Sortida mensual d’espeles de l’EGAN.
Aquest gener del 2022, encara amb pandèmia per la merda de la Covid-19, la secció d’espele de l’EGAN proposa fer l’Avenc de La Carbonera, a la zona de Sant Llorenç del Munt i municipi de Castellar del Vallès.
És un avenc de -80 m, sense passos estrets “selectius” que sempre és d’agrair. Però té el petit inconvenient que no està al costat de l’aparcament del cotxe, sinó que hem de caminar en pujada per quasi tota la carena d’Illa 45’ fins arribar, i ja sabem que el “bon espele” només l’agrada ficar-se ràpid a les coves, i no voltar per la muntanya (o al menys a alguns).
Proposat l’avenc pel 23-1-22, ens vam apuntar 14 de l’EGAN. Havia ganes de sortir tot i la pandèmia, o potser, degut a l’aïllament que la pandèmia ens ha obligat a tenir.
Així que, a les 8 h sortim d’Igualada (una mica més tard perquè sempre hi ha qui no arriba puntual).
A les 9 h arribem a l’aparcament de Les Arenes, on deixem tots els vehicles i està la resta de la colla que volia fer l’avenc.
Àngel, Josep, Amparo, Salva, Jordi, Àngela, Karla, Karre, Eva, Oscar, Judit, David, Subi i Antoni comencem a pujar per la carena d’Illa guiats per la “extraordinària precisió” de la Karla (sort que portava gps).
Localitzat l’avenc i tenint les eines espeleològiques a punt, comencem a baixar.
El 1er, el 2on, el 3er, ... fins el 14è.
No cal dir que la baixada es fa “eterna”, però així dona temps per admirar totes les formacions de la cavitat i els seus pous que no et deixen indiferent.
És un avenc que no destaca pels “colors” de les formacions, ja que el marró és el predominant, però té detalls que et deixen bocabadat.
Té una petita colada que llisca per la paret marró i és de color blanc, també té formacions en forma de col. I si remuntes un parell de metres una estretor que hi ha al penúltim pou, podràs veure un bonic gour, que sempre l’hem vist ple d’aigua.
Degut a les dimensions del pou final, i que el temps se’ns tirava sobre, no vam poder fer la “foto de família”.
Una altre vegada va tocar “fer cua” si volíem sortir els 14, doncs, per molt bonic que sigui l’avenc, no tenia bar per poder fer la cervesa (o la beguda no alcohòlica) que tots estàvem desitjant.
Xino-xano vam sortir de l’avenc, sense cap incident i amb bones ganes de repetir l’experiència el més aviat possible, sense tenir en compte el gran número d’espeles que ens vam concentrar en l’avenc (“quan més som més riurem” o això diuen)
En definitiva, una bona sortida d’espele, entre bons companys i a una bonica cavitat.
Què més podem demanar?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario