15 de noviembre de 2012

GRALLERA DEL BOIXAGUER

L'11-11-12, i per celebrar que ja s'havia acabat el Curset d'espele de l'EGAN anarem en sortida de germanor, els i les espeles que van fer el curset, Raquel, Marina, Cèlia, Jordi, Xevi i Toni (només faltava la Estrella que estava a la Xina treballant .. o això va dir) i els que ja portem uns quants anys fent espeleologia, Amparo, Javi, Sergi, Salva, Prat, Àngel, Airon i Antonio.
La sortida era a la GRALLERA DEL BOIXAGUER, un avenc de 148 m. de fondària i 700 m. de recorregut que es troba al Montsec d'Ares i pertany al municipi de Sant Esteve de la Sarga.

Havíem triat aquest avenc perquè estava programat en les sortides del curset però el mal temps va fer que fos impossible anar-hi, i també perquè l'última sortida del curset va ser a l'avenc del Topògraf i tots els cursetistes i monitors van acabar fins als "pi.........." de la estretor del pou d'entrada, i especialment a l'hora de sortir.
Com l'Airon volia intentar desobstruir un pas a la cova Il·lusió, que està treballant l'EGAN, es va portar "voluntàriament" al Toni per a que l'ajudes, ja que, fent honor al seu alies de "el avanzao" volia provar noves sensacions a l'obrir noves vies.
El Salva i el Javi tampoc van poder baixar a la Grallera del Boixaguer perquè, el primer tenia un dit de la ma fet "caldo" (a saber que havia fet amb ell) i i l'altre estava cruixit per haver anat a patinar en una sortida col·lectiva a Barcelona i tenir més de 50 anys (és que no aprenen a estar-se quiets els grans!!!).
Total, que vam baixar a la GRALLERA DEL BOIXAGUER, 10 espeles.
Tot va anar perfecte, es a dir, el primer pou de 45 m. aeri, teníem els "collons per corbata", els altres ressalts que es baixaven amb corda per entre els blocs enclastats van ser ràpids, havia més aigua del normal al meandre, però no passava d'un pam, el grimpar i desgrimpar pels blocs es va fer sense problemes i el llac final estava a la seva alçada habitual.
Una vegada al llac, el Sergi, que s'encarregava de fer les fotografies amb un món de flashos, va fer la foto de família (bé, per ser exactes, va fer "una muntanya" de fotos de família fins que va dir que "una" havia sortit bé).
Com estava programat dinar dintre de la cova, es va triar la sala on hi ha el meandre amb aigua. El dinar va ser ràpid, doncs el fred començava a fer de les seves, tot i que ja estavem previnguts que era una cova freda.
Al final, ben menjats, més o menys, ens posem els aparells de pujar i ens dirigim cap a la sortida.
Com és habitual quan hi ha 10 persones i una sola corda amb un pou de 45 m. sense reinstal·lacions, es va fer la cua de rigor i una mena de "competicions" de veure quant trigava la gent en pujar el magnífic pou aeri.
La cosa va anar entre 20 i 7 minuts, depenent de l'orgull de cada ú i de les seves possibilitats, però lo important es que tots vam anar "xino xano" pujant sense cap contratemps.
7 h. dintre de la Grallera del Boixaguer, tems habitual entre la gent de l'EGAN, acostumada a batre rècord de permanència en coves de reduïdes dimensions.


Una vegada fora, ens esperaven el Salva i el Javi i, una mica més tard van venir l'Airon i el Toni que, tot i haver fet servir el taladro i "altres elements persuasius", no van poder obrir el pas estret de la cova Il·lusió, quedant per més endavant tornar-ho a intentar.
Així que, baixem tots plegats a Àger, prenem un refresc i, com ja es de nit, a les 19h. es fa fosc al novembre, marxem en cotxe cap a Igualada i cap a casa.


No hay comentarios:

Publicar un comentario