SORTIDA A L’AVENC D’EN PARRILLA

SORTIDA A L’AVENC D’EN PARRILLA, DESEMBRE 2023

Diumenge dia 24 de desembre es va fer la última sortida de club corresponent a l’any 2023. En aquesta ocasió es va anar a un avenc sense massa complicació per tal de celebrar les festes de Nadal. El lloc escollit va ser a Olesa de Bonesvalls a l’avenc d’en Parrilla

No sé si el motiu era la facilitat de l’avenc, que era la última sortida de l’any o que hi havia coca, cava i moscatell però la participació va ser molt nombrosa. Un total de 17 socis.

 Mario, Minu, David, Judit, Angel, Anna, Jordi Veciana, Jose, Antoni, Salva, Amparo, Carlota, Sergi, Josep, Karla (ella no va baixar per motius de força major, encara que ganes no li faltaven), Lluïsa I Jordi G.  

El camí d’arrivada es força bo, exceptuant el últims metres fins arribar al parking. I l’aproximació es fàcil i curta.  La cavitat esta força ben instalada i es va decidir veient la quantitat de gent que erem de fer dues vies, una amb un passamà i l’atra més directe. Totes dues buscant la verticalitat i baixant directament al fons re-instalacions.

   

                 

Mica en mica varen anar baixar els diferents components de la sortida, prenent especial cura amb la baixada de la coca i les begudes ja que havien d’arribar a baix en perfecte estat.

Un cop a baix la gent va poder visitar rapidament la sala descobrint un petit ratpenat mig endormiscat i una petita serp blanca que posteriorment va se alliberada a la superficie.

i tot seguit es va procedir a obrir les begudes i menjar la coca. Que van desapareixer en un obrir i tancar d’ulls.

Amb foto de grup inclosa

Es van explicar anecdotes i fent reptes a veure qui ho aconseguia. Com el de pujar fins dalt amb el vas a la boca sense caure. Només uns pocs escollits ho van aconseguir. La resta no teniem ganes de tornar a baixar a buscar-lo. 

   

 

Tot seguit es va anar pujant per les dues vies. 

A dalt ens esperava la Karla i l’Estrella que va decidir fer una visita sorpresa. Un cop als cotxes la gent va cabar de fer net tant de coca com de moscatell i cava. 

Finalment es va acabar la jornada fent un beure a Olesa. Tot desitjant un molt bon any 2024

Sortides amb encant TORRENT DE VALMALLA

SORTIDES MUNTANYES AMB ENCANT,VOLTA PER MONTSERRAT 03/12/2023


Farem l’última sortida de l’any ,fa fred i volem anar a celebrar-ho amb un bon dinar, així que decidim anar a la meravellosa Muntanya de Montserrat.

Avui intentarem descobrir llocs poc visitats a la muntanya màgica, un cop ajuntats tots els integrants de la sortida (15 persones) encarem el camí de Sant Miquel fins la bassa d’aigua (no hi ha ni gota, ni per les granotes) al costat agafarem un camí per fer drecera i ens plantarem al camí de les ermites, el seguim una estona fins a el Pla de les Taràntules on hi trobem l’estació del funicular de Sant Joan avui en obres. Darrera l’estació seguirem el camí nou de Sant Jeroni fins a passar l’agulla de la Magdalena i seguirem per la canal que queda entre ella i la Gorra Frígia. Trobarem un parell de cordes per remuntar i un cop al coll (antic camí equipat que ens deixava al cim de la Gorra Frígia) baixem per anar a visitar l’Ermita de Sant Martí. Fem les fotos pertinents, visitem l’interior on es pot comprovar que alguna persona encara hi viu en determinats moments. Baixem una mica més fins a trobar el camí dels Carboners i seguim les marques vermelles pintades de no fa massa temps, pugem l’última corda i anem a buscar un altre cop el camí nou a Sant Jeroni. Esmorzem amb vistes al mirador de les Paparres i observem l’aberració que han fet amb una espècie de porxada que no sabem exactament que hi pinta (desinstal·len la canal del Cavall i son capaços de fer aquesta merda, per no dir el pàrquing subterrani del Monestir) no entenc quina es la “mesura”.

Ens posem en marxa un altre cop i anem a buscar el nostre següent objectiu ,l’agulla del Moro o Montcau, enfilem l’agulla per el pas de la cadena i un cop a dalt cada un baixa com li sembla millor. Muntem un ràpel per la cara de l’heliport i gaudim d’una bona estona, abans per això hem sigut espectadors d’una baralla entre dos cabrons del tot espectacular per la força dels contrincants i pel soroll de les cornamentes xocant entre elles, no sabem qui ha guanyat.

Visitem les antigues instal·lacions del funicular del aeri: el què es pot veure amb les rodes per on devia passar el cable, comentem els més veterans que de petits hi havíem pujat, no tot es dolent de fer-se gran.  

Seguim la ruta però agafant aquest cop el camí vell fins el pla dels Ocells i allà comencem el principal objectiu del dia: baixar pel torrent de Vallmala superior, obert per companys de l’EGAN. Tothom es posa els arnesos i comencem a desgrimpar salvant els diferents ressalts i intentem netejar-lo una mica d’esbarzers que en aquesta primera part son abundants. Portem estisores, ho netegem una mica i recollim també deixalles. Ja som un altre cop al camí sota l’ Ermita de Santa Anna, seguim davallant el torrent i aviat trobem la primera instal·lació per fer un ràpel d’uns 15 m. Seguim baixant intentant desbrossar el torrent i fem alguna desgrimpada força maca. Ens situem a la capçalera de 2 nous ressalts un de uns 10 i un de 15 metres. Un recó molt maco que sembla un pou sense sortida amb restes de les antigues instal·lacions per aprofitar l’aigua d’una època passada, com a bona part del tros de torrent que portem.

Un cop a la base d’aquest últim pou, trobem una espectacular escletxa d’uns 40 m. de llargada per una alçada considerable, que seguim i desgrimpem amb un molt bon gust de boca per la bellesa del lloc. Tenim a tocar les escales dels pobres i encara fem un últim ràpel d’uns 20 metres i donem per acabada la baixada. Ens repleguem tots i amb el temps just ens dirigim a fer el dinar de comiat d’un any força interessant. Fem un bon dinar al Mirall, propietat d’un membre del centre i company en alguna sortida.

Crec que amb unes sortides força interessants durant aquest 2023 esperem poder gaudir de la muntanya i ensenyar llocs feréstecs i macos del nostre país.

Salut i muntanya.

L’AVENC DE FONTAUBELLA

Aquest diumenge dia 26 de novembre es va fer la sortida de club. En aquesta ocasió es va anar a Fontaubella, a la comarca del Priorat. Es l’avenc amb la boca d’accés més gran de Catalunya segons les dades amb una boca de 22x26m. Esta constituït per un únic pou i tot el conjunt la veritat es força impressionant. Al ser tant gran la boca la llum del sol entra fins al fons on es crea un jardí de falgueres i plantes al seu interior.

A més al fons de l’avenc hi ha cobertura de mòbil. Nosaltres amb l’emoció no ens vàrem recordar de donar l’entrada fins estar al fons.

En aquesta ocasió vàrem ser set components de l’Egan, Mario, Minu, David Judit, Angel, Anna  i Jordi.

L’aproximació no es massa llarga però si una mica costeruda. Encara que el camí esta força marcat i l’avenc es troba fàcilment

Tot just arribant a la boca, la gent es va anar preparant. Hi ha una preinstal·lació a un pi proper i el roure on et penges hi ha dues cordes en forma d’anella però que sembla que fa temps que hi son.

Nosaltres vàrem instal·lar un 20 de del pi proper (no cal tanta corda) i en el roure ancorat amb dues cintes d’anella un 50 fins baix. L’encarregat d’instal·lar va ser el Mario, seguit del David,

La baixada es quasi volada,  la paret millor no tocar-la ja que esta formada per materials poc fixats. A mida que es va baixant la mateixa corda ja es va separant de la paret.

Un cop a baix es pot veure la grandària de la boca i la vegetació que hi creix tot i la secada que hi ha a fora. A la part nord l’avenc forma una balma on per sota esta ple de enderrocs i alguna gatera, la gent va anar explorant la cavitat per cada racó. Es pot veure algun rat-penat solitari i poca cosa més.

Les vistes des de baix son espectaculars, els efectes de la llum entrant al fons de l’avenc increibles

Un cop la gent va haver explorat els racons, a la base es va fer la foto de grup amb un petit espontani amb ganes de protagonisme.

Es va decidir pujar-lo amb tota cura cap un lloc mes solejat on pogués tenir mes oportunitats de sobreviure.

Tot seguit la gent va anar desfilant mica en mica cap a munt.

Un cop a dalt, al petit animaló se li van fer les comprobacions vitals pertinents i veien que el seu estat era bó i només patia una mica d’hipotèrmia, es va deixar sobre una pedra on sense moures es va fer fonedis.

Un cop tots dalt i havent desinstal·lat, es va decidir buscar un lloc per anar a dinar. En aquesta ocasió va ser el poble de Porrera. Amb una bona sobretaula vàrem acabar de fer el dia.

Fins a la propera sortida

RUTA AGULLES DELS PRINCEPS I ECOS

Secció Montserrat amb encant

28 de octubre del 2023

Comencem ruta al pàrquing de Can Massana (pagament de 6€ si ets federat 3€), ens dirigim cap al Refugi de Vicenç Barbé, amb bon ritme i gaudint de d'encant de Montserrat arribem al bonic pas de La Portella el que tremolant sense dificultat pugem.

Continuem per arribar al Pas dels Prínceps on ens esperen les vistes del massís de Montserrat a una alçada de 984 m (agulla poc freqüentada) de les quals a nosaltres ens agrada gaudir.

Pel camí de la Portella fem una petita parada a la Font de l’esllavissada. Ja al Coll del Port ens desviem a l'esquerra marcat en blau cap a Ecos, on anirem trobant trepades fàcils i algun estrip fins al Pas de l'Esfinx. Des d'allà ja albirem el nostre objectiu, l'agulla l'Esfinx dels Ecos 1169m, arriba la part divertida on pugem per una corda ja instal·lada fins a fer cim. Gaudim de les bones vistes i fem les fotos de rigor abans del descens.

Desfem el camí de les cordes i ens dirigim al Basal de l'avellaner, punt d'aigua de les cabres montserratines pel camí del Montgròs, aquest camí està amb marques grogues, passem per la Bauma de les Pruneres tornem al Coll de Porc i ja agafem el camí dels arrels fins a Can Massana (punt d'inici de la nostra ruta) en total 5h de ruta que com sempre un comiat amb una cerveseta ben freda.

SORTIDA A L’AVENC DEL MARGE DEL MORO, OCTUBRE 2023

L’últim cap de setmana d’Octubre, vàrem sortir a fer un avenc petit segons totes les fons consultades no s’hi havia estat. Potser per ser petit, o potser per estar al costat d’un altre avenc una mica més gran i més visitat. 

En aquesta ocasió va ser l’Avenc del Marge del Moro, un avenc situat a la serralada que separa Begues amb Vallirana al cap d’amunt d’una cinglera. El camí força bo i l’aproximació no es res de l’altre mon. Per sort no feia calor i la gent no va notar la pujada que feia des dels cotxes.

En aquesta ocasió vàrem ser set components de l’Egan, Mario, l’Antonio, Minu, David Judit, Josep i Jordi.

El material utilitzat va ser de una corda de 60 i una de 20m, uns 15 mosquetons amb xapa, hi ha algun parabolt i cintes per fer desviadors. Es va instal·lar per la via dreta i al fons es va fer un passamà per anar a buscar la continuació de l’avenc. L’encarregat d’instal·lar en aquesta ocasió va ser el Mario.

La boca de l’avenc no es gaire cosa, sembla ben bé una esquerda en la cinglera, però un cop passat la primera estretor s’eixampla considerablement. (ja vindran altres estretors més angoixants).

A la base del primer pou es va muntar un passamà còmode per anar a buscar el pou que te continuïtat. Que es va muntar algun desviador per evitar fregaments innecessaris.

En el fons d’aquest segon pou existeixen dues opcions:

La part més evident es que et trobes una corda instal·lada en fixe que remunta un laminador i d’allà surt un passamà que porta a una galeria formada.

Cal dir que aquest laminador es força estret i el passamà no ajuda gaire. La gent tenia diferents pensaments i opinions a l’hora de creuar-lo. Alguns es van recordar de tots els sants, altres del dimoni i altres simplement maleïen el pas. Ja es el que es diu: “per gustos, els colors”

Un cop passat el laminador la galeria continua estant ben formada i on s’arriba a un petit pou

i al fons existeix una esquerda on es va aprofitar per fer una foto de grup. Com es pot veure també es força estret encara que la gent no va perdre en cap moment l’humor. Sort que no érem més gent que si no, no s’hi hagués capigut.

Tornant enrere, a la base de la vertical del pou principal i a la part inferior s’eixampla en una petita sala on hi ha depositat un pessebre que va fer les delícies dels participants ja que hi van estar jugant força estona. També hi ha alguna gatera estreta que la gent va aprofitar per explorar.

També i havent vist que era la part mes ample de l’avenc es va aprofitar per fer una foto de grup més còmodament.

Un cop feta la foto ja vàrem anar desfilant cap amunt, no era massa tard i encara vàrem poder fer un tast de panellets aprofitant que faltaven pocs dies per la castanyada. Tot un èxit, la gent tenia gana i va ser un vist i no vist

I finalment un mos a Olesa de Bonesvalls

Bon profit. Tot esperant ja la pròxima sortida.