FER ESPELE AL MONTSEC O CAMINAR PER LA NEU

El 5-12-2010, el Pineda, l'Airon, Poch i jo -Antoni- sortírem d'Igualada a les 8 h. (bé, per ser exactes, la sortida va ser a les 8h30' perquè l'Airon va fallar una miqueta i el Poch s'esperava a la Panadella), per anar a fer l'avenc de la Grallera del Picón Bernat (-39 m.) situat al Montsec d'Ares.

Arribem a Àger, comprem una mica de menjar i .... cap a munt del Montsec d'Ares. Tot just a mig camí de pujada comencem a trobar neu a la vora de la carretera (ara està asfaltat. La última vegada que vaig anar encara no hi estava).

A l'arribar al Coll d'Ares, el paisatge és espectacular, tot blanc de neu i una boira que pujava i baixava que no deixa veure gaire en estones. Per a "colmo", no para de nevar.

Sort que anem amb un Patrol, molt vell, però que les quatre rodes funcionen de meravella.

Volíem esmorzar al coll d'Ares, però amb la neu que cau, el vent i el fred, triem anar a esmorzar al Pou de gel nº1 (o del Celler del Fuster). Així que deixem el cotxe aparcat com podem en mig de la neu, que continuava caient, i amb les bosses de plàstic de l'esmorzar a la mà, caminen per la neu i les pedres com podem, passant pel Pou de Gel nº2, un avenc d'uns -8 m, mirant de no patinar.

El Pou de Gel nº1 és un cova/avenc integral. Entrem per la boca de la cova i ens quedem a l'entrada ja que si anem al mig de la cova, on dona la xemeneia de l'avenc hi cauria la neu a sobre nostre.

El temps es complicava perquè seguia nevant i jo, l'únic amb seny del grup, proposo tornar cap a Àger abans de quedar-nos bloquejats allà dalt per la neu (encara recordo les dues vegades que m'he quedat penjat en el cotxe al Bruc per culpa de la neu). La meva proposta no surt guanyadora i pel camí completament nevat, anem a buscar, amb el 4x4 la boca del Picón Bernat.

Encara que sembli increïble la trobem, després de caminar una mica muntanya avall per neu amb les meves sabates de trekking de canya baixa (ells anaven amb botes d'aigua i botes de canya alta). Per sort, aquesta vegada em fan cas i, per precaució i per si continua nevant mestre nosaltres baixem a l'avenc, decidim no fer-lo, no sigui que al tornar el 4x4 estigués enterrat a la neu.

Amb la recerca del Picon Bernat per la neu, s'ha fet l'hora de dinar i decidim anar a una altra cova. Ha parat de nevar, però fa fred. Triem la cova Foradada (o de Les Dues Boques, o Forat del Pas), fantàstica i, quan la boira s'aixecava, la vista era magnífica. Dinem més o menys calentets i recollits (jo particularment tenia els peus ben mullats i gelats).Acabat de dinar, els meus companys (els temeraris), tornant a desafiar el temps, proposen anar a trobar la Cova d'Ares i, ¡Apa!, tornem a circular amb el 4x4 pel camí nevat i, després tornem a caminar pel pendent amb la neu i la roca relliscosa. Desprès de pujar i baixar una estona -per a mi eterna- per la muntanya, trobem la boca.

La cova d'Ares té una galeria ascendent que fa que sigui bastant calenta (trampa tèrmica), fem unes quantes fotos i, per fi, marxem cap a Àger i cap a casa.

He de dir, molt sincerament, que gràcies a la "temeritat" del meus companys, vam poder gaudir d'un dia magnífic de coves i neu al Montsec d'Ares. El 4x4 es va portar perfectament bé (hi havia un bon pilot, el Pineda) i ara puc tenir aquesta història per poder explicar i ensenyar les fotos.