Buscar este blog

23 de enero de 2017

COVA DE LA GÁNDARA (Cantabria)

Un grup d’espeles de l’EGAN vam aprofitar els dies de pont del desembre per fer una nova sortida a Cantabria. Aquesta vegada el nostre objectiu era la cova de la Gándara, una cavitat amb més de 100 km de galeries topografiades i que la passada semana Santa alguns de nosaltres ja haviem visitat. En aquella ocasió vam arribar fins a tocar del campament 1 que anomenen “vivac dels francesos” i vam girar cua, quedant-nos amb la sensació evident que quedava molt per veure. I parlant amb l’Àngel ens vam engrescar i vam començar a planejar la nova visita a la Gándara amb la idea de quedar-nos a dormir a dintre per poder explorar-ne una part més.Amb el treball previ de la Montse, vam aconseguir una molt bona descripció i topografía de la travessa entre la Cueva Calígrafos i la Gándara, feta per companys espeleòlegs del club GEGET de Getafe i KATIUSKAS de Madrid, entre d’altres. Complementada amb informació d’altres fonts ens encaminem cap al nostre objectiu: Entrar per la Gándara i avançar tant com poguem en direcció a la boca de Calígrafos.

El dissabte dia 3, el Subi, la Karla i el Josep recollim l’Àngel a Santa Coloma i sortim cap a Cantàbria ben d’hora. Completen el grup el Sergi, l’Amparo i el Salva que recullen el Mario i quedem en trobar-nos directament a Ramales de la Victoria. Contrariament al que és habitual, la boira ens acompanya tot el camí fins a l’entrada de Cantabria, on fa un sol espectacular. Els del primer cotxe ens arribem a dinar a Bustablado, on l’Àngel aprofita per saludar la gent del restaurant, i és que són molts anys ja anant per aquelles terres. Havent dinat anem a localitzar la boca de la Torca la Sima, que és una altra entrada al sistema de la Gándara. Una boca impressionant al fons d’una dolina que dóna pas a un pou de 155m. Bé, ho deixarem per la pròxima. Després aprofitem que passem per Arredondo per anar a conèixer la Casa del Espeleólogo, un alberg al peu de la carretera destinat a acollir espeleòlegs que estiguin fent exploracions per la zona. Ens rep l’Ivan, el propietari que ens diu: “Hombre, tu eres Ángel, el marido de Montse”. Confirmem que l’Àngel i la Montse són molt populars allà. 

Després d’això sí que ja fem cap a l’alberg de Ramales on ens trobem tots plegats per sopar i preparar el petate per l’endemà.




Diumenge al matí al pàrquing de la Gándara ja hi trobem alguns grups preparats per entrar, sembla que estarà força concorreguda avui la cova. Carregats amb tot el material per fer vivac entrem cap a les 10:30.



De seguida comprovem que el petate costa una mica més d’arrossegar del que és habitual, sobretot a la zona del Delator, unes ziga zagues força incòmodes on la major part del temps es progressa ajupit o gatejant. De seguida arribem al Pozo del Ángel (P35), on ja hi ha un altre grup instal·lant la seva corda. Darrere nostre va arribant més personal i sembla que es farà una mica llarga l’espera. El Sergi baixa a mirar-s’ho i comença a instal·lar una segona via i d’aquesta manera agilitzem una mica la cosa. Un cop a baix anem seguint, baixant alguns ressalts instal·lats amb corda fixa i aviat comencem a sentir el soroll de la gran cascada de la Sala del Ángel. A mesura que ens anem apropant la corrent d’aire augmenta i l’aigua en suspensió limita bastant la visió, però ja et vas fent una idea de la magnitud de la sala i de la cascada. Alguns trams de passamà ja instal·lats ens guien fins a una petita bauma al costat de la cascada, plena d’excèntriques curiosíssimes que pengen del sostre i agafen diferents direccions per efecte de les corrents d’aire. Fa realment la sensació que són arrels d’arbres que han atravessat el sostre. Un espectacle. 






