirigim cap a la Morella. Abans d'arribar al pic de la Morella i de passar per costat de l'abocador (vergonya antiecològica de Barcelona), ens desviem a la dreta camí avall direcció al Corral del Bruc (una paret en ruïnes). D'allà, de seguida arribem a la boca de l'avenc.

Com no sabem ben bé on estan les reinstal·lacions, si bé tot està ple de químics, parabols i spits, ens conscienciem que, potser, ens tocarà passar algun nus en mig del pou.

Però no, els instal·ladors, amb petites maniobres fan que les cordes encaixin en les reinstal·lacions i, arribem a la base del pou de -91 m. sense entrebancs.
Aquest primer pou és ample, bastant aeri, si be a -23 s'estreta una mica però sense que puguis tocar tota la volta del pou, i sempre es veu la llum que entra per la boca.

Una vegada a la base del pou de -91, hi ha una rampa plena de còdols que has d'anar alerta per no tirar pedres directament al últim pou de -15 que té unes quantes formacions, moltes "goteres" i acaba en una gatera que algú està intentant desobstruir amb molta paciència i poca efectivitat, ja que els còdols cauen contínuament dins de la gatera.
Una vegada tots avall, tornem a pujar a la base del pou de -91 m. ens fem la foto de rigor, mengem una mica i .... amunt que el camí es llarg.


Aquí no es pot dir que ja estàs a prop de la sortida perquè veus la llum del carrer, ja que la veus tota la estona des de la base del pou, i com les reinstal·lacions estan molt distanciades, es fa llarg arribar a la boca.

Però arribem tots sense cap problema i en 5 h. en total. Un èxit del EGAN trigar tant poquet per a lo que és habitual en nosaltres.

Pleguem cordes, tornem als cotxes i, després de parar a beure una cervesa ben guanyada, tots cap a casa.
I així ha passat el diumenge 4-12-2011, una colla de l'EGAN.

No hay comentarios:

Publicar un comentario