Les crestes de Queralt i Espinalbet.

Sortida Joventuts feréstegues (secció de Muntanya ) a les crestes de Queralt i Espinalbet.

Quedem com sempre a les 7,30h a l’Hotel Amèrica i ens dirigim cap a la capital del Berguedà, fins els dipòsit d’aigua de Cal Fumanya (Sorea)

Un cop tots a lloc,veiem que no ens farà un dia fantàstic, hi ha molta boira. Amb tot preparat comencem la nostra ruta, seguim el camí direcció a l’ermita de Sant Pere de Madrona, però abans d’arribar-hi encarem la primera de les crestes que farem avui. Comencem la grimpada i la roca està un xic molla, però un cop passats els primeres dubtes, veiem que donarà una mica més d’al·licient.

Intentem anar sempre per el fil de la Cresta, doncs en molt moments es pot passar per el costat. Farem forces grimpades i a mida que arribem al Santuari augmenten les dificultats. Primer ens trobarem una desgrimpada on hi trobarem un pont de roca amb un cordino per assegurar (aquesta no és gaire difícil), alguna grimpada més fins a una de les últimes agulles que ens fa assegurar la seva baixada. És la dificultat més gran que ens trobarem en tot el recorregut. Anem força gent i amb bon criteri posem corda per ajudar, alguns amb mes estil, altres amb menys però tots la superem sense excessius problemes. Sempre es bo portar a la motxilla un “pingo” de corda que en aquest cas ha estat motl útil.

Última desgrimpada i ja som al pàrquing de Santuari de Queralt, visitem l’església amb la seva verge morena igual que la de Montserrat, aprofitem per esmorzar i si algú vol anar al lavabo, collonut doncs estan oberts .

Endrecem tot i un altre cop i ens posem amb marxa, agafem el GR (Camí dels Mons Homes ) direcció a Espinalbet, seguirem un corriol de gran bellesa per un bosc que en un dia normal segur que podríem gaudir-ne molt més, les vistes al Cogulló de l’Estela i a altres cims propers segur que deuen ser fantàstiques. Passem per un seguit de xalets força macos i sense pèrdua ens situem al Castell d’Espinalbet i a l’Ermita de Sant Miquel. Fem un descans i ja sobre nostre veiem el pròxim objectiu del dia, la Cresta d’Espinalbet. Al començament està força vestida de vegetació però a mida que remontem, la pedra es la màxima protagonista, és mol maca, sense dificultats però que ens fa disfrutar molt. Hi un lloc on caldrà fer un petit pas de fe on algú ha patit una mica més del normal. Seguim grimpant i gaudint fins a veure clarament que tot el bo s’acaba.

Si no es vol fer la Cresta, el camí normal passa pel costat mateix. Passem pels plans de Corbera, on molt a prop hi tenim el santuari amb el mateix nom (tenim preparada un altre ruta on hi passarem), seguim caminant fins el coll de l’Oreller on trobarem un pal indicador que ens farà agafar bon camí fins els Miradors de La Figuerassa, abans però anirem cap a unes antenes de comunicacions amb un panel gegant que encara no sabem perquè serveix.

Ara sí, foto de rigor al segon dels Miradors, que avui no ens deixen observar el pantà de la Baells i la Serra del Picancell, on ja van fer una molt recomanable ruta.

Agafem el camí cap al coll de la Restrenyada baixa fort (amb el terra tan humit com avui cal parar compte) sempre avall per un bosc com tota la ruta de gran bellesa sense pèrdua fins l’Hostal de Guiu, i ja per la carretera fins on tenim els cotxes aparcats.

Hem estat unes 6 hores i hem anat 11 participants, jo personalment he disfrutat moltíssim .                                                                       15 de Febrer del 2025

 

L’AVENC DEL GORI

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL GORI,JUNY2025

Aquest cop hem arriscat una mica. Hem agafat un avenc petit però que l’aproximació podia ser molt dura. Per sort la informació trobada ens va guiar per un camí força amable, encara que l’arribada a l’avenc era una mica perdedora. Al trobar-se molt a prop de la llera del fondo de Matabous, tant es podia trobar al marge dret com a l’esquerra. Finalment va ser tot pujant al costat dret del fondo. Es tracta d’una boca petita, còmode i ben instal·lada amb spits i parabolts. 

L’objectiu era passar de la zona estreta just al fons del primer pou i visitar la part que no està topografiada.

Aquest cop vàrem ser 6 socis, Judit, David, Àngel, Hèctor, Arnau i Jordi. 

Anàvem ben servits de corda, vàrem fer servir un 40 fins a la base del pou i a partir de l’estretor un 60 que va arribar fins el fons de l’avenc. Es va fer servir una dotzena de mosquetons, algunes xapes, un parabolt i 5 cintes per fer naturals.

 

Va anar instal·lant en Jordi, el David anava de segon. La Judit i l’Hèctor supervisaven a l’Arnau que era el més jovenet amb diferencia i que ho va fer tot molt bé. Finalment tancava l’Àngel.

A la base del pou principal en David va anar tirar endavant cap a les galeries estretes. Ell hi havia estat però en aquella ocasió no va arribar a baix per falta de corda. En tenia una idea de com era la progressió.

 

Són un seguit de finestres molt estretes que desemboquen a un pou volat de considerables dimensions i d’uns 15-20m que a continuació hi ha una petita finestra també desobstruïda en el seu moment que dona pas a un pou d’uns 10 metres de dimensions còmodes, finalment acaba amb una rampa estreta i una molt petita finestra de gestió complicada que arriba al fons. 

   

Allà només hi va arribar la Judit i el David, l’Angel i el Jordi s’ho van mirar just des de sobre i van pensar mes de com sortir-ne que com entrar. 

L’Hèctor i l’Arnau es van esperar a la base del pou principal on ens van obsequiar amb un pastis casolà fets per ells. Una molt bona costum que va arrelant a les sortides de club.

 

Després del mos, vàrem anar sortint tot i esperant que no fes massa calor fora.

    

Fins a la propera sortida.