Després d’entretenir-nos una estoneta fent fotos baixem per un pas petitet que hi ha allà mateix i que ens porta a la Gran Galeria de Cruzille, de grans dimensions. Aquí la corrent d’aire sembla que desapareix i nosaltres avancem una bona estona fins arribar al que sembla ser un cul de sac. Allà veiem una corda ascendent instal·lada però el Sergi i l’Àngel, que s’havien adelantat una mica, ens indiquen el pas lateral entre blocs que porta cap al campament.















De seguida hi arribem i hi trobem uma mena d’habitacle fet amb plàstics on hi caben unes 8 persones, també hi ha algunes esterilles. Un bon lloc, sí senyor. Aquí alleugerim uma mica la càrrega i continuem avançant.

A partir d’aquí hem d’anar més amb compte, ja que la xarxa de galeries és complicada i en molts llocs tenim diferents opcions per avançar. Anem mirant la topo (no massa aclaridora, tot sigui dit) i la Karla ens va indicant, a partir d’una ressenya que vam trobar al blog del Club Excursionista del Alto Palancia, a qui agraïm molt la seva detallada descripció. Ara una corda ascendent, ara una petita escalada... Vols dir que és per aqui Karla? Sí sí, ho diu claríssim.... després un passamà, una altra corda ascendent... És per aqui? Vols dir?... jeje. També comencem a trobar indicacions de la travessa marcades amb uma C (direcció Calígrafos) o amb uma G (Gándara) que ens treuen de dubtes en algun punt.
On ens costa una mica de trobar la continuació és a les proximitats del Vivac 5, a la Sala del Gran Pozo, bastant impressionant per cert. Es veuen alguns caminets trillats i passem per una cornisa que fa uma mica de yuyu la veritat, i a més hi passem 2 vegades, perquè resulta que no era el camí correcte i ens toca recular. A final, gràcies a alguna fita trobem el pas estret i amagat que ens porta a la Galeria de la Myotte, de dimiensions més petites però relativamente còmode, amb alguns trams de corda instal·lats per superar ressalts o vorejar algun pou. Aviat comencem a mirar el rellotge perquè es va fent tard i hem de pensar em la tornada, així que decidim deixar-ho aquí per aquesta vegada amb la sensació que alguns ens hauriem de posar més en forma si algun dia volem completar la travessa...
Tornem cap al vivac sense problemes, bé nomes un petit contratemps quan l’Àngel se n’adona que ha perdut el pantín. Pensant en els trams de corda de la tornada, decideix anar-lo a recuperar i li toca refer um bon tros de galeria per trobar-lo. Ens reagrupem i arribem al vivac cap a les 23:30. Una jornada ben aprofitada. Sopem algo calentet i cap al sac. Només deu segons després d’apagar tots els llums, quan la majoria encara estem buscant la posició, algú ja comença a roncar... el Salva?... Però com pot ser que s’hagi adormit tan ràpid??


















L’endemà sembla que tothom ha passat bastant bona nit, dins del que cap, i recollim trastos per anar sortint.


Quan arribem a la galeria principal, l’Àngel, el Subi, la Karla i el Josep decidim anar a veure on porta la corda fixa que vam veure ahir instal·lada. La resta van sortint tranquilament, fent fotos i anant a veure algun sector que haviem deixat de banda a l’entrar.


La corda t’ajudava a fer uma grimpada i després d’um tram de gatera uma mica fangós vam fer cap a uma galeria balisada bastant més gran, molt maca i amb bastantes formacions. Després ja estàvem per girar cua però uns metres més enllà vam veure una altra corda instal·lada de pujada, potser uns 20m. I quan veus una corda costa molt resistir-se a la temptació de pujar-hi i anar a veure que hi allà dalt. Doncs cap amunt, i continua i continua... Podriem passar-hi tants dies com tinguéssim i no ens l’acabariem. Però aquí sí que ja ho deixem i anem sortint amb una barreja de sensacions, per un costat ganes de veure la llum del dia després de més de 24 hores, però per l’altre una mica de nostàlgia perquè tot lo bo s’acaba i ens ho hem passat molt bé allà dins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada