30 de julio de 2013

Ejercicio de salvamento acuático

Los Bomberos de la Generalitat han realizado 19 rescates en ríos, pantanos y barrancos de Catalunya entre enero y junio de este año, cuando en todo 2012 realizaron 31, ha informado el cuerpo de emergencias.

Este viernes han realizado un ejercicio de salvamento acuático en el pantano de Camarasa para concienciar a la población de los riesgos de bañarse en aguas interiores, que ha consistido en el rescate de un bañista desaparecido.

Han participado efectivos de la unidad subacuática y de la unidad de montaña del Grupo de Actuaciones Especiales (Grae) de los Bomberos, que han utilizado una banca de rescate subacuático, además de un helicóptero, el Grupo de Emergencias Médicas (GEM) y efectivos de la Región de Emergencias de Lleida.

Los Bomberos realizan 19 rescates en ríos y pantanos catalanes el primer semestre de 2013

28 de julio de 2013

Montserrat es pot veure en 360º en una panoràmica interactiva

Per primera vegada, la muntanya de Montserrat es pot veure des de l’aire i en totes les seves perspectives gràcies a una fotografia panoràmica, interactiva i en 360º.

‘Montserrat 360’ ha estat elaborada amb més de cent fotografies esfèriques i permet a l’usuari recórrer els racons que envolten el massís i visitar-ne els cims i el monestir.

Aquesta fotografia magna ha estat realitzada per l’empresa Noupunt, especialitzada en fotografia panoràmica, i per la companyia Helipistas, que ofereix vols turístics en helicòpter, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La major part de les fotografies les ha realitzat Martí Fradera.


27 de julio de 2013

Encuentro de espeleologia y cañones 2013

El Centre Excursionista de Catalunya, mediante el GDE y el Foment Excursionista de Barcelona, mediante laSEPS, se complacen en presentaros el encuentro de SPELEOlogia y CANYONS 2013, el encuentro por excelencia de los amantes de la espeleología y el descenso de barrancos, cañones y barrancos.

Este año el encuentro tendrá lugar en la Garrotxa, en Sant Esteve d'en Bas, centro neurálgico para el descubrimiento de los barrancos en la comarca de la Garrotxa y del Collsacabra, los días 27, 28 y 29 de septiembre.

Han sido muchos meses de estudio y valoración de la fauna y la flora de la zona para llegar al resultado, en forma de libro, que presentamos. Destacando una gran implicación en todos los sentidos, de un grupo de personas que han querido luchar por la actividad, el respeto al medio, la seguridad, la técnica y la propia difusión, para alcanzar un resultado más que satisfactorio.


25 de julio de 2013

'Rebufos 2013'


El Encuentro de Descenso de Cañones en Andalucía “Rebufos” vuelve a la carga con su segunda edición propuesta para los días 16 al 18 de agosto.


24 de julio de 2013

Atrapados en el G1

El pasado domingo estaba señalado en el calendario de un numeroso grupo de montañeros españoles que intentaban dominar el Gasherbrum 1, uno de los ochomiles situados en la cordillera del Karakorum, en Pakistán. Una ventana de buen tiempo animó a siete de ellos a iniciar el asalto a la cumbre de 8.068 metros de altura desde el Campo 3, pero un brusco cambio en el tiempo, con fuertes vientos y una espesa niebla, lo cambió todo.


Cuatro de ellos, Alfredo García, Xevi Gómez, Álvaro Paredes y Abel Alonso quedaron atrapados al intentar descender, mientras que otros tres, Óscar Cadiach, Patxi Goñi y David López lograron regresar a salvo después de tomar la decisión de renunciar a la cima ante el riesgo que suponía intentar coronar y luego bajar hasta el Campo 3, situado a 7.200 metros de altura, con el cansancio acumulado y la dificultad añadida del mal tiempo.

JOSÉ MANUEL CASTILLO

23 de julio de 2013

Riera de la Baga

Torrent de la Figuera o Riera de la Baga. Gran descoberta la que hem fet avui amb aquesta riera d'Aiguafreda. Salts, tobogans, ben format, ràpels( màx.40 mts), una autèntica joia desconeguda sota el pla de la calma.

Xavier Franquesa 






16 de julio de 2013

24h Roller Tour

Más de 2.000 personas disfrutaron en la pasada edición de las 24H ROLLER TOUR.

Para patinadores y amantes del deporte en busca de retos y desafíos.
Tendrás ocasión de competir en el mítico circuito de motos de Calafat.
Combinación perfecta de ocio y deporte: carrera para ti y playa, camping, compras y diversión para tus acompañantes y amigos.

Puedes participar SOLO si quieres marcar tu propio reto personal o en EQUIPO si lo que buscas es estrategia y compañerismo.

Entrada gratuita y diferentes áreas de dinamización y servicios en el circuito.

20 y 21 de JULIO 2013

Países representados en anteriores ediciones: Alemania - Canadá - Italia - Qatar - España - Francia - Líbano - Rusia - Colombia - Brasil - Polonia.

Te ofrecemos 2 tipos de competición:


Las modalidades de participación son: MASCULINA, FEMENINA y MIXTA

Alojamiento 24 horas Roller Tour


10 de julio de 2013

Cavalls del Vent 2013

La travesía de Cavalls del Vent se desarrolla en el entorno del parque natural del Cadí-Moixeró y se divide en 8 etapas que unen los diferentes refugios del recorrido, pudiendo iniciarse éste en cualquiera de ellos y en ambos sentidos de la marcha.

Hay tres categorías bajo las cuales se puede realizar la travesía: 24 horas , 36 horas (que permite dormir algunas horas en alguno de los refugios) y la modalidad travesía (con tiempo ilimitado siempre que éste se encuentre dentro del periodo de inscripción).

El periodo oficial de apertura de inscripciones es del 8 de Junio ​​al 20 de Septiembre del 2013 y hay sellar la tarjeta de control en cada uno de los ocho refugios para constar en la clasificación de final de temporada.

FICHA TÉCNICA

Distancia: 82.00 Km
Desnivel acumulado: 10400 m
Desnivel positivo: 5200 m
Punto de salida: Greixer
Provincia: Barcelona , Cataluña
Circular: Sí
Precio: desconocido
Índice Senderators: 106.0
Precisión del track: 100 %
Zona: Cadí-Moixeró
Organizador

8 de julio de 2013

Torrent de Junyent

Obertura del Torrent de Junyent al Solsonès per membres de l'EGAN.

Fotos de Estrella Broquetas







           




5 de julio de 2013

POU DE L’ENCLUSA

Dia 29-6- 2013, a les 8h. els que anem a fer espele de l’EGAN ens trobem als que van a fer barrancs de l’EGAN. Com no podia ser d’una altra manera, els barranquers ens guanyen 2x1, però a tots ens uneix el mateix esperit d’aventura i, de fet, la diferència està en 1 paraula: Uns fan l’activitat “amb” llum natural i altres el fem “sense” llum natural.



Bé, com anàvem dient, a les 8 h. quedem els d’espele per anar a fer el POU DE L’ENCLUSA, un avenc de -59 m. que es troba a dalt de les agulles dels FRARES ENCANTATS de Montserrat.

La idea era anar a mirar com es trobava aquest avenc d’instal·lacions i si era còmoda per poder posar-lo a la llista d’avencs a visitar el dia de la TROBADA D’ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA que el 2014 organitzarà l’EGAN celebrant el seu 25è aniversari. Tornant per a dinar a casa.


Dels 8 que anàvem, Francesc, Karla, Jordi de J., Estrella, Prat, Subi, Àngel i Antoni, només l’havien fet dos (Subi i Prat) i tots dos feia temps immemorial que no l’havien baixat.
Es veu que era el dia de aplicar la “llei de Murphy” a lo programat perquè des de un bon inici comencen a fallar coses.
D’entrada Karla s’equivoca d’hora de trobada i Jordi de J. s’oblida el casc i les bagues d’ancoratge. Tot solucionable, cap problema !!!.
Esmorzem a Can Maçana on ens espera en Francesc que venia de Barcelona. Fa fred i hi ha una mica de boira..

Definitivament aparquem els cotxes al berenador que hi ha al costat de la carretera i que comença el camí que ens portarà pujant de forma constant, però suau, cap el Coll de Porc (de Port diuen els intel·lectuals). Com és natural, l’horari previst de pujada (1/2 h.) no és del tot exacte, sobre tot quan anem gent que tenim un caminar “tranquil” i el guia, que ha fet aquest recorregut més de 5 vegades, es perd en un parell d’ocasions, la edat, és la edat!!! i fa pujar més del compte a tot el grup.

Desprès de passar pel Coll de Porc, ens enfilem pel “camí equipat” (hi ha ferrades que no són tan verticals), fins agafar la paret de l’agulla del bacallà o Enclusa (una de les perdudes sense importància que he comentat abans) i d’ací fins a la boca del POU DE L’ENCLUSA.

Com el Subi ja l’havia fet abans, baixa el primer, bé!, per a ser exactes, “intenta baixar”, perquè a -3 m. es queda travat sense poder seguir cap avall. La boca de l’avenc és tan estreta que ....... no passa, es veu que s’ha fet més petita amb el pas dels anys ..... o la panxa i el tòrax es neguen a tornar a tenir 15 anys menys de bon menjar.

El problema està en que dels 8 que anem, el Subi és un dels “menys grassos”, i “les nenes” també miren de reüll el passar per un foradet que faria que les seves virtuts naturals es veiessin seriosament “compromeses”.

Així que, com hem vingut a gaudir de l’espele, i era segur que tots no baixaríem, el cap de sortida (és un dir lo de “cap” però queda molt “autèntic”), previ acord per aclamació i sobre tot, perquè el seu cos ben alimentat li està dient a crits que no entri, es decideix no fer-la, i descartar-la per a la TROBADA D’ESPELES i, com no ens podem quedar frustrats, acordem anar a fer el POU DE LA PORTELLA de -43 m. de fondària que es troba, com heu pogut endevinar, al costar del coll de La Portella, entre el refugi Vicenç Barbé i Can Maçana.
Però com ens agrada l’aventura, en comptes de tornar a buscar el camí principal, continuem pel camí equipat per dintre de totes les agulles de la zona dels Frares Encantats.
Ara puja a quatre grapes, ara baixa per corda de nusos, ara camina una mica, ara torna a pujar, i torna a baixar amb calor i suor, fins arribar al Portell Estret.
El tema del “dinar a casa” es comença a complicar i l’Àngel, Jordi de J. i Subi, que tenen obligacions familiar, agafen Portell Estret cap avall a buscar els cotxes per marxar. Prèviament, els 5 que ens quedem a fer el Pou de la Portella els hem deixat les claus dels nostres cotxes per a que els baixin fins a Can Maçana i ens estalvien de fer més d’una hora de camí extra de tornada.


Dons això, els 5 que queden, tornem a donar-nos una altra pallissa de caminar amb Sol per les agulles de Montserrat (Visca l’espeleo!!!!!!!!!) per fer un foradet de -43 m. de fondària i 95 m. de recorregut, ja que el Pou de la Portella és “una integral” que entres per el pou i surts per la cova, estalviant-te passar pel coll de la Portella.
I el que pensi que tot va anar rodat, doncs s’equivoca, ja que, primer el guia i únic de la colla que l’havia fet, Antoni, es va tornar a equivocar de camí, encara que aquesta vegada només una miqueta de no res. Al recuperar la primera corda del primer pou de 20 m. (de fet no era un pou, sinó “timba” oberta l’exterior), a banda que van caure tantes pedres com la natura va voler, el nus d’unió de cordes es va enganxar i Francesc va haver de tornar a pujar a desencallar-lo. Al segon pou, i únic pròpiament dit ja que passa per l’interior de la muntanya, que deuria ser de -40 m. segons les topos habituals, al lligar pel nus la corda de 50 m. i la de 40 m.,, la de 50 m. no hi ha problema d’arribar al terra de la cova, ja que baixàvem amb davallador d’espele per corda simple, però l’altra banda de la corda, la del 40 m., no arribava al terra per 5 m. i, per tant, no podíem recuperar les cordes, així que Karla, que era la última a baixar, quan va quedar a la alçada de la punta de la corda del 40 m. que estava “flotant” a l’aire, va haver de lligar cintes planes que teníem per casualitat i així es va poder recuperar tota la corda.











Després de tot això, si que va ser una tornada molt plàcida cap els cotxes que els altres companys ens havien deixat ben col·locadets a Can Maçana.

Karla va marxar tota “espitosa” cap a casa seva que li tocava fer de cangur i arribava una mica tard –a saber els nanos com els trobaria- i els altres també teníem les nostres complicacions horàries, ja que una sortida de unes 5 h. de durada es va transformar en una sortida de 9 h. fins arribar a casa.
Però ..................... que bonica que és l’espele !!!!!!!!!!!!!!!!!

4 de julio de 2013

Descenso de mucho vértigo

El pico Krivan, en Eslovaquia, es todo un reto si quieres bajar sobre dos ruedas. Mucha técnica, buen control y nervios de acero para que las prisas no te jueguen una mala pasada. Un descenso imposible, no apto para principiantes, donde la velocidad es justo tu peor aliada.
Un escenario incomparable donde no te pueden fallar los frenos. Si visto así parece sencillo no te pierdas el final del vídeo con algunas tomas que no se metieron en el montaje, escenas que nos ponen nerviosos de sólo verlas


Publicado por Roberto Ruiz

2 de julio de 2013

Què són les marxes tècniques?

Vídeo descriptiu sobre el què són les marxes tècniques i de regularitat, una de les disciplines de muntanya amb més solera del país.