Portem una primavera tal com feia anys que no la teníem. Plou a la mínima de canvi. Aquest cop no havia de ser menys.
Teníem previst anar a l’avenc de l’Espluga, però un cop a l’aparcament de l’Alzina del Salari el temps, un tro i un xàfec oportú ens ho va deixar clar: No faríem l’aproximació que calia per anar a l’Espluga.
Així vàrem esmorzar dins dels cotxes esperant que la tormenta passes i de fet al cap de mitja hora ja no feia res.
En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Subi, Sergi, Antoni, Jordi, Hector, Pili i el seu fill menut.
L’aproximació està bé, en uns 25 min ja hi érem, la pluja ens va respectar. Almenys fins que l’últim va entrar. La Pili i el menut només ens va acompanyar i tal com ens va explicar va tornar a fer un xàfec que els va deixar xops.
Vàrem fer servir un 60 (amb un 40 n’hi ha de sobres) i un 20 per els pous inferiors, es tractava de fer espele i anàvem a totes.
A la sala gran ja es veuen algunes formacions. Els que hi havíem estat mesos enrere vam trobar a faltar la segona corda per pujar a dalt a la sala. Lògicament la corda més nova ja ha desaparegut i han deixat la vella amb una gran flor protegida amb un nus just arribant a dalt a la instal·lació.
Un cop dalt hi vàrem fer una petita ullada. Encara que hi ha formacions, de seguida esta tot vist.
Es va fer la foto de grup i un altre cop cap avall cap a la sala principal.
Allà es va instal·lar una mica de corda per anar a veure les galeries inferiors. Res de l’altre mon.
Un cop de retorn a la sala principal una mica de menjar i altre cap a la superfície.
No era l’objectiu de la jornada però com a mínim no ens vam mullar que d’altra manera haguéssim quedat tots xops.
Fins a la propera sortida.
