27 de junio de 2016

Avenc del Sellares


Sortim d'Igualada amb el cotxe del David, sobre les 8 del matí, des del Canaletas. Trobem el Sergi que ha arribat des de Barcelona a les 9:30 del matí, en una esplanada a peu de carretera que fa d'aparcament de la cavitat. Allà esmorzem i ens posem els monos. Anem cap a la cavitat, on ja hi han estat abans el David i el Sergi (i l'Àngel, tot i que al principi no se'n recorda pas). Tot i així fem una gran volta remuntant massa fins que el Sergi troba la boca i s'inicia l'exploració. Són les 11 h.
El David instal.la i el Sergi entra segon. Donant temps perquè instal.lin, entrem jo, la Judit i, per últim, l'Àngel. Baixem el primer pou de 28 m que té una reinstal.lació, després un de 22 m que ens deixa en un pas de mal fer, no massa gran. I, per últim, baixem un pou de 20 m que ens deixa a la cota -74 m.
Alguns del grup també desgrimpen una mica més avall i diuen que hi alguna bonica formació. De fet, bona part de la cavitat té força formacions però, com tot a la zona, les formacions calcàries estan molt seques i no llueixen.
Hem arribat al fons cap a la 1:30 h i fem una breu paradeta. Després pugem seguint l'ordre en què hem baixat, excepte el Sergi, que puja l'últim desinstal.lant. Cal dir que el pas just entre el segon i tercer pou se'm fa força incòmode al pujar-lo.
Cap a les 3 de la tarda ja som tots a fora i tornem caminant cap els cotxes per un senderó que ens porta a la vaguada de pedres relliscoses i brossa. Seguint per la fondalada arribem a una riera de grava i finalment, atravessant un petit prat, arribem als cotxes. Són tres quarts de quatre.

Des de l'aparcament el Sergi torna a Barcelona i la resta anem a un bar prop de la carretera i bevem per treure'ns la set per la calor que hem passat i també piquem patates i olives. I des d'aquí cap a Igualada, on arribem cap a dos quarts de 6 de la tarda. I fins la propera.