L'avenc del LLest

Uns quants socis de l'EGAN ens disposem a fer l'avenc del LLest, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Mura.

És un avenc de -56 m. de fondària, però només té un ràpel de entrada de -17 m. També té una sala al sostre que s'ha de pujar en escalada, però hi havia una corda fitxa instal·lada que va anar perfecta per poder pujar sense arriscar-te gaire el físic amb una escalada bastant complicada de fer.

Quedem a les 9 h. a l'aparcament de l'Alzina, però els que venen des d'Igualada han calculat malament el viatge i arriben 1/2 h. tard. Normal per a la gent de l'EGAN.

Al final, a l'aparcament de l'Alzina, que estava ple a vessar, ens reunim Sergi, Javi, Salvador, Amparo, sa filla petita de 3 anys Carlota, Josep Mª Tort, Josep Mª Prat, Carles, el seu fill petit de 5 anys Quim, Mario, Karla, Josep i Antoni....... i tres gossets que no paraven de moure's. Una bona colla de totes les edats i nivells que, al ser l'avenc dels fàcils de fer, no esperàvem tenir cap contratemps.

Esmorzem a l'aparcament una mica amagats de la carretera per a poder gaudir més de la muntanya i, una vegada canviats per ser autèntics espeleòlegs, tot i que havien alguns "barranquers" ens disposem a caminar pel camí carreter guiats pels companys Sergi i Javi que no feia gaire que havien caminat fins a la boca de l'avenc. Els dos guies ens van fer donar una volta de mil dimonis pujant a dalt del tot de la muntanya per desprès tornar a baixar cap a l'avenc, però vam arribar sans i estalvis.

Instal·lem una corda per baixar fent reinstal·lacions i una altra doble per poder baixar els pares de les criatures amb els seus fills enganxats, però cada u amb la seva corda sense reinstal·lacions.

Perfecte, els petits demostraven ser molt valents i se'ls veia que en el futur ens donarien canya a tots plegats (tenim el futur de l'espeleologia de l'EGAN assegurat).

Una vegada tots avall, el Tort i el Prat es dediquen a fer fotos 3D però amb els nanos per allà i amb un grup tan gran de persones dintre de la cova, els era força difícil fer les fotos amb la paciència que es requereix, així que van plegar aviat.

Els petits es van quedar per la zona plana de l'avenc, mentre que uns quants pujaven per la corda fitxa a la galeria Sardi, molt bé conservada, per això de la dificultat a arribar-hi, i amb moltes formacions.

 

Altres van anar a les gateres estretes fins arribar a la màxima cota de fondària.

Total, tots van fer al que van voler........ més o menys.

A l'hora de pujar, es va decidir "d'apianar" els petits per la mateixa corda que havien baixat i al costat dels seus pares que pujaven per la corda enganxats al seu fill. La pujada va ser una mica a cops, però una altra vegada els petit van demostrar que estan més preparats que molts de nosaltres.

Pujats tots a dalt, recollim les cordes i baixem pel camí bastant més directe cap els cotxes passant per la font dels Traginers i de seguida arriben al pàrking. Dinem el bocata que teníem preparat, encara que alguns tenien menjar de plat amb cafè inclòs, ens acomiadem i cap a casa tots i totes després d'haver passat un bon matí fent espeleologia al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.