Farem l’última sortida de l’any ,fa fred i volem anar a celebrar-ho amb un bon dinar, així que decidim anar a la meravellosa Muntanya de Montserrat.
Avui intentarem descobrir llocs poc visitats a la muntanya màgica, un cop ajuntats tots els integrants de la sortida (15 persones) encarem el camí de Sant Miquel fins la bassa d’aigua (no hi ha ni gota, ni per les granotes) al costat agafarem un camí per fer drecera i ens plantarem al camí de les ermites, el seguim una estona fins a el Pla de les Taràntules on hi trobem l’estació del funicular de Sant Joan avui en obres. Darrera l’estació seguirem el camí nou de Sant Jeroni fins a passar l’agulla de la Magdalena i seguirem per la canal que queda entre ella i la Gorra Frígia. Trobarem un parell de cordes per remuntar i un cop al coll (antic camí equipat que ens deixava al cim de la Gorra Frígia) baixem per anar a visitar l’Ermita de Sant Martí. Fem les fotos pertinents, visitem l’interior on es pot comprovar que alguna persona encara hi viu en determinats moments. Baixem una mica més fins a trobar el camí dels Carboners i seguim les marques vermelles pintades de no fa massa temps, pugem l’última corda i anem a buscar un altre cop el camí nou a Sant Jeroni. Esmorzem amb vistes al mirador de les Paparres i observem l’aberració que han fet amb una espècie de porxada que no sabem exactament que hi pinta (desinstal·len la canal del Cavall i son capaços de fer aquesta merda, per no dir el pàrquing subterrani del Monestir) no entenc quina es la “mesura”.
Ens posem en marxa un altre cop i anem a buscar el nostre següent objectiu ,l’agulla del Moro o Montcau, enfilem l’agulla per el pas de la cadena i un cop a dalt cada un baixa com li sembla millor. Muntem un ràpel per la cara de l’heliport i gaudim d’una bona estona, abans per això hem sigut espectadors d’una baralla entre dos cabrons del tot espectacular per la força dels contrincants i pel soroll de les cornamentes xocant entre elles, no sabem qui ha guanyat.
Visitem les antigues instal·lacions del funicular del aeri: el què es pot veure amb les rodes per on devia passar el cable, comentem els més veterans que de petits hi havíem pujat, no tot es dolent de fer-se gran.
Seguim la ruta però agafant aquest cop el camí vell fins el pla dels Ocells i allà comencem el principal objectiu del dia: baixar pel torrent de Vallmala superior, obert per companys de l’EGAN. Tothom es posa els arnesos i comencem a desgrimpar salvant els diferents ressalts i intentem netejar-lo una mica d’esbarzers que en aquesta primera part son abundants. Portem estisores, ho netegem una mica i recollim també deixalles. Ja som un altre cop al camí sota l’ Ermita de Santa Anna, seguim davallant el torrent i aviat trobem la primera instal·lació per fer un ràpel d’uns 15 m. Seguim baixant intentant desbrossar el torrent i fem alguna desgrimpada força maca. Ens situem a la capçalera de 2 nous ressalts un de uns 10 i un de 15 metres. Un recó molt maco que sembla un pou sense sortida amb restes de les antigues instal·lacions per aprofitar l’aigua d’una època passada, com a bona part del tros de torrent que portem.
Un cop a la base d’aquest últim pou, trobem una espectacular escletxa d’uns 40 m. de llargada per una alçada considerable, que seguim i desgrimpem amb un molt bon gust de boca per la bellesa del lloc. Tenim a tocar les escales dels pobres i encara fem un últim ràpel d’uns 20 metres i donem per acabada la baixada. Ens repleguem tots i amb el temps just ens dirigim a fer el dinar de comiat d’un any força interessant. Fem un bon dinar al Mirall, propietat d’un membre del centre i company en alguna sortida.
Crec que amb unes sortides força interessants durant aquest 2023 esperem poder gaudir de la muntanya i ensenyar llocs feréstecs i macos del nostre país.
Salut i muntanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario