21 de marzo de 2017

GRALLERA GRAN DEL CORRALOT

El passat 12 de març vam fer la sortida mensual d’espele a la Grallera Gran del Corralot. És una cavitat que a alguns espeles els genera una certa mandra… És lluny, cal maltractar una mica el cotxe per arribar-hi i a més a més té una aproximació una mica llarga. I és que ja se sap que un espele com cal pot baixar i pujar 200 metres per una corda sense que li tremolin les cames, però fer 1 horeta d’aproximació fa mandra… Però bé, alguns de nosaltres feia temps que no visitàvem la cavitat i vam decidir que ja era hora de tornar-hi, i al final vam ser 9 els que ens vam apuntar: l’Antonio, el Mario, el Miquel, la Jess, el Pol, el Pep, la Carlota, la Karla i el Josep.

Cap a les 9:30, més o menys, aconseguim reunir tot el grup a Àger i comencem a pujar cap al Coll d’Ares. Continuem direcció Sant Alís i a partir d’aquí sí que ja només els cotxes alts de baixos resisteixen. Després d’alguna petita confusió arribem al pàrquing habitual sense massa problemes. Ens equipem, fem una foto de grup amb el 600 i endavant. Anem seguint un corriol més o menys definit i també amb l’ajuda del GPS no ens costa gaire d’arribar fins a la boca. 




La Karla és l’encarregada d’instal·lar l’entrada pel pou de 35m i a poc a poc anem baixant tots per aquest espectacular ràpel que ens deixa a la sala C.G.B. Immensa. La llum que entra de l’exterior ajuda a fer-se’n una idea. 




Mentre la Karla espera la resta del grup a la base del pou, el Miquel i el Josep miren de localitzar l’accés a la via del Llac, que és l’escollida per visitar avui. Després d’un parell de voltes de reconeixement troben l’accés que quadra amb la descripció i el Josep s’encarrega d’instal·lar dos petits pous de 10m i 15m que ens porten a un sala força gran i inclinada, amb moltes formacions. A partir d’aquí ja es progressa sense corda fins al final de la via. Al fons de la sala, hi ha un pas entre grans blocs que és la continuació cap al llac. És un tram molt entretingut, amb alguna estretor, i algun tram amb corda fixa que ajuda a desgrimpar buscant el millor pas. I per fi arribem a la sala del llac. Preciosa, plena de formacions i amb el llac ple d’una aigua cristal·lina, ideal per fer unes bones fotos. Després de gaudir una estona de les vistes anem pujant per dinar a la sala anterior que és més amplia. 



El Pol i el Mario s’ofereixen per desinstal·lar i la resta comencem a pujar. Cap a les 18:30 ja som tots a fora i ara toca refer el camí d’aproximació. Se’ns fa fosc abans d’arribar al cotxe però sense problemes.

I fins aquí l’activitat, només a la Karla, la Jess i el Pol els va tocar treballar una mica més per empènyer el cotxe del Josep que s’havia quedar clavat a mitja pujada. Però la visita d’aquesta cavitat recompensa tots els esforços.




No hay comentarios:

Publicar un comentario