24 de febrero de 2018

29è ANIVERSARI DE L’EGAN. COVA SIMANYA


El 13-1-2018 l’EGAN va fer 29 anys i, com cada any, els socis i sòcies de l’EGAN participen en una sortida de germanor, visitant una cavitat no turística i apta per a tothom.
El dia que es va triar per fer la sortida va ser el diumenge, 4 de febrer de 2018. I la cavitat, la cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Bonica cova, coneguda per tots els espeleòlegs catalans, i no catalans, des de temps immemorial.


Com sempre, els socis i sòcies de l’EGAN van respondre a la crida, no saben si per curiositat de veure la cova, o perquè, també com sempre, havia coca i moscatell per a tothom.
A priori, l’única dificultat que teníem era caminar mitja hora, però això no és res per a la gent de l’EGAN, així que la llista dels apuntats per assistir-hi passava de 50 persones de totes les edats.

Però va arribar el 4-2-2018, dia de la sortida, i el cel es va posar gris, primera senyal d’avís, després va començar a ploure, que va coincidir amb l’arribada al parc per començar a caminar, seguidament una bona boira, i finalment va nevar, quan sortíem de la cova.

El resultat final va ser que 24 socis, sòcies i amics de l’EGAN van desafiar la pluja i la neu i van poder celebrar com cal, el 29è Aniversari de l’EGAN, dintre de la cova de la Simanya.


No sabem com va passar, però la coca que estava calculada per a 60 persones, va desaparèixer a la panxa dels 24 assistents. Sort que de moscatell va quedar una mica i quasi totes les begudes no alcohòliques. Aquest socis/es tenen futur a l’EGAN!!!!.

El nostre primer president de l’EGAN, amb 29 anys més, en Jordi Mercader, va fer els honors de dir unes paraules d’ànim i de futur per aquest centre tant dinàmic.
Acabat el discurs de rigor, que tot s’ha de dir, va ser “curtet” pel que es tenia acostumats en la seva època gloriosa dels inicis del club, es va “atacar” la coca i begudes, que ja hem dit com va acabar, i finalment es va anar de “descoberta” de la cavitat.
 




























La Simanya estava en el seu màxim esplendor, corria l’aigua per tot arreu, per la rampa d’entrada, per les galeries laterals i per les parets. Semblava que la cova sabia que l’aniríem a visitar i es va posar les millors gales. Llàstima del petit detall, que havia gent que no portava les obligades “katiuscas” de tot espele amb pedigrí, i va saber, de primera mà, el que és portar els peus mullats durant una bona estona.

Acabada la visita de tots els recons de la Simanya, tocava l’hora de marxar cap a casa a dinar.


La marxa des de la cova fins al coll d’Estenalles, on teníem els cotxes, va ser ràpida i molt bucòlica, ja que, al paisatge de les parets en conglomerat que presentaven les seves muntanyes, presidit pel Montcau que vam anular pujar-hi al estar emboirat, va acompanyar la caiguda de la neu que no ens va deixar durant tot el trajecte.


























I així vam celebrar, un any més, l’aniversari de l’EGAN, l’aniversari de tots els que estimem la natura, i ens hem organitzat en aquest club per poder gaudir-la

No hay comentarios:

Publicar un comentario