Sortida al pou de Costa Dreta

El 16-1-2011, un grupet de l'EGAN (Salva, Cristina, Carlota, Amparo, Sergi, Javi, Mario, Antoni i tres gossos que no aixequen un pam del terra) vam anar a fer l'avenc del Pou de Costa Dreta.

És un avenc de -103 m. de fondària en un únic pou que baixa de forma escalonada amb petits replans (la via directa). Es troba a la muntanya de Montserrat i per arribar-hi, primer has de deixar el cotxe a Collbató, després agafar el camí antic de Collbató al Monestir (o de les Bateries) durant una mitja hora i a l'arribar a un pouet que hi ha a la bora esquerra del camí (Pou de Sant Joan o Costa Dreta Petit), agafar un corriol molt esborrat durant uns 20' i arribes a la boca de l'avenc.

Com la Carlota tampoc aixeca dos pams del terra, el seu pare Salva i el seu gos es van quedar a Collbató gaudint del mercat que de cada diumenge hi ha a Collbató.

La resta vam fer la patejada fins arribar tot suats (estaven fent una hivernal per això de estar al hivern, però feia una calor de mil dimonis) a la boca de l'avenc.

Vam trobar la boca gràcies a l'olfacte espeleològic que tenim, perquè si havíem de confiar amb els gossos que portaven encara estaríem caminant amunt i avall (aquests gossos petits no es cansen mai -paraula d'honor-).

La Cristina s'ha de quedar amb els dos gossets a la boca de l'avenc i els 5 que quedem comencem a instal·lar i a baixar-ho.

En quan a instal·lacions prometia estar perfectament equipat, ja que a la boca hi ha parabols nous i ben ficats, però passada la boca, les instal·lacions es transformen en espits de ferro rovellats, plens de sorra, mig sortits i amb la rosca bastant feta malbé.

Com podem, anem instal·lant i baixant.

De tant en tant alguna petita pedra, i de vegades no tan petita, es deixava anar per fer les delícies dels que trobaven pel camí en la seva baixada. Un fantàstic flash del Sergi és testimoni del que pot fer la força de la gravetat amb una pedra que no sap frenar a temps, ni desviar-se.

Arriben els 5 a baix, fem la foto col·lectiva de rigor, mengem una mica i .... ¡apa! .... a pujar una altra vegada els 103 m. que no feia res havíem baixat.

És una cavitat que no té gaires formacions, però que és bonica de fer per la seva espectacularitat de baixada amb petits replans esglaonats i una dimensió de pou bastant còmode.

Arriben tots a dalt de l'avenc cansats per la falta d'entrenament i els excessos de torrons de dies passats, tornem a saludar a la Cristina i als infatigables gossos i una altra vegada a agafar el corriolet (amb pèrdua inclosa) per trobar el camí de les Bateries i tornar a Collbató, que ens estaven esperant el Salva, la Carlota i "el minimonstre de quatre potes".

Total, entre caminada i avenc, 6 hores de passar-ho bé i gaudir de la muntanya de Montserrat per dintre i per fora i fer una mica d'espele que és el que ens dona energia per suportar una setmana més de vida rutinària.