9 de diciembre de 2013

Avenc del Ginebró

Després d'acabar el curset d'espele de l'EGAN, els cursetistes seguien plens d'energia, així que aprofitant una de les sortides de matins que de tant en tant l'EGAN fa, se'ls va deixar triar i un dels que va fer de monitor va dir que volia porta'ls a l'Avenc del Ginebró, al Parc del Garraf (terme de Begues).

Doncs, dit i fet, era l'enèsima vegada que l'EGAN anava al Ginebró, però tant els que l'havien fet, com els que no, sabíem que ho passaríem molt bé.

El 24-11-13 vam anar 12 espeles: Mario (el culpable de triar el Ginebró i el "dormilón"), Amparo, Salva, Mar (anys fent espele i era la primera vegada que ho feia sense el seu company agafadet de la mà -ja era hora!!!-), Prat, Laura, César, Mar P., Marc, Jess, David i Antoni.

L'avenc del Ginebro és un avenc de 70 m. que comença per un pou en forma de campana de 24 m., i fent la via clàssica, baixes fins els 70 m. per 3 pous més de uns 15 m. cada ú.

La condició que es va posar per anar al Ginebró va ser que, com a mínim, s'havia de pujar grimpant des del fons, 30 m. i val a dir que tots van complir perfectament, essent, aquesta pràctica d'espele/gripada, la part més divertida i emocionant de la sortida.

Tot va anar com una seda, es notava que ja no havia monitors i cursetistes, perquè tots baixaven i pujaven com esperitats.

També, un dels motius de triar aquest avenc és que per la seva aproximació de 1/2 h. llarga, pensaven que no seria massa concorreguda ja que hi ha mils de cavitats al Garraf que no tenen quasi aproximació, però no, quan vam arribar a la boca, ja estava instal·lada per un grup de unes 7 persones que pertanyien a varis clubs i que des de aquí els saludem perquè la petita estona que vam coincidir ho vam passar molt bé.

La idea era anar a dinar a casa després de fer la cova, però degut a que el que tenia les claus del centre per agafar el material, el Mario, es va dormir, que fins i tot se li va tenir que anar a buscar a casa seva que viu al mig de la muntanya, tot s'havia desmarxat una mica (una hora llarga), però se li va perdonar perquè la resta de l'organització va anar perfectament.

Com és costum a l'EGAN, a la base del pou vam fer la "típica foto de família" que feina vam tenir per sortir tots 12. Van dinar una miqueta el també típic bocata fred, es va pujar grimpant els 30 m. promesos i en un plis/plas érem tots al carrer. Caminem cap els cotxes, ens canviem i .... a esperar un altre cap de setmana per poder fer una altra sortida de ......... espeleo-rodalies.














No hay comentarios:

Publicar un comentario