L'avenc de La Pleta

Hem quedat per anar a fer l'avenc de La Pleta que, gràcies a la extraordinària desobstrucció que van fer els germans Serrano del SES del GER l'any passat, un avenc del parc del Garraf oblidat pels espeles perquè només feia -11 m. ha passat a tenir -77 m. i encara queda per desobstruir una gatera descendent.

Quedem al camí d'inici a l'avenc, que està al costat del Centre d'Interpretació del parc del Massís del Garraf de La Pleta, el Francesc (ECG), Pepi, Javi, Sergi, Miquel, Àngel i Antonio.

Com Antonio feia 33 anys que no l'havia fet, ja que fer un pou de -11 m. al Garraf no tenia atractiu, i no se recordava bé del camí, el Francesc, que no feia gaire que l'havia fet, va guiar, sense problemes fins a la boca. 

Per a ser un avenc de la zona del Garraf on les boques acostumen a ser bastant estretes, o tenir passos estripamonos pel seu trajecte, aquest avenc conserva unes dimensions en tot el seu recorregut força amples i còmodes de passar.

Vist el tema, instal·lem una corda nova de trinca de 30 m. (que per cert va acabar amb una petita flor) a la capçalera i baixem fent reinstal·lacions en els diferent parabolts que hi ha pel recorregut fins arribar a lo que era la antiga base d'aquest avenc. Encara que sobra corda, fem el canvi, per si "les mosques", i posem una de 50 m. per baixar, en aeri 27 m. fins a un balconet inclinat i ple de còdols que, de tant en tant, queien pou avall fen "les delícies" dels espeles que estan a sota.

Passat aquest replà, anem rapelant tota l'estona al costat de la paret i hem d'unir una nova corda de 50 m. (anem de sobrats) per arribar a l'actual i nova base de l'avenc.

És un avenc que no té gaires formacions i les poques que té t'has de fitxar molt per descobrir-les, però només el fet de haver pogut baixar per un pou al Garraf, que tot just fa un any que s'ha descobert, val la pena.

Els set vam començar a fer fotos per aquí i fotos per allà, fins i tot vam fer unes 15 fotos de grup, totes sortien malament al fer experiments amb els flashs, però como a la base hi havia tot un banc de pedres perfectament col·locades (es nota que els Serrano saben de paletes), esperàvem còmodament asseguts, que els "fotògrafs" fessin obres d'art amb els models espeleològics que tenien davant.

Passada, amb més pena que gloria, la sessió de fotografia,tocava tornar a pujar ja que encara no s'ha descobert la sortida a l'exterior per la base del pou, però tal com es treballen últimament les desobstruccions de les coves, no ens estranyaria gens que es fes una desobstrucció pam a pam, de 500 m. com a mínim, pe sortir a l'exterior per un altre lloc.

A la pujada, i estant a 11 m. de la sortida, un dels fotògrafs va veure una oportunitat d'or per fer una foto única, així que a l'hora de treure la càmera de fotos i el flash de la bossa, el flash, ell solet, va voler tornar a la base del pou i amb 60 m. de caiguda lliure va dir adéu, per sempre més, a seguir il·luminant les meravelles de la natura.

Una vegada havent sortit tots de l'avenc de La Pleta, recollim les cordes, els petates, i la bossa amb les restes del flash enamorat de l'avenc, i tots cap a casa a dinar una mica tard, desprès d'haver fet una sortida espeleològica a un dels llocs més emblemàtics de l'espeleologia catalana, el Parc Natural del Garraf